MINI VACANCES DE NADAL

Ep aquí estem sota el garrofer, veient-les passar!
Be amb el vostre permís, deixaré per uns dies el garrofer, descansarem fins el proper dia 8 de gener que tornarem, i tal com passa a les millors cases aprofitarem per fer algunes reformes, pintar, etc....així de pas, passat festes ens posarem a dieta rigorosa i ja sabeu "Any nou vida nova"...Eps..! que no vol dir que deixem de burxar l’ull de l’actualitat.
(si trobeu a faltar aquest blog, podeu repassar tots els posts i comentaris que ha generat l’any 2007. A tall de resum com fan les grans cadenes de tv aquests dies..."resumen 2007"
Apa! Feliç entrada d’any i us espero el dia 8 eh?
PD: per qualsevol cosa o suggeriment us atendre personalment a la monculturals@yahoo.es

4MR, NOU ITINERARI MONT-ROIGENC

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

l'Ajuntament de Mont-roig - Miami inaugurarà a principis d’any (passat festes) el nou itinerari 4MR que passarà a substituir l’antic 3MR. (Mirar, Miró, Mont-roig)
Aquest nou 4MR forma part del PMIT (Pla Municipal d'Integració Turística) de la zona i es denomina així per la incorporació d’un nou punt mironià al nucli de Miami- Platja, concretament el del quadre titulat "Paisatge amb gos i conill" que l’artista va pintar l’any 1934. El Patronat de Turisme conjuntament amb l'Estació Nàutica han tingut l’assessorament del Centre Miró i el Centre d'estudis Mont-roigencs, que desprès de varies reunions per arribar a un consens han escollit aquest quadre pel seu significat, ja que Miami antigament era coto privat de caça del Marques de Marianao on s’hi feien caceres importants de conills. Aquest punt estarà situat junt a la pèrgola de la platja Cristall, mirant a muntanya cap a la dreta.
Per aquesta remodelació del itinerari Miró s'han fer construir per una empresa de l'Hospitalet 28 rètols nous (que substituiran els antics i estan realitzats amb una tècnica de termogravat foto-volumetric amb laser que els fa mes resistents a les inclemències meteorològiques i als actes vandàlics. De fet ja s'han començat a instal·lar les primeres unitats pel terme per part dels operaris de la empresa municipal d’obres EMOMSA, així com també s’estan editant tríptics en sis idiomes. El pressupost total te un muntant d'uns 34.000€ dels quals l'Ajuntament n’assumirà 13.000€, la resta anirant repartides entre una subvenció de la Diputació de Tarragona i una important empresa de dermoestetica suïssa que farà d’espònsor durant els propers 5 anys, segons un conveni recentment signat. S’especula que aquesta empresa podria instal·lar-se pròximament en el nostre municipi i mes concretament en el nucli de Miami-Platja en un solar proper a la plaça Jaen.
Aixi doncs a partir d'ara els cartells indicadors de l'itinerari Miró, lluiran un gran 4MR que voldrà dir: "Mirar, Miró, Mont-roig i Miami"
NOTA: la banda sonora d'aquest post es: Wounded Personage. de Bobby Previte - The 23 Constellations Of Joan Miró

PESSEBRES A LA BLOGESFERA

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Us proposo si voleu, que m'envieu una (o dues) fotografies dels vostres pessebres i farem una ciberexposició amb tots els rebuts.

Ho podeu enviar per mail a : monculturals@yahoo.es

(nomes cal que posseu el vostre nom o pseudonim, no cal tenir blog i si el teniu ho dieu per fer un enllaç)

Per mostra us deixo dues fotos del meu, si cliqueu a sobre les fotos les veureu mes grans. (Perdoneu la qualitat de les fotos però no en tenia cap mes)

Pessebre d'en Mon de "La garrofa de Mont-roig"

Pessebre d'en dimoniet 1960 de: El bloc d'un de Reus


Pessebre de La Granoteta

NOTA: la banda sonora d'aquest post es "Es Nadal" De Gossos i lluis LLach

ANUNCIS BREUS : CONCURS DE LA BAJOQUETA

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Hola "la Bajoqueta", que te un blog molt "xulo" que es diu"que portes gonia que minges tant ràpid?" ens convida a un concurs nadalenc de relats curts concretament:1r. Concurs històries curtes a l'Hortet de Bajoqueta - NO VINDRÉ PER NADAL aqui en aquest link hi trobareu les bases. Ah...! hi ha premi , que us pensaveu doncs? tot esta previst.

Va animeu-vos i participeu,

CERCANT RESPOSTA....

Ep aquí estem sota el garrofer, veient-les passar amb paraigües!

Algú sap si a la Mare de Déu de la Roca l'han destituït de Patrona del poble? o l'han pre-jubilat? o potser s'ha pres un any sabàtic? o esta de baixa i li han ficat un substitut (Sant Jaume)?
El passat divendres dia 21 a "LA GUIA DE MUNICIPIS" que publicava el Diari de Tarragona" nomes apunta com a festes majors del municipi: Sant jaume (25 de juliol) i Sant Miquel (29 de setembre)

Per cert sabíeu que som conjuntament amb Calafell i el Vendrell els pobles que MENYS reciclem? nomes un 10%

Si clickeu sobre la imatge la fareu mes gran

NOTA: la banda sonora d'aquest post es "Hello Strauss...! de Ernesto Acher

NOTA D'ACLARIMENT PREMI BARRA

El sindicat ASEMIT a retirat els post sobre els "premis solidari" i els altres relacionats, entenent aquest com un gest de bona voluntat . La garrofa de Mont-roig retira el post "les coses clares" i dona per tancada aquesta polemica.

MENTRES TINGUEM SALUT...!

