dimarts, 31 de juliol del 2007

NOVA SENYALITZACIO DE CARRERS


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Us presento aquest nou tipus de rotulació de carrers a Miami, es força original. Aquest pertany al carrer Navarra. Un disseny innovador i economic, doncs utilitza pedra d'Alcover en contes de marbre o ceramica que encareix el producte, digne de ser presentat al Saló Municipalia de Lleida (Saló internacional d'equipaments i Serveis Municipals). Te certs inconvenients.
a) Si un cotxe estaciona davant no et deixa veure el nom del carrer
b) Esta a l'alçada justa perque els gossos si pixin
c) Pots ensopegar, (si ets una mica soca)
Els serveis tècnics estan estudiant el millorament d'aquest prototip de cara a ser presentat en altres fires internacionals.

dilluns, 30 de juliol del 2007

CAMPIONAT DE "TREPADORS"


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Aquesta es un altre aportació mes que curiosa de l’amic 1000i1 900 que s’agraeix i que cal compartir.
Fa dos anys, 22 i 23 d’ abril de 2005 al Càmping Playa Mon-troig, es va celebrar el “ENCUENTRO DE PODADORES Y VII CAMPEONATO DE ESPAÑA DE TREPA DE ÁRBOLES”. Ho organitzava GRIMPACAT (Asociación de trepadores de Cataluña) TREPA (Asociación de trepadores de Madrid) www.trepa.net AEA (Asociación española de arboricultura) www.aearboricultura.com i col·laborava TREPALARI (Asociación de trepadores de Euskadi).
Un campionat si mes no curiós de veure que va passar totalment desapercebut pels veïns de Mont-roig. Crec que actes d’aquesta mena podrien comptar amb el suport de l’Ajuntament ( no necessariament econòmic) i tenir mes difusió a la premsa .
Nota: Si visiteu la web del càmping Mont-roig podreu observar a la pagina d'enllaços que es molt curios que no hi hagi cap enllaç relacionat amb Mont-roig ( ajuntament, Centre Miró.....)

diumenge, 29 de juliol del 2007

ENTRETENIMENT CULTURAL


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar.....!
Aquest post es un joc, un divertiment d'estiu....
Sabrieu dir on es aquesta població ? En quina comarca catalana?

divendres, 27 de juliol del 2007

126 ANYS FENT FIRA


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

La Fira de Mont-roig del Camp es va celebrar per primer cop l’any 1881 , ara fa 126 anys, com una trobada agrícola i ramadera. Es diu que va ser establerta per Gaietà Romeu Benapres, que molt probablement en va ser el promotor.

El Butlletí Oficial de la Província del 24 de juliol de 1881 diu:

“Don José Maria Pascual Savall, alcalde constitucional de la villa de Mont-roig, provincia de Tarragona:
Hago saber: El Ayuntamiento de mi presidencia, en sesión del día 3 del presente mes, acordó la celebración de una feria en esta villa, la que tendrá lugar todos los años, empezando por el presente, el primer sábado del mes de agosto, por considerar que es la época mas oportuna, ya que el labrador ha cesado en las faenas ordinarias del campo y se prepara en lo sucesivo a reparar sus caballerías para ponerse otra vez al frente de sus trabajos subsiguientes y extraordinarios, y también porque los ganaderos se ocupan en la renovación de sus ganados para engordarlos en septiembre y octubre y por parte la inmensa mayoría de los que concurren a las ferias, ya como expositores de algún genero, ya como simples espectadores, encuentran esta temporada la mas a propósito para pasar fuera de sus hogares dos o tres días, por favorecer la estación del tiempo, lo que no podría hacerse en invierno sino con mucha desventaja e incomodidades.
Lo que hace publico para conocimiento e inteligencia de los habitantes de la provincia, esperando de la amabilidad de los señores alcaldes de los pueblos de la misma, se dignaran publicarlo en sus pueblos respectivos.
Mont-roig, 21 de julio de 1881. El alcalde José Maria Pascual.”

La Fira ha mantingut sempre les dates escollides des de el seus origens, el primer dissabte d’agost. Una Fira al meu parer que pateix una llarga agonia, i que prega un camvi de rumb i orientació.


Com a curiositats, aquest mateix any 1881 la Mare de Déu de Montserrat fou proclamada Patrona de Catalunya pel papa Lleó XIII. I es finalitzà el Parc Samà, que construí l’arquitecte Josep Fontseré per encàrrec de Salvador Samà, marquès de Marianao. Entre molts altres esdeveniments


PROGRAMA OFICIAL FIRA 2007

XUTS, GANXETS, PELACANYES........


