POST 100

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Aquest es el meu post numero 100. Cent escrits compartint deries i cabories amb qui vol llegir-les.

Si escric es per que m'agrada fer-ho, aquesta estoneta em treu del estress de la vida quotidiana (us ho recomano)

I avui ho vull cel.lebrar amb vosaltres. Clar que si!

Amb els que escriviu comentaris als post’s
Amb els companys i companyes blocaires, que ens llegim i rellegim a diari,
Amb els de Tarragona, els de Mont-roig , de Reus, la mont-rogenca de Dublin, la gent de Girona, de Barcelona, de Valencia, de Veneçuela, ...del mon (se que em deixare algú, perdó, perdó, perdó..)
Els que porten l’esfoç de recollir garrofes anonimament
Els que opinen, critiquen,
Els que no s’atreveixen a opinar o escriure
Els que m’insulten envien anonims i fan que deixi un somriure davant la pantalla de l’ordinador
(en especial al hacker que em va destrosar el correu electronic infectan-ho fa dues setmanes Que em va fer una gracia.....!)
Als politics que em donen tema de conversa....

A la gent savia dels qui vull aprendre tant o mes que dels ignorants
Al Maginet “el travieso”, al Tin-tin i l’Asterix.
Als amics i els nens i nenes del Senegal (Malick et recordem)
I molts mes que de ben segur em deixó....

Gracies per seguir “la garrofa de Mont-roig”!

QUE HA FET MIRÓ PER MONT-ROIG? ( I part )

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Ara i durant aquest estiu podrem veure families russes fent turisme pel poble i altres indrets de Mont-roig com l’ermita... Com diria algú: Miró que va fer per Mont-roig?, de moment el nom Miró ens porta russos.
Fa molts anys que a l’estiu els hotels de la Pineda s’omplen de turistes vinguts de Rússia. Ara han descobert que aquí no tot es sol i platja i Portaventura, o toros, o la Barcelona de Gaudi o Camp del Barça, a mes també hi ha una cultura a prop, pobles d’interior amb algun encant particular .
L’empresa Natalie Tours ofereix com una de les activitats complementaries a l’estacia dels seus clients a la Costa Daurada, aquesta opció : Una excursió de mig dia per descobrir Mont-roig de la mà de l’art d’en Miró.
Us reprodueixo la pagina del llibretó que han editat, i que es reparteix per agencies de viatges russes.

AU! ARA TOTS SON PLORS?

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!
(un cop publicat el primer text del post he l'he refet una mica al cap de mitja hora)

Primer que tot cal saber el que volem, que crec que no ho tenim clar,

Els de CiU han guanyat a Mont-roig poble; doncs així ho ha volgut la gent que ha votat, així que tenim el que ens mereixem, dels del barri marítim de Miami, resulta que tenen molta abstenció però guanyen a tots (fins hi tot hi ha gent del poble que els ha votat) doncs tenim el que ens mereixem, el sr Aragonès te fama del que la te, però guanya, que cony passa? Expedient X, un misteri?. Ara tots a plorar per que potser tindrem un alcalde de Miami, cony el sr Aragonès viu en una urbanització, tampoc viu al poble i el poc que es passeja es per fer ostentació de cotxe en plan cacic, o per anar a donar el pessam en algun enterrament, o fora dels periodes electorals, poc mes aviat poc. Però tant un com l'altre son veïns d'aquest dissortat municipi. (en aquestes eleccions hi havia alguns candidats que ni tant sols viuen al municipi i si hagesin sortit? potser tindrim un alcalde de Barcelona o de Reus, o de l'Hospitalet de l'Infant)
I ara tots son plors,. Resulta que el sr Anguera ha governat malament... senyors que ha governat quatre anys amb CIU, amb “el segundo de abordo” amb el que va tolerar les obres il·legals del sr Aragonès , el primer tinent d’alcalde, el que portava governació, Que ha fet molta feina no? Que passa que CIU no te la seva part de culpa per aquest quatre “desastrosos” i el regidor de CIU de promoció de comerç Sr. Hernandez (CIU)on ha estat aquest quatre anys, ho ha fet tant i tant be! Per no parlar dels Verds que també han revalidat 2 regidors, doncs que passa ? ho han fet be? tallen pins (son ecologistes?) suprimeixen la tradicional festa de l’arbre(son verds?) i revaliden dos regidors. Es mereixen governar?..

Molta parietat a les llistes, homes dones però els unics que col.loquen regidores son els de Miami. Cap dona cap de llista,
En temes de pactes podrem criticar els possibles pactes, però això ja sabíem que passaria.
I es que mai plou al gust de tots, i sempre ho fa sobre mullat.
Ara doncs ja sabeu que heu de fer d’aquí a quatre anys ...afinar mes la punteria

PD: Rectifico, no tenim el que ens mereixem,. tenim el que ha volgut la majoria.

