divendres, 30 de novembre del 2007

POUM,POUM, QUI HI HA?


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

I diu el POUM ....
Es potencien els valors patrimonials del conjunt del centre històric i s’estableix un catàleg de Béns protegits, ja siguin edificis, façanes o elements, així com la revisió de la normativa vigent per tal de salvaguardar el caràcter de l’estructura edificatòria existent.... Especial atenció al mobiliari urbà, tenint cura del disseny i del seu emplaçament ...En els barris, ambients o façanes que són objecte de protecció pel seu interès històrico-artístic, els projectes d’obres s’adequaran a l’ambient existent..... Es prohibeixen les construccions d’edificis, elements arquitectònics o infraestructures, en qualsevol lloc del terme municipal, que per la seva forma, composició, opulència, ús inadequat dels materials en la seva tècnica o estil poguessin desmerèixer els edificis o l’ambient on se situïn.
Aquests bancs ja son integradors amb l’entorn, ja. (de les portes del Tanatori "corramos un tupido velo")
NOTA: La banda sonora d'aquest post es: "Aprendrem a viure novament" grup Coses

dijous, 29 de novembre del 2007

MIRO, UNA PUNTUALITZACIO



Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Feia temps que no parlava d’en Miró i Mont-roig, molts ja sabeu la meva passió pel artista , i com em venia de gust voldria fer una matisació que fa temps em ronda pel cap...
Fa temps es va publicar un text d’en Martí Rom al “Ressò mont-rogenc” núm. 91, octubre 2004, sobre Joan Miró i la curiosa relació amb els números senars. Cert es que el propi Miró confessaria en una conversa amb Georges Raillard que... si hago una serie de cosas, siempre son una cantidad impar…" i es cert si observem els quadres moltes son aquestes coincidències amb números senars com exposa en Martí Rom. Però hi ha un fragment d’aquest article del Ressò i reproduït a la web del Centre Miró on hi diu textualment: ... Del quadre “La casa de la palmera” (1918) cal esmentar que aquell “1919” que Miró col·locà damunt de la porta, també es inventat... I aquí voldria fer una rectificació i puntualitzar que el numero que apareix sobre la porta de la "Casa de la Palmera" (mas d’en Romeu) no es el 1919 sinó 1912, encara que vist des de una fotografia d’un llibre pot donar peu a interpretar aquest com 2 com un 9 però si visiteu el Centre i us fixeu en el quadre es veu molt clar. Lamentablement aquest cop no es senar.
NOTA: la banda sonora d'aquest post es: " A Joan Miró "d'en Raimon

dissabte, 24 de novembre del 2007

CORREUS ELECTRONICS I ORACIONS.....

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Una moda que detesto es rebre correus electrònics d’aquells que son oracions i pregaries i et demanen que facis tantes copies i les reenviïs a uns quants companys i que si no ho fas et caurem un munt de desgracies (com si no en tinguéssim prou de desgracies) en canvi si ho fas tindràs riquesa i fortuna. Confesso que no he fet cas mai de totes aquestes coses i mira encara vaig tirant (de moment)
Aquest post es una copia de l’últim que he rebut....(potser alguns de vosaltres ja l'heu rebut) desprès d’una dilatada reflexió he decidit compartir-lo amb vosaltres...mes que res pel que pugui ser....Es una pregaria a la Mare de Déu de l'Empenta mira tu, per probar un cop que no quedi....I ara preguem ...
Mare de Déu mitjancera,
feu que tots els catalans,
tant polítics com votants,
tinguem molta més trempera.

I que a les properes eleccions
cap català voti al Pepé,
i aixì perdin tots els seus escons
o quasi tots, pel nostre bé.

A Madrid, els aeroports.
I els papers, a Salamanca.
I si aquí no ens fotem forts
no tindrem ni la Petanca.

A Madrid, els cinturons
i autopistes gratuïtes.
Aquí paga per collons,
que qui es queixa és victimista.

Sobre Rajoy i Montilla
hi ha l'Aznar i el Zapatero:
un falangista al capdavall
i l'altre aspirant a torero.

Estem cecs si no veiem
que ens estafen cada dia
i si a més va i els votem,
som masoques, jo et diria.

Mig milió de signatures
reclamaven seleccions.
¿Catalanes? ¡Mano dura!
¡Viva España y de las JONS!

Aquí estem cosits a impostos
i allà tenen subvencions.
Ens munyeixen ben ansiosos,
ens espremen fins al fons.

I menteixen i ens insulten
la Razón la COPE i ABC
Si a Madrid així s'ho munten
no hi tindrem mai res a fer.

I la l'Espanya imperialista,
la que ens buida la cartera,
per si ens queda poca vista
hi van fer una gran bandera.

Estem al 2007 i n'ha fet mes de 30
que esperem tornar a ser grans.
Mare de Déu de l'Empenta,
empenyeu els catalans!

Aquesta oració ha de donar 7 voltes al món. fes-ne 7 còpies i envia-les per correu convencional o electrònic abans de 7 dies. NO enviïs diners. ja n’envies prou a Madrid amb l'IRPF, l'IVA, l'IBI, l'impost de societats i els impostos especials. Pensa un desig i, si no fas el préssec, la Mare de Déu de l'Empenta tel concedirà un dia o altre.

