MIRA SEMPRE EL BO I MILLOR DE LA VIDA

Fa temps que no us poso cap lletra de cançó aquesta m'agrada molt i la vull dedicar algu que ja sap qui es, aquella llimona ....(a mes li debia...)

MIRA SEMPRE EL BO I MILLOR DE LA VIDA by Eric Idle
Always Look on the Bright Side of Life (from Monty Python)

Si estàs buscant el moll de l’os de vida,
no rondinis i fes un xiulet.
Això sempre t’ajudarà a veure les coses millor…

I...... Mira sempre el bo i millor de la vida!
Mira sempre l’espurneig de la vida!

I, si tot et sembla una garrofa podrida
El que has de fer es ballar, cantar i somriure...
Si et sents enfonsat, no siguis tant ximple, juntan els llavis posat a xiular !
I...... Mira sempre el bo i millor de la vida!
Mira sempre l’espurneig de la vida!

Si arriba al final, la teva absurda existència, i la mort baixa el telo, fes una reverència,
Oblida’t de les penes i al públic fes un somriure
Gaudeix! aquesta es l'última funció.

Així que... Mira sempre el bo i millor de la mort.
Quan facis l‘ últim alè, desitjat sort. La vida és una merda quan la mires bé.
tot es com una broma i la mort també, Veuràs com aquest tràngol és un gran show,
On l'últim acudit és el millor!

Oh,oh,oh! Mira sempre el bo i millor de la vida!
Mira sempre l’espurneig de la vida!

He perdut el tren?

Quan era petitet sempre al escriure la carta als reis Mags d’Orient i desprès de soltar la clàssica parrafada de ...he estat bon minyó i no he fet enfadar... NO un moment. Ara recordo que ho feia (no em pregunteu perquè) en castellà....”He sido un buen niño, me he portado bastante bien (aquest bastante era un xic delatador) me lo como todo y no hago enfadar a mis papas y a mis abuelos..”...i si, desprès venia el que sempre he demanat... “desearia me trajeran un tren electrico con vias y algun puente y alguna estacion....” però aquell tren mai va arribar. Confesso que he estat temptat a comprar-me’n un ara que ja soc grandet però no tinc espai. Avui dia encara quedo tot embadalit mirant alguna d’aquestes miniatures... A principis del 2003 a Reus es va inaugurar un circuit d’ample de via de 5" d'uns 300 m de via al Parc de Misericòrdia. Aquest circuit, semblant a un parc temàtic, permet que passatgers dalt dels trens, en miniatura però capaços de portar persones, pel preu de 1€, facin un petit recorregut per una zona agradablement enjardinada.
El diumenge el parc era ple de gom a gom., nens i nenes, pares,i adults. Al principi em feia vergonya, pero ja feia un parell de diumenges que m’ho rumiava a mes hi havia molta mes gent gran que hi muntava i em vaig decidir a pujar...quina meravella quins records.... els socis dels Amics del ferrocarril de Reus s’ho pesen pipa, un condueix l’altre esta a la taquilla, l’altre es el cap d’estació amb gorra, pito i bandereta....repetiré l’experiència, ho prometo, i potser aniré a Vilanova que em diuen que n’hi ha un altre...O el proper any potser tornaré a escriure al Reis (clar que ara com soc republicà potser em faran una botifarra gegantina) i es que en realitat som com a nens..i que duri.