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar...
Els de Mont-roig els hi diuent "xuts"
els de Reus "Ganxets"
els de Tarragona som "Pelacanyes"

NOTA: Es tracta de aportar mes renoms.... quins sabeu vosaltres?

SOTA SANCIÓ? jajaja



Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Sort que ho diu el cartell. Quin cartell? Ah si vols dir aquest mig tapat per les escombraries....... Aixó passa en un carrer de Miami Platja, crec que es el carrer de Navarra o molt a prop. Be escombraries, el que es diu escombraries potser no ho son però restes de podar, herbes seques arrancades i altres andròmines ni ha una bona pila. A qui pertoca sancionar? i/o netejar?


dijous, 26 de juliol del 2007

TRINKING BLOGGER

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Us vull fer partícips a tots de la nominació Thinking blogger Aquesta iniciativa nascuda de la mà del turc Ilker Yoldas, (Ostres quin morro que tinc, aquestes dades les he copiat del bloc del Tondo) i que va arribar aquest bloc per voluntat de l'amiga blocaire Joana i compartida amb "carinyu" Violette Moulin i l'amic Tondo i es clar, amb milers d' amics blocaires de tot el món.
De la Joana que us puc dir jo, Des de el seu bloc Llum de dona ens dona un raig de alegria amb unes gotes de tendressa barrejat amb una dosis de passió i bon humor. I senta tant be que es adictiu.... Gracies noia!
Parlar d'en Tondo es parlar de Mont-roig i de Tarragona i de mig mon també. Hi ha tant bon rotllo, que coincidim amb moltes coses, us ho recomano Connexions [ From Tarragona ] de la Violette Moulin tal com diu la Joana: Un bloc amb vels de colors ... ple de matisos i tonalitats (Ostres, es que la Joana ho sap definir tant i tant be, que fins hi tot en fa poesia) Per vosaltres expressions de felicitat....Jo ho tinc molt facil per nominar!
Com que no puc nominar a cap dels que ja han estat. la meva nominació va per Waipueduca, el Joan i la Carolina ens fan obrir els ulls davant el mon, ens impliquen en temes solidaris. A voltes els seus post son plens de tendressa... Jo que sovint visito el seu bloc a vegades trobo punts per la reflexió, d'altres em deixen sense paraules per escriure....
. Us ho mereixeu....



dimecres, 25 de juliol del 2007

IMPRUDENTS !!!!!


El pas de la via del tren per Miami Platja es una trampa mortal. No som conscients del perill de travesar la via per on no s'ha de fer. La foto tant sols es una mostra. L'estona que hi vaig estar contemplant l´'imprudencia no van ser dos ni tres potser mes de vint persones les que ho van fer... Potser no saben, o no recorden o passen de tot. A l'abril fa just tres mesos, un jove hi va deixar la vida...

ESCALADA A PROP L'ERMITA


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

l'amic del bloc 1000 i 1 900 m'envia aquesta fotografia tant i tant curiosa per compartir-la tots plegats.... (si cliqueu damunt la foto la veureu amb tota mena de detalls)
Gracies 1000i1 900 per la foto i la descoberta.

AMB CERT ENCANT (IV)

Ep! aquí estem sota el garrofer, veient-les passar!
Si algun cop veniu a Mont-roig no deixeu de visitar l'ermita de la Mare de Déu de La Roca. Us puc assegurar que te quelcom màgic...
Diuen que l'arquitecte Antoni Gaudí s'inspirà en les formes i els forats que el pas del temps a esculpit a la pedra vermella de les roques (no m’estranyaria gens).
I es que no passa desapercebuda aquesta ermita, qui la visita hi torna mes d'un cop...

L'Ermita de la Mare de Déu de la Roca, patrona de Mont-roig del Camp, (8 de setembre) s'esmenta ja en documents de l'any 1230, es troba a menys de 4 quilòmetres del nucli de Mont-roig del Camp, és un símbol de la comarca. L'Església i l'hostatgeria es van reconstruir després de la destrucció francesa l'any 1811. Sobre l'Ermita s'alça la capella de Sant Ramon de Penyafort, construïda l'any 1826 d’apariència cúbica i emblanquinat que encara avui serveix de guia als mariners.
Abans d'entrar al recinte, just a la nostre , un indicador senyala el lloc on Joan Miró pintà el 1916 el quadre " Mont-Roig, Sant Ramón".

Passat el portal de pedra entrem en el gran pati rectangular de parets blanques, amb un balcó amb grans vistes al davant, l’ermita al fons, un porxo amb l’entrada a l'hostatgeria i restaurant i a un racó el pas cap el temple de Sant Ramon.
Des de el mirador de l’ermita (294 m), ofereix al visitant unes vistes panoràmiques imprescindibles per a qualsevol visitant o turista.
No he posat cap foto de l'ermita perquè el que m'interessava eren els petits detalls, com les pedres de vermell vinagre...
Aprofiteu ara que es temps de vacances........us hi espero!

dilluns, 23 de juliol del 2007

CHAPEAU XAVI.... !