Exemples de desitjos per als desorientats:
Un aeroport com Déu mana
Autovies/autopistes finançades pel mateix estat que financem nosaltres
Seleccions nacionals catalanes
TGV connectat amb Europa. i renovació de la xarxa de trens de rodalies
El retorn dels documents robats a Catalunya que encara resten a Salamanca
El reconeixement del nostre dret a l’autodeterminació
.....Un "polvo“ interessant ( i per què no?), i etc., etc.

X. Blancafort, veterinari, no va fer cas de la cadena, i se li va aparèixer l'Aznar cantant el "cara al sol".
P. Villanueva, agent d'assegurances, va trencar la cadena, i va haver de veure la sèrie completa de "cine de barrio" amb la carmen sevilla al costat.
N. Pons, actriu, ho va deixar a mitges, i se li va atravessar una escudella dubtosa. penedida, va completar la cadena i de seguida va trobar un marit ex-conseller d'obres púbiques.
E.Ametlla, economista, va llençar l'e-mail a la paperera. desde llavors, cada nit somnia que l’Acebes és nomenat President de la Generalitat, i que el Gaspart Torna a ser president del Barça,. està desesperat.
J. Rodergas, feminista, no va fer-ne 7 còpies, sinó 25. la Mare de Déu de l'Empenta premiarà la seva devoció amb la Conselleria de Sanitat del proper govern, on podrà impulsar la nova Direcció General de Castracions.
P. Manzanares, monja clarissa, no creu en aquestes històries, perquè és agnòstica. però alguna cosa deu haver fet, perquè se la veu molt contenta, darrerament...


... i amen.

NOTA: la banda sonora del post es: " Classical, Chant Gregorian"

MES RETOLACIO DE CARRERS


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Continuem amb la política innovadora pel que fa a retolació de carrers, i molt especialment pel que fa al nucli de Miami Platja (recordeu un post: "nova senyalització de carrers" del 31/07/2007). Us porto aquí dues noves propostes de retolació urbana la primera al carrer Formentera (esperem que amb l’arribada de la primavera i el creixement natural de l’herba no tapi aquest cartell) l’altre es a l’avinguda Paris cantonada Islas Canarias

Que aprofitin una nit d'aquestes de festa del turisme com la que van fer ahir (per cert, el cartell diu Niturisme 2007 que si separes les paraules diu ni turisme 2007 i fa de mal llegir) i els hi donin el proper any un premi d’aquests ICS (Innovació, Constància i Saber fer) a la restade la ciutadania ja fa temps que ens donen... els premis FEC (Fe, Esperança i Caritat)
NOTA: la banda sonora d'aquest post es: "Taxista" d'en Pau Riba

divendres, 23 de novembre del 2007

VERS ELS BLOGS LOCALS....


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Vull dedicar aquest post a l’amic TALAIA 43300. En un principi aquest tenia que ser un comentari mes al seu bloc però degut a l’allargada d’aquest he preferit penjar-ho aquí. Es una mica reiteratiu pel que ell comenta en el seu post. però crec que es important.
Avui dia on les noticies arriben a l’espectador als pocs segons que passen. On tenim eines tant modernes com aquesta xarxa. Cada cop necessitem estar mes ràpidament informats i qualsevol apunt que parli sobre el nostre entorn s’hi aferrem, com es el cas dels blogs locals.
Els blogs, en una primitiva concepció anaven destinats a ser una mena de diari personal on cada individu hi deixava empremta d'una manera diferent. Hi podies trobar des de les mes profundes reflexions filosòfiques fins la simple frase que pel atrevit lector no volia dir res de res i que nomes aportava un significat èxplicit pel seu autor.
Com tot en aquest mon, l’entorn blocaire també evoluciona i així trobem, per sort, una amplia varietat d’estils, formes i colors dins aquest àmbit. Hi ha blocaires per tots els gustos com també lectors. Fins hi tot n’hi ha que censuren blogs i/o que volen regular la seva activitat.
A Mont-roig com molt be apunten alguns, estem mancats d’una informació rapida. A diferencia d’altres municipis veïns, aquí, no hi ha radio ni televisió local que permet arribar ràpidament a totes les llars (tot i que el PENTA contempla la radio com mitja d’informació rapida al veïnat en cas d'emergencia al poble). Aquí les noticies arriben amb el boca a boca del carrer, i son les tertúlies de bar on s’aboca tot tipus de comentaris. A modus de crònica d’uns fets passats, trimestralment la revista Ressò ens recordarà el que ha succeït al poble i així podrem arxivar, com si d'un col·leccionable es tractes, la nostra historia local. L’informació municipal ens arriba en forma de butlletí però no ens serveix com a tal. Perquè? perquè tant sols va dirigida a autopublicitar-se l’equip de govern, per tant la balança informativa en aquest cas no esta equilibrada. O tambe la web municipal (eternament en construcció) Podríem dir que l’únic medi que disposem i que ens arriba quasi a diari son els altaveus. Aquest "pregoner electrònic" ens informa de les activitats del municipi i alguna que altre defunció. Cal recordar l’existència dels diaris provincials i algun que altre gratuït que aporta de tant en tant noticies del nostre municipi.
Però, i l’opinió del poble on es canalitza?
Quan manava, qui tots sabeu que va manar 23 anys al poble, ningú gosava a criticar per por a "represàlies" però la gent parlava d’amagatotis... Al Ressò, la censura no deixa publicar segons que, ja ho heu vist recentment amb l’article sobre ERC...que ens queda? els bars, el carrer i els blocs.
Ara estem unes persones que escrivim blogs a Mont-roig, no per fer la punyeta a ningú en concret ( com es pensa i es comenta) sinó per expressar uns sentiment sobre el que veiem al nostre entorn proper i aquí es on el poble ha vist el medi per expressar-se, dir la seva...i se’ls fa seus i sense la por a les "represàlies" i perquè aquests blogs permeten l’anonimat es diu allò que es vol dir amb total llibertat d’expressió. Ja n'hi ha de gent que tanta llibertat els hi cou, però com es sol dir "que si posin pomada".
A tall d’exemple...hi ha blogs com Tarragona 2016 on surt a relluir totes les "joies" del municipi amb un bon sentit del humor i es el blog mes visitat de la blogesfera tarragonina i referent per a molts.
Per altre banda un blog pot significar una projecció externa del municipi Com a curiositat dir-vos que el blog de "la garrofa" (permeteu-me l’autobombo i que pugui "fardar" una miqueta va..!) em consta que es llegeix des de molts indrets de Catalunya i a mig mon. (que en tingui constància Irlanda, Itàlia, Japó, Argentina, EEUU i Senegal...) qui vol consultar quelcom sobre el poble cercant al Google per la paraula Mont-roig desprès de les "meravelloses" web's municipals (en construcció les dues) i la del Camping Playa Mont-roig, la següent referencia es aquesta; la Garrofa de Mont-roig. això a portat a moltes persones que consulten coses del nostre municipi a enviar-me mails i ha transformat el meu correu electrònic en una veritable "oficina de turisme virtual" que molt gustosament he tractar d’atendre. (això es el que fa tenir un ajuntament que no esta al dia en avenços tecnològics) i a mes fer amics arreu del mon.(fi del autobombo, gracies)
Ara hi ha un petit ventall de blogs locals n’hi ha d’entitats i de personals, molts blogs posats al dia, altres s’actualitzen molt de tant en tant. i la gent els visita o no, i deixen algun comentari o no, i poden estar d’acord o no....però que existeixen això es una realitat.
Els que escrivim blogs NO pretenem ser periodistes locals, tant sols som persones que opinem obertament.
NOTA: la banda sonora d'aquest post es: "Invito al viaggio" d'en Franco Battiato...perque m'agrada