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Any rere any, qui mes hi qui menys participa del sorteig de la Grossa de Nadal. mes que res per tradició que no pas per veritable ànim de lucre. El cas es que ens impliquem més que mai en aquest sorteig a pesar que els premis són menors que d’altres als quals es pot jugar al llarg de tot l’any.
M. Còrdova un professor de Matemàtica Aplicada de la Universitat CEU San Pablo, ha detallat les diferents probabilitats que afecten a la Loteria de Nadal. Així, ha explicat que “hi ha gairebé un 85% de probabilitats de perdre el que s’aposta, i un 10% més de no guanyar gens. Només hi ha un 5% de probabilitat de guanyar realment alguna cosa”. Així mateix, ha assenyalat que en el pròxim sorteig es posaran en joc 185 sèries de 85.000 bitllets cadascuna (850.000 dècims de 20 € per sèrie, això és 157, 25 milions de dècims), el que suposa un import en joc de 3.145 milions d’euros, dels quals el 70% es destinaran a premis, és a dir, 2.201,5 milions. “D’anterior significa que 13.334 nombres dels 85.000 resultaran premiats d’una manera o altra, mentre que 71.666 no rebran gens, i els seus jugadors perdran els 20 € apostats”, “No obstant això”, diu tambe que “la major part de la gent juga sense conèixer realment quin és la seva expectativa de benefici, és a dir, es paguen 20 € per un dècim, i el que es busca és la "grossa" de Nadal”. A més, s’ha plantejat la possibilitat que la "grossa" que ha sortit un any, es pugui repetir el següent. “La resposta és senzilla, com poder ocórrer, podria, ja que quan un numero ha sortit en el sorteig d’un any no influeix per res en el sorteig de l’any següent, és a dir, cada sorteig no té gens que veure amb d’anterior, però la probabilitat que pugui sortir dues vegades consecutives és molt baixa”. No obstant això, ha reconegut que aquest plantejament es refereix a una probabilitat a priori, “però si ja ha sortit, la probabilitat en el següent sorteig serà independent del anterior”. També s’ha preguntat si l’hora de sortida del ‘gros’ influeix en el numero que surti, al que ha respost de forma negativa.
Per altra banda, ha parlat de l’efecte diversificació, segons el qual, “es demostra matemàticament que la diversificació suposa la dilució del risc, pel que la lògica ens indica que seria millor comprar deu dècims distints que deu dècims del mateix numero. Si només juguem un numero, la probabilitat que sigui un dels premiats amb algun dels premis és del 15,68%, encara que el premi sigui petit. Però si comprem deu nombres diferents, la probabilitat que almenys un dels números resulti premiat és del 82%”. Finalment, s’ha referit als tòpics relacionats amb la Loteria de Nadal. Ha assenyalat que rebutjar un numero perquè ‘és lleig’ no és una bona estratègia, “ja que tots tenen a priori la mateixa probabilitat de ser extret del bombo”.
Quant a les Administracions en les quals sempre toca algun premi, ha dit el professor Còrdova Bueno que “com més es ven, més probabilitats hi ha que surti premiat un numero d’una determinada Administració. Per això, les grans administracions tracten de diversificar al màxim la seva oferta de números, a fi de poder dir sempre que allí ha tocat. No els interessa vendre les 185 sèries d’un, sinó dos o tres sèries de la major quantitat possible de números diferents, ja que augmenta la probabilitat que allí toqui un dels premis grans”. Sort...!

la fotografia correspon al sorteig de la loteria de Nadal de l’any 1936, es va celebrar a Valencia, aquell any ens va tocar una "grossa" que va durar 39 anys....

Nota: La banda sonora d'aquest post es la musica de l'anunci de la loteria 2006

EL MEU BLOCAIRE-AMIC INVISIBLE 2007

Ep aqui estem sota el garrofer, i mes content que un ginjol!

Avui ha estat un dia de blocaires invisibles a la blogesfera. seguint la tradicio que ve de…l’any passat. Com heu pogut observar el meu post anterior ha estat el meu regal pel Jesús M. i clar a mi també m’ha arribat el meu de la ma de l'Adrià del blog: EM PUC QUEDAR?
La veritat es que he al·lucinat "pepinillus" o cogombrillus, perquè el noi s'ho ha currat i encara estic rient de valent sota el garrofer, perquè m’ha fet molta gracia...
Com tot el que hi ha en aquest blog sempre m’agradat compartir-ho amb vosaltres aqui us ho deixo....gaudiu-lo com he fet jo.

Ell ha fet aquest diari amb un contingut i entrevistes de caràcter fictici i l’ha titulat "el MON"
Si clickeu sobre la imatge potser el veureu ampliat i el llegireu millor

BLOCAIRE INVISIBLE 2007 (2a edició)

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Jesús, aquí tens el meu "regal " Com se que t’agrada cercar cares pel mon i tens unes troballes molt interessants alhora que curioses a la teva coleccio. Aquí et deixo aquestes.... i com no, expressions nadalenques, Bon Nadal...!
( Pels que no sabeu de que va aquesta historia i aquest post, dir-vos que aquesta historia parteix de l’any passat del blog de l'Alepsi, A Cops amb la Vida . Ella va proposar fer una mena de joc tipus "amic invisible" el va anomenar "el Blocaire Invisible" el funcionament es similar. Donat l'exit aquesta es la segona edició i a mi m'ha tocat ser el blocaire invisible d'en Jesús M. Tibau del blog: Tens un racó dalt del món.)

VIDEO: Monalisa by Joan C. Grantz

CONCERT DE NADAL DEL ALUMNES DE L'AULA DE MUSICA

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar...Fum,Fum,Fum!

Com es tipic de Nadal fer uns versets aqui us deixo aquest dedicats a Mont-roig i al concert de l'Aula de musica.
(aquest no cal publicar-los al Traginer, ni tampoc crec que m’acceptin al Col·lectiu de Poetes)

Un espectacle vergonyós…!
el que vaig veure ahir
Pares, germans,avis, i tiets
nomes i faltava el gos
i potser algun vei ...
En un concert de Nadal
allà lluny, al barri de Miami
allò semblava un corral
on tothom feia mes xivarri
La canalla, si esforçava
amb el violi i la guitarra
i el maleducat públic
qui no callava, xerrava.
A la llunyària escoltàvem
les dolces notes d’un pianista
i alguns s’aixecaven, marxaven
això no se li fa a un artista.

No, no aplaudiu encara, perquè ara ve la versió en castellà. I la proxima potser ho diré en xines.... a veure si així m’entenen.

Un espectáculo vergonzoso…!
el que yo vi ayer
Padres, hermanos, abuelos, y tios
solo faltaba el perro y sus ladridos
y quizás algún vecino ...
En un concierto de Navidad
allá lejos, en el barrio de Miami
aquello parecía un corral
o mas bien una party
Los niños, se esforzaban
con el violin y la guitarra
y el maleducado público
quien no callaba, charlaba.
En la lejania se escuchaba
las dulces notes de un pianista
y algunos se levantaban, marchaban
esto no se le hace a un artista.

Ja, ja se que no soc en Marti i Pol, ni l'Espriu., ni Machado, ni en Becker... Perdoneu-me l'atreviment.

Ja ho vaig dir fa just sis mesos arran del concert de fi de curs de l’aula de musica Baptista Nogues, Crec que ja ho vaig dir l'any passat per Nadal sobre el concert de Nadal., Torno a destacar la poca sensibilitat d’alguns pares i/o familiars que deixaven “sueltos” als seus fills, tot fent un lamentable xivarri mentre els esforçats alumnes intentaven interpretar el millor possible aquelles peces que han après pel concert. I acabaven l’actuació dels seus fills i marxaven. Si el concert dura mitja hora mes es queden sols els nens i els professors
Ara toca la part de critica a l'Ajuntament. Que us pensaveu que no sortirien per aqui? A veure Sr Morancho, Sr Anguera i Sra Tejero,
-Perque s'ha d'anar a Miami a fer un concert de Nadal dels alumnes de Mont-roig? Quan pel que va quedar demostrar als veïns de Miami li importa "tres pitus"el fum-fum-fum, la Santa nit, o el nyigo nyigo d'un violi.
- Que passa que ja no s’utilitza el cinema Marti?
-Perque l'Ajuntament no va posar un servei de bus per assistir aquest concert?
- Els alumnes dels pares que treballen aquella hora, amb qui tenien que anar? amb el cotxe d’un mestre? I si hi ha un accident, qui ho cobreix? Quina assegurança?
El servei de bus no tenia que ser recíproc? Vull dir de Mont-roig a Miami i de Miami a Mont-roig? Ho dic pel programa d'actes de Nadal que nomes hi ha servei per assistir alguns actes en un sentit, de Miami a Mont-roig
Si us plau una mica mes de cap....
Res mes, felicitats a tots els musics nens i nenes (una quarantena) pel concert, als pares i familiars que els bombin per maleducats.

