Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Avui dos posts mes de la primera època de “La Garrofa” El primer va ser una de les meves primeres “emprenyades” doncs al entrar al blog vaig veure que les fotografies que havia posat en els post anteriors havien desaparegut.. En aquell temps en cada post posava una foto diferent d’una garrofa.
L’altre post es una experiència personal meitat ficció, meitat veritat. On es el límit?
M'HAN FOTUT LES GARROFES
General — Publicat per monculturals @ 18:53
L'altra dia entro al bloc i totes les fotografies que hi havia havien desaparegut. Ja sabeu que tinc per costum posar una de una garrofa cada vegada...però sorpres vaig veure com no n'hi havia cap.....potser les han recollit per que algunes ja estaven madures, si es així podeu rosegar-les, son dolces (de fet les utilitzen con succedani del cacau) les verdes ni tastar-les son amargues com la vida que ens ha tocat viure...
Desprès vaig llegir lo del fallo del servidor...que hi farem ja tornaré ha posar-ne...
Comentaris
1.Això és una broma si ho comparem amb el finançament de l'estatut.Publicat per turrai — 25 Mar 2006, 13:12
2.Que ens tornin els calers! Que ens tornin els calers!Publicat per Sir William Temple — 25 Mar 2006, 16:57
UN MAL DE QUEIXALL, CASCALL I UNA DONA PERVERTIDA
General — Publicat per monculturals @ 18:20
Benvolguts amics,
Desprès d’un mal de queixal aterrador, torno a escriure, (ostres que malament ho he passat)
Una vella del meu carrer d’uns 80 i.. molts anys, em deia que em fes infusions de cascall
Vaig anar a Reus a un herbolari i vaig demanar el cascall i... em van dir que estava boig, que això estava prohibit de vendre als herbolaris, la dona de l’herbolari una dona de pes (110 k a cop d'ull ) de uns seixanta anys, poc o menys em deia viciós amb una rialla sorollosa em mostrava el seu queixal, un d’aquells daurats que eren moda temps enrere. Vaig argumentar que era pel mal de queixal, i au!.... el seu somriure m’espantava novament – Ja et donaria jo un altre cosa....xato! - i vaig fugir corrents ... mil coses van pasar pel meu cap de retorn a casa.. que voldria donar-me aquella dona? quan vaig arribar a casa i vaig buscar al “totpoderós” Google la definició de cascall:
Cascall m. Planta anual de la família de les papaveràcies (Papaver somniferum), productora de làtex i rica en alcaloides, de flors blanques, rosades o violades i fruit en grossa càpsula ovoide (del qual s'extreu l'opi), que conté nombroses petites llavors d'ús culinari i medicinal.
Fruit d'aquesta planta.
Nom donat a altres plantes de la mateixa família: cascall banyut, cascall marí; cascall bord (P. somniferum ssp. setigerum), més petit que el cascall; cascall cornut, cascall marí; cascall marí (Glaucum flavum), herba de fulles glauques, flors grogues i fruit cilíndric, molt llarg, que es fa sobretot a les platges. Terra sorrenca, saulosa pedregosa.
Li vaig comentar a la vella i em va dir que ella en prenia quan tenia mal de queixal o dolors de menstruacions....Osti la vella quins “colocons” deuria agafar. Potser la de l'herbolari no em volia vendre cascall perque se'l guardava per ella soleta en prenia en infusions i d'aqui el seu sonriure...... i ulls de mirada perversa.