dimecres, 21 de novembre del 2007

PUÑOS FUERA...!

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!
Puños fuera…!
Mazinger Z és un manga i anime del dibuixant japonès Go Nagai. Com en molts altres casos, va començar sent un manga per a posteriorment traslladar-se a la televisió. la recordeu la serie? Emesa per primer cop l'any 1978. S’emetia els dissabtes desprès del Telediari de les 15h. i originalment nomes es van posar els primers 13 capítols, però debut al seu èxit, mes tard es van emetre 13 capítols mes, fins que van aparèixer les primeres protestes en contra de la sèrie per violenta, masclista i repetitiva
L’argument va d’un gegantesc súper robot, construït amb un metall fictici anomenat Aliatge Z, forjat a partir d’un nou element que només es troba en mines a la falda del Mont Fuji al Japó. Construït pel professor Juzo Kabuto com a arma secreta contra les forces del mal, representades a la sèrie per les Bèsties Mecàniques del Doctor Infern. que era un alemany, membre de un equip arqueològic japonès que va descobrir les ruïnes de una civilització anterior
Aquest Doctor Infern es torna boig i mata a la resta de l’equip excepte al professor Kabuto que aconsegueix escapar i tornar al Japó on intenta advertir al món del perill imminent.
Mentrestant, el Doctor Infern estableix el seu quartell general a una illa mòbil amb la que va navegant i planejant com utilitzar les Bèsties Mecàniques per a dominar el món. Per a evitar-ho, Kabuto construeix Mazinger Z i aconsegueix acabar-lo just abans de ser assassinat per una bomba col·locada per la mà dreta del Doctor Infern, el Baró Ashura. Mentre agonitza, informa de l’existència del robot i del seu ús al seu net Kouji Kabuto. Kouji es converteix en el pilot del robot, i des d’aleshores combat a cada episodi tant als monstres mecànics com als sequaces enviats pel Doctor Infern.
Que se n’ha fet del Mazinger Z?


Doncs aquest es troba a la urbanització "Mas de Plata" del municipi del Pla de Sta. Maria. (veure fotos) Fa entre 25 i 30 anys que el promotor d’aquesta urbanització de l'Alt Camp va construir una estàtua de Mazinger Z de 10 metres d’alçada feta de fibra de vidre, perquè fos el guardià de la urbanització. aquest promotor va posar també un Marco, una Heidi i més personatges d’aquests tipus pel bosc però van acabar desapareixent en diversos robatoris... el Mazinger no els hi cabia a la furgoneta als lladres....
Doncs si us animeu a veure aquest monument frikie total, us deixo el mapa: Mazinger Z map
NOTA: la banda sonora d'aquest posts es: "Mazinger Z " de los Petersellers.

dimarts, 20 de novembre del 2007

20-N



Ep aqui estem sota el garrofer, fent memoria historica!

