Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Va haver una època; anys 60 i 70 en que quan viatjaves de vacances sempre acabaves comprant un banderí com els de la foto de record. Era un souvenir per turistes que es va fer molt popular i que penjava en algun racó de la casa o clavat amb xinxetes de la paret.
Jo en vaig arribar a tenir molts però no recordo quan ni com van desaparèixer de la meva vida. N’hi havia de plàstic, de roba, de cartró plastificat , de mil coloraines...
post num:531
Jo en vaig arribar a tenir molts però no recordo quan ni com van desaparèixer de la meva vida. N’hi havia de plàstic, de roba, de cartró plastificat , de mil coloraines...
post num:531
Mes informació a la seva web: 
Pel que fa a l’autor es en Pere Calders Rossinyol, un dels escriptors més llegits de la literatura catalana que va destacar com a contista. El fragment que vaig escollir pertany al llibre “Cròniques de la veritat oculta” (Premi Víctor Català 1954) edicions 62. En concret es del primer conte titulat “el desert”