dijous 28 de gener de 2010

CARTA AL SENYOR CARREFOUR


Bon Nadal, aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!


Els sotasignats, companyies de teatre, empreses, associacions i persones ens trobem en complet desacord amb l’anunci que des de la seva empresa CARREFOUR, fa una crítica destructiva i sense raó sobre les titelles.

Concretament l'anunci és el que comença dient:
"EL Col•lectiu de TITELLES OBSOLETS ... ...."
És totalment fals que les titelles i els espectacles com el que es mostra en l’anunci estiguin obsolets.
Ho demostra la gran quantitat de Festivals, trobades, programacions estables, i funcions puntuals de titelles que es duen a terme. En moltes d’elles s’esgoten les entrades o es completa l’aforament del local.
És xocant, si més no, que la incapacitat d’inventiva dels seus creatius els faci concloure que, per anunciar un producte primer s'ha de dir una cosa negativa d'un altre. En aquest cas no d'un altre de la competència, sinó d'un producte de l’àmbit de la cultura, tan llunyà de vosaltres, dels seus principis i pretensions.
En el seu anunci els nens es diverteixen menjant flams i crema, menjar sa per excel•lència, com tots sabem. Pròpia de la dieta mediterrània que els proporciona vitamines i fomenta en ells uns hàbits alimentaris d'allò més recomanable.
La majoria de els / les avall sentim cert afartament que es menystinguin algunes professions; titellaires, clowns, comptadors d'històries ... etc. Sobretot quan es fa d'una forma tan gratuïta i amb tan poca classe com ho fan vostès.
A ningú se li ocorreria treure una campanya cultural que comencés dient que el:
C.P.L.D.P.B.C.E.R.G.A.
Col.lectiu de Productors de Llet Descontents pel Preu tan Baix al qual la Compren Empreses Relacionades amb els Grans Magatzems ....
Una cosa així els faria mal d’orelles gairebé tant com a nosaltres s anunci dels flams.
Per tot això, esperem resposta a aquest escrit i la retirada de l'anunci en tots els seus suports.
Sense altre particular, els saludem.

Rita Tamborenea

Festival títeres tostado
Cecilia Silva Ramos
Cía. El Ombligo y la Pelusa.
Emilio Pérez
Ricard Soler
Cía. En tu Cole Didáctica en Escena
Cia. Garabatos de Ilusión.
Rosana Guijarro
Paco Martínez
Salvador Puche.
Alejandra López Primitivo.
Mario Caballero.
Cía. Pàmpol Teatre.
José Bolorino, Directorio Titerenet
Jose-Diego Ramírez
Cía. A la Sombrita
Teatro de “pocas” luces
Antonia Terrés Rodríguez.
Angel Casado Garretas,(Director Festititeres/Alicante y Miembro del Consejo Mundial del Títere)
Amparo Delgado Soria, Madeintitere (Construcción de títeres y escenografía)
Juan Manuel Quiñonero Redondo, Maria Socorro Garcia Fernandez (Periferia Teatro)
Raquel López Cascales,Asociación Palabras y Cuentos,
Roberto Aliaga
Emilia Caballero Álvarez.Adjunta al Defensor del Pueblo Comunidad Valenciana
Ainhoa Etxebarria Bilbao
Víctor Vesga Ariza, Cía. Teatro de Muñecos Granito Cafecito Colombia
Carlos Ruzzo. Cía. Títeres El Puchulín
Esteban Villarrocha Ardisa-Iñaqui Juárez Montolío-Pablo Girón Carter, Cía. Teatro Arbolé.
Joan Reverté Maydeu,“l’Invisible Titelles”
Jordi Vicente - Aina March, Cia Tatoina
Elisa Guillamón
Verónica Suárez García
María Martí Iborra
Signat per diferents companyies, col.lectius i grups de titellaires entre d'ells "l'Invisible titelles" de Mont-roig

Nota: Durant aquest any, tots els posts que publiqui començaran amb un: Bon Nadal! Per què? Doncs perquè el meu desig nadalenc va ser aquest, que si el Nadal es pau i alegria féssim un Nadal cada dia.

divendres 22 de gener de 2010

EL MAS MIRO PODRIA PASSAR A SER PROPIETAT DE LA CAIXA


Bon Nadal, aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Llegit al diari El Punt: 22/01/10 en un article de la Natàlia Borbonès