Españoles….Franco ha muerto…!
Com cada dia m’aixecava a les 7 del mati per anar a la Universitat Laboral ( Universidad Laboral Francisco Franco on durant la llarga agonia del dictador el Sr Julio Martinez Roces; professor de política y secretari local del Movimiento, ens feien resar a diari per la seva salut). Al sortir al carrer una dona em diu…-No saps? Franco ha mort- aquell dia no va haver classe, ni el següent,ni l’altre. Varem tenir molts dies de dol...
Abans de la mort del dictador "tothom era franquista". Aixecaven la ma, deien Arriba Espanya...ningú gosava a parlar malament del país, a fer res que no estes establert. tots teníem por. Recordo les llargues cues de gent desfilant davant les despulles del general , rius de gent. alguns fins hi tot ploraven.... Molts d'ells però durant la llarga agonia del dictador explicaven acudits sobre la seva mort....
-Va el princep Juan Carlos i li diu a la princesa Sofia...: Abrete de piernas reina mia...! i la Sofia pregunta...-Que ya se ha muerto el viejo?
No se si us passa el mateix, però ara recordo aquells anys anteriors a la mort d'en Franco com si els dies fossin grisos, sense sol, records en blanc i negre.
NOTA: la banda sonora d'aquest post es: "Adivina, adivinanza" d'en Joaquin Sabina

diumenge, 18 de novembre del 2007

ALFONS LOPEZ TENA..A LA COPE

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!


Qui es? Alfons Lopez Tena
Aquest senyor vull que sigui el proper President del meu pais.......Necessitem gent així

NOTA: No he possat banda sonora en aquest post. crec que no cal

dissabte, 17 de novembre del 2007

MONT-ROIG TERRA DE PESCADORS


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

I es que no ens estem de res aquí a Mont-roig , coneixia l’afició a la bicicleta, desconeixia del tot que al municipi hi havia tanta afició a la pesca.
L’amic i col·laborador “1000i1 900” m’informa de l’existència d’un club de pesca:
-CLUB DE AMIGOS DE LA PESCA MONT ROIG DEL CAMP: carrer Industria num 22, 43300 Mont Roig del Camp. Oficina de turisme: 977 81 09 78.
El cas es que a les dades trobades ( extretes d’un directori d’associacions i clubs de pesca d’una web) resulta que el telèfon de contacte es el de la oficina de turisme i encara no veig la relació entre una oficina de turisme i aquest club de pesca en concret ( jo creia que aquestes “pescaven turistes”) . Encuriosit per la troballa de l’amic “1000i1 900” em poso a fer recercar per la xarxa d’Internet i oh! Sorpresa apareixen dues associacions mes de pesca...

-C.P. BAMBI DE MIAMI PLATJA: avinguda Barcelona numero 61, 43892, Miami Platja.
-A.P.E. FLUVIAL ALIC-ROIG: c/ Major numero 17, 43300, Mont roig del Camp.

He de reconèixer que la Bambi de Miami ( per cert Bambi no era un cérvol?) ja la coneixia i que fins hi tot recordo haver vist per algun lloc alguns actes organitzats i/o alguna subvenció municipal ara be, de les altres dues ni la mes punyetera idea.
Doncs apa ! ja ho sabeu si us be de gust i teniu ganes ja sabeu... i qui sap si amb el temps i una canya podeu pescar un bon llobarro..
NOTA: la banda sonora d'aquest post es. "Peix, peixet" popular catalana interpretada per Jaume Barri, la fotografia que il.lustra el post es d'en Lamparra.

divendres, 16 de novembre del 2007

AI N'UCA...!

Aquesta es un altre proposta de RELATS CONJUNTS

- Ai xato..!- em va dir. Quan deixaràs aquest maleït vici de anar empastifant les parets de la cova amb sang?. T’ho creus que m’ha de dir això a mi en aquest to?...! Per continuar sentenciant allò de... Clar es que com tu neteges..? I que sempre tingui que escoltar la mateixa cançó. Ves a pastar fang..! Totes les dones sou iguals i pentinat una mica que sembles una n’uca (que vol dir bruixa amb idioma autòcton )..! Que cony saps tu d’art...! Ahhh! i desprès el rollo de sempre....Que si es un mal exemple per la canalla,..! Que si no treuras res de profit...Que ves si no val mes la pena perdre el temps en altres coses...Que així no evolucionarem mai.
Potser s’hagués estimat mes que em passes les hores parlant i bevent amb els companys fent tertúlia sota un garrofer.. Que cony sap, que cony sap ella d’art...? Estic convençut que d’aquí a milers d’anys l’humanitat si que sabra apreciar aquestes pintures (d’això se’n diu visió de futur), si, si n’estic segur. Sabeu una cosa ? tot això m’ho diu perquè un dia vaig pintar a la veïna de la cova de la cantonada amb mes pit que ella, ja veus el que fa l’enveja.. tant se val...! Lo que us deia... Ara estic pels paisatges amb caçadors, però ja estic pensant en fer tota una sèrie de natures mortes, ja sabeu quatre pomes un gerro, un conill mort... estaria força be. I desprès d’aquí tres o quatre mesos... Que cony sap aquesta n’ucota d’art..!

Podeu llegir mes relats vers aquest pintura al blog: Relats conjunts, També podeu fer la vostra aportació.