Moulin Galette

Fa estona que l’espero i ja em sembla tota una eternitat. No, soc jo qui arribat abans d’hora. Crec que la nota ho deixava clar: Segona taula de la guingueta del parc, al Moulin de la Galette, a l’Île-Saint-Louis. Jo portaré un abric color beige... El cas es que tampoc ser on cercar-la. Jo d’ella tant sols se que es diu Anne, que es minyona a casa d’uns burgesos botiguers, que te els cabells reixinxolats i ho se per la foto que m’ensenyà aquell dia en Pascal i el mes important; uns ulls preciosos amb una mirada que es podria reconèixer de lluny per tota la Rue de Blomet, que dic la rue de Blomet, per tot Paris.
Fou el propi Pascal qui s’oferí a fer de mitjancer, per concertar-me aquesta cita ( es veu que una d’aquelles a les que ell anomena cosina seva, son amigues). I es que en Pascal te una especial qualitat per fotre’m en cada embolic..Però jo soc pitjor, que m’hi deixo entabanar. A vegades crec que ho fa expressament per tenir recursos per escriure desprès els seus relats. El que mes em dol es l’André i la rialla que desprès deixarà tant sonorament pel “cafè des Incoherents” seguit del clàssic sermó: - Aquesta noia no existeix nomes que en els relats d’amor que escriu el babau d’en Pascal i des de fa uns dies en el teu cervell de mosquit aigualit. Au! baixa de la figuera sigues bon jan i fes alló que mes t’agrada; pintar. Despulla’ns la teva imaginació vers el blanc del bastidor, posa-ho tot : Llavis, ulls, nas, cabells de princesa amb tirabuixons, aquells pits petits tan a la francesa, amb forma de copa de champagne i posa també aquesta mirada per la que tant sospires allí, on nomes hi pot estar. Tan sols així la podras tenir, finalment sera tota teva per sempre.
Son mes de les cinc i collons! fa fred. Ni tant sols les aspes d’aquest vell moli han de poder, hores d’ara compadir-me de la meva solitud. La tardor francesa ja ho te això... Son els colors de la soledat.

Podeu trobar una relació de relats que s'han fet al voltant del quadre d'en Santiago Rusiñol al bloc RelatsConjunts.blogspot.com i si us animen deixeu el vostre.

.

Helena Jubany (in memoriam)

Una persona anònima feia avui un comentari a un dels post: “literatura que dorm en un calaix” tot i que he contestat alli el comentari desprèsmentres dinava he pensat que per si sol mereix dedicar-li un post. Helena Jubany i Lorente va néixer el 27 de febrer de 1974 a Barcelona, Estudià Batxillerat i COU a l’Institut Damià Campeny. Molt aficionada a la lectura, col·laborà amb Televisió de Mataró, amb ràdio Premià i, l’estiu de 1996, amb el diari El Punt del Maresme, on realitzà les pràctiques de periodisme com a becària. El mateix any 1996, a l’edat de 22 anys, obtingué la llicenciatura de Periodisme. treballà com a llibretera a la Cooperativa Robafaves El novembre de 1999 deixa de treballar a la llibreria i, decidida a dedicar-se al món del llibre des d’altres àmbits, prepara les oposicions a bibliotecària i enceta el camí de la creació literària. L’any 2000 és per a l’Helena un any de projectes que es van realitzant: aconsegueix la plaça d’auxiliar de bibliotecària per a la sala infantil de la biblioteca Frederic Alfonso i Orfila de Sentmenat.
Assistia a sessions de conta-contes al Centre Cívic de Sant Oleguer de Sabadell i participava en les classes i activitats que es realitzaven a la Casa del Conte, a Barcelona, dirigides per Numancia Rojas, la qual, alhora, admirava la destresa de l’Helena per explicar els contes mentre en mostrava les pàgines del llibre, tècnica que havia après de Pep Duran a Robafaves. I mentrestant, anava fent la seva pròpia maleta de contes triant-los amb gran cura, amorosament.
L’Helena Jubany va morir, el 2 de desembre del 2001 en circumstàncies encara no aclarides judicialment, a l'edat de 28 anys. El seu cos apareixia en un cel obert del carrer Calvet d'Estrella nu i parcialment cremat. Presumptament, l'havien llençat des del pis on vivia i el seu organisme contenia restes d'una substància adormidora.
Dies abans havia rebut dos anònims amb galetes i sucs de fruita que contenien aquella substància.
La propietària del pis, ràpidament empresonada, es va suïcidar a la presó.
Els altres dos imputats, un home i una dona de Sabadell, esperen judici.