Aquest cop no he estat sota el garrofer, aquest cop he anat uns dies de vacances i com altres anys, ho hem fet coincidir amb una etapa pirenaica del Tour de França; esport que ens agrada a casa.
Aquest any tenia per nosaltres un especial atractiu, corria el Xavi Florencio, mont-roigenc, i com no, "la garrofa de Mont-roig" tenia que estar alli per animar. Va ser ahir diumenge 22 de juliol
L'etapa es presentava molt dura:


Etapa 14 - Mazamet........................ Plateau-de-Beille 197 km


Nosaltres ens trobavem a 10 Km de l'arribada, tot pujant cap a Plateau de Beille ja havien passat uns quans corredors i de sobte alli estava ell i vaig tenir la sort de fer aquesta fotografia (pels qui no el coneixeu es el segon ciclista) amb el dorsal 123 de l'equip BOUYGUES TELECOM.
De 165 corredors va arribar el numero 47 a 12' 56" del guanyador que va ser L'Alberto Contador del DISCOVERY CHANNEL TEAM. A la general es va situar el numero 50 a 1h 04' 30" del primer classificat: Michel Rasmussen.

Cal dir que algun que altre mont-roigenc i mont-roigenca hi havia (posaria la má al foc) el que si vam poder veure va ser varies pintades com la de la fotografia. I es que aquest noi desperta passions......... Anims altre cop, que queda poc per Paris i ets el nostre campió particular.

(fotografies:Mon)

CANTIRS, BROCS I BRECS.....


Ep aqui tornem a estar sota el garrofer, veient-les passar!
Estava de vacances a França, ja , ja us explicare l'aventura una del Tour......
L'amic 1000i1900 m'envià aquest article i m'apuntava si em donava alguna idea.....
(copió textualment)
La Fundació Terra ha posat en marxa una campanya per promocionar l'ús del càntir com a substitut de la nevera per refredar l'aigua. Una iniciativa simbòlica per combatre el canvi climàtic.
Amb la campanya Càntir Contra el canvi climàtic la fundació vol recuperar l'ús del càntir per refredar l'aigua en substitució de les neveres. La fundació farà arribar càntirs a la Generalitat i al Parlament perquè es faci difusió de la seva iniciativa. També volen que els ciutadans recuperin aquests estri, inventat fa mil·lennis, per reduir el consum d'energia.
Les propietats de l'argila permeten al càntir comportar-se com la pell humana i deixar sortir la suor per refrescar-se. Per gaudir d'un bon glop d'aigua freda es recomana deixar el càntir en un lloc fresc i ventilat.
Un bon glop d'aigua del canti omplert al raig del brollador del pou que ompla la bassa amb una boleta d'anís a la boca, reposant a l'ombra del garrofer ,Aixó si que refresca el fotut son les mosques que destorven.

Doncs no estaria malament que per sant Miquel; La festa Major que hem de fer gran entre tots, es podes fer un concurs de bevedors de cantir o be una exposició de cantirs cedits pels nostres convilatans (jo en tinc dotze o tretze) L'ideal es que això ho organitzes una entitat, jo aposto per l'unió de dones o jubilats.....

divendres, 20 de juliol del 2007

L'ITINERARI DE LES BARRAQUES DE FERRO SEC


Mont-roig compte amb varis itineraris a realitzar pel seu terme municipal. Tenim el 3MR (Mirar, Miró, Mont-roig) l’itinerari Miró que porta al visitant des de la platja a la muntanya de l’ermita. També el de les barraques de pedra seca; aquestes típiques construccions que mai ningú els hi havia fet cas i ara estan tant i tant de moda per tot arreu.

Ara cal afegir un nou itinerari: “les barraques de ferro sec” unes construccions fetes al costat de la carretera de la costa per donar sopluig als nens i pares que esperaven i/o esperen l’autobús de l’escola. Els estudiosos del tema n’han descobert quatre ( de moment) una d’elles en mal estat just al costat de la nova rotonda del mas d’en Romeu.
S’estudiarà la possibilitat de fer uns tríptics a quatre idiomes, unes senyalitzacions ecològicament correctes amb el medi ambient (es consultarà a la policia local que tenen experiència. Veure post) i si la cosa dona per mes es publicaria un llibre subvencionat, esta clar..

dijous, 19 de juliol del 2007

UNS CONCERTS DE CATEGORIA.....







Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

El company blocaire 1000 i 1 900 m'explicava que a Mont-roig també muntaven uns saraus de cal deu. M'explicava que l'any 1979, (ell no recorda la data, però em diuen que podria ser per Sant Jaume) Els "quintus" nascuts el 61 van portar el grup Tequila a l'Olla del Pere Entero i just l'any anterior els quintos van portar "els Pecos" (jo vaig fer la mili amb el morenet)també van actuar a l'Olla el grup Marfil que feien versions de cançons....


Banda de Rock fundada a Espanya a finals dels 70 per dos argentins (Alejo Stivel, veu i Ariel Rot, guitarra solista) i tres espanyols Julian Infant, guitarra ritmica, Felipe Lipe, baix i Manolo Iglesias, bateria. Rot i Infant tornaran a ajuntar-se els anys 90 per formar els Rodriguez i Stivel es dedicaria a la discografía ( Vale music i productor dels "triunfitos").


Quins temps no, 1000 i1 900? Algú recorda les dates?


Gracies per l'nformació 1000i1 900!

CONCERT DE MARLENA SMALLS & THE ALLELUJAH GOSPEL CHOIR


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!


Demá divendres 20 de juliol, Marlena Smalls & The Hallelujah Gospel Choir inauguren la quarta edició de Les Nits de Bonmont a Mont-roig
Considerada com una de les grans veus del gospel, Marlena presentarà en exclusiva “This Is My Story”, un repàs a la història de la música afroamericana
Aquesta primera Nit el patrocinador principal MedGroup cedeix el protagonisme a la Fundació Alda que té com a objectiu el promoure canvis en els entorns socials més deprimits utilitzant l’educació com a eix dinamitzador de canvi.
La personalitat inquieta i polifacètica de Marlena Smalls l’ha portada a destacar en altres terrenys artístics com va ser la seva col·laboració amb el cantant espanyol Raphael, la participació en pel·lícules com “Forrest Gump” i les actuacions per personalitats del món de la política i l’alta societat com Hillary Clinton o la Reina Isabel II d’Anglaterra.
Marlena Smalls és una de les veus més versàtils, dinàmiques i inspirades del gospel dels Estats Units amb una personalitat encisadora. Va començar a cantar als dotze anys a la First Street Baptist Church de Cincinatti, Ohio, i va completar la seva educació a la Universitat de l’estat d’Ohio, on va realitzar estudis de direcció musical. Però a més de convertir-se en una de les millors cantants de Gospel, Marlena, també ha interpretat música contemporània en estils com el jazz, el blues i ha actuat amb artistes com Melba Moore, Walter Hawkings & The Hawkings Family o Frieda Payne.
La seva implicació amb la música va més enllà de les seves interpretacions de Gospel; des de fa dècades, Marlena és una de les grans defensores de la música i la cultura Gullah, que prové dels esclaus africans de assentats a les illes de Carolina del Nord dels Estats Units, on treballaven el cotó i l’arròs abans de ser declarats lliures i de ser autoritzats a quedar-se en aquelles terres. Ella és una de les fundadores del Festival Gullah de Beaufort al 1985, un dels festivals més implicats amb aquesta cultura i que atrau anualment a més de cent mil persones per escoltar música tradicional com la del grup The Hallelujah Singers creat per la pròpia Marlena el 1990.
Al nostre país Marlena és recordada per gravar l’any 2001 la cançó “I Say A Little Prayer For You” amb l’estrella del pop espanyol Raphael. Interessada per altres disciplines artístiques, també ha participat en el món del cinema junt al productor Joel Silver i a actors com Glen Close, Demi Moore i Tom Hanks, on va destacar en el paper de la mare de Buba a la pel·lícula “Forrest Gump”.
Marlena Smalls presentarà en exclusiva a Bonmont “This Is My Story” amb vestuari inspirat en l’obra del gran pintor nord-americà Jonathan Green, en un concert en el que repassarà la història de la música afroamericana.

Discografia
"Songs of Hope, Faith & Freedom" 1997
"Joy -- A Gullah Christmas" 1998

dimecres, 18 de juliol del 2007

PRIMER CENTRE MUNDIAL DE BOMBAMENT DE DOFINS


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!
L'altre dia dia fent un passeig per Miami (perque els del poble ; al menys jo bellugem el cul i passegem per Miami, tal com dubtaba un dia un o una comentarista del bloc) vaig poder observar el que veieu a la imatge: Es tracta d'una estació de bombament de dofins (¿?).
Ostres,ostres,ostres som unics en el mon, una estació on....ara no se que s'hi fa. anem a pams:
1.- Potser un lloc on arriben els dofins i els responsables de l'estació els i diuen: - Que us bombin!
2.- Potser un lloc on agafen dofins i els hi apliquen una bomba i els bombeigen
3.- Potser, potser una inocentada de "camera oculta"
4.- No sabe no contesta.
Algu vol dir la seva?
PD: foto real sense cap truc de Photoshop

dilluns, 16 de juliol del 2007

Aquells Festivals d'estiu a Tarragona......