NOTA:la banda sonora d'aquest post es: "l'home de Cromanyo" de la Trinca

dijous, 15 de novembre del 2007

L'AJUNTAMENT RECLAMA A ADIF MES SEGURETAT


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Curiosament últimament tothom parla de trens, de la problematica del tren rodalies, de l’AVE, del Tramcamp, del corredor del mediterrani, de presentacions de llibres que parlen d' accidents ferroviaris I fins i tot de la dimissió d’una ministra inútil que tant se li en fot el calvari ferroviari que pateix la gent. Avui a l'obrir el diari veig que altre cop també parla de trens però a casa nostra...”Mont-roig demana mes seguretat en la via del tren”
Això ja ho denunciàvem aquí a la Garrofa en un post titulat:
IMPRUDENTS de fa uns mesos (25 de juliol)
La cosa va de que l'alcalde Fran Morancho, es veu que va explicar en una reunió a València fa dues setmanes l'estat actual de la via del tren a Miami Platja al Sr Pedro Martinez; Delegat de la Direcció Executiva de Manteniment d'Infraestructures de la línia Est d'ADIF, . ( Vaja càrrec..que no es poc, no se com cap tot aixo en una tarjeteta de visita )
L'alcalde li va explicar el que suposa per la població que aquesta via passi pel mig del nucli, on el passat mes de maig va morir atropellat per un tren el jove Ivan Masip de 19 anys
Diuen que l'alcalde ha valorat com a positiva aquesta reunió ja que el delegat es va mostrar obert a col·laborar i així mirar de solucionar aquestes deficiències i mancances. Es veu que tots dos van parlar de les mesures de seguretat a implantar per tal de poder reduir el perill del tren. (dic jo, pregunto.. aquest senyor delegat no li pasen informes de l'estat dels trams ferroviaris? o es que ningu es pasa a inspeccionar el traçat ferroviari fins que no passa quelcom cosa greu?)
El Delegat d’ADIF va proposar de fer-se càrrec del tancament de la via en aquells punts mes problemàtics del traçat urbà i, un cop feta aquesta actuació, ambdues institucions signin un conveni perquè l'Ajuntament es faci responsable del manteniment de la tanca, cosa que ja es ve realitzant en altres municipis. Ara, l’ajuntament estudia la proposta i esperem que aviat donin una resposta a la gent d’ADIF.
Recordeu que, a Miami Platja el recorregut ferroviari té una llargada de 4,3 quilòmetres i únicament existeixen dos passos per a vianants i cotxes, i un tercer únicament per a vianants. El primer el trobem a la N-340 procedent de Cambrils i en direcció a l'Hospitalet de l'Infant. Hi ha un pont que passa per sota de la via, al costat de l'edifici “Normandie”. I aproximadament cap a la meitat del nucli, hi ha un pas elevat per vianants, però que pràcticament ningú utilitza perquè està en mal estat de conservació. (fet que també ho varem denunciar aquí a la Garrofa en un post titulat::
CARTA A LA RENFE) I, el tercer, que també es per als cotxes, hi ha un pas soterrat estret que dirigeix el trànsit cap a la Platja Cristal.
De fet però al responsable d'ADIF no li consta que hi hagi previst fer ús de l'actual traçat a partir del 2011, quan es posi en funcionament el Corredor del Mediterrani, per la qual cosa s'està estudiant les diferents possibilitats de traspàs d'aquesta infraestructura.(Això es visió de futur i planificació ... Visca! No en tenen ni la mes punyetera idea del que faran)
NOTA: La banda sonora d'aquets post es: "el tren de la costa" dels Sirex

dimecres, 14 de novembre del 2007

UN TREN, UN PONT

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar! (per cert avui fa vent)

M’han demanat els amics del Centre d'Estudis Mont-rogencs donar difusió d’aquests actes que han programat per aquets mes de novembre per tal de commemorar els cent anys de l'accident ferroviari que va tenir lloc al pont de la riera de Riudecanyes, just entre els termes de Mont-roig i Cambrils. Coses de la casualitat a fet que el centenari d'aquesta catàstrofe ferroviària coincideixi amb l'actual desgavell que patim els usuaris de xarxa de ferrocarrils regionals i de rodalies, especialment aquí a Catalunya.

El primer dels actes consisteix en l'edició i presentació del segon volum de les publicacions del Centre d'Estudis Mont-rogencs. El llibre, titulat "Un tren, un pont" i escrit per Vicenç Toda és una monografia sobre l'accident de la riera de Riudecanyes. El llibre en una setantena de pàgines fa un repàs a l'impacte de l'accident en el territori i en les repercussions que aquest tingué a nivell polític.

D’aquest llibre se n'han editat cinc-cents exemplars i la presentació serà a càrrec de l'autor el divendres dia 16 de novembre a les 20:30 a la Casa de Cultura Agustí Sardà de Mont-roig del Camp.

Durant l'acte de presentació es visionarà el film de 1907 sobre l'accident en qüestió, unes imatges d'alt valor històric i que formen part dels inicis del cinema català.

El treball de recerca que ha fet possible la publicació d'aquest llibre ha facilitat que en Vicenç Toda, el pare del qual participà en el rescat de les víctimes ara fa cent anys, pogués contactar amb un nét i un rebesnét de passatgers d'aquell fatídic comboi 702 que hauria d'haver enllaçat Barcelona amb València.

Amb posterioritat, i coincidint amb l'aniversari el Centre d'Estudis Mont-rogencs descobrirà una placa commemorativa al mateix pont que un 25 de novembre de 1907 s'ensorrà provocant un tràgic i mortífer accident. Aquest acte es durà a terme el diumenge 25 de novembre a les 13:00h al mateix pont de la riera de Riudecanyes que separa Cambrils de Mont-roig.

Felicitats Vicenç pel llibre i per fer poble...!