L’any anterior, el 2000 l’Helena Jubany obtingué el Premi de prosa Vila de Mont-roig del Camp amb el relat: “Els cristalls de les terres del nord” Aquest relat deixa entreveure l’amor de l’Helena per la natura i el desig de conèixer altres cultures, s’hi denota una clara disciplina en la recerca documental i ens aproxima al folklore asturià.
«L’autobús va fer el recorregut Oviedo-Arrionda-Ribadesella. Era sorprenent la verdor de la superfície sinuosa i fresca dels camps de gespa i de blat de moro, que no feien pensar que a pocs quilòmetres hi havia la immensa mar Cantàbrica».
La família va editar pòstumament els contes que va escriure des que era una adolescent recollits en el volum "Els cristalls de les terres del nord i altres contes”. El llibre, concebut com un homenatge, inclou, a més del conte premiat, diversos contes inèdits i il·lustracions creades per a l'ocasió. Aquest recull de contes, amb introducció a càrrec de Núria Ribas, bibliotecària de Sentmenat i ha comptat amb la col·laboració de la cooperativa Clic Traç, els ajuntaments de Sentmenat, Sabadell i Mataró i la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona. A més de la distribució en llibreries, el llibre es pot comprar a la pàgina web de l'Helena Jubany, on també s'explica la biografia de l'autora.
El pare de la noia en una entrevista deia:
-Seria al mercat aquest llibre sense el drama que hi ha al darrera?
-No, segurament si no haguessin matat l'Helena, aquest llibre no s'hauria publicat.
Crec que des de avui sento una vergonya aliena. Nosaltres, Mont-roig no em fet res? I continuarem sense fer-ho? perque no un homenatge postum? perque no hi dediquem un carrer aquesta noia? no se, es una idea.
L’ajuntament no va col·laborar en l’edició del llibre, això es cultura?
Demano personalment que es deixi de convocar els premis literaris, no es mereixem tenir-los.

Als pares de l'Helena si arriben per casualitat a llegir aquest post dir que ho sento, demano disculpes pel comportament dels nostres governants municipals.

Restes romanes

Pels que no sou del poble dir-vos que a Mont-roig no ens estem de res i fins hi tot tenim restes romanes. On? Doncs molt ben guardades perquè no es malmetin (com altres coses) Estan sota del velòdrom tancades en una cambra amb pany i clau. I es poden visitar? em preguntareu. Doncs no ho se. Primer caldrà preguntar-ho al ajuntament, feta la consulta anonimament (i per ser discrets no direm si era noi o noia, ni l'hora, ni si era a l'oficina de turisme o a Miami o al propi Ajuntament) per telefon em diuen extranyats que no ho saben. (la persona que m'aten, em confesa que no sabia l’existencia de les restes) Un moment que ho preguntaran, 1,2,3...6 minuts i que truqui dema que ho preguntaran a la persona que ara no hi es. El segon pas sera saber qui te la clau? (es clar que la te l’Ajuntament però potser no saben on) Tercer, mes que res un consell: cercar un serraller (us recomano el Simó perquè a part d’eficaç ja esta acostumat a treballar pel Ajuntament, i d'altres no volen treballar perque trigan en cobrar) perquè segur que el pany no es pot obrir. Des de que es van trobar-les restes (finals anys 80) crec que es poden comptar amb els dits de la mà les vegades que s’ha obert la porta.
Son restes d’una antiga fabrica i forn de ceràmica de l’època dels romans, que van sortir a la llum quan es construïa el velòdrom municipal. Al principi fins hi tot es van editar uns tríptics explicatius quan es van exhaurir no se’n van imprimir mes. Intento cercar informació vers les restes del velòdrom .... A internet hi surt això molt complert:

http://www.tdx.cbuc.es/TESIS_UAB/AVAILABLE/TDX-0522103-195730//iam16de24.pdf

Pel que fa a biblografia hi ha aquest treball: Ll. Pallejà Vilaseca, Excavacions al Velòdrom: un centre terriser d'època romana (Mont-Roig del Camp, Baix Camp). Memòries d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya 12 (Barcelona 1994) 43 S.