La família Miró està negociant amb «la Caixa» la compra del mas Miró de Mont-roig, on el pintor passava els estius. Emili Fernández Miró, nét de l'artista, ha confirmat les converses amb l'entitat financera, tot i que ha declinat fer declaracions fins que la qüestió no es concreti. El mas és des de l'any 2006 un bé cultural d'interès nacional. La família l'havia posat a la venda un any abans perquè no va aconseguir suport institucional per convertir-lo en un centre cultural.
Precisament la conversió en un centre cultural, on es farien tallers i seminaris i s'exposaria una mostra sobre la influència fonamental de Mont-roig en l'obra de Joan Miró, és el que negocien els néts de l'artista amb l'entitat financera. Ni la Generalitat ni l'Ajuntament de Mont-roig del Camp no es van mostrar receptius, fa uns anys, a les aspiracions de Maria Dolors Miró, filla de l'artista, de convertir en museu el mas. Dolguda per aquest fet, i també per no haver aconseguit allunyar del taller on pintava el seu pare el nou traçat ferroviari del corredor del Mediterrani, va prendre la decisió de vendre'l l'any 2004, setmanes abans de morir. La decisió de vendre el mas va fer que la direcció general de Patrimoni Cultural el declarés monument històric per protegir-lo. L'Ajuntament de Mont-roig ja l'havia declarat abans bé cultural d'interès local.
El mas no ha trobat comprador, tot i que encara figura en el catàleg d'una exclusiva immobiliària barcelonina. La finca té unes 10 hectàrees, on predominen l'horta i els olivers, i diverses edificacions amb més de 1.000 metres quadrat construïts on s'inclouen l'estudi del pintor i la capella. També s'assenyala que els edificis necessiten ser rehabilitats després de l'abandonament que va experimentar el mas amb la mort de Joan Miró, l'any 1983. Però el valor més important del mas és la seva indestriable relació amb la vida i l'obra de l'artista. A Mont-roig, Miró va pintar algunes de les seves obres més importants i hi va passar gran part de la seva vida. A l'estudi hi ha gravats originals de l'artista i Miró hi va pintar La masia (1921-1922), el famós quadre que va comprar l'escriptor Ernest Hemingway i que actualment forma part de la col•lecció de la National Gallery de Washington. Altres quadres de Miró que reflecteixen la vida al mas van ser La vaileta (1918), el retrat de la nena dels mitgers de la finca, o Vinyes i olivers (1919). Joan Miró va pintar altres quadres relacionats amb el municipi, com ara Poble i església de Mont-roig (1919), Mont-roig, el poble (1916), Mont-roig, Sant Ramon (1916) o Terra llaurada (1923-1924). Precisament Mont-roig del Camp va inaugurar, l'any 2004, el Centre Miró, un centre d'interpretació situat a l'església vella del poble. Al centre s'exhibeixen reproduccions facsímils dels quadres de Miró relacionats amb Mont-roig, entre altres materials, i s'hi fan exposicions temporals d'altres artistes. Actualment, el Centre Miró es prepara per commemorar, l'any que ve, el centenari de l'arribada de Joan Miró al poble. Tenia divuit anys i es va instal•lar al mas que havia comprat un any abans el seu pare, originari de Cornudella, per refer-se d'una malaltia. Malgrat que l'any 1956 Miró va fixar la seva residència a Mallorca, sempre passava els estius, des de Sant Joan (24 de juny) fins a Sant Miquel (29 de setembre), al mas de Mont-roig.

Nota: Durant aquest any, tots els posts que publiqui començaran amb un: Bon Nadal! Per què? Doncs perquè el meu desig nadalenc va ser aquest, que si el Nadal es pau i alegria féssim un Nadal cada dia.

dimecres 20 de gener de 2010

LA CAVALCADA PORTA ENCARA CUA

Bon Nadal, aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Llegit en el Diari de Tarragona d'ahir 19/01/2010 en la secció "cartas al Director" signat per Isabel Vilches