Per tal de contactar amb l'autor del llibre o amb el Centre d'Estudis escriure a secrecemont@gmail.com O be trucar per telèfon al Centre d'Estudis Mont-rogencs 977 837 046
NOTA: La banda sonora d'aquest post es: "el tren" d'en Coti"

US ANIMEU A JUGAR AQUEST JOC?

Ep...! Aqui estem sota el garrofer, col·laborant amb el 30è joc literari que ens proposa el Jesús M Tibau.
Ja fa 30 setmanes que el bloc Tens un racó dalt del món proposa jocs literaris cada dimecres, amb regals mensuals inclosos que sorteja entre tots els participants, i per a celebrar-ho ha organitzat un joc especial amb la col·laboració d'una bona colla de blocs.
L'objecte d'aquest 30è joc literari consisteix en trobar diversos fragments del llibre Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders, repartits per tots els blocs col·laboradors. El text que li correspon en aquest bloc és el següent:
"Des del campanar es veia el poble sencer: les taules a la terrassa del bar de la plaça, el tractor de l’Ignasi tornant del tros i les calcetes de l’Antònia esteses al terrat."
Si voleu participar, trobareu les instruccions a Tens un racó dalt del món, a partir d'avui mateix 14 de novembre al matí, al post del seu bloc titulat 30è joc literari.
Sort...!
NOTA: La banda sonora d'aquest post es: "Divina perla de las Antillas" d'en J. Sisa per l'espectacle "Antaviana" de Dagoll Dagom

dimarts, 13 de novembre del 2007

DESORIENTATS TANT MATEIX





Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!


Els plànols diuen que han de ser per orientar-nos trobar un destí i fins i tot potser un tresor. Un tresor o prodigi d’intel·ligència es la persona que va fer aquest planell de Mont-roig ( parc “placosa”) on res es el que sembla o la ficció supera la realitat . Pel visitant perdut ...orientar-se amb aquest plànol es entrar a la dimensió desconeguda. Per nosaltres mont-rogencs i mont-rogenques es una oportunitat mes que ens ofereix l’Ajuntament simplement per riure ....ja,ja,ja...!


NOTA: La banda sonora d'aquest post es: "Becaina" d'en Joan Reverte i l'Orquestra Invisible

dissabte, 10 de novembre del 2007

GUADALAJARA, GUADALAJARA

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar i aprofitant que'n Vicens Toda treu un llibre sobre tematica ferroviaria us explicare una historia...!

Sabies que el Ministeri de Foment del Partit Popular va crear i va encarregar a un organisme autònom, però depenent d'aquest Ministeri, l'execució de les obres de l’AVE Madrid - Barcelona i que aquest organisme es diu gif (gestor d'infraestructures ferroviàries)?
Sabies que la principal empresa a qui, el GIF, va adjudicar realitzar les multimilionàries obres de l’AVE Madrid - Lleida es una UTE (unió temporal de empreses) constituïda per COBRA i per una empresa italiana del grup de Berlusconi?
Sabies que aquesta operació va tenir un comissionista que s'ha embutxacat 8.000.000.000 ptes. (vuit mil milions de pessetes de les d'abans), o el que és el mateix, 48.000.000 dels actuals euros, per mitjançar entre les empreses adjudicatàries i el GIF?
Sabies que el nom d'aquest comissionista és Alejandro Agag? sabies que Agag va contreure matrimoni amb la filla de Aznar , en el Real Monestir del Escorial en presència de Berlusconi i Blair com convidats d'honor, en una cerimònia que pot qualificar-se també de real pel protocol i les despeses derivades per a l'estat? Doncs ja ho saps, el “braguetazo” no ho va donar ell, ho va donar Jose Mª Aznar. amb l'AVE a Guadalajara
El que si deus saber es que, l’AVE a Guadalajara no para a Guadalajara capital ? la parada de l’AVE en Guadalajara esta en el terme municipal de Yebes, aquest lloc està a 10 minuts amb cotxe de Guadalajara capital, per una vella i tortuosa carretera de carril únic. sabent que el tren normal de Guadalajara a Madrid triga 37min, i que l’AVE "solament" trigar 27 min (i el bitllet val molt més), sembla clar que ningú de Guadalajara va a Yebes a agafar l’AVE llavors, quin sentit té fer la parada de l’AVE en Yebes? podent fer-la Guadalajara? Segueix llegint i podria ser que et duguessis una sorpresa..
El negoci arrenca en 1998 . quan el PP va decidir col·locar l'única estació de l’AVE, Madrid – Lleida al seu pas per Guadalajara, en la petita localitat deYebes. la decisió afavoria a Fernando Ramirez de Haro, espòs d'Esperança Aguirre (Presidenta de la Comunitat de Madrid i del PP), i a la seva família que posseïxen en aquest municipi i en els seus voltants, milers d'hectàrees. Ramirez de Haro i els seus germans tenen 1610 hectàrees repartides en cinc finques, les hi van comprar en 1987 a la seva mare en canvi d'una renda vitalícia anual escassament superior al milió de pessetes. El preu d'aquest sòl rústic, encara no ha estat requalificat, seria avui de 1000 milions de pessetes. però la més beneficiada d'aquestes revaloracions és la tia del marit d'Esperança Aguirre, Teresa Micaela Valdes les andanes de l'estació de l’AVE han anat a parar a les seves terres. després de les pertinents expropiacions de foment, ella ha decidit construir una urbanització, “Valdeluz” de més de 9000 habitatges. els terrenys d'aquesta futura urbs a Yebes, més coneguda com “Avelandia” van ser requalificats a 2001 en un pla d'ordenació urbana (POUM). Aquest sòl és propietat del “Arvejal SL”. els amos del qual són Micaela Valdes i els seus fills, cosins d'Esperança. Micaela li atorga a aquestes terres un valor de més de 8.000 milions de pessetes. l'arquitecte municipal de Yebes és Jaime de Grans germà de Luis de Grans diputat del PP i de Lorenzo de Grans, cap de premsa de l'assemblea de Madrid per la presidenta de la Camara Concepcion Aguirre quina casualitat, no?
Difon aquest missatge, ja que pels mitjans de comunicació és impossible assabentar-se. a mi me'l han enviat per correu electronic, fes el que vulguis pero jo de tu ho diria als teus amics perque s'assabentin. Per un infern més digne...
NOTA: la banda sonora d'aquest post es: "Guadalajara" d'en Vicente Fernandez