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Ara arreu de la geografia s’organitzen festivals d’estiu fins hi tot a Mont-roig ves per on.

A Tarragona des molt anys tenim els Festivals de Tarragona; en temps del franquisme s’anomenaven “Festivales de Espanya” però amb la mort del dictador van començar anomenar-se de Tarragona.

Els primers Festivales de España en aquell descampat del Camp de Mart que es transformava per uns dies a l’estiu en un auditori prefabricat, fins l’any 1970 que ja es va inaugurar l’actual auditori que sempre ha estat inacabat en el projecte inicial.

Al principi amb els Festivales ens portaven obres de teatre del Maria Guerrero, el Ballet de Antonio, Zarzuelas, la Maria Dolores Pradera, entre altres....n’era el director el Sr. Castellanos, el recordo com un home gros i fumant puros. El director tecnic era el sr “Chapete” tots dos de Madrid, el primer un peix gros del ministerio de Informacion y Turismo i el segon el director tecnic del Teatro Español de Madrid, que com a l’estiu tancava per vacances venia a Tarragona a viure un estiu a “cuerpo de rey”...

Amb la transició les coses; a mes del nom del festival, també van anar canviant i de mica en mica els tarragonins poguérem gaudir d’espectacles “diferents”.

Us porto avui els del Festivals de Tarragona de l’any 1978 els primers sense el “ministerio” que es van cel.lebrar del 8 de juliol al 26 d’agost sota la direcció d’en Mario Durán i la seva esposa, l’actriu Marisa de Leza. Per l’escenari van passar la companyia de Núria Espert amb “un altra Fedra, si us plau” de Salvador Espriu (9 de juliol) “Orquesta de señoritas” de Jean Anouilh a carrec de comediantes de San Telmo de Buenos Aíres (15 de juliol) Joan M. Serrat (21 de juliol). El ballet clásico de Eva Borg; primera ballarina de l’opera de Berlín (29 de juliol) el show de Pedro Ruiz (4 i 5 d’agost) “Una noche de jazz vivo” amb Tete Montoliu, Lucky Gury quartet, Modern Jazz Quintet amb la vocal anglesa Brenda (12 d’agost) Maria Dolores Pradera con los Gemelos (14 d’agost) “Nacha de noche” amb Nacha Guevara i Alberto Favero (18 i 19 d’agost) Zarzuela: “Luisa Fernanda” Cia lírica Juan Gual 26 d’agost). El preu de les entrades anava des de 100 ptes fins a 350 ptes.

Jo vaig tenir la sort de viure molt a prop tots aquests espectacles des de que era molt petit, any rera any, per qüestions que ara no venen al cas... de mes gran fins hi tot vaig treballar als festivals.

Mireu em venia de gust recordar i compartir-ho

AL COSTAT DE LA FONT DE ST. BERNAT


Ep aquí estem sota el garrofer, veient-les passar. Avui amb permis de les beates!
A la vora de la font de St. Bernat a la mont-roigenca ermita de la Mare de Déu de la Roca, hi ha la imatge d’aquest sant. No ho puc assegurar però crec que es tracta de St. Bernat Calbó per la proximitat d’aquest amb St. Ramon de Penyafort que es venera a la petita capella de mes amunt de l’ermita i mundialment coneguda per haver estat immortalitzada pel Joan Miró en el quadre “Mont-roig, Sant Ramon” (1916).


Pssst! sabeu una cosa? A St. Bernat li agrada el futbol....si, si. Diuen algunes llengües que s'ha fet del Barça (potser la pròxima temporada els hi anirà d’allò mes be als blaugranes amb l'advocació de St. Bernat) ara el podem trobar en el seu raconet de la muntanya practicant el gest d’en Ronaldinho, i que ja se’n surt força be el bon jan.....

Jo proposaria a algun directiu barcelonista que si guanyen la lliga, la copa, la recopa ..... fessin la prometença de pujar a peu (de genolls no perque encara poden pendre mal) del poble de Mont-roig fins a l'ermita, que Déu n'hi do....
ACLARIMENT: M'informa l'amic Tondo Rotondo que aquets st Bernat no es Calbó, es de Menthon; patró dels esquiadors i els excursionistes.

dissabte, 14 de juliol del 2007

UNA IDEA......


(Representació gràfica elaborada per la DGALd'acord amb el blasonament oficial)
Aquesta es la bandera oficial del municipi de Mont-roig del Camp,que podria onejar a pal de l'Ajuntament, com en altres indrets. Aconseguir aprovar aquesta bandera amb el nou escut van portar en el seu temps tot un seguit de discussions. Molts no ho acceptaven que es canvies però era de llei i calia normalitzar-nos com la resta de municipis ho havien fet. Ara la tenim i no la lluïm....