Vull expressar el meu descontentament –em sembla que és compartit per moltíssims veïns del poble– envers l’última Cavalcada de Reis. No sé d’on va sortir la idea, però em sembla molt desafortunada. Com que moltes persones no sabran a què em refereixo, explicaré que al poble de Mont-roig els últims anys Ses Majestats els Reis Mags d’Orient arriben en mitjans poc normals, però en aquesta ocasió ha estat molt poc encertada: han arribat davant la sorpresa de tothom en uns vehicles de luxe.
Uns Hummers estil limusina enormes que, per les seves dimensions, només han tingut inconvenients, els nens no es podien acostar, no podien transitar amb normalitat per uns carrers que són estrets i per a mi el pitjor de tot és que sense saber ni tenir en compte el preu que hagin pogut tenir. M’ha semblat que en temps de crisi, quan moltíssimes famílies tenen veritables necessitats, fer que un símbol, per als nens com són els Reis Mags, ho fessin en aquests vehicles no ajuda gaire, fer una ostentació innecessària quan els infants realment el que esperen és veure els seus Reis, i quan tota la vida s’ha fet en carrosses engalanades que fan Nadal i festa, no en cotxes més propis de futbolistes famosos, actors de Hollywood o similars... Espero que Ses Majestats ho tinguin en compte de cara a propers anys i facin que la cara dels nens i els seus acompanyants no sigui de sorpresa o indignació, sino d’il·lusió.
Nota: Durant aquest any, tots els posts que publiqui començaran amb un: Bon Nadal! Per què? Doncs perquè el meu desig nadalenc va ser aquest, que si el Nadal es pau i alegria féssim un Nadal cada dia.

dimarts 19 de gener de 2010

TAXI..! (Relats conjunts)

Bon Nadal, aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Demanant un taxi - Lisbeth Firmin - 2004



Aquesta es una altra proposta dels Relats Conjunts




Taxi…! Taxi!

Uff…! bon dia, al carrer Lluna, cantonada Lapiedra
Marc, Marc ets tu?

Cony, que fas fent de taxista? Que dius ara, uns cursets? Una nova tècnica per conèixer la realitat ciutadana de a prop; “Come to the citizen” Que us ho ha imposat el partit? Un cop per setmana fas de taxista. Mira, ben mirat esta be.
Ah, que hi ha mes companys regidors que ho estan fent. Si? I doncs?....Ah que hi ha qui li ha tocat fer practiques d’escombriaires, manobres...i es rotatiu i que et pot tocar qualsevol rol. Cada setmana feu un lloc diferent... ufff doncs si que es dur.
...
Quin dia mes fastigós avui oi? El de la “tevetres” diu que tenim pluja fins dilluns, i es una merda perquè amb aquesta humitat no hi ha manera que s’assequi la roba. Ah que vosaltres ja us va be, que així teniu mes carreres...I es que mai plou a gust de tothom....jejeje
...
Mira em pot deixar aquí mateix ...Quan et dec? 40€? Collons, quins preus maco? Com es passeu els taxistes! Si, si el Zapatero no? Que si us votéssim a vosaltres, “otro gallo cantaria”? La cançoneta de sempre.
Doncs xató, saps que et dic....a veure quan ens veiem . Per pendre algo? Nooo
A la cua de l’atur fent mes practiques també. Bon dia.

 
Nota: Durant aquest any, tots els posts que publiqui començaran amb un: Bon Nadal! Per què? Doncs perquè el meu desig nadalenc va ser aquest, que si el Nadal es pau i alegria féssim un Nadal cada dia.

DESPRENDIMENTS 2

Bon Nadal, aquí estem sota el garrofer, veient com pengen ...!
Recordeu aquesta foto?

Era del post titulat "desprendiments" publicat a "la Garrofa" un dissabte 20 de juny de 2009. ( sis mesos)
Com esta el tema?

Doncs així i molt pitjor. Fins que algú prengui mal.


Nota: Durant aquest any, tots els posts que publiqui començaran amb un: Bon Nadal! Per què? Doncs perquè el meu desig nadalenc va ser aquest, que si el Nadal és pau i alegria féssim un Nadal cada dia.

diumenge 17 de gener de 2010

AMADES SEMPRE I MES...(cloenda de l'any Amades)

Bon Nadal, aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!



Al juliol, la garrofa porta dol


Quan setembre es a la fi,
Les garrofes a collir.

