LA FONDA DEL PI

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Ara feia temps que no us parlava d'en Miró i Mont-roig. Avui en tenia ganes doncs m'ho faig venir be per dir que son les festes de les Pobles; lloc del terme on entre els masos i masies s'hi troba també el Mas Miró.

Quan Joan Miró viatjava des de Barcelona cap a Mont-roig del Camp per retrobar-se amb aquell paisatge, amb els colors dels seus quadres. El blau del cel i el mar , el verd dels camps de garrofers i oliveres, la terra roja , el groc del sol, el negre de les garrofes madures.... Molts cops no podia deixar de fer “parada i fonda” com es sol dir, per dinar a la vila del Vendrell on hi havia un restaurant que li tenia el cor pres; la “Fonda del Pi” una taverna fundada l’any 1906 per Josep Solé Sendrós en un extrem de la Rambla vendrellenca en el nº 2, on com era costum a tavernes i cellers de l’època es penjava una branca de pi a la porta d’entrada per anunciar que ja s’oferia el vi jove. D’aquí va esdevenir el nom de l’establiment.

Des d’un Xató, plat típic per excel·lència, el rap al cava o el bacallà amb gambes fins un caldo de bogavant han estat especialitats de la casa. Amb una decoració modernista quadres i fotografies penjaven de les seves parets..

Quasi sempre era en Francesc Solé, el nostre “Siscu Romatic” home agradable de conversar propietari d’una “rubia”; un vehicle amb carrosseria de fusta amb el que feia el servei de taxi. El Siscu n'era el taxista de confiança de la familia Miró amb ells van recorre amunt i avall pel Camp de Tarragona i altres indrets d'interes personal dels Miró. Era doncs el taxista de Mont-roig qui anava a Barcelona a buscar al “Sr. Joan i la Sra Pilar” com ell el tractava, be a l’aeroport si venia de Mallorca o be al Passatge del Crèdit; el domicili barceloní d’en Miró. Durant el viatge el Siscu Romatic li anava explicant les novetats del poble, qui si a passat aixó o alló... i ja s’ho feien venir be perquè d’anada cap a Mont-roig dinar a el Vendrell. A Miro li agradava molt el tracte familiar dels amos de la fonda del Pi. Però a la Sra Pilar no li feia gaire gracia aturar-se a la fonda perquè en Miró estava a dieta i no podia fer excessos en el menjar i clar davant d’un apart de la Fonda del Pi, qui es podia resistir

Les ultimes noticies d’aquest establiment es que havia tancat portes....

Fotografia de la dedicatoria que'n Miró va fer a la Fonda del Pi, es pot lleguir: “amb un bon record del Vendrell i de la Fonda del Pi, amb ganes de voltar el mon i torna-hi a dinar” Miró 11/1/65