Suma't tu també pels Països Catalans

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Suma't tu també pels Països Catalans
Alguna cosa ha nascut als Països Catalans. La Campanya "Sumem-nos al mapa per un Estat Propi" proposa un pas endavant i desvergonyit cap a l'autodeterminació del Poble Català. L'objectiu és inequívoc: visualitzar en un mapa totes les persones que votarien que Sí en un referèndum per la independència.
Si tu també vols sumar-te al mapa, visita el web de la campanya i adhereix-te:
http://www.estatpropi.cat
Sumem-nos al mapa per un Estat Propi

També pots col·laborar reenviant aquest correu electrònic i difonent la campanya!

POST FESTUM, PESTUM

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

M’agrada molt aquest escrit d’en Salvador Cardús sociòleg i periodista i professor de la UAB. Es per això que el vull compartir amb vosaltres.

Post festum, pestum
Diu el tòpic carrincló que les eleccions són la festa de la democràcia. Però resulta que a la festa no hi van anar ni la meitat dels convidats. A quina mena de festa ens convidaven? Per què tanta gent en va passar? Qui assumirà la responsabilitat del fracàs? Com superarem la desfeta d’una festa que ha estat dramàticament avorrida?
D’entrada, hi ha tres factors que expliquen l’abstenció electoral d’aquestes municipals, si més no al Principat. En primer lloc, el fet de trobar-nos en un cicle políticament depressiu, resultat del sagnant procés d’aprovació d’un Estatut finalment amputat –i amb advertència de noves i gravíssimes de mutilacions-, el posterior referèndum confusionari i el pacte de perdedors per governar el país. Segonament, l’existència d’unes regles de joc estructurals –lleis electorals i lleis de partits- que impedeixen la competitivitat interna dels partits, fet que afavoreix la continuïtat dels perfils dòcils i expulsa els que tenen idees i iniciativa. Finalment, els continguts de les campanyes electorals de caràcter demagògic i condescendent, que són imposats per l’imperatiu, com se sol dir, “d’acostar la política a la quotidianitat del ciutadà”, com si el votant no sabés transcendir el seu interès particular i no s’interessés pel bé general. Però, més en general, cal admetre que els partits nacionalistes o sobiranistes en les múltiples variants i pactes contra-natura, arreu de la nació, han tingut uns resultats menys que mediocres. De fet, en molts casos, nefastos. I no pot consolar que un dels adversaris hagi perdut la majoria absoluta, sobretot si no és mèrit propi. És a dir, que malgrat la pobresa de projectes o la debilitat democràtica dels adversaris, s’han mostrat incapaços de fer de sortir de casa aquella gent que els podien haver donat suport. Com fer-ho, si allò que s’acabava votant, en molts casos, era una mena d’aliança diabòlica? Com fer-ho si, en altres casos, ignorats pels mitjans de comunicació, ni tan sols havien tingut oportunitat de fer saber els seus programes? Com fer-ho si, després d’haver-los votat en ocasions anteriors, havien malbaratat la nostra confiança?
No tinc gaire esperances que els partits sobiranistes –en proporcions diverses- siguin capaços de fer la reflexió autocrítica necessària, perquè això els portaria a haver de prendre decisions doloroses. Més aviat, buscaran consol en les derrotes dels altres i satisfacció en haver conservat l’espai mínim per garantir una supervivència poc digna, però supervivència al cap i a la fi. I des de la indigència, es pot anar covant ressentiment, fins a la desaparició final.
Són aquests resultats l’advertència d’una mort anunciada? De la mort d’una determinada manera de fer política nacional, sí. També, però, són l’anunci d’uns nous temps que hem de treballar tenaçment per anticipar-los. Això sí: encara caldrà esperar que s’acabi el cicle depressiu, amb les eleccions espanyoles del curs vinent. Després, la remuntada.

Salvador Cardús

CURRÍCULUM BREU
Nascut l'any 1954, a Terrassa. Llicenciat en Ciències Econòmiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (1976), hi obté el doctorat en la mateixa especialitat (1981). Fellow Visiting del Fitzwilliam College de la Universitat de Cambridge el 1993. Actualment és Professor Titular de sociologia a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Com a investigador ha treballat en el camp de la sociologia de la religió, els mitjans de comunicació i els fenòmens nacionals, especialment el catalanisme polític. Ha publicat un estudi sobre el suïcidi, Plegar de viure (1981), el llibre Les enquestes a la joventut de Catalunya (1984) -tots dos amb Joan Estruch-, i treballs com Saber el temps. El calendari i la seva significació a la societat moderna (1985), Política de paper. Premsa i poder a Catalunya 1981-1992 (1995) o la investigació Interdependència territorial i vertebració política. La premsa diària a les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya 1976-1996 (1998). També ha col·laborat en diverses obres col·lectives com ara Catalunya 77-88 (1989), La política cultural europea (1990), Formas modernas de religión (1994), Valors sota X (1996), Taking Sides. Clashing Views on Controversial Issues in World Politics (1998) o La mirada del sociòleg (1999), entre d'altres, i ha publicat nombrosos articles en revistes nacionals i internacionals de sociologia (Perspectiva Social, Papers, Revista Española de Investigaciones Sociológicas, Trípodos, Sistema, Diàlegs, International Social Science Journal, etc.).
Com a periodista, va crear la revista Crònica d'Ensenyament (1987-1988), va ser subdirector del diari Avui (1989-1991), i col·labora regularment a la premsa i revistes del país. Una part d'aquesta producció periodística ha estat recollida en el volum Algú sap cap on anem? (1992). Com a resultat de les cròniques a l’AVUI sobre el Concili Provincial Tarraconense, va publicar el llibre Concili amb folre i manilles. L'Església catalana a través del seu concili (1995). A més, és assessor de l'equip de televisió que ha realitzat els programes Ciutadans (1994), Les coses com són (1995) i Vides Privades (1996-1998) de Televisió de Catalunya. Ha rebut els premis AVUI de periodisme (1989); el Premi Nacional de Periodisme (1994) i el de periodisme Serra i Moret de Civisme (1995).