La garrofa de setembre,
Es la més tendra

La collita de les garrofes dura un mes i mig aproximadament. La collita no pot fer-se més enllà de mig novembre. La gent que hi intervé sol estar en proporció a la importància d’aquesta, per tal de tenir la feina enllestida en la data indicada. La majoria son dones. Els homes només curen de fer caure les garrofes de l’arbre i d’ensacar-les i lligar les saques un cop collides. Per abastar les garrofes, empren canyes amb un ganso al cap. Treballen diumenges i tot. Per tal que els collidors no s’hagin de distreure, solen dir missa als masos i cases que s’aixequen entre els garrofers. Les dones viuen en comú i en llit de roda. Per sopar mengen un plat calent, qualificat d’olla de mas, compost d’arròs, fesols, patates i carbassa, amb un sofregit d’alls, ceba i tomàtec. Els diumenges, com a menja extraordinària, sopen amb arròs fet amb carn.

La collita de les garrofes dóna lloc a la reunió de molta gent Jove, que es mou dins d’un ambient de joia i d’alegria. Per passar les llargues vetlles tardorals, es formen colles que, a la vora del foc, conten rondalles i canten cançons.
A Mallorca, tenen l’ombra del noguer per bona i creuen dolenta la del garrofer; una cançó insular ens diu:

Atlota, si vols estar sana
poste a l’ombra des noguer
perquè la des garrover
a s’estiu mata de gana



(Amades, Joan. Costumari Català)



L'any Amades s'en va, l'obra queda.

WEB: http://joanamades.cat/

Podeu visitar els següents blogs que s'han sumat a l'iniciativa:

1.Antaviana - Cloenda de l'Any Amades: El llegat de la cultura popular
2.Ara mateix - Cloenda Any Amades
3.Biblioaprenent - Amadescedari 2
4.Bibliocartellera - El llibre segons el poble suara dictat i compost per Monsenyor Joan Amades
5.Bibliogoigs - Cansó nova de la pastora Leonor, que ballaven a Banyoles avui dia de Sant Anton segons Joan Amades
6.Bibliopasquins - Manifest Any Amades 2009
7.Bloc de Lletres - Cloenda de l'Any Amades
8.Blog de l'Assumpta - Homenatge a Joan Amades
9.Coca de recapte - Festes populars - Francesc Orteu
10.Col·lecció de moments - Final de l'Any Joan Amades
11.David Ricart - A Joan Amades i a Víctor Pàmies
12.Diari d'un llibre vell - Joan Amades i els llibres vells i Cloenda de l'Any Amades
13.Diccitionari - El refrany és la reflexió profunda i condensada d'una veritat dictada per la raó i l'experiència
14.Disponibilitat permanent - Joan Amades i el Costumari [conclou l'Any Amades 2009-2010]
15.Eines de llengua - Any Amades
16.El basar de les espècies - Joan Amades - «Mitologia de la mar»
17.El penjoll, art de paraula - Les fogueres de Sant Antoni
18.El pessebre és un món - El pessebre i sant Antoni. Homenatge a Joan Amades
19.Emigdi Subirats i Sebastià - Apunt d'homenatge en el dia de la clausura de l'any Joan Amades
20.Foc d'encenalls - Joan Amades, les campanes i els campaners
21.Galeria d'imatges del Sr. Galderich i el Ser. Leblansky - Invitació a l'exposició de figures de pessebre populars amb conferència del senyor Joan Amades
22.Gazophylacium - Joan Amades i la lexicografia
23.Gegants de la Barceloneta - Manifest Any Amades
24.L'home dibuixat - Cloenda de l'Any Amades
25.L'invisible - Cloenda Any Amades
26.La Devocioteca - Joan Amades ja va parlar de les 'capelletes de carrer'
27.La Garrofa de Mont-roig - Amades sempre i més... (cloenda de l'any Amades)
28.La Panxa del Bou - Rondalla va, mentida explico: Cloenda de l'Any Amades
29.Lo Carranquer - Adéu a l'Any Amades
30.Lo Rogle de Josep M. - Cloenda de l'Any Amades
31.Montserrat Capdevila - Manifest Any Amades
32.Núria Aupí - Joan Amades: un homenatge i un clam: encomanem la nostra cultura
33.Pinzellades al món - Les il·lustracions del "Costumari català" de Joan Amades: imatgeria popular
34.Piscolabis librorum - Joan Amades i el sexe dels àngels
35.Piscolabis librorum maioris - Joan Amades i el sexe dels àngels
36.Poesia infantil i juvenil - Joan Amades: el nostre folklore i el cançoner popular
37.Raons que rimen - Cloenda de l'any Amades
38.Tens un racó dalt del món - Any Amades
39.Transparència - Finalitza l'Any Amades
40.Un tel als ulls - Any Amades (cloenda)
41.Xarel-10 - El meu homenatge a Joan Amades
42.ZER Narieda - Joan Amades - fa 50 anys
43. Xàtiva; punts de vista - Les festes de Sant Antoni Abat
44.Gamoia - Cloenda de l'Any Amades






