dilluns 7 de maig de 2012

CONVIVENCIA 2 PART

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

 La persona que fa 10 dies m'enviava  una foto i la publicava a l'anterior post, em fa arribar aquesta altra i ens comenta que hi ha persones insolidaries tota la setmana. Aquesta persona que m'ha enviat aquesta foto em demana restar a l'anònimat.

dijous 3 de maig de 2012

CONVIVENCIA

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Una persona que vol mantenir el seu anònimat, m'envia aquesta foto i el seu comentari:


En aquesta plaça per a persones de mobilitat reduïda cada dia hi ha un vehicle diferent, i tots sense cap identificador d'usuari amb mobilitat reduïda Pot-ser tinguin minusvalia cerebral que no té cap identificador perque semblen normals...

salutacions cordials,
                                 Xxxxxxxx

dimecres 18 d’abril de 2012

CARAM QUE BE QUE APARQUEM!!!

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Ens queixem de com esta el poble, però que a vegades sóm els propis veïns els que a diari el malmetem
 (aquesta foto me la fet arribar una lectora del blog, si vosaltres  teniu fotos -denuncia també les publicarè) 

divendres 13 d’abril de 2012

ALEGRIA JESÚS HA RESSUSCITAT

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!




Així de content portaven Nostre Senyor en el matí de la seva resurrecció. Vergonyós per a uns i una "monada" per a altres, però a ningú deixa indiferent. En tota la seva salsa, aquests natzarens tan alegres  no van dubtar un moment en clavar-se un "bailongo" amb el seu Jesús a coll.


A l'enganxós ritme de Michel Teló, els confrares de Alhama de Múrcia sembla que es van prendre molt al peu de la lletra el salm dels diumenges que resa "Lloeu el Senyor al so dels corns, amb tambors, danses i címbals sonors".

Diuen que Jesús no només ressuscita en les escriptures sinó en cada Pasqua, i què millor prova que aquesta de que el Senyor està més viu que mai? 'Jesuset' i natzarens comparteixen la seva alegria, en els temps més moderns, donant-ho tot al ritme del "Ai es eu et pego", el més ballat a tot el país.

Tanmateix, això no ha agafat als murcians per sorpresa aquesta vegada, ja que els natzarens de la mateixa confraria ja van fer amb el goig i alegria pasqual una de les seves en 2010, saltant-se a la torera les regles de la confraria, quan van posar a seva Jesús ressuscitat a ballar un "Paquito Chocolatero".

La processó va per dins, però aquest any l'alegria de la Setmana Santa s'ha contagiat també per fora, i pel camí que porta el vídeo, que ja està a YouTube, està fent la seva pròpia processó mundial transformant-se en un dels virals del moment.


Un moment, un moment per si fos poc també ballaven el Waka Waka




dimarts 10 d’abril de 2012

Carta oberta al mossèn del poble

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!



Benvolgut mossèn,

Ho sento però no em puc treure del cap la imatge de vostè al Viacrucis i a la processó del Sant Enterrament de Divendres Sant a Mont-roig, tocant el timbal. I se que no vaig ser únic, d’altres comentaris s’han escoltat. Per mi pot fer el que li surti dels pebrots el que mes li vingui en gana, no serè jo qui li privi, faltaria mes, si vostè es feliç així, però li juro que vaig sentir vergonya aliena veien l’estampa que feia vestit de una mena de “Power Ranger” o "Marvin dels Looney Tunes" tocant el timbal i em sap greu. Clar que vostè em pot dir que també així es pot conduir el ramat i fer de pastor de les ovelles de la parròquia, evidentment.

Jo sóc d’aquells que ens auto-anomenem “catòlics no practicants” per posar una excusa com un altre suposo, doncs sóc dels que va a missa a les bodes, bateigs o enterraments i no puc aprofundir massa si esta o no dins els canons, dins el protocol on s’estableix com a d’anar un sacerdot a una processo. Hi ha persones properes a mi que si, que són “catòlics molt practicants” i pensen hi ha un veritable problema. Clar que el problema el tenen ells pel que es veu. Ja que n’hi ha d’altres que be li riuen les gràcies.

Atentament

Mon

dimarts 27 de març de 2012

Aquest any s'estrenen els Armats de Miami Platja

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!



 La parroquia de Miami Platja també es munta al carro dels armats per Setmana Santa i aquest any estrenen un grup d'armats Seran "Els Armats Junior" que així es com els anomena el Mossen Albert i s'estrenaran al via-crucis del divendres al matí i a la celebració Passió del vespre.

divendres 23 de març de 2012

dimarts 20 de març de 2012

MONT-ROIG, MUNICIPI PER L'INDEPENDENCIA?





Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
 Tenint un alcalde d'ERC, regidors nacionalistes etc.... algú em pot contestar perque Mont-roig no s'adhereix a "municipis per l'independencia?

 al Baix Camp Ja són deu els municipis que s'han adherit a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI):
Alforja
Almoster
Borges del Camp
Castellvell del Camp
Maspujols
Montbrió del Camp
Prades
Riudecanyes
Riudoms
Selva del Camp
Vilaplana.
 

divendres 2 de març de 2012

UNIO DE DONES

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!


foto extreta del seu blog


 Un blog força actiu tant com l'entitat que el gestiona. Us parlo avui del blog de l'Unió de Dones de Mont-roig del Camp hi trobareu totes les activitats de l'entitat no hi ha setmana que no muntin alguna coseta, xerrades, berenars activitats de manualitats, cursets, excursions. i tot això gràcies a l'esforç altruiste de les dones de l'associació.
Una entitat doncs que fa poble, fa Mont-roig

blog: http://uniodedonesdemont-roigdelcamp.blogspot.com/

dissabte 25 de febrer de 2012

UN MAL NEGOCI SER ESPANYOL

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!





Us passo un article de La Vanguardia (un diari que no es caracteritza pel seu indepentisme). m'ho han fet arribar per correu. Llegir-lo son 2 minuts. Qui es vulgui sentir espanyol, que ho faci, és tant lícit com sentir-se ucraïnès o català i els sentiments son propis de cadascú, però els números són de tots i per a tots.

Un mal negocio La Vanguardia,David García 18/11/2010

El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar.
Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el espolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?
¿Quién puede defender que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?
Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?
¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?
¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?
¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?
¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?
¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?
¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?
Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?
Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?
¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño,574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.
¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes?
Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos.
España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional.

Passa-ho, com més gent ho llegeixi millor.

I per acabar...: el Govern Espanyol regalarà al F.C. Reial Madrid 1.000.000 d´Euros amb l’excusa de donar imatge d´espanya a la resta del mon. O sigui que els catalans també subvencionem al Reial Madrid.