I A REUS ENGANXEN?....

Ep aquí estem sota el garrofer, veient-les passar!

Ostres, ostres, ostres els de Reus no s'estan de res, ja fa molts anys van voler fer un canal.... I ara sorpresa electoral, tenen un regidor "juantxi" (que no el te qui vol) l'Ariel Santamaria. Que no saps qui es? si home si, aquell que va disfrassat de Elvis, que dius que es un freaki? pos si, però mira per on: l'Ariel Abel Santamaria Matas de la Coordinadora Reusenca Independent (CORI). ha aconseguit 1.831 vots (que mes d'un de Mont-roig o altres indrets els voldria, tu)

Jo li demanaria al Perez que l'inclogui al govern municipal (que com mes seran mes riuran)

Entre les seves propostes de programa estaven:

- N'estem tips i tipes de les obres al carrer, que són inacabables i destrossen els turmells dels vianants. Quan la CORI guanyi les eleccions, no només no hi haurà obres faraòniques, sinó que la Brigada Municipal ajudarà a netejar les cases dels veïns afectats per les obres de manteniment dels carrers.

- El Parc Tecnològic del Camp hauria de ser més útil per als ciutadans i ciutadanes de Reus. Nosaltres hi farem un circuit de cotxes tuning, i moltes altres coses, per aprofitar bé els 300 milions d'euros que ara mateix s'abocarien en equipaments menys útils.

-La guàrdia urbana estarà obligada a portar un GPS, de manera que els podrem localitzar abans que ens fotin una multa i això permetrà escaquejar-nos. El GPS també servirà per localitzar-los quan els necessitem, per exemple si ens quedem sense foc abans de fumar un canut.

Quelcom esta passant, els temps i les tendències estan canviant? Estarem "al lloro" del que passa....

EL BALL DELS PACTES

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Doncs ara ja ho sabeu tots.... ara l’orquestra esta triada , ara comença el ball dels pactes. Ufff! quina feinada s'els hi gira a tots........
A tall de resum:
Població. 9.456
Cens: 6.751
Vots:3.986
Participació: 59’04% (al 2003: 68.5% participació)
Vots Nuls: 56
Vots en blanc: 88

U P M: 1137 vots. 28,93%
CiU: 893 vots. 22,72%

ERC.: 491 vots. 12,49%

V X+: 470 vots. 11,93%

ADMC: 357 vots. 8,78%

P P . 322 vots. 8,19%

PLIMM 105 vots. 2,67%

Ciutadans: 78 vots. 2,04%

Cap de llista més votat: Francisco De Asis Morancho Lopez UPM-MPI-PSC-IC-PM:Regidors:
UPM-MPI-PSC-IC-PM: Rosa Maria Escoda Cedó, Carlos Cartiel Serrano, Rosa Maria Tejero Sanchez CiU: Josep Maria Aragonès Roca, Lope Miguel Gil, Oriol Garcia-Saavedra Pelejà ERC-AM: Miquel Anguera i Bru, Ferran Pellicer Roca
Vx+: Josep Maria Gairal Marti, Elvira Montagud Pérez ADMC: Antoni Vernet Asensio
PP: Fermín Díaz Durán

Jo crec que els pactes post electorals seran així:

Alcalde: Josep Maria Aragonès Roca
Goven: CIU 3, Vx+ 2, PP 1, ADMC 1.
Oposició: UPM 4, ERC 2,

El gran dubte que em queda es que si la cosa queda així, hi haurà venjances personals per haver xupat banquillo “8 anys”? de fet crec que es la por de molts....

Felicitats als guanyadors!

(foto Diari el Punt)

El meu Meeting final de campanya

Com dema es dia de reflexió avui escriure el últim post electoral. Aquest serà com un meeting final de campanya. Un meeting virtual.

Penseu mont-rogencs i mont-rogenques, que ens la juguem per quatre anys, que això es pitjor que una hipoteca, perquè ens hi va part del nostre futur i el dels nostres fills. No us deixeu vèncer ni per la tendresa, ni per la por, penseu qui pot aportar mes a la comunitat i no als nostres interessos particulars.