Aquesta imatge la veiem sovint al pas per la N340 quan anem trobant cadascun del càmpings (i que no son pocs) Tots llueixen banderes de diferents nacionalitats. Es obvi, per exemple que si ets angles, fa il·lusió passar per davant d'aquestes i veure la teva. Però també es bonic tenir exposada la del municipi on et trobes.

La proposta:
L’Ajuntament podria obsequiar a cadascun dels càmpings i hotels un exemplar de la bandera del municipi indicant que si us plau ens faria molta il·lusió veure onejar al costat de les altres que tenen. Si convé, es fa un acte protocol·lari d’entrega d’aquestes ( amb la premsa convidada, que així a mes ens fan publicitat d’una bona acció)
No suposa cap despesa grossa, (quatre euros de no res) jo he comptat uns set càmpings, caldria afegir algun hotel, alguna urbanització i algun restaurant potser, clar que es deixa obert a que si algun establiment ho sol·licita se li farà arribar un exemplar.
PD: Alguns establiments del ram a Salou tenen la del municipi

UN MATI DE DISSABTE AL PEIRÓ





Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!


Avui he sortit de sota el garrofer per anar a donar un tomb....

Ermita del Peiró, dissabte 11:15 del matí... nomes te un nom PORCS! Esta molt be que la gent faci festes i festetes al Peiró però si us plau ; amb dos dits de front, cal deixar l'indret net, com t'agradaria troba-ho, a pocs metres hi ha un contenedor de deixalles no hi es tant sols per fer bonic, es per utilitzar-ho....

Els que ahir o abans d'ahir van deixar tota aquesta merda escampada, si llegiu aquest post si us plau aneu a mb una bossa d'escombreries i recolliu aqust desperfecte...

Despres donem la culpa a l'ajuntament, però es que no fem res.....

divendres, 13 de juliol del 2007

LA PRIMERA VIDA DEL CHAT NOIR (2ª part)



Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

A petició d'algun lletraferit i amic blocaire, i despres de la insistent demanda de milers i milers de persones , us explicare una de les vides del Chat Noir. I per si de cas ho titulare:

"De com el Chat noire va predre la primera vida"

- Bon a nit senyores i senyors. Avui escoltaran la extraordinaria e inverosimil i historia del Chat Noir. que per set cops i dues de propina, va exhaurir la seva vida per`tot i així següeix tant panxo......

Aixì comença l'espectacle que les germanes Lafitte porten pels pobles i viles de França. La Claudine sempre va narrant l'historia tot acaronat aquell gatot negre, mentre la Solange, la mes gran, toca al piano velles "chançons du Paris"...

Psss!....Sense que elles m'escoltin, ara que son fora, us explicare com va perdre la primera de les vides....

Com cada nit el jove Chat Noir sortia a fer la seva ronda per les taulades del vell Paris. de puntetes i sense fer soroll fixant la seva fosforeecent mirada cap a l'infinit. Sols una criatura era capaç d'alterar-lo; la gata Blonde, una mixeta anglesa del barri de Monparnasse. I alli estava...

Quan Blonde li va fer l’ullet a Noir va perdre el sentit va ensopegar amb el tub de llautó d’una xemeneia, que el va fer rodolar set o vuit vegades per la teulada fins anar a parar sobre el fils d’un estenedor del petit terradet de madame Bucherie qui en sentir tant d’escàndol va sortir escombra en mà empaitant el moix negre que tot d’un salt mal calculat, va anar caient desafiant la gravetat des de cinc pisos d’alçada camí del terra ple de llambordes. Ans però va topar amb uns cables elèctrics que el destí havia interposat a l’alçada del tercer pis.

Tot el veïnat va sentir els marrameus (“mecaguendeus” en llenguatge felí) allo era tot un castell de focs d’artifici , i rampada va i rampada ve, fins poder desempallegar-se i anar a parar amb els seus ossos sobre les mateixes llambordes. Va quedar immòbil mentre per sobre encara anaven caient algun test de fang amb geranis, una ferrada d’aigua bruta i un parell d’espardenyots .....

Però com qui compta un mambo...1..2..3..4..5...6..7..8...aaahhhh!. i vuit segons desprès va reaccionar va aixecar-se lentament va estirar-se fent cruixir totes les vertebres i una pota davant l’altre va anar desfilant pel carreró, de sobte es va aturar va girar el seu caparronet i amb somriure va dir -Miauuuu (que vol dir “C’est la vie”, en llenguatge felí) Així va ser que “le Chat Noir”consumir el seu primer punt d'aquell el seu “carnet de la vida”.
Aquesta es una continuació del relat: LE CHAT NOIR dins la nova proposta de: RELATS CONJUNTS

dijous, 12 de juliol del 2007

SALVEM LA VALL DE CARDÓS


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!