Nota: Durant aquest any, tots els posts que publiqui començaran amb un: Bon Nadal! Per què? Doncs perquè el meu desig nadalenc va ser aquest, que si el Nadal es pau i alegria féssim un Nadal cada dia.

divendres 15 de gener de 2010

PREMIS GAUDI 2009



Bon Nadal, aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Trash, The Frost i Xtrems són les pel•lícules més nominades als Premis Gaudí 2009, que atorga per segon any consecutiu l'Acadèmia del Cinema Català. Si mes no el títols son ben catalans ( de la vegueria del Camp de Oklahoma)

Si ja teníem dubtes si el cinema en català tenia que ser totes les pel•lícules fetes a Catalunya o nomes les de parla catalana, o teníem altres polèmiques servides com la llei del cinema en català. Els directors també s’hi podrien esmerçar a l’hora de titular les seves pel•lícules. Oi Joel Joan?
foto: elsingulardigital.cat

Nota: Durant aquest any, tots els posts que publiqui començaran amb un: Bon Nadal! Per què? Doncs perquè el meu desig nadalenc va ser aquest, que si el Nadal es pau i alegria féssim un Nadal cada dia.

dimecres 13 de gener de 2010

QUI ES PICA ALLS MENJA?


Bon Nadal, aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

L'Ajuntament de Mont-roig des de la regidoria de Cultura fa balanç de les festes de Nadal a la seva web:


La regidoria de Cultura i Festes de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha fet una valoració molt positiva de la resposta ciutadana que han tingut les activitats programades per a aquestes passades festes nadalenques, a la vegada que ha informat de la despesa dels actes més representatius.
Pel que fa a les festes de Cap d’Any, a Mont-roig la revetlla, que es va fer al poliesportiu amb una discoteca mòbil, va tenir un cost de 1.972€, un 76% menys que la festa del 2008, que va costar més de 8.000€. Pel que fa a Miami Platja, que també va tenir revetlla al poliesportiu amb l’orquestra Sabor Latino, la Regidoria s’ha gastat un total de 1.600€, un 72% menys que l’any passat, quan la festa va tenir un cost de 5.800€. Tot i la contenció, la resposta ciutadana va ser molt positiva, i la Regidoria ha valorat molt satisfactòriament la gran participació en aquestes activitats dels veïns i veïnes que decideixen any a any no sortir de la població per viure el pas al nou any.
Les cavalcades de Reis també han representat un important estalvi en aquestes festes marcades per la dèbil situació econòmica. La de Mont-roig ha costat enguany 2.784€, gairebé la meitat que el 2008, quan va suposar una despesa de 4.932€. En aquest cas, la contenció tampoc ha aconseguit reduir el públic assistent. Al contrari, el canvi de recorregut i la majestuositat dels vehicles reials ha aconseguit aplegar als carrers més gent que mai.
La cavalcada de Miami Platja, per la seva banda, que també va tenir una molt bona acceptació, ha costat enguany 870€, mentre que l’any passat el cost va ser de 3.141€.
La regidoria de Cultura i Festes, conscient de la necessitat de contenir la despesa en aquest tipus d’actes festius, ha aconseguit doncs reduir el cost dels dos esdeveniments per excel•lència en aquestes Festes més d’un 67%. Són algunes de les davallades més significatives, tot i que també hi ha hagut contenció en el cost d’altres activitats com el Parc Infantil de Nadal.

Toca Peron!!! Sense els Hummers encara s’haurien estalviat molt mes.