divendres, 9 de novembre del 2007

ARA QUE JA SEMBLA QUE JA ES NADAL....



Ep aqui estem sota el garrofer, (on potser no hi posaran ara per ara, il.luminacio de Nadal l'Ajuntament) veient-les passar!

Doncs ves per on jo aquest post el dedico al blog: Tot es possible, que amb l'amic Oscar Ramirez, amb engegat una campanya d’aquelles campanyes mes maques de les que es fan i es desfan. Recollint una idea que llençava, l’Oscar ha creat una nova associació que ha anomenat BACA (Blog Anti Christmas Americà). I ara us preguntareu:
Que cal fer per ser membre de la BACA?
Doncs escampar als vuit vents del mon que aquí a cas nostre som de:Pessebre,Us hi podeu amb Caganer, aquí la nit de Nadal fem el Tió, l'Home dels Nassos te tants dies com falta per acabar l’any i que els Reis d'Orient porten regals als bons nens i carbó si heu estat trapelles....enlloc d’un Santa Claus (producte de màrqueting de la Cuca-Cola) i que cantem nadales de la nostre terra(el noi de la mare, el rabada...) i no cançons d’en Bonie-M (Feeelis Naviiidaad) ni Bing Crosby (White Christmas) i altres imposades tradicions per tornar-nos mes yankies encara.
Si us plau no poseu Pares Noels enfilant-se pels balcons (es ridícul i els basars xinesos es forren) Us imagineu penjar els tres Reis enfilant-se per els balcons? Perquè no?
Ens agradaria que els nostres fills i nets visquin el mateix Nadal que el de la nostra infantessa amb il·lusió, innocència i tradició.

MANIFEST OBERT: (aporta la teva proposta nadalenca)
- Reivindiquem un Nadal ple de les nostres identitats on regni l'amor i la pau,
- Exigim als nostres ajuntaments que no pengin les llums nadalenques abans del 10 de desembre i que els nostres botiguers decorin els seus aparadors a partir del mateix dia.
Comenteu tot això amb els familiars, els amics, els veïns, a l’escola, a la feina, al bar... !
Amics Blocaires copieu i pengeu aquest banner als vostres blogs...!

Qui s'apunti al BACA que ens ho faci saber tant a l’Oscar com a aqui a La Garrofa mi que farem un llistat dels blogs (amb links inclosos) i dels amics que visiteu els blog’s i deixeu el vostre comentari també mirarem de fer un llistat....


Visca la BACA, visca el Nadal...!

MEMBRES DE LA BACA:
NOTA: la banda sonora del post es la canço del "Caga Tio"

dijous, 8 de novembre del 2007

COM PORTAR UN BLOG?


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!


Un altre cop em toca fer un “meme” . Ara feia molt de temps que no tenia aquest “deure” Aquest m’ha arribat de la ma de Mar Roca Sol que des de la vila de Cambrils i el seu bloc : El Diari de la Mar (un bloc que des de "la garrofa" us recomano del tot). em proposar realitzar.
El tema o la pregunta es la següent: Com portar un blog?
No se si arribaré a contestar la preguntar, però aquesta es la manera que jo porto el meu blog, Be es cert que m’esforço per millorar i cada dia aprenc dels altres blocs i blocaires

Vaig començar “la garrofa de Mont-roig” un 19 de març 2006 com una cosa mes personal, escrivia algun relat, algun pensament o em permetia el luxe d’opinar sobre l’actualitat. El primer “garrofer” estava “plantat” al Blocat però aquest funcionava malament per al meu gust. Quan no desapareixien les fotos publicades hi havia problemes per accedir...Així que vaig decidir un dia trasplantar el “garrofer” (bloc) a Blogger i això era un 17 d’octubre de 2007. El primer post polític local el vaig fer el 27 de novembre i tocant un tema molt de refilo, Mes o menys uns 30 dies mes tard tornava a parlar directament del poble. Em vaig anar engrescant... Però el boom va arribar amb el post sobre el concurs literari o el de la web municipal amb forces comentaris i participació...A poc a poc anava observant que els mont-roigencs despertaven i s’obrien al debat i a la opinió i això era positiu pel poble, entre tots creavem polemiques i les debatiem i així vaig anar publicant mes i mes sobre temes locals, escoltant suggeriments de la gent. Fins hi tots m’alegrava veure com s’obrien altres blocs locals i ens apropaven tots a les noves tecnologies. Per fi la gent opinava, tenia criteri propi.... . Alguns politics locals veien aquest bloc com a eina política d’un dels partits (jajaja) perquè anava en contra d’ells i els criticava. Res mes lluny de tot això, vull dir que mai ha estat l’eina de cap partit...