Expressions nadalenques...!

NOTA: la banda sonora del post es "los peces en el rio" de Quico el Celio, el noi i el mut de Ferreries

PAU, CASALS

Va neixer el 29 de desembre de 1876, al carrer de Sant Anna, núm. 2, del Vendrell. Aquest català universal faria 131 anys. Va morir l’any 1973, el dia 22 d’octubre a l’Hospital de Auxilio Mútuo de San Juan de Puerto Rico. Però sempre estarà present en el record i en la memòria de molts homes. Aquest català amb el "seu" cant dels ocells ens porta cada any per aquestes dates un missatge de pau….Per si de cas algú aquest cop en fa cas.

NOTA: la banda sonora d'aquest post es: "el cant del ocells" popular catalana interpretada per Pau Casals

JORNADES I LITERATURA A LA CATOSFERA

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

S’està intentant realitzar un llibre en català amb un conjunt d’opinions, amb tot un reguitzell d’estils diversos, amb una riquesa literària excepcional,. com algun blocaire ja ha definit, Actualment ja hi ha més de 70 persones que en participen. Em demanen que faci difusió per tal que s’arribi a 100 blocaires, i aixi ho fem. La garrofa de Mont-roig també hi ha estat convidada a participar d’aquesta iniciativa d'en Toni Ibañez

També dir-vos que a Granollers els dies 25,26 i 27 de gener de 2008 es dura a terme la trobada de la Catosfera, on si no passa res, procurarem estar presents i amb un programa de luxe hi participaran entre d’altres:
Cèsar Calderón (expert en ciberactivisme i acció política digital) Vicent Partal (Director de Vilaweb) Biel Mesquida (Premi Nacional de Literatura) Didac Lee (Millor emprenedor europeu 2006) Carles Puigdemont (blocaire de CiU - diputat al Parlament)Lourdes Muñoz (blocaire del PSC - diputada al Congrés)Joan Ridao (blocaire i diputat d’ERC al Parlament)Daniel Sirera (blocaire, diputat i President del PPC)Raül Romeva (blcocaire i Eurodiputat d’ICV-Verds) Xavier Vidal (Gestmusic)

PER A COMPARTIR AMB VOSALTRES...

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar i esperant la neu!

Ahir "la Garrofa de Mont-roig" va rebre la distinció de BLOG SOLIDARI. Aquest reconeixement, m’arriba de la ma d’un blocaire amic l'Oscar Ramírez del blog: TOT ÉS POSSIBLE i comparteixo amb molt de gust aquest reconeixement per part seva, amb el Consueta de Reus del blog "Consuetudinarium" Molts son els blogs que hores d’ara ja han rebut aquesta distinció i com es costum que qui es nominat, nomini també, la tria es fa difícil. però deixeu que la meva tria vagi per quatre blogs que reuneixen les característiques descrites , Així doncs tinc la satisfacció de nominar "Blog Solidari" el blog d’en SHERLOCK HOLMES & WATSON, EL SALÓ DELS PENJATS, WAIPUEDUCA i al de TARRAGONA 2016....

Gracies a tots els que ho feu possible...!

NOTA: la banda sonora d'aquest post es "Els Nyitos" d'en Joan Reverte i l'Orquestra Invisible

UN MEME, MEME DE QUE?

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!
Apa un nou “meme” . Me l'ha passat l'Oscar Ramirez de Tot es possible Es compromès...però no em sap greu contestar. Aquest es un meme sobre el món blocaire amb diferents preguntes amb un to distes i desenfadat ...
1. Quan temps portes com a blocaire?
Vaig començar a escriure un 19 de març de 2006 en un altre servidor que funcionava com una patata i set mesos desprès em vaig passar al Blogger.
2. Com vas saber l'existència dels blogs?
Ho vaig descobrir entrant a la web d'en Quimi Portet i vaig veure que tenia Blog.... home jo no podia ser menys..si el mestre en te un..!
3.Digues 5 blogs que segueixes diàriament.
No puc dir 5 blogs perquè faig una batuda per tots els que tinc linkats quasi a diari... Llum de Dona, Tot es possible Diari de la Mar Té la Mà Maria i Tens un racó dalt del món. Ara mateix, Tarragona 2016., Waipueduca i ten poso 7, però son molts mes (amb el temps ja saps els blogs que publiquem un post a diari i per tant també fas una mica de tria i llavors n’hi ha que ja hi entres setmanalment)

4. Ets lector anònim d’algun bloc?

No. encara que signo amb pseudònim (Mon), soc fàcilment localitzable i molts saben qui soc...

5. Alguns autors que et generin especial simpatia.

Talaia, Xapix, Joana, Mar Roca, Oscar Ramirez, Zel, Carolina Waipeduca, Tondo, Josep Maria Yago, Jesús M. Tibau, el Joan de Tolosa. Ufff..! i molts mes i a mes a mes comentaristes sense blog ( Ja ho sabeu que en el mon blocaire tots sou simpatiquisims)
6. Amb quins 5 blocaires aniries de marxa?

Vaig llegir un dia aquest meme en un altre blog i vaig veure que m'havia escollit a mi per anar de marxa, Pot ser maco anar amb la Joana, la Zel, l'Oscar amb la Mar ( pack de dos), Te la ma Maria. ei..! si estem per la labor....!

7. Amb quins 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual. Amb tres? Nit de bogeria sexual.? Jajajaja, (amb tots tres a l'hora? mascles o femelles?) Aixo si a sota el garrofer NO.

8. T'has enamorat mai d'algun blocaire?

Si, sempre hi ha amors platònics no ho negaré, gent capaç d’enamorar amb les paraules amb la seva sensualitat literaria.
9. Estàs satisfet amb el teu bloc?

Si, perquè se que hi ha gent que s'el estima tant com jo, I això omple molt

10. Escull entre 3 i 5 blocaires per a què facin aquest meme.

Mireu, no el vull passar a ningú. A qui realment li passaria ja l’han fet.....

Aprofito l’avinentesa per dir-vos que avui a les 9 del mati m’han entrevistat a La Plana Ràdio de Santa Bàrbara; una emissora que es tot un referent de la comunicació a les Terres de l'Ebre . Dins el programa "El nostre matí" que presenta Josep Roig, te un apartat anomenat blogeijant conversa amb els autors de blogs, sobre els continguts dels mateixos, les motivacions de cadascun dels blocaires. L’entrevista acaba demanant al convidat que recomani un altre blog per continuar la cadena. Jo hi fet cap recomanat pel Oscar de Tot es possible i jo n’he recomanat un altre...no us dire qui es, perquè es probable que amb el meu blog es tanqui el cercle, si mes no per la proximitat de les festes nadalenques...i desprès ja es veurà.