Estarem davant d'un altre clar exemple d’expedient X mont-rogenc?

cotxes oficials

Molt es parla del canvi climàtic, molts politics posen el crit al cel i es dispara l’alarma, reducció de fums dels vehicles.
Pregunta:
Perquè els politics porten cotxes de luxe (BMW, Mercedes, Audis......)? aquests també fan mes fum no? Ull que no dic que tinguin que anar amb un Seat Panda, ni un Aixam, però amb cotxes mes modestos..o que carai! A peu per la ciutat així veurien el clots, les llambordes aixecades, les rajoles, les pintades, les cagarades al mig del carrer, i les cagades que a vegades fan ells.
Per exemple, l'alcalde de Tarragona, podria comprovar "in situ" a peu de carrer tot allò que publica el bloc amic: Tarragona 2016 http://tarragona2016.blogspot.com/ (us el recomano) i desprès podria contestar ell mateix alguns dels comentaris que si publiquen.
El de Mont-roig en canvi, te un cotxe mes humil i ja va a peu pel poble, això si que ho te, es un xicot molt caminador, el problema esta en que camina (a vegades corre o fa footing) massa depresa i potser no es fixa tant en com esta el poble. Però almenys no contamina.

i despres de la grip......El retorn

Si, he tornat, ja se , ja se no n’hi ha per tant però desprès de la setmaneta que he tingut, el tema mereixia un post.
Ho confesso no he estat de vacances, he estat malalt, desprès d’anys i panys sense arreplegar una grip, he caigut en el sac de la malaltia. Però no us penseu que ho vaig fer senzill, no, per una vegada que l’agafo, apa a lo grande... amb atac de vertigen inclòs.
Recony que fotut es estar al llit i fer un viatge per tota la cambra, sense moure’s de lloc, talment el “dragon khan” tirabuixons i mes giravolts......però sense necessitat de fer cues d’espera com a portaventura.
Fxrxysuhbtil, ghaytrastol, hsgdfvxnfatal, i jo que se quantes píndoles i xarops amb gust de plàtan. El metge d’urgències del CAP, molt bon jan, una injecció i un tracte perfecte amb una professionalitat (n’hi queden pocs) Ara be, la metgessa del dijous, quan la varem trucar a les 5 de la matinada perquè estava quasi a quaranta de febre i deia que no feia visites a domicili, Pongale paños mojados en la frente... pongaselos ud donde jo em se (nomes ho vaig pensar, no li vaig dir) al migdia a les dues va venir amb les receptes fetes des de el CAP i sense explorar-me li va dir a la infermera que em punxes. De sobte em van passar pel cap imatges borroses del servei militar, d’aquell sergent mèdic xusquero i patatero, patètic.

Regidor missing

Ara que estem a quatre mesos de les eleccions municipals m’agradaria saber que ha fet el quart tinent d'Alcalde i Regidor de Promoció Econòmica i Comerç, Sr. Juan Hernández Medina (CiU)
Promociò Econòmica? Comerç? d’on? On esta aquest Sr. perquè no l’hem vist mai en cap acte oficial, ni festes, ni Fira. Als plens de l’Ajuntament i deu anar, per allò del vot de partit, no? O potser tampoc hi va. Però a final de mes l’ingressen la nomina? Es que em sabria molt de greu que no cobres pobre home. Aquest senyor viu a Mont-roig? perquè ni pels carrers el veus, ni als bars, ni tant sols a la sala d’espera de la consulta del metge. Es el rei de l'escapisme? Houdini? Bin Laden?
Es que sap passar desapercebut o el que es pitjor, mai ha existit, es un regidor virtual.

Mont-rogencs i mont-rogenques! cerquem-lo entre tots, potser s’ha perdut! Es que no el troba a faltar ningú?
A ell potser no el trobarà a faltar ningú, però el que si trobarem a faltar es el temps que s’ha perdut sense fer res per el comerç, la industria, i la promoció econòmica d’aquest municipi.

(A dalt, estampeta de Sant Pancraç, ja es pot trobar a molts comerços i botigues. Ara per ara la única promoció econòmica, industrial i comercial a Mont-roig; si li poseu la fulleta de julivert eh! )