I a vosaltres politics; colla de “faroleros” (ho dic perquè estàveu penjats de les faroles encara que alguns n’han dit del tampany d’un campanar) si alguns arribeu a governar ho feu amb la ma al cor i no a la butxaca que de la butxaca al cor nomes hi ha 30 cm i no es tant difícil aixecar una mica mes la mà.

Els que creieu que em coneixeu, sabeu que no votaria mai pel PP, ni per Ciudadanos, ni CiU, ni votaria per un partit Verd que no ha sabut madurar, ni per altres partits camuflats, ni per partits que pensen en clau excloent en una part del municipi, ni per una esquerra que estimo i que m’ha decebut. En realitat no votaria per cap, però cal anar votar i ho faré... hores d’ara encara no ho se.

Gracies a tots els que heu aportat comentaris i coses a “la garrofa” per fer mes portable aquesta campanya...ara un cop arribi l’endemà; el dia desprès des de aquest bloc continuarem fent poble. Hi sou convidats!

la biblioteca Joan Miró

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Fa dies que volia escriure aquest post i no trobava el moment. Avui vull donar un fort aplaudiment a la biblioteca Joan Miró i el seu equip de profesionals que ens han ensenyat que les biblioteques son vives i no un magatzem de llibres, i que han sabut donar aquest espai de lectura i estudi un aire molt mes dinamic, acord amb l’epoca que vivim, des de tot un seguit d’activitats dinamitzadores dia a dia ens a propen a un mon meravellos ; el de la lectura amb el club del lector petit, ensenyant als mes petits com fer un us aprofitable de la biblioteca, amb el cicle festiu de l’any (Nadal, Carnaval, Sant Jordi) i les "hora del conte", les novetats mensuals i un llarg etcetera. En aquests anys an posat en marxa la biblioteca de Miami (i aixó que el grup de l’oposició municipal, fotia molta canya. M’agradaria saber ara que en pensen de la biblioteca que tenim a Miami?)
Be doncs res mes , lo dit un fort aplaudiment per l’equip de la biblioteca ...anem pel bon camí!

el VIDEO DEL DEBAT

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

els amics del "Costamagazine" han penjat a la seva web el video del debat elecctoral del passat 19 de maig

si us interesa esta a: www.costatv.es

bona feina també!

where this tanatorio?

Sense paraules, estic sense paraules...fa dues setmanes que hi ha aquesta senyalització i el tanatori no esta inaugurat. o potser si i no ens hem assebentat.

De totes maneres nomes n'hi ha una de senyal i ...despres mes envant cap on girem per arribar aquest tanatori? o potser es una maniobra de marketing electoral?

EL DEBAT 2 part

Jo no vaig poder assistir ja se sap que "qui te el cul llogat...." (primer es la feina i clar un s'ha de guanyar les garrofes...)

Ja ho he dit a TALAIA 43300 m'abstinc de fer comentaris, no seria correcte. estic d'acord amb Talaia43300 en que per rematar la jugada els de Roca Ferma podrien fer una cronica al seu bloc i de pasada reitero el que he dit: RocaFerma...chapeau! cal treures el barret...qui diu que els joves no tenen iniciatives?

Va, el que si podeu fer els que vareu anar, es fer-me cinc centims.....

10000 persones van a veure unes "fotocopies" a Mont-roig

Voldria contestar un comentari on se’n preguntava el següent:

Creieu que la gent vindrà a veure un Centre Miró on totes les "fotocopies" per que no son quadres valen 600 euros?

El Centre Miró partint d’una iniciativa ciutadana amb el suport de l’Ajuntament no es una galeria d’art( ni ho ha pretès mai) on si exposen obres originals (ojala!) vol ser un centre d’interpretació de l’obra mironiana i la relació d’aquest artista amb el poble, això es que s’explica al visitant:
A tall d’exemple:
L’any 2006 el Centre compte amb 103 socis. I va tenir un 4.476. visitants (pagant): 3.405 (1.517 individuals, 1.482 jubilats, 111 en grup i 295 escolars). El que ens dona un promig mensual de 373 persones Aquests 3.405 visitants pagant suposen 1.351 persones més que el 2005 (es un increment del 66%). Cal remarcar que des d’octubre hi ha hagut 18 visites de grups de jubilats del Inserso. També hi ha hagut varies visites de grups que cal destacar: Societat Catalana de Geografia També els “Amics de la Fundació Miró” i la “Fundació Gresol”. S’està emetent a les televisions locals de Catalunya el capítol (dedicat a Cambrils i les seves rodalies) de la sèrie “La gran amaltea”, on hi ha un reportatge del Centre Miró. A mes que per tercer any es realitzarà el Cap de Setmana Mironià una festa que cada cop es va consolidant mes. Per l’estiu de 2007 hi ha previst la visita de tours operadors russos (Natalie Tours)
De tots aquest visitants alguns han comprat al poble, al forn,a l'estanc.... o han consumit als bars Si tot això ha servit per donar a conèixer el poble una miqueta mes... Visca les “fotocopies”!!!! Tot i així i al meu parer cal que s'hi destini mes recurssos i pressupost per la promoció.
Ara pregunto jo...