NOTA: la banda sonora d'aquest post es: "Le Madelon" Chansons paillardes

DE LES WEBS POLITIQUES MONT-ROIGENQUES

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Recordo el moviment que hi havia en temps pre-electoral en aquest foro de Units per Miami, Molt diferent al de ADMC on vas a parar, aquest últim nomes escrivia el germà del candidat i algun parent i amic mes. Jo hi entrava sovint a tots dos encuriosit pels comentaris dels meus convilatants. Calia demostrar que s’estava a la moda , que erem moderns i l’apuntàvem al carro de les noves tecnologies... No tots van saber utilitzar aquestes tecnologies.
Unes web's que desprès de les eleccions s’han aturat. Que passa que no cal informar mes als seus simpatitzants? O que un cop guanyades les eleccions ja no cal fer mes campanya. Si haguessin perdut continuarien amb aquesta web?

Els UpM hi posaven els plens municipals que s’han deixat de penjar. Potser ara ja no interessa seguir informant?
Amics de UpM crec que teníeu una bona eina per recollir les impressions del poble, del electorat...Massa feina? Doncs si però si heu treballat quatre anys informant des de la web per guanyar, també podíeu continuar quatre anys mes treballant per informar del que esteu fent... Fa temps que hi entro, i res..i torno i res de res ningú diu ni piu, el foro, esborrat sense cap empremta, (Could not connect to the database) com qui no vol deixar cap mena de rastre del que s’ha dit abans d’arribar al poder. Recordo algun escrit en aquest foro on el sr. Anguera semblava poc menys que el dimoni i ara tots junts del bracet (la política ja ho te això). Aquest es el gran mal dels que arriben al poder... transparència, la manca d’informació, la continuïtat d’un projecte, ser conseqüents, constants.....Recordo en un escrit de la seva web que deien els de UpM que no els hi calia "buscar a Susan desesperadament…" perquè ells anaven de sobrats. Però potser els hi cal cercar un webmaster per la seva web i de pas per la de l’ajuntament.

NOTA: la banda sonora d'aquest post es: "Bestia" de l'Oriol Tramvia.

LO BLOG DEU JOAN

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

l’altre dia navegant per la blogesfera i en el blog de la zel vaig descobrir Lo blòg deu Joan es el blog d’en Joan deu Peiroton de Tolosa de Lengadòc, dins el departament de Garona Nauta, esta escrit en occità i amb una mica de bona voluntat s'entent molt be, es molt curiós tot el que ens explica i es del tot recomanable. Te tot un seguit d’enllaços amb diccionaris occitans i lèxic gascó per poder consultar, a mes de enllaços amb institucions d’aquella terra germana a la nostra. En Joan ens possa a l’abast tot un ampli ventall per conèixer un xic mes les seves tradicions. Des d’ara hi ha un racó sota el garrofer per aquest nou amic i un enllaç al seu blog per arribar-hi mes ràpid.

Mercés Joan, lo vostre blòg es meravilhós...!

NOTA: la banda sonora d'aquest post es: "Budeth" (tripa, budell) de Menestrèrs Gascons

ULL VIU QUE HI HA UNA TORRE...!

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Voleu dir que Fecsa no tindria que treure aquesta torre d’alta tensió del mig d’un carrer o carretera transitada? Voleu dir que per molta senyalització que hi hagi perquè el conductor hàbil l’esquivi a temps abans no s’encasti en ella, aquesta torre no es un perill? Qui ho ha autoritzat això? Que no fem les coses be? au que els veïns d’aquesta urbanització propera al camp de golf Bonmont deuen estar molt contents i cada dia al passar per aquí es deuen recordar de l’enginyer o d’algun personatge mes.

NOTA: la banda sonora d'aquest post es: "amb el seu permis" d'en Joan Isaac

MAGINET A TALL DE NADALA...

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar, ara que ve Nadal!

Deixeu que dediqui aquest post a tall de Nadal molt en particular a l'Angel Vicient que desprès del Sr. Tarrasa crec que es el que mes ha fet pel personatge d'en Maginet Pelacanyes, als amics del club Maginet i a tots els homes i dones del mon de la radio. A l'Oscar de Tot es possible i la Mar de El Diari de la Mar que se que us farà il·lusió, al Pitu Tarrasa de Parlem-ne per lo familiar que li pot resultar aquesta historia, també per la Carolina de Waipueduca per la tendresa dels seus post's. A l'home de les lletres i els jocs literaris en Jesús de Tens un racó dalt del món A l'amic Tondo de Conexions [from Tarragona] , a la Zel del Ara mateix benvingut, bentrobat (encara que no surto al "cor de la ciutat"), a la Joana del LLum de Dona i aquells ganxets simpatics de Te la ma maria i el Consuetudinàrium Cesar Llamborda i el Pere Tarter de Tarragona 2016. no vull oblidar els que aporteu col.laboracions i comentaris , 1000 i 1 900, un de Mont-roig, Mister x, Taro, Xapix, Talaia43300 i tants i tants anonims... Perdoneu però en aquest casos de dedicatòries sempre acabes deixant-te algú doneu-vos per dedicats..!

En arribar les dates nadalenques els nens i nenes tarragonins badàvem pegats als vidres de Radio Tarragona al carrer Unió num 21 (en aquells temps Hermanos Landa), el motiu no era altra que veure les magnifiques i monumentals cistelles del sorteig benèfic de la Campanya de Nadal d'en Maginet. Jo potser era dels que badava mes perquè el meu iaio era el porter de d’immoble del costat i per tant, i anava sovint i passava moltes estones per aquell carrer i a mes com el meu oncle i tenia relació i amistat amb locutors i locutores de l’emissora i amb el propi Sr Tarrasa, molt sovint hi entrava a dins aquell local on tot per mi era fascinant .
El fart de comprar números de la rifa de les cistelles que m’he fet (i que mai em va tocar cap) i les vegades que em va renyar el senyor Salvat conserge de l’emissora perquè li embrutàvem el vidres del carrer de ditades tot mirant el hall de la radio amb aquelles cistelles.
Quins records...! la meva primera intervenció en un programa de radio va ser una entrevista que em va fer en Pedro Barrachina, i desprès aquella altra amb l'Enric Pujol i el Carlos Peiso i recordo amb nostàlgia aquell auditori on jo vaig debutar com a cantant precisament en un festival benèfic organitzat pel club Maginet l'any 1977 i on desprès d'uns anys en aquell mateix meravellós auditori d’acústica boníssima, m’hi passaria moltes tardes de 8 a 10 de la nit assajant teatre amb el grup escènic Atenea i que tant varem lamentar tots la desaparició d’aquell local on tantes tardes de diumenge d’hivern fèiem riure al públic tarragoní.
Diuen els entesos que l’origen del popular Maginet no fou altre que el següent . Un dia de l’any 1934, el Sr. Tarrasa, davant la no compareixença a última hora d’un nen de debò al qual havia d’entrevistar en el transcurs d'un programa, no se li ocorregué res més que improvisar la veu d’un infant. Aquella improvisació assolí un èxit realment extraordinari i, animat pels seus superiors, Josep Maria Tarrasa decidí incloure aquest personatge en una emissió infantil, que no trigà gaire a obtenir un bon èxit. Però es que a més va protagonitzar èxits musicals amb cançons com l'"Examen de Maginet" (Qui no recorda aquella "tabla de multiplicar" sietee por sieteee....) Va prendre part en pel·lícules com "El Obstàculo" film que va obtenir un premi nacional de l’espectacle. Però si cal destacar alguna cosa son les campanyes benefiques que des de la radio el sr Tarrasa realitzava, "Demanar sense molestar per donar sense ofendre" aquest era el seu lema. En una glorieta del Parc del Miracle ("les tres ranes") estava presidida per l’estàtua del personatge, fins que es va decidir traslladar (sense entendre jo encara el perquè ) segons van argumentar a un lloc mes transitat i modern de la ciutat,(¿?) a l’estany de la Plaça Imperial Tarraco. Jo vaig col·laborar uns anys amb el club Maginet de qui guardo molt bons records i amics El Sr. Angel Vicient, els seus fills, l'Anna , el Josep M. la Rosa, l'Albert , el germa de l'Anna l'Angel Mula i la seva dona la Laura...i un llarg etc..totes les activitats , la musica, els festivals, els carnavals , el teatre...amb "carinyo" fins el meu trasllat a viure Mont-roig. Al llarg dels anys Maginet ha esdevingut un veritable símbol.