Personalment crec que aquestos costos son irreals i que aquí hi falten moltes despeses. Ja ho vaig dir que en un poble a la llarga tot es sap. Han estat fets per callar lo que en el poble es "vox populi " i de pas lo que s'ha anat publicant en diferents blogs. Es com una mena de rebequeria i picament de peus, Perquè fins ara mai s’havia fet, es com un: - Au, aquí ho teniu perquè calleu.
Si tot el que posa en aquest article (que ho llegiran pocs, perquè a la web municipal no hi accedeix tothom) es del tot cert, trobo d'un morro tremendo i vergonyós la poca inversió en festa de Miami, crec que tothom com a contribuent te que gaudir dels mateixos drets i que a la hora d’organitzar s'ha de ser mes equitatiu amb el repartiment dels pressupostos.
Com algú ja ha dit, això ho podien publicar cada cop que es fa quelcom, així estaríem mes informats de les despeses.
Senyors meus menys demagògia, si us plau la feina mes ben feta.

Nota: Durant aquest any, tots els posts que publiqui començaran amb un: Bon Nadal! Per què? Doncs perquè el meu desig nadalenc va ser aquest, que si el Nadal es pau i alegria féssim un Nadal cada dia.

dimarts 12 de gener de 2010

UN DECÀLEG INTERESSANT

Bon Nadal, aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!


En el blog amic Té la mà Maria ha publicat un decàleg interessant. Un decàleg que la majoria de bloggers subscrivim a raó dels comentaris publicats en el aquest post que faig referència . El vull felicitar perquè de tant en tant cal fer un acte de reflexió i fer veure a molts lectors que no som ni friquis , ni essers estranys, que es molt mes senzill que tot això.


Gràcies Té pel decàleg.

Nota: Durant aquest any, tots els posts que publiqui començaran amb un: Bon Nadal! Per què? Doncs perquè el meu desig nadalenc va ser aquest, que si el Nadal es pau i alegria féssim un Nadal cada dia.

divendres 8 de gener de 2010

UFF LA CAVALCADA !!!

Bon Nadal, aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Aissss! Com hi ha molts que m’ho han comentat que per que no faig un post doncs aquí el teniu…CAVALCADA DE REIS.


Se que es difícil tenir contents a tots però procuraré parlar per mi i pels que m’han adreçat comentaris, desprès cadascú si vol, que digui la seva.

La idea dels “hummers- limusines” original si que ho es, innovadora també però fora de lloc. No es pot basar la cavalcada en tres limusines amb tres reis “lligats a una cadira al sostre” i...ja esta. Falta mes salseta i mes suc, però potser no es any per salsetes i sucs, hi ha crisis. Uns diuen que van costar 1500 € cada Hummer altres que 400 € l’hora... altres 2000. Ho sabrem algun dia? (Ei, que en un poble tot es sap i a la llarga) Es curiós que l’ajuntament retalli despeses en altres coses i activitats i “despilfarri” (que malament sona la paraula però m’ha sortit així) els diners en aquestes coses que repeteixo es podien estalviar (Desprès no tenim diners per segons que) L’any passat va estar molt be, lo dels cotxes descapotables. Coi! Si funciona per què canviar?

El que trobo del tot imperdonable es posar-se a desmuntar tant luxosos trons reials en mig de l’acte, passant nens pel costat. On es la màgia de la festa?

- Mira papa es una cadira del poliesportiu!


Es que juguem amb la innocència dels nostres fills? La veritat impresentable i lamentable.


El Hummers es podien conduir amb la cadira al sostre fins un lloc apartat i mes discret per desmuntar les cadires. Ara que cadascú digui la seva, si voleu....

Nota: Durant aquest any, tots els posts que publiqui començaran amb un: Bon Nadal! Per què? Doncs perquè el meu desig nadalenc va ser aquest, que si el Nadal es pau i alegria féssim un Nadal cada dia.

MES NEVADA....

Bon Nadal, aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!




Algunes m’he les ha enviat un bon amic altres son meves fetes a corre-cuita aquest migdia. Si en teniu mes i voleu, me les envieu i les afegim a l’àlbum.

Nota: Durant aquest any, tots els posts que publiqui començaran amb un: Bon Nadal! Per què? Doncs perquè el meu desig nadalenc va ser aquest, que si el Nadal es pau i alegria féssim un Nadal cada dia.