Que proposen cada candidatura que s’ha de fer amb el Centre Miró?

NOTA: pels qui no ho sabeu el Centre Miró disposa de 22 reproduccions a partir d’uns “ektacroms” enviats d’arreu del mon pels museus a Mont-roig (únic sistema autoritzat i revisat pels propietaris dels originals dels quadres) a tamany natural del quadre de la primera etapa mont-rogenca de l’artista. A mes d’un dels pocs tapissos originals de l’artista(veure un post anterior: "el Tapis de Tarragona"). El Centre es complementa amb projeccions de vídeos, fotografies i un recull etnogràfic: eines, estris i altres de l’època (cedits molt amablement pels veïns del poble) que ajuden entendre el tarannà i el que va encisar a en Miró d’aquest poble.

"Miami - Mont-roig" o potser "Mont-roig -Miami"

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Perquè aquest empeny de molts grups politics en anomenar al nostre terme municipal: “Mont-roig – Miami”? quan de tots (fins i tot ells mateixos) el terme es diu Mont-roig del Camp.
Ningú mai a anomenat el terme com: “Mont-roig – Miami – Les Pobles- Costa Zafir.....” perquè no, perquè senzillament no es correcte, perquè malgrat algú resident a Miami (Miami Beach per alguns ignorants de la premsa) els hi dolgui i els hi sàpiga greu avui per avui, Miami es això: ó una urbanització o un barri, ó qui sap? Deixem de banda el perquè no s’han integrat o potser es que tampoc els hem deixat integrar-se. Quantes vegades hem sentit: Ostres tindrem un alcalde de Miami... doncs també en tenen dret, que ens dolgui i ens sàpiga greu però son tan mont-rogencs “como los del pueblo” com que ens diuen ells.
Però esgarrapar vots fa dir coses que realment no sentim.... i així desprès passa el que passa que ens lamentem perquè en una guia telefònica o en un mapa surt aquest Miami Platja com una població mes.

Una felicitació per Rocaferma

Felicitats per aconseguir-ho! Per fi un debat electoral.

Els joves de Rocaferma ens han organitzat un debat pel proper dissabte19 de maig a les 20h. al poliesportiu. El debat comptara també amb la presencia d'un moderador, en aquest cas sera el Sr. Ferran Calabuig que es periodista i dirigeix una empresa de comunicació a mes de ser professor de tècniques de ràdio de la Fundació de la URV i de la UPC de Vilanova, i posà la veu a reportatges i spots de ràdio i TV.

He afegit l'enllaç al bloc de Rocaferma crec que es bo saber que tenim un altre bloc mont-roigenc

El Tapís de Tarragona

Na Maria Dolors, l’única filla d’en Miró sofrí un accident d'automòbil en un pas a nivell de Mont-roig quan anava cap a la platja. En sortí molt greument ferida. Va ser atesa a Tarragona pel doctor Rafael Orozco i per sort guarí feliçment. Miró en va quedar molt agraït per les atencions i els serveis. El doctor Orozco va renuncià als honoraris i li demanà a Miró un quadre per a l'Hospital de la Creu Roja (Avinguda Maria Cristina de Tarragona). En aquell temps l’hospital estava en fase de construcció i el doctor Orozco havia rebut la proposta de dirigir-lo. Joan Miró accedir a donar un tapís; el primer. A primers de l'any 1967 pintà el que seria el cartró (que el va comprà Banca Catalana per quatre milions de pessetes, diners que van revertir en el mateix Hospital). El tapís es realitzà a la Manufactura de Sant Cugat, a cura d’en Josep Royo, mestre tapisser de l'Escola Catalana de Tapisseria; Aquest tapís va estar batejat per Miró amb el nom de “el Tapís de Tarragona”.

A finals del mes de novembre de 1970, després de ser exposat a la Sala Gaspar de Barcelona, el “Tapís de Tarragona”, de Joan Miró, arribà en aquesta ciutat. Fou apreciat i agraït no solament per l'Hospital de la Creu Roja, l'entitat que el rebia, sinó també per gent de tots els estaments que es reuniren al voltant de Joan Miró