Bones festes!

Una foto promocional de l'epoca d'en Maginet amb el Sr Tarrasa. El de la segona foto soc jo amb un any davant l'estatua d'en Maginet.

NOTA: la banda sonora d'aquest post es: "la tabla del Siete" del discs "el examen de maginet"

TRETS DIFERENCIALS

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Vull dedicar aquest post a la zel perque ha renovat el blog i perque sempre es bona una rialla

La llengua condiciona la nostra manera de veure i sentir les coses: és un fet demostrat i demostrable.
Doncs heus aquí diversos exemples:
· Nosaltres comencem a mirar la gent des del cap als peus, i ells"de pies a cabeza"
· "Ells diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" allà on nosaltres diem "gat vell" i "gata maula".
· La sort màxima de la rifa és un masculí "el gordo",allà, i un femení, "la grossa", aquí.
· De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui "Virgen" i nosaltres que sigui "Mare" "de Deu)
· Ells paguen "impuestos", que ve de "imponer", i nosaltres "contribucions" que ve de "contribuir".
· Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns"sinvergüenzas", mentre que els corresponents catalans són, només, uns "pocavergonyes".
· Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" quan nosaltres toquem "ferro".
· Allà celebren cada any les "Navidades" mentre que aquí amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un "bon dia" i una "bona nit"cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus múltiples "buenos días" i "buenas noches" diaris.
· A Espanya es veu que ho donen tot "dar besos, dar abrazos, dar pena, dar paseos..." mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets "fer petons, fer abraçades, fer pena, fer un tomb...".
· Allà diuen "¡oiga!" quan aquí filem mes prim amb un "escolti!"
· Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen "morenos" i nosaltres "rossos", colors que s’oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.
· Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment "almeja" i aquí "figa", mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d’obrir, en un cas, i, en l’altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.
· Mentre ells "hablan" - i fan! - aquí "enraonem", és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.
· Allà per ensenyar alguna cosa a algú "adiestran" i aquí "ensinistrem". Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l’ensenyament sobre la "destra" (dreta) i els altres sobre la sinistra"(esquerra)...
Tota una concepció del món, doncs, s’endevina rere cada mot d’una llengua, perquè la llengua és l’expressió d’un comportament col·lectiu, d’una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres.
No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d’entendre.
Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball- no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista

La fotografia esta copiada del blog: Joventut Nacionalista d'Artà

NOTA: la banda sonora d'aquest post es: "Ole lo que hay"de Huapacha Combo

MONT-ROIG DEL PRIORAT

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

I es que ens camvien de comarca i ara estem al Priorat? o es una errada del diari "la Mañana" de Lleida en l'edició del 2/12/2007. Ens diu la noticia:

Un aceite de un grupo alimentario riojano vence en el premio ‘Románico Esencia’
Boí-Taüll - Núria Castells / David Rodríguez 2007-12-02
Un aceite del grupo alimentario riojano Kel ganó ayer el premio al mejor aceite en la décima edición de los premios Románico Esencia, organizados por la cooperativa leridana Agrolés, y que se entregaron ayer en el transcurso de una cena celebrada en Boí-Taüll. El grupo tiene una almazara en una finca de 500 hectáreas en la localidad riojana de Quel y lo comercializa bajo la marca Lectus en la Denominación de Origen Aceites de la Rioja.
El aceite, que debía cumplir la condición de ser virgen extra de la variedad arbequina para presentarse al concurso, se impuso a los otros tres finalistas.El tercer puesto fue para la cooperativa Mont-Roig del Priorat, el segundo para una producción de la cooperativa Cabacés, también de esta comarca tarraconense, mientras que el cuarto, que pertenecía a la Serra d’Almos quedó fuera de concurso. En total, se cataron 28 aceites diferentes.El presidente de Agrolés, Jaume Fallada, recordó que el ganador, además de recibir una placa, se compromete a elaborar y ceder a la cooperativa entre 5.000 y 10.000 kilos de aceite a cambio de que ésta se lo pague a un precio generoso. En este caso, Agrolés abonará 3,75 euros por cada kilo de aceite que produzca la cooperativa riojana, un 30% más de los 3,20 euros a los que se cotiza este producto en el mercado.
El segundo premio recayó en la cooperativa Cabacés, que también se alzó con la placa conmemorativa. Por su parte, al tercer premio, el aceite de la cooperativa de Mont-Roig se le concedió una nominación especial. ....(l'article continua)

Es curiós però no posa Cooperativa de Mont-roig del Camp i Miami Platja...

Fotografies d'en: jtoledo a Flickr

NOTA: banda sonora d'aquest post: "la Verdad" Armando Llamado- Sisa

ANEM MILLORANT...

Ep aqui estem sota el garrofer, preparant el pessebre i veient-les passar!