Responem a una petició de suport a una oposició a la construcció d'un camp de golf en una vall verge al Pirineu (una de les darreres que quedaria a casa nostra. El moment és greu i no s'hi val a fer l'orni).
En defensa del territori i contra l’especulació urbanística. El senyor Josep Lladós Comenge viu a Nova York i treballa per l'ONU. Vol comprar 2 càmpings i la serradora de Ribera de Cardós, pagarà als propietaris més de 8 milions d'euros per construir un camp de golf immens, quan en aquests moments també hi ha un projecte de camp de golf a Esterri d'Àneu (molt a prop).Destruiran el paisatge pirinenc, la fauna i la vegetació, deixaran sense aigua a molta gent, ...

Signar és un moment. Més de 13.000 persones ja ho han fet. Faltes tu! Volen fer un gran camp de golf, urbanitzacions sense mesura... a la Vall de Cardós (Pallars Sobirà). Aquesta zona del Pirineu és una de les poques valls "verges" i no explotades del nostre paÍs,

Siusplau si us ho podeu llegir... és important! adherir-se és un moment!!

Si no esteu d'acord en què es tiri endavant el projecte proposat, entreu les vostres dades on s'indica i reenvieu el correu a tots els vostres contactes per fer-ne el màxim de difusió. Aquí teniu el link:




Gràcies macos i maques!

Passeu-ho !!!


PD: La Vall de Cardós és una de les tres valls de capçalera del Pallars Sobirà, que juntament amb la Vall d`Aneu i la Vall Ferrera, formen el sector septentrional i constitueixen la frontera amb les veïnes terres de Comengi i del País de Foix, per mitjà de les crestes dels pirineus axials. Travessen aquesta sèrie de cims que ultrapassen a vegades els 3000 m d´altitud, el port de Tavascan i el port de Lladorre.Tota la vall es divideix actualment en tres municipis: el de Lladorre, el més extens, que ocupa 146,99 km2, dels 220,07 que en té tota la vall, el de Ribera de Cardós que té 56,58 km2, i el d'Esterri de Cardós que té 16,50 km2.

LA PAULINA A TOPE....! (fins la bandera)


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!


Mont-roig del Camp, 12 de juliol de 2007 – L’explosiva rossa Paulina Rubio arrasa les taquilles de Les Nits de Bonmont, el cicle de concerts d’estiu de la Costa Daurada , a l’exhaurir les 1600 entrades a la venda pel proper divendres 27 de juliol. (ostres,ostres,ostres i jo que'n soc fan ja no hi soc a temps, oh!)

Entre el públic que ha adquirit les entrades es poden trobar fans procedents de tota la geografia catalana, donat que el concert a Les Nits de Bonmont es l’únic que té lloc a Catalunya, però també admiradors de moltes altres ciutats espanyoles com Pamplona, Saragossa, València o Madrid.

En aquest concert, la cantant mexicana interpretarà temes del seu darrer treball “Ananda” i èxits de la seva carrera com “Te quise tanto” o “Ni una sola palabra”. El que serà l’únic concert en terres catalanes, tancarà la gira estiuenca “Amor, Luz y Sonido Tour 2007” que s’inicia avui mateix a Madrid i que Paulina Rubio defineix com “un gira tan explosiva i enèrgica com jo”.

Be, aquest escrit be a "cuento" perque el gabinet de premsa de Bonmont, m'ha enviat un comunicat de premsa (via mail) com ho han fet a altres mitjans de comunicació, (llastima que no posses dues entrades i així us explicava el concert....) Ja se, ja se em direu pilota, però vulguis o no això també es noticia e historia del municipi i cal explicar-ho.
PD: Carlinhos Brown arribarà a Bonmont, el 9 d’agost, amb “A Gente Ainda Não Sonhou”, un treball eclèctic, vital i exuberant i sorpresa amb ell actuarà la formació local: Batucada Roja

dimecres, 11 de juliol del 2007

NOVES SENYALS DE TRANSIT


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Amb l'arribada de l'estiu; amb turistes que ens visiten i es passegen pels carrers del nostre poble. El nostre consistori ha implantat un nou tipus de senyals de transit. A la fotografia teniu les de prohibit aparcar, un model mes acord amb l’entorn rural i amb el cas antic de la vila, tota de fusta i reciclable. Recordeu que fins fa poc teníem el model “tanca metàl·lica groga-rovellada”.