Amb parell de web's municipals

Ho vaig prometre al company Tondo Rotondo que ho faria, que parlaríem de la web municipal. De fet en son dues: “Mont-roig del Camp i Miami Platja” o l’altre “Mont-roig del Camp ,xarxa ciutadana” però anem a pams..La primera web es va fer amb el govern de Unió Mont-roig i Miami – Esquerra Republicana de Catalunya – Independents per Miami – Partit Popular i el trànsfuga de Convergència i Unió. El títol: “Mont-roig del Camp i Miami Platja” lo de Miami Platja era una imposició de pacte dels socis de govern de Miami. El títol de la web de l’ajuntament de Tarragona no posaria mai: “Tarragona i Torreforta i Bonavista....” Perquè doncs la de Mont-roig posa Miami i no Les Pobles o Masos d’en Bladè que com Miami també son barris o urbanitzacions? La Web oficial volia ser un apropament a la modernització, a les noves tecnologies i eines de futur, posant el municipi a l’alçada de qualsevol altre. Però ai! Això també implica constància i com d’això no en tenen gaire en el Consistori (un altre dia ja us en parlaré d’altre casos ) en aquest cas la web va resta en el oblit in secula seculorum. A tall d’exemple: hi havia un apartat dedicat a l’agenda d’activitats del municipi que mai va funcionar en comptes de actualitzar-la es va optar per la via rapida eliminar-la, i ja esta.
A l’apartat de “llocs d’interès” encara hi consta textualment: Desde 1993, l'Església Vella s'ha convertit en un Espai de Desenvolupament per a l'Art i la Cultura i s'hi organitzen tot tipus d'actes i manifestacions culturals: teatre, exposicions, concerts, ... Aquest espai es troba al costat del portal lateral que dóna accés al carrer Major. Des el 2004 es la seu del centre MiróA l’apartat “allotjament” hi consta: Hotel Tropicana, que ja esta tancat des fa ..buff molt temps. En canvi no hi constem els que fa temps que funcionen (com el hotel Can Salvador a Miami o l’únic que hi ha a Mont-roig poble)A l’apartat “menjar i veure” com els hotels... sense actualitzar
A l’apartat “Lleure i Oci” es veu que el mes important es el golf (y la madre que lo pario) resulta que som socis fundadors de l’Estació Nàutica, que hi aportem dinersde les arques municipals, i ni se’n parla per res.A l’apartat “Ajuntament” Qui cony mana a Mont-roig? Per que hi manca tota mena d’informació a la composició del consistori. En canvi i venen els números de telèfon d’utilitat (per cert i consta vigilància local quan ja fa al menys sis anys que tenim policia local) i mes números de servei de taxis.A l’apartat “com arribar-hi” no estaria de mes informar que hi ha carreteres en obres i altres tallades pe desdoblament de la N340 i que si volen arribar al poble els hi costarà un colló. Això si t’informen que des de Liverpool a Mont-roig hi ha 2024 km i que si arribes amb vaixell tens: Cambrils, a 12 km. L'Hospitalet de l'Infant, a 3 km. (de Miami) Tarragona, a 30 km..Un apartat amb el logos de la signatura d’en Miró informa de que el pintor va estar a Mont-roig.Tornant a la primera pagina: un afegits donen enllaç a la nova web ) al POUM (que també et porta a la nova web) al Centre Miró (web oficial d’aquest centre "pseudomunicipal") i al RESISCAT (Sorpresa! un altre enllaç a la nova web on informa de “6 HORES DE RESISTENCIA SLOT.IT GRUP C” (Scalextric pels que som d’abans) però que es van celebrar l’any passat el 23 i 24 de setembre del 2006.Breument per acabar comentar l’altre web patrocinada per la Diputació
Aquesta aporta varies novetats: una, l’escut municipal que l’altre web no te. Desapareix del títol del municipi Miami Platja (es clar, ja no hi pacte de govern), te molts mes apartats (vuits quasi tots per ara i des fa mes d’un any) i per si les mosques una frase sota el nom ens informa que esta en construcció. Doncs a l’espera que aquesta construcció no sigui com la de la Sagrada Família, bones tardes i fins un altre.

Post num: 21

T'en recordes?