Anem millorant si senyors. M’agrada molt el fet que s’incloguin els veïns de Miami, ja era hora que tots junts començem a fer coses , que s'amplii l'ambit del concurs de pessebres, Benvinguts veïns de Miami..! i es clar que si home. El que no m’agrada es la manera que ho posa a les bases del concurs: Podran participar tots els veïns i veïnes de Mont-roig del Camp i Miami Platja. (i les Pobles? i els massos d’en Blade? i el Casalot? i Costa Zafir? i Bonmont?...) Perquè, si el dia 28 de desembre a les 10 del mati el jurat passa per Miami i a partir de les 4 de la tarda per Mont-roig.. per la resta? Penso humilment que tots som Mont-roig del Camp i que hem de acabar amb aquesta diferenciació un sol municipi ( A Tarragona fan concurs de pessebres i a les bases no posen Tarragona i Torreforta i Sant Pere i Sant Pau....es el concurs de Tarragona i punt)

Un altre tema es el premi "sembla" que ha millorat una mica i ara sabem el valor del premi, uns lots de productes a partir de 150 € i diferents categories. molt be...! Tot tenint en compte que en teoria hi haurà mes participació en abastar tot el municipi, m'agrada la quantitat establerta. Ara el que cal es que mirin be el que posen a dins dels lots perquè en els últims quatre anys en els lots-premi hi havia neules, torrons, polvorons i cava i francament semblava que et donessin algun lot de Nadal dels que els hi ha sobrat del "aguinaldo" dels empleats de l'Ajuntament. A mes el donaven l’últim dia de les festes (6 de gener) quan estàs tant fart de llepolies nadalenques, que tens un fons d’armari ple de pastilles encetades de torrons i polvorons i has engreixat tres quilos, i au vinga...! Com a premi a qui teniu torrons per passar la Quaresma ben aprovisionats, que per el dia de Pasqua encara falten dies.... i parlo per experiència pròpia. Un pessebre es una obra d'art, A Mont-roig hi ha bons artistes pessebristes, Els que participem any rere any sabem el que costa de fer i ens hi tirem amb temps si mes no el pessebre el portem al cap des de l’estiu (almenys parlo per mi) sinó concurses el faria igualment de pessebre, de fet nomes fa tres anys que hi participo, i per sort cada any he menjat torrons fins la Setmana Santa, ja sabeu doncs que vull dir amb això i perquè m’exclamo.
Un altre aspecte que veig que ha millorat es el disseny del cartell i programa d’aquest concurs, Molt "guapo" (desprès de la polèmica pel cartell de la Festa Major, s’ha pres nota potser) ja era hora que es dignifiques una mica el concurs de pessebres, i ens deixéssim de "cartells–fotocopia" propis d’altres tipus d’entitats.
De moment, anem per bon camí Sra Rosa Tejero..
(si us plau per Carnaval..retoqueu també els premis que son una miserieta...)


NOTA: la banda sonora del post es: "Avui es Nadal" dels grups Glaucs i Lax n'busto

POUM,POUM, QUI HI HA?

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

I diu el POUM ....
Es potencien els valors patrimonials del conjunt del centre històric i s’estableix un catàleg de Béns protegits, ja siguin edificis, façanes o elements, així com la revisió de la normativa vigent per tal de salvaguardar el caràcter de l’estructura edificatòria existent.... Especial atenció al mobiliari urbà, tenint cura del disseny i del seu emplaçament ...En els barris, ambients o façanes que són objecte de protecció pel seu interès històrico-artístic, els projectes d’obres s’adequaran a l’ambient existent..... Es prohibeixen les construccions d’edificis, elements arquitectònics o infraestructures, en qualsevol lloc del terme municipal, que per la seva forma, composició, opulència, ús inadequat dels materials en la seva tècnica o estil poguessin desmerèixer els edificis o l’ambient on se situïn.
Aquests bancs ja son integradors amb l’entorn, ja. (de les portes del Tanatori "corramos un tupido velo")

NOTA: La banda sonora d'aquest post es: "Aprendrem a viure novament" grup Coses

MIRO, UNA PUNTUALITZACIO

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Feia temps que no parlava d’en Miró i Mont-roig, molts ja sabeu la meva passió pel artista , i com em venia de gust voldria fer una matisació que fa temps em ronda pel cap...
Fa temps es va publicar un text d’en Martí Rom al “Ressò mont-rogenc” núm. 91, octubre 2004, sobre Joan Miró i la curiosa relació amb els números senars. Cert es que el propi Miró confessaria en una conversa amb Georges Raillard que... si hago una serie de cosas, siempre son una cantidad impar…" i es cert si observem els quadres moltes son aquestes coincidències amb números senars com exposa en Martí Rom. Però hi ha un fragment d’aquest article del Ressò i reproduït a la web del Centre Miró on hi diu textualment: ... Del quadre “La casa de la palmera” (1918) cal esmentar que aquell “1919” que Miró col·locà damunt de la porta, també es inventat... I aquí voldria fer una rectificació i puntualitzar que el numero que apareix sobre la porta de la "Casa de la Palmera" (mas d’en Romeu) no es el 1919 sinó 1912, encara que vist des de una fotografia d’un llibre pot donar peu a interpretar aquest com 2 com un 9 però si visiteu el Centre i us fixeu en el quadre es veu molt clar. Lamentablement aquest cop no es senar.

NOTA: la banda sonora d'aquest post es: " A Joan Miró "d'en Raimon

CORREUS ELECTRONICS I ORACIONS.....

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Una moda que detesto es rebre correus electrònics d’aquells que son oracions i pregaries i et demanen que facis tantes copies i les reenviïs a uns quants companys i que si no ho fas et caurem un munt de desgracies (com si no en tinguéssim prou de desgracies) en canvi si ho fas tindràs riquesa i fortuna. Confesso que no he fet cas mai de totes aquestes coses i mira encara vaig tirant (de moment)
Aquest post es una copia de l’últim que he rebut....(potser alguns de vosaltres ja l'heu rebut) desprès d’una dilatada reflexió he decidit compartir-lo amb vosaltres...mes que res pel que pugui ser....Es una pregaria a la Mare de Déu de l'Empenta mira tu, per probar un cop que no quedi....I ara preguem ...

Mare de Déu mitjancera,

feu que tots els catalans,

tant polítics com votants,

tinguem molta més trempera.

I que a les properes eleccions

cap català voti al Pepé,

i aixì perdin tots els seus escons

o quasi tots, pel nostre bé.

A Madrid, els aeroports.

I els papers, a Salamanca.

I si aquí no ens fotem forts

no tindrem ni la Petanca.

A Madrid, els cinturons

i autopistes gratuïtes.

Aquí paga per collons,

que qui es queixa és victimista.

Sobre Rajoy i Montilla

hi ha l'Aznar i el Zapatero:

un falangista al capdavall

i l'altre aspirant a torero.

Estem cecs si no veiem

que ens estafen cada dia

i si a més va i els votem,

som masoques, jo et diria.

Mig milió de signatures

reclamaven seleccions.

¿Catalanes? ¡Mano dura!

¡Viva España y de las JONS!

Aquí estem cosits a impostos

i allà tenen subvencions.

Ens munyeixen ben ansiosos,

ens espremen fins al fons.

I menteixen i ens insulten
la Razón la COPE i ABC
Si a Madrid així s'ho munten

no hi tindrem mai res a fer.

I la l'Espanya imperialista,

la que ens buida la cartera,

per si ens queda poca vista

hi van fer una gran bandera.

Estem al 2007 i n'ha fet mes de 30
que esperem tornar a ser grans.

Mare de Déu de l'Empenta,

empenyeu els catalans!