Amb motiu de l’arribada a Tarragona del tapís es van organitzar exposicions bibliogràfiques i de gravats, i una recepció especial a la Llibreria de la Rambla, (cau de la intel·lectualitat tarragonina) on acudiren gent de Tarragona i de les comarques del Camp. Miró era considerat més que un artista, i en la seva obra s’hi reflectia un aire reivindicatiu de certes s llibertats. “El Tapís de Tarragona” va causar admiració i fou l'origen d'una sèrie no gaire llarga, però sí substanciosa, d'encàrrecs per a Joan Miró: un tapís de 6x11 m per a la Port Authority de Nova York, que des de 1974 estigué instal·lat a les Torres Bessones i sofrí la destrucció de l'11 de setembre de 2001; un altre tapís també molt gran per a la National Gallery de Washington; un altre de 5x7 m per a la Fundació Miró; un altre de 2,80x4,80 m per a la Fondation Maeght a Saint-Paul-de-Vance; un altre per a «la Caixa», del qual sortí el conegut logotip; ( ja hi dedicarem un post al logos de “la Caixa”) una segona versió del Tapís de Tarragona i una col·lecció de 6 peces petites que es coneixen pel nom de “sobreteixims”. D’aquests “sobreteixims” n’hi ha un al Centre Miró de Mont-roig del Camp, donació de la familia Miró amb motiu del centenari de l’artista. Aquests tapissos els havien realitzat artesanament en Josep Royo i el seu equip (aquest escollí un equip de «cinc noies, alumnes») l'havien realitzat al taller-estudi de “la Farinera”; una antiga fàbrica del carrer de Sant Miquel prop de les anomenades "100 escales" que estava buida per haver cessat en l'activitat mercantil. La Farinera visqué dies, setmanes i mesos memorables. Miró venia tot sovint i mantenia llargues sessions de treball discutint amb Royo la jugada. Amb tot, les coses es feren amb discreció. Miró sempre evità de fer espectacle del seu treball. Trobava molta satisfacció a circular d'incògnit.

El meu primer contacte visual amb l’obra d’en Miró (que jo recordi) es aquest “Tapís de Tarragona” El veia quatre cops al dia en un anar i venir de la escola, tot passant per l’avinguda Reina Maria Cristina i a traves dels vidres de la Creu Roja. Jo m’hi aturava força estona a contemplar-lo tenia uns 10 anys i no sabia que l’autor d’aquell batibull de fils i colors era en Joan Miró. El meu segon contacte amb el mon mironià també te relació amb els tapissos...però això serà un altre historia per explicar...si voleu
Últimament el "tapís de Tarragona" estava instal·lat a Casa Castellarnau. A l’espera del trasllat al Museu d’art Modern

Assalamu alaikum

Avui faig els deures i publico aquest post amb el meme que va enviar-me l’amic Tondo
Jo la fotografia que he escollit es aquesta que publico es d’un nen que llença una pedra contra un tanc a Palestina. Crec que reflexa la desproporció de forçes i l’irracionalitat d’un conflicte. L’autor/a crec que es: Mujahada en tot cas l’he extreta d’aquesta web.
Una frase:
- Assalamu alaikum (que la pau sigui amb tu)

- Wa alaikum assalam ( i amb tu també hi sigui)
Un bonic diàleg entre dues persones si fos realitat, per aixó he escollit aquestes dues senzilles frases com a missatge en aquest meme
I el meme jo el passo a tres (i no quatre) persones perquè m’agraden els números senars i el passo a: Joana Alepsi i Tirai

Sort i pau!

Perquè... una imatge encara val mes que mil paraules.

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

IV Concurs de Fotografia

Perquè... una imatge encara val mes que mil paraules.


El Patronat Municipal de Turisme i Comerç de Mont-roig del Camp i Miami Platja, ha convocat per quart any consecutiu, el Concurs de Fotografia sota el lema: perquè... una imatge encara val mes que mil paraules.

En aquesta quarta edició del concurs, la participació ha estat nombrosa, amb una cinquantena d’obres presentades a concurs, les quals comptaven amb tots els requisits i característiques exigides a les bases per participar-hi.


El jurat qualificador està format per professionals i afeccionats del sector de Mont-roig del Camp i de Miami Platja, que van atorgar els següents premis:

1r premi € 300 Tí­tol: Les marismes de Miami Platja
Autor: Carlos Coronado i González

2n premi € 150 Tí­tol: En calma
Autor: Francisco Prado i Farnós

3r premi €“ 100 Tí­tol: Perquè... una imatge encara val mes que mil paraules.
Autor: Marc Padrell i Ametllé

Accèssit Títol: L’encant de la proximitat desconeguda
Autora: Esther Bargalló i Bargalló


Felicitats a tots!

DEBAT

Que tal un debat com Deu mana? amb un moderador i els alcaldebles de totes les llistes..... ufff crec que es un somni.... Si ja costa posar-se d'acord en temes mes senzills posar-se d'acord en fer un debat pot ser....Ara que que ben pensat mai s'ha fet i seria una bona oportunitat per obrir-se una mica al poble, que pobret es el que pateix sempre.
Jo ho proposso, però no us feu il.lusions que ells ja saben que no conve, no fos cas que quedesin en ridicul.

CAT UN NOU GRUP PER GAUDIR D’ALLÒ QUE UN DIA ESDEVINGUÉ EL ROCK CATALÀ

Pel nostàlgics del rock català s’ha creat un nou grup musical anomenat CAT i que fa versions “festives” del clàssics del Rock Català, el primer concert serà dia 18 de maig, divendres, i el lloc la Vilella Baixa.