Te'n recordes d'aquell temps... Quan les decisions importants es prenien mitjançant un pràctic "Pito pito colorito.....dónde vas tu tan bonito?....a la era verdadera....pim pam fuera"? Es podien arreglar les coses amb un simple.... "No ha valgut!!!" Els errors s'arreglaven dient simplement..."Tornem a començar". El pitjor càstig era escriure 100 vegades "No tornaré a...".Tenir molts diners només significava poder comprar-te un gelat, o una bossa de gominoles o “quicos” quan sorties del col·legi... Fer una muntanya de sorra podia mantenir-nos feliçment ocupats durant tota una tarda... Per salvar els nostres companys només calia un crit de "salvats"... Quan enfadar-se era dir "no t'estic"... Sempre descobries les teves més ocultes habilitats a causa d'un: "A que no fas això?" No hi havia res més prohibit que jugar amb foc... "Tonto l'últim" era el crit que ens feia córrer com bojos, fins que sentíem com el cor ens bategava amb força dins el pit... El "polis i lladres" era només un joc per al pati, i, per suposat, sempre era molt més divertit ser lladre que policia... Els globus d'aigua eren la més moderna, poderosa i eficient arma que mai s'havia inventatLa major desil·lusió era haver estat elegit l'últim en l'equip de futbol Els germans grans eren el pitjor dels turments, però, també els més gelosos, fidels protectors... Mai faltaven els caramels que tiraven els Reis Mags a Nadal, ni la sorpresa que ens deixaven "els angelets" o el "Ratoncito Pérez"... GUERRA només significava tirar-se boles de paper o trossets de gomes Milán de colors durant les hores lliures o no a classe.Els gelats constituïen el grup dels aliments bàsics i essencials> Quan treure-li les rodetes a la bici significava un gran pas a la teva vida... El negoci del segle era aconseguir canviar els deu cromos repetits pel que feia tant de temps que buscaves...Tots t'admiraven si aconseguies creuar la corda mentre botaves El major tresor era trobar trossos de guix pel terra per poder dibuixar a les parets, i comentar l'últim capítol de “Bonanza”Totes aquestes coses ens feien feliços, no necessitàvem res més...una pilota, una corda, i dos amics o amigues amb els que fer el gandul durant tot el dia. Si podeu recordar la majoria d'aquestes coses i he aconseguit que dibuixeu un somriure, significa que heu tingut una infància feliç... i que encara us queda dins alguna cosa del nen/a que érem no fa tant de temps... Mai perdeu aquest nen/a que porteu dins, perquè ell/ella dóna sentit a la nostra vida!!! l'últim a llegir-ho és tontooooooo!!!

(val a dir que m'ho han enviat per correu i ho volia compartir amb vosaltres)

el cas del gasoil desaparegut i mai mes trobat

Es bonic recordar, doncs de tant en tant m'agradaria publicar noticies passades com aquesta de l'any 2002:

Desapareixen tres mil litres de gasoil per a calefacció a Mont-roig del Camp

l'Ajuntament de Mont-roig del Camp va comprometre"s ahir a encarregar a la Polica Local que investigui on han anat a parar 3.000 litres de gasoil que han desaparegut recentment de les instal·lacions del centre polivalent i les escoles de Miami Platja. De fet, aquest centre cultural ha hagut de suspendre recentment l'activitat per manca de calefacció. La descoberta del que l'Ajuntament suposa que és un robatori va donar-se després que algun encarregat veiés com el dipòsit del combustible estava ple d'aigua. La denúncia la va fer ahir al ple el regidor Manuel Martínez, del grup UMM-ERC, que també va denunciar que al barranc de la Porquerola, sense llicència, s'hi desenvolupa una activitat industrial.

Font: El Punt, edició Camp de Tarragona - Oriol Aymí, 01-02-2002

El cas del gasoil mai es va resoldre....? aviat fara 5 anys

literatura que dorm en un calaix.

El passat dia 6 de gener es va procedir a fer entrega, un any mes, dels premis de literatura Vila de Mont-roig (crec que es la 26a edició)
Al llarg de tots aquests 26 anys l’Ajuntament, propietària dels drets de les obres guanyadores, no s’ha preocupat mai de publicar cap obra de les guardonades, i resten en algun calaix del consistori o de la biblioteca (que ningú sap que estan allí per si algu les vol llegir) això si no han fet cap a les escombraries (al contenidor del paper, per que ara som ecològics) cosa que no seria d’estranyar en aquest municipi altres coses s’han llençat o cremat.
El millor premi per un autor es veure com la seva obra, resta encara viva al llarg dels anys en forma de publicació i es distribuïda per arreu, per que hom la pugui gaudir.
Crec que no te cap sentit premiar modestament amb diners (perque a mes a mes, la quantitat d’euros es ridicula per un premi literari) el treball de molts dies i potser nits d’inspiració d’escriptors i escriptores.