LE CHAT NOIR


(TOURNÉE DU CHAT NOIR Théophile Steinlen 1896)

Aquesta es una nova proposta de: RELATS CONJUNTS


Ves que no fos el gat mes negre de tota la França... El que si era cert es que aquell gat tenia nou vides; set oficials i dues de propina i com les germanes Laffitte el cuidaven i el mimaven el rentaven i el pentinaven clar, amb tots aquests miraments quin gat gossava a morir-se.
Claudine Lafitte l'havia recollit feia ja molts anys d'entre els cubells d'escombreries en un carreró sense sortida prop d'un cabaret de mala mort. La Solange Lafitte no volia cap bestia a casa però amb el temps si va fer.... Ara viatgen pel pais explicant la historia de les set vides del Chat Noir, be set i dues de propina , de moment.
- Com dius? Que quina es la historia?Ai amics em sembla que això sera part d'un altre relat...No obstant si viatgeu per la França sempre us queda l'esperança que en qualsevol racó, de qualsevol poblet trobar-vos les germanes Lafitte amb el seu "chat noir" que estan de tournée...........
Aqui teniu altres relats, d'altres amics i amigues blocaires amb el mateix tema:

dilluns, 9 de juliol del 2007

UNA PROPOSTA...


El primer de tot us passo un link que m’ha enviat l’ Oscar Conchillo. Es un mapa del Google Maps aproximat de l'àrea del incendi i que l’hi agraeixo tant a ell com a tots els altres que m’heu fet arribar cosetes l’aportació.



I ara us llenço una proposta que podríem madurar entre tots:
FESTA de l’ARBRE 2008

Com sabeu des fa varis anys (gracies al desinterès del regidor de medi ambient; coses de la vida) la festa de l’arbre s’ha deixat de fer. Ara tenim l’oportunitat de reconciliar-nos amb la natura fent una festa del arbre molt participativa, amb això vull dir: Miami, Mont-roig i urbanitzacions tots plegats per primera vegada, a mes de gent d’arreu que ‘s vulgui afegir . Convocaria l’Ajuntament, que te el mitjans. Es podria fer en diferents fases (anys) i alhora fer un dinar de germanor tots plegats. Això seria una veritable festa.
Recollint l’idea d’en Tondo el club Bonmont (i/o altres)podria destinar uns “calerons”.
Seria com aproximar tot el veïnatge d’un sol municipi, un gran cop d’efecte doble perquè també estaríem repoblant una zona que ara es totalment dantesca.
Jo ho deixo escrit. Ara es cosa de tots.....

divendres, 6 de juliol del 2007

UN ALTRE APORTACIO D'UN AMIC BLOCAIRE






Us ofereixo unes fotografies d'en Marcel Aragones, sobre el dia de l'incendi alhora que aprofito l'avinentesa per posar la següent informació:

L'Ajuntament informa:

Oficina d'atenció als afectats per l'incendi del 4 de juliol de 2007
L'Ajuntament de Mont-roig del Camp ha creat l'Oficina d'Atenció als Afectats per l'incendi del passat 4 de juliol. L'objectiu és fer una recopilació acurada dels danys i ajudar els afectats en qualsevol cosa que puguin necessitar. Al mateix temps, es sol·licitaran subvencions a la Generalitat.
L'Oficina es troba a l'Àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament de Mont-roig i a les Oficines Municipals de Miami Platja. L'horari d'atenció al públic és de 9 a 14 hores.
Els telèfons d'informació són 977 83 75 53 (Mont-roig) i 977 17 04 40 (Miami Platja).

LA WEB MUNICIPAL.COMENÇA LES REFORMES I L'ACTIVITAT

Si fa uns dies era el nou cartipas municipal el que engegava una nova etapa a la web del nostre consistori i finalment semblava que la cosa anava mes al dia. Ara ja tenim publicat el primer ple en format video (Costa TV) i els sous de cadescun amb el paper que reperesenten en aquesta legislatura al nostre consistori. Ha esta una tasca encarregada a un bon equip de profesionals que de mica en mica posara al dia aquest espai d'informació a l'abast del ciutadà.
Ja se que ha costat panys i anys que per fi tinguem una web com deu mana i que desde el mon blocaire (La Garrofa, Talaia 43300) ho critiquesism amb els escrits i els vostres comentaris. Cada cop estic mes convençut que aquestes estiones que "perdem" aqui escribint serveix per quelcom...
la adreça del video del ple: PLE MUNICIPAL 29/06/2007
l'Altrae informacio:Ajuntament de Mont-roig

dijous, 5 de juliol del 2007

MES FOTOS D'AHIR......






Us deixo aquestes altres fotos, que son una aportació d'un company blocaire que vol restar a l'anonimat...gracies company!