Els components del grup CAT son:
Narcís Cadena - Bateria
Ramon Reche - Baix
Jose Galdran - Guitarra
Miguel Trujillo - Guitarra
Domingo Garcia - Veu i guitarra

Des de aquí molta sort (o molta merda) companys!

LES LLISTES

He volgut publicar les llistes de les eleccions municipals 2007 per que les tingueu mes a mà

MONT-ROIG DEL CAMP UNITS PER MIAMI - PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA - INICIATIVA - PROGRÉS MUNICIPAL (UPM-MPI-PSC-III-PM)

1 FRANCISCO DE ASIS MORANCHO LOPEZ. 2 ROSA MARIA ESCODA CEDÓ. 3 CARLOS CARTIEL SERRANO. 4 ROSA MARIA TEJERO SANCHEZ. 5 MARIA PILAR CERESUELA RAMON. 6 PABLO LOPEZ GIMENO. 7 JESÚS PACHECO RODRIGUEZ. 8 ELISABET ORTIZ MUÑOZ. 9 RICARDO GUERRERO CHAZAL. 10 MARIA JOSEFA ESPEJO CABALLERO. 11 MARCELINO ALCEDA BABIA. 12 AMELIA ORTEGA GOMEZ. 13 JUAN MANUEL PAREDES GOMEZ. 14 FRANCISCA GARCÍA ANDRADES. 15 PASCUAL SARRIA GÁLVEZ. 16 ROSARIO ZAFRA GARCIA. 17 PEDRO MUÑOZ ESPINOSA. 18 ANGEL REDONDO RUIZAGUIRRE. 19 JUANJO GARCÍA GONZÁLEZ. 20 EVA GONZÁLEZ CEJUDA. 21 JORGE GÓMEZ VALDEPEÑAS. 22 ANGELS BOIX ENGUIX. 23 GREGORIO MAYORDOMO GUERRA.

AGRUPACIÓ DEMOCRÀTICA MUNICIPAL (ADMC)

1 ANTONI VERNET ASENSIO. 2 MARIA DE LA ROCA OLIVE FAULO. 3 FRANCISCO CHAMIZO QUESADA. 4 JACINTO ALFANJARIN VALLVERDÚ. 5 BERTA VALLVERDÚ TARES. 6 JAUME ARAGONES BENAIGES. 7 PERE OLIVÉ ALABART. 8 NURIA PUJOL MUNTÉ. 9 MARIA TERESA RODRIGUEZ FERRER. 10 JOAQUIN BENAIGES JOSA. 11 FERRAN CARLES PUJOL TRILL. 12 MONIQUE DEVOGHELAERE. 13 GREGORI CLUA DURÁN. 14 XAVIER LARROYA PORTOLES. 15 MARTA TOMAS ROFES. 16 JORDI LLAURADÓ BROSA.

CIUTADANS - PARTIDO DE LA CIUDADANÍA (C'S) 1 FRANCISCO VELASCO AUTOR. 2 JOSÉ LUIS ARTIGAS SANJOAQUIN. 3 RAÚL DELGADO HERNÁNDEZ. 4 MARIA PAZ MARTINEZ VILCHES. 5 ANA Mª GALDABA SALMERÓN. 6 FRANCISCO JAVIER SABATER SANZ DE BREMOND. 7 CARLOS J. SÁNCHEZ VIZCAINO. 8 MARÍA EUGENIA ÁGREDA MARTÍNEZ. 9 SALVADOR TRIGUEROS GIMENEZ. 10 SUSANA MAYANS RAMOS. 11 JESÚS RUBIO ÁLVAREZ. 12 ANTONIO GALDABA SALMERÓN. 13 Mª CARMEN MARRUFO MARTÍNEZ. 14 MARÍA DOLORES SANTOS GARCÍA. 15 ALEJANDRO FRANCISCO ALCALDE VICENTE. 16 EPIFANIO BALDIZÁN SUERO.

CONVERGÈNCIA I UNIÓ

1 JOSEP MARIA ARAGONÈS ROCA. 2 LOPE MIGUEL GIL. 3 ORIOL GARCIA-SAAVEDRA PELEJÀ. 4 EVA ISABEL REYES ALCAÑIZ. 5 MARIA DOLORES SEGURA SEGURA. 6 EUGENIO JOAQUÍN BARGALLÓ CASTELLNOU. 7 MARIA DE TISCAR MARTÍNEZ LARA. 8 ANDRÉS CHAPARRO MEDINA. 9 JOSÉ RUBIO MARTÍNEZ. 10 ANA MARIA CRUZ SÁNCHEZ. 11 JOSEP MARIA CASAS JULVÉ. 12 MONTSERRAT MORENO MARTÍNEZ. 13 EZEQUIEL ORTIZ PALOMARES. 14 JAIME BORRÀS VICHETO. 15 MARGARITA GONZALEZ TAMAYO. 16 SANDRA AMORES BALLESTER. 17 CONCEPCIÓN RUIZ CUENCA. 18 ROSARIO BENTADÉ REIG. 19 JOSÉ MARIA ARAGONÈS NOLLA.