Aquest bloc es molt personal (dins una aparent anonimat) vull dir que les opinions o escrits vessats en el contingut son de cadascú que hi escriu, sense censures (sense esborrar cap ni un dels comentaris fins i tot els atacs personals) Avui vaig escrivint sobre el poble (reconec que ambuna mica d' autocensura, cosa que m'emprenya) alguns relats , recomanació musical o literària, M’agrada molt quan m’envieu per correu escrits per publicar, (les vostres col·laboracions son molt importants per a mi) Fer “la garrofa de Mont-roig” també es fer poble. Crec jo, que em obert un altre finestra virtual al mon, a la blogesfera.

Be, ara em toca passar (com es sols fer) aquest meme a... Te la ma maria , Capità Tarragona i....Ara mateix benvingut, bentrobat
NOTA: la banda sonora del post es "la vida es rosa" d'en Ernesto Acher (ex-membre de Le Luthiers)

dilluns, 5 de novembre del 2007

MONT-ROIG, UN POBLE TRANQUIL


A dos blocs locals ( Talaia 43300 i El blog d'en Xapix ) i aquest que llegiu tres, en els últims post's publicats hi ha queixes vers la policia local. Els comentaris i aportacions dels lectors tampoc son massa a favorables al servei que aquesta policia ofereix I m'atreveixo aplaudir algunes perque ens diuen veritats com a punys. Cert es que la policia local ha de estar al servei del ciutadà (regulacio del transit, patrullar a peu pel nucli del poble al dia a dia) i no tant sols fer funcions de repressió (multes...) o de fer acte de presencia (poca) per controlar el transit durant un acte de festa major. També es cert que es l’Ajuntament mitjançant el regidor i per sobre d’ell, el Sr. l’alcalde ha de proporcionar els medis adequats per que aquest servei estigui garantit les 24h. (dotar d’eines al cos) a tot el municipi. Si el sr regidor de torn no belluga ni un dit per millorar el servei (Ull! Ni aquest d’ara, ni l’anterior, ni d’altres... tant sols en temps del regidor Manolo Martinez de UMM-ERC es va donar un important pas endavant al professionalitzar els vigilants locals i pujar-los a la categoria de policia local, (amb l’implantació del famós primer barracó com a seu de la policia local i l’adquisició de vehicles mòbils) Tot i que penso que es va perdre l’aproximitat que teníem amb els vigilants, perquè els coneixíem, sabíem qui eren de tota la vida i se’ls apreciava... Aquestes millores va quedar en res amb la famosa moció de censura ( amb el senyor Aragonès a l’ombra de l’operació) on va sortir alcalde l’actual regidor d’urbanisme (curiós eh? En aquell temps no es podien ni veure,es putajaven entre grups politics i arafins i tot arriven a manar junts) i la reclamació i protestes sonades del cos de la policia local demanat millores en tots els aspectes. No se si recordeu quan tots els policies (excepte el germà del llavors alcalde i una noia policia) es van rapar al cero i en un ple van abocar els cabells sobre la taula tot dient que.... A ells no els hi prenien mes el pel....que va ser de tot allò? Doncs res continuem igual que ara però una mica mes tips? Potser valia la pena un canvi que tots esperàvem i el canvi no passa per posar al senyor Fermi com a regidor responsable (o em de dir irresponsable) de la policia local (de qui continuo demanat la dimissió des de aquí i espero que algu mes ho faci o el destituexi )
No recordo si ens ha explicat mai sr. Alcalde quin model de policia local vol vostè? si es el seu model o el del sr. Fermi? (model PP) o es que encara ho han de consensuar?

Per cert molt maca la porta del parc Martori. Ara nomes fa falta que s’utilitzi i es tanqui a les nits.
I mentres estem sota el garrofer, veient-les passar ,altres... a dalt la figuera!
NOTA: La banda sonora del post ha estat gentil.lessa de l'amic "de mont-roig" Apatrullando la ciudad- el Fary

divendres, 2 de novembre del 2007

SORPRESA DE BON MATI




Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Un mati amb sorpresa, Ahir em mirava un vehicle aparcat al pàrking del “marquesito” i vaig pensar...-mira un altre cotxe amb rodes punxades. Feia uns dies també n’hi havia dos just els mateixos dies en que per desgracia em va desaparèixer l’antena del cotxe... ja es casualitat.( Mes dies enrere van pintar una colla de cotxes amb esprai blanc , i com no entre ells el meu)
Aquest mati al anar agafar el cotxe per anar a treballar descobreixo tot el lateral ratllat com qui escriu fent gargots, la veritat una destrossa.
Això em porta ( a part de cagar-me en la mare que parir al autor d’aquesta malifeta) a plantejar-me una pregunta: Tenim vigilància pel poble? Per que la veritat no es veu, o no es deixen veure.
Pot semblar un tonteria però la veritat des de aquí per aquest fet particular meu i per la manera que van les coses ho dic clar: Vull responsabilitats i demano la dimissió del regidor de governació. Algú mes si afegeix a la petició? Potser ja es hora que els ciutadants demanem sense vergonya responsabilitats a qui les te i si aquest senyor ( que no el vaig posssar jo al seu carrec) no funciona doncs al carrer i punt.



NOTA: les fotografies corresponen al edifici del K1, les destrosses tambe estan a la vista.