Aquesta oració ha de donar 7 voltes al món. fes-ne 7 còpies i envia-les per correu convencional o electrònic abans de 7 dies. NO enviïs diners. ja n’envies prou a Madrid amb l'IRPF, l'IVA, l'IBI, l'impost de societats i els impostos especials. Pensa un desig i, si no fas el préssec, la Mare de Déu de l'Empenta tel concedirà un dia o altre.

Exemples de desitjos per als desorientats:
Un aeroport com Déu mana
Autovies/autopistes finançades pel mateix estat que financem nosaltres
Seleccions nacionals catalanes
TGV connectat amb Europa. i renovació de la xarxa de trens de rodalies
El retorn dels documents robats a Catalunya que encara resten a Salamanca
El reconeixement del nostre dret a l’autodeterminació
.....Un "polvo“ interessant ( i per què no?), i etc., etc.

X. Blancafort, veterinari, no va fer cas de la cadena, i se li va aparèixer l'Aznar cantant el "cara al sol".
P. Villanueva, agent d'assegurances, va trencar la cadena, i va haver de veure la sèrie completa de "cine de barrio" amb la carmen sevilla al costat.
N. Pons, actriu, ho va deixar a mitges, i se li va atravessar una escudella dubtosa. penedida, va completar la cadena i de seguida va trobar un marit ex-conseller d'obres púbiques.
E.Ametlla, economista, va llençar l'e-mail a la paperera. desde llavors, cada nit somnia que l’Acebes és nomenat President de la Generalitat, i que el Gaspart Torna a ser president del Barça,. està desesperat.
J. Rodergas, feminista, no va fer-ne 7 còpies, sinó 25. la Mare de Déu de l'Empenta premiarà la seva devoció amb la Conselleria de Sanitat del proper govern, on podrà impulsar la nova Direcció General de Castracions.
P. Manzanares, monja clarissa, no creu en aquestes històries, perquè és agnòstica. però alguna cosa deu haver fet, perquè se la veu molt contenta, darrerament...

... i amen.

NOTA: la banda sonora del post es: " Classical, Chant Gregorian"

MES RETOLACIO DE CARRERS

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Continuem amb la política innovadora pel que fa a retolació de carrers, i molt especialment pel que fa al nucli de Miami Platja (recordeu un post: "nova senyalització de carrers" del 31/07/2007). Us porto aquí dues noves propostes de retolació urbana la primera al carrer Formentera (esperem que amb l’arribada de la primavera i el creixement natural de l’herba no tapi aquest cartell) l’altre es a l’avinguda Paris cantonada Islas Canarias

Que aprofitin una nit d'aquestes de festa del turisme com la que van fer ahir (per cert, el cartell diu Niturisme 2007 que si separes les paraules diu ni turisme 2007 i fa de mal llegir) i els hi donin el proper any un premi d’aquests ICS (Innovació, Constància i Saber fer) a la restade la ciutadania ja fa temps que ens donen... els premis FEC (Fe, Esperança i Caritat)

NOTA: la banda sonora d'aquest post es: "Taxista" d'en Pau Riba

VERS ELS BLOGS LOCALS....

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Vull dedicar aquest post a l’amic TALAIA 43300. En un principi aquest tenia que ser un comentari mes al seu bloc però degut a l’allargada d’aquest he preferit penjar-ho aquí. Es una mica reiteratiu pel que ell comenta en el seu post. però crec que es important.
Avui dia on les noticies arriben a l’espectador als pocs segons que passen. On tenim eines tant modernes com aquesta xarxa. Cada cop necessitem estar mes ràpidament informats i qualsevol apunt que parli sobre el nostre entorn s’hi aferrem, com es el cas dels blogs locals.
Els blogs, en una primitiva concepció anaven destinats a ser una mena de diari personal on cada individu hi deixava empremta d'una manera diferent. Hi podies trobar des de les mes profundes reflexions filosòfiques fins la simple frase que pel atrevit lector no volia dir res de res i que nomes aportava un significat èxplicit pel seu autor.
Com tot en aquest mon, l’entorn blocaire també evoluciona i així trobem, per sort, una amplia varietat d’estils, formes i colors dins aquest àmbit. Hi ha blocaires per tots els gustos com també lectors. Fins hi tot n’hi ha que censuren blogs i/o que volen regular la seva activitat.
A Mont-roig com molt be apunten alguns, estem mancats d’una informació rapida. A diferencia d’altres municipis veïns, aquí, no hi ha radio ni televisió local que permet arribar ràpidament a totes les llars (tot i que el PENTA contempla la radio com mitja d’informació rapida al veïnat en cas d'emergencia al poble). Aquí les noticies arriben amb el boca a boca del carrer, i son les tertúlies de bar on s’aboca tot tipus de comentaris. A modus de crònica d’uns fets passats, trimestralment la revista Ressò ens recordarà el que ha succeït al poble i així podrem arxivar, com si d'un col·leccionable es tractes, la nostra historia local. L’informació municipal ens arriba en forma de butlletí però no ens serveix com a tal. Perquè? perquè tant sols va dirigida a autopublicitar-se l’equip de govern, per tant la balança informativa en aquest cas no esta equilibrada. O tambe la web municipal (eternament en construcció) Podríem dir que l’únic medi que disposem i que ens arriba quasi a diari son els altaveus. Aquest "pregoner electrònic" ens informa de les activitats del municipi i alguna que altre defunció. Cal recordar l’existència dels diaris provincials i algun que altre gratuït que aporta de tant en tant noticies del nostre municipi.
Però, i l’opinió del poble on es canalitza?
Quan manava, qui tots sabeu que va manar 23 anys al poble, ningú gosava a criticar per por a "represàlies" però la gent parlava d’amagatotis... Al Ressò, la censura no deixa publicar segons que, ja ho heu vist recentment amb l’article sobre ERC...que ens queda? els bars, el carrer i els blocs.
Ara estem unes persones que escrivim blogs a Mont-roig, no per fer la punyeta a ningú en concret ( com es pensa i es comenta) sinó per expressar uns sentiment sobre el que veiem al nostre entorn proper i aquí es on el poble ha vist el medi per expressar-se, dir la seva...i se’ls fa seus i sense la por a les "represàlies" i perquè aquests blogs permeten l’anonimat es diu allò que es vol dir amb total llibertat d’expressió. Ja n'hi ha de gent que tanta llibertat els hi cou, però com es sol dir "que si posin pomada".
A tall d’exemple...hi ha blogs com Tarragona 2016 on surt a relluir totes les "joies" del municipi amb un bon sentit del humor i es el blog mes visitat de la blogesfera tarragonina i referent per a molts.