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA-ACORD MUNICIPAL

1 MIQUEL ANGUERA I BRU. 2 FERRAN PELLICER ROCA. 3 IRENE ARAGONÈS I GRÀCIA. 4 MIQUEL ÀNGEL ROFES I HERRERA. 5 MARTA TODA HUGUET. 6 CARLES OLIACH I JULVÉ. 7 ELISABET PALLEJÀ VILAGRAN. 8 JOSÉ MANUEL ORIBE PAGEO. 9 DOLORS PÉREZ GARRETA. 10 JOAQUIM ROIGE I PAIXÀ. 11 M. ROSA VILARDEBÓ MARCO. 12 RAMON JULIAN ALCOVERRO. 13 NEUS ROBERT ROVIRA. 14 PERE GARCIA I MONTOYA. 15 ESTHER BARGALLÓ BARGALLÓ. 16 JOSEP SABATÉ I SABATÉ.

PARTIT POPULAR

1 FERMÍN DÍAZ DURÁN. 2 ISABEL MARZAL SALAS. 3 JUAN SERRANO SÁNCHEZ. 4 RAFAEL MARTÍNEZ ALTES. 5 ANNA ANDREU SÁNCHEZ. 6 JUAN CARLOS RUIZ ENGRA. 7 JESÚS MARÍA DÍAZ SIMÓN. 8 JOCHEN ERICH KLEISER. 9 TERESA PARDO MUÑOZ. 10 CLAUDIA Mª ROMALDE DÍAZ. 11 MIRNA CLAVERO SANZ. 12 TOMÁS MARÍN ALMANSA. 13 SARA DÍAZ ESCOTÉ. 14 CANDIDO GONZÁLEZ CASTRO. 15 Mª CRISTINA DOMINGUEZ FERRER. 16 FCO. JAVIER ALCAIDE JIMENEZ.

PLATAFORMA INDEPENDENT MONT-ROIG MIAMI - FEDERACIÓ D'INDEPENDENTS DE CATALUNYA (PLIMM-FIC)

1 SANTI PARÈS SANCHEZ. 2 JOSÉ FRANCISCO MORENO HERRERO. 3 MARIA TERESA FARNÓS GORDILLO. 4 MIQUEL GENÉ GRAS. 5 JOSEFA GARCIA PÉREZ. 6 ABBAS AMIR AARAB. 7 ALBERT CABRÉ SERRANO. 8 LIDIA RODRÍGUEZ NAVARRO. 9 MANUEL GUTIÉRREZ DEMALLA. 10 ANTONIA HERRERA MORENO. 11 EDUARD BLANCH GUINJOAN. 12 MARIA PILAR GARCÍA NÚÑEZ. 13 FRANCISCO GÁLVEZ FUENTES. 14 JUAN MANUEL SALMERÓN LARA. 15 MARIA LOURDES GALVE GARRIDO. 16 DANIEL TEODORO PUÑET CORRAL.

VERDS PER MÉS (VX+)

1 JOSEP MARIA GAIRAL MARTI. 2 ELVIRA MONTAGUD PÉREZ. 3 MIGUEL ANGEL FLORIT MASIP. 4 GIANLUIGI PELLEGRINELLI. 5 MARIA DEL CORO INSAUSTI SOLE. 6 MARIA GLORIA TODA PUÑET. 7 ÓSCAR PARRA PARDO. 8 ALBERT MOYA SANS. 9 CATALINA RODRÍGUEZ CAZORLA. 10 EVA BELARRE ALFONSO. 11 JOSE GARCIA TAMAYO. 12 JOSÉ LUÍS GUTIÉRREZ GIMÉNEZ. 13 ELVIRA CASAJUST LÓPEZ. 14 JOSEFA GONZÁLEZ CUESTA. 15 VICENÇ TODA GASSÓ. 16 PEDRO JOSÉ HIDALGO FERNÁNDEZ.

*En vermell persones que ja havien anat en altres llistes electorals d'altres grups politics fa menys de 10 anys(si m'he deixat algú m'ho dieu)

UNA PREGUNTA....

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Una pregunta:

El candidat que guanyi el proper 27 de maig les eleccions i surti elegit alcalde. Sortira a ballar a les nits de Bonmont amb el Carlinhos Brown tal qual va fer ja fa dos anys l’alcalde Joan Clos a Barcelona?

Carlinhos Brown torna al nostre país després de les multitudinàries gires del 2005 on va aconseguir reunir a més de quatre-centes mil persones a Barcelona en un exòtic concert de carnaval. presentara a “les nits de Bonmont” el disc recentment estrenat. “A Gente Ainda Não Sonhou” és un treball eclèctic, vital i exuberant. Després de realitzar nombroses gires durant el 2005 per tota Espanya, l’artista brasiler desplegarà la seva alegria i el ritme més autèntic de Salvador de Bahía el 9 d’agost.