ANY DE NEU..

Bon Nadal, aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Hi ha una dita que diuen: “Any de neu, any de Déu” Aquest refrany que explica que un any de nevades sol ésser un any de bones collites. o aquell altre: “Any de neu, oli per tot arreu” o “Any de set nevades, blat per les teulades” «Una bona nevada és mitja femada»; «Any de neus senyorials, a l’estiu pastures frescals»; «La neu de gener s’asseu com un cavaller» ….(no , no esteu al blog d'en Víctor Pamies)

Tant de bo sigui cert per què falta ens fa......

A Mont-roig feia anys que no feia una nevada així des de el Nadal de 2000 (La Sara en un comentari m’ha fet fer memòria l’ultima nevada forta va ser el 15 de desembre de 2001, jo feia poc m’havia trencat el peu i no vaig poder sortir a jugar amb la neu amb la meva filla i la meva dona).
Al Institut i a l'escola han suspès les classes i els nens....Festa Major.
Quan pugui ja prepararé un ampli reportatge nevat .


Nota: Durant aquest any, tots els posts que publiqui començaran amb un: Bon Nadal! Per què? Doncs perquè el meu desig nadalenc va ser aquest, que si el Nadal es pau i alegria féssim un Nadal cada dia.

dimecres 6 de gener de 2010

HE REBUT EL MEU REGAL


Ep, aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Aquest es el regal (si cliqueu sobre la foto es fa mes gran) del meu blocaire invisible, la veritat es que em fa moltiiiiissima il.lusió.
Gràcies novament Jep
 (En Jep te un blog sobre mots encreuats : http://crucigramaexpres.blogspot.com/ us el recomano)

dimarts 5 de gener de 2010

BLOCAIRE INVISIBLE, EL DESENLLAÇ

Ep, aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Arriba l’hora de desvetllar el meu blocaire i ho fare pista a pista:
La 1a pista ens deia:
A la persona que és el meu blocaire invisible li agrada la literatura i sol tenir molts comentaris als posts. (Ep aviso, he copiat la pista d'un altre blog perquè si escau)

Coi! Aquest ja era clar si es escriptor el noi i a sobre tens un del millors blogs de la blogesfera.....

2a pista:
És una persona més jove que jo i amb moltes ganes de viure.(Ep aviso, he copiat la pista d'un altre blog perquè coincideix amb el meu)
Malgrat portar barba i ulleres el xicot es mes jove que jo ...ummmm una miqueta

Esta be en dire un altre..... es català

I de cap a peus

3a pista: No te un blog de cuina.
Encara que cuina lletres i es un xef en aquests menesters

4a pista: Te el cor dividit entre dos....
Indrets, pobles, viles i ciutat........un de naixement i un altre d’acollida (Cornudella i Tortosa)

5ª pista: es un/una blocaire digna de sortir linkat en tots els blogs de la blogesfera.
Digna de sortir per una sortida digna (nom del seu ultim llibre)

6a pista: “ y…con el corazon desnudo de ella....”
si traduïm al català tenim el nom del poble on va neixer “Cor nu d’ella”

7a i última: La vida no es un cabaret, mes aviat es un cuento i n'hi molts de cuentistes. Entre ells t'hi trobes tu.
Es un gran cuentista escriu “cuentus” (El vertigen del Trapecista. Una sortida digna....)
També vaig deixar un missatge en el seu blog dient que jo era el Blocaire mes invisible de tots, per què?Dons pel meu altre blog  "l'Invisible titelles"

Ho veieu com era facil........

Sol.lució: Jesus M. Tibau


Aqui tens el meu regal: Un     PANELL DE LLIURE EXPRESSIÓ

Tothom pot escriure el que vulgui, pot triar i remenar, esborrar i moure........M'agradaria que el món blocaire i deixes missatges....

dilluns 4 de gener de 2010

7a ÚLTIMA PISTA BLOCAIRE INVISIBLE


 Ep, aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
 Encaridament després de confessar que no tinc ni idea de qui pot ser el meu blocaire invisible .... passo a deixar l'última pista ....
 - 7a i última: La vida no es un cabaret, mes aviat es un cuento i n'hi molts de cuentistes. Entre ells  t'hi trobes tu.