Per altre banda un blog pot significar una projecció externa del municipi Com a curiositat dir-vos que el blog de "la garrofa" (permeteu-me l’autobombo i que pugui "fardar" una miqueta va..!) em consta que es llegeix des de molts indrets de Catalunya i a mig mon. (que en tingui constància Irlanda, Itàlia, Japó, Argentina, EEUU i Senegal...) qui vol consultar quelcom sobre el poble cercant al Google per la paraula Mont-roig desprès de les "meravelloses" web's municipals (en construcció les dues) i la del Camping Playa Mont-roig, la següent referencia es aquesta; la Garrofa de Mont-roig. això a portat a moltes persones que consulten coses del nostre municipi a enviar-me mails i ha transformat el meu correu electrònic en una veritable "oficina de turisme virtual" que molt gustosament he tractar d’atendre. (això es el que fa tenir un ajuntament que no esta al dia en avenços tecnològics) i a mes fer amics arreu del mon.(fi del autobombo, gracies)
Ara hi ha un petit ventall de blogs locals n’hi ha d’entitats i de personals, molts blogs posats al dia, altres s’actualitzen molt de tant en tant. i la gent els visita o no, i deixen algun comentari o no, i poden estar d’acord o no....però que existeixen això es una realitat.
Els que escrivim blogs NO pretenem ser periodistes locals, tant sols som persones que opinem obertament.

NOTA: la banda sonora d'aquest post es: "Invito al viaggio" d'en Franco Battiato...perque m'agrada

PUÑOS FUERA...!

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Puños fuera…!

Mazinger Z és un manga i anime del dibuixant japonès Go Nagai. Com en molts altres casos, va començar sent un manga per a posteriorment traslladar-se a la televisió. la recordeu la serie? Emesa per primer cop l'any 1978. S’emetia els dissabtes desprès del Telediari de les 15h. i originalment nomes es van posar els primers 13 capítols, però debut al seu èxit, mes tard es van emetre 13 capítols mes, fins que van aparèixer les primeres protestes en contra de la sèrie per violenta, masclista i repetitiva
L’argument va d’un gegantesc súper robot, construït amb un metall fictici anomenat Aliatge Z, forjat a partir d’un nou element que només es troba en mines a la falda del Mont Fuji al Japó. Construït pel professor Juzo Kabuto com a arma secreta contra les forces del mal, representades a la sèrie per les Bèsties Mecàniques del Doctor Infern. que era un alemany, membre de un equip arqueològic japonès que va descobrir les ruïnes de una civilització anterior
Aquest Doctor Infern es torna boig i mata a la resta de l’equip excepte al professor Kabuto que aconsegueix escapar i tornar al Japó on intenta advertir al món del perill imminent.
Mentrestant, el Doctor Infern estableix el seu quartell general a una illa mòbil amb la que va navegant i planejant com utilitzar les Bèsties Mecàniques per a dominar el món. Per a evitar-ho, Kabuto construeix Mazinger Z i aconsegueix acabar-lo just abans de ser assassinat per una bomba col·locada per la mà dreta del Doctor Infern, el Baró Ashura. Mentre agonitza, informa de l’existència del robot i del seu ús al seu net Kouji Kabuto. Kouji es converteix en el pilot del robot, i des d’aleshores combat a cada episodi tant als monstres mecànics com als sequaces enviats pel Doctor Infern.
Que se n’ha fet del Mazinger Z?

Doncs aquest es troba a la urbanització "Mas de Plata" del municipi del Pla de Sta. Maria. (veure fotos) Fa entre 25 i 30 anys que el promotor d’aquesta urbanització de l'Alt Camp va construir una estàtua de Mazinger Z de 10 metres d’alçada feta de fibra de vidre, perquè fos el guardià de la urbanització. aquest promotor va posar també un Marco, una Heidi i més personatges d’aquests tipus pel bosc però van acabar desapareixent en diversos robatoris... el Mazinger no els hi cabia a la furgoneta als lladres....

Doncs si us animeu a veure aquest monument frikie total, us deixo el mapa: Mazinger Z map

NOTA: la banda sonora d'aquest posts es: "Mazinger Z " de los Petersellers.

20-N

Ep aqui estem sota el garrofer, fent memoria historica!

Españoles….Franco ha muerto…!
Com cada dia m’aixecava a les 7 del mati per anar a la Universitat Laboral ( Universidad Laboral Francisco Franco on durant la llarga agonia del dictador el Sr Julio Martinez Roces; professor de política y secretari local del Movimiento, ens feien resar a diari per la seva salut). Al sortir al carrer una dona em diu…-No saps? Franco ha mort- aquell dia no va haver classe, ni el següent,ni l’altre. Varem tenir molts dies de dol...
Abans de la mort del dictador "tothom era franquista". Aixecaven la ma, deien Arriba Espanya...ningú gosava a parlar malament del país, a fer res que no estes establert. tots teníem por. Recordo les llargues cues de gent desfilant davant les despulles del general , rius de gent. alguns fins hi tot ploraven.... Molts d'ells però durant la llarga agonia del dictador explicaven acudits sobre la seva mort....
-Va el princep Juan Carlos i li diu a la princesa Sofia...: Abrete de piernas reina mia...! i la Sofia pregunta...-Que ya se ha muerto el viejo?
No se si us passa el mateix, però ara recordo aquells anys anteriors a la mort d'en Franco com si els dies fossin grisos, sense sol, records en blanc i negre.

NOTA: la banda sonora d'aquest post es: "Adivina, adivinanza" d'en Joaquin Sabina

ALFONS LOPEZ TENA..A LA COPE

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!


Qui es? Alfons Lopez Tena
Aquest senyor vull que sigui el proper President del meu pais.......Necessitem gent així

NOTA: No he possat banda sonora en aquest post. crec que no cal

MONT-ROIG TERRA DE PESCADORS

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

I es que no ens estem de res aquí a Mont-roig , coneixia l’afició a la bicicleta, desconeixia del tot que al municipi hi havia tanta afició a la pesca.
L’amic i col·laborador “1000i1 900” m’informa de l’existència d’un club de pesca:
-CLUB DE AMIGOS DE LA PESCA MONT ROIG DEL CAMP: carrer Industria num 22, 43300 Mont Roig del Camp. Oficina de turisme: 977 81 09 78.
El cas es que a les dades trobades ( extretes d’un directori d’associacions i clubs de pesca d’una web) resulta que el telèfon de contacte es el de la oficina de turisme i encara no veig la relació entre una oficina de turisme i aquest club de pesca en concret ( jo creia que aquestes “pescaven turistes”) . Encuriosit per la troballa de l’amic “1000i1 900” em poso a fer recercar per la xarxa d’Internet i oh! Sorpresa apareixen dues associacions mes de pesca...

-C.P. BAMBI DE MIAMI PLATJA: avinguda Barcelona numero 61, 43892, Miami Platja.
-A.P.E. FLUVIAL ALIC-ROIG: c/ Major numero 17, 43300, Mont roig del Camp.

He de reconèixer que la Bambi de Miami ( per cert Bambi no era un cérvol?) ja la coneixia i que fins hi tot recordo haver vist per algun lloc alguns actes organitzats i/o alguna subvenció municipal ara be, de les altres dues ni la mes punyetera idea.
Doncs apa ! ja ho sabeu si us be de gust i teniu ganes ja sabeu... i qui sap si amb el temps i una canya podeu pescar un bon llobarro..

NOTA: la banda sonora d'aquest post es. "Peix, peixet" popular catalana interpretada per Jaume Barri, la fotografia que il.lustra el post es d'en Lamparra.