Ep aquí estem sota el garrofer, fent patria...!
L'amic "1000 i 1 900" em parlava fa temps de l'estela i em donava referencies sobre aquesta per fer un post. Avui aquest post es a mitjes mes o menys ell va aportar l'idea de l'estelada , jo de la de Sant Jordi
La bandera estelada de Catalunya ha estat descrita amb diferents noms: independentista, separatista, estelada, d’Estat Català, de la República Catalana, del triangle i l’estel, la ideal de Catalunya, etc.
Modernament ha estat coneguda com la bandera d’Estat Català, ja que van ser aquesta organització i el seu líder Francesc Macià els qui la van popularitzar i qui des de la fundació d’aquest partit sempre l’han usada. Però la bandera té una història anterior.
La senyera del triangle i l'estel representa la llibertat nacional de Catalunya. Va ser creada com una ensenya de combat, provisional, ja que un cop acomplerta la seva missió, la bandera de la Pàtria lliure haurà de ser la dels quatre rius de sang, “ben alta, ben dreta, ben sola”.
L'article 3r de la
Constitució Provisional de la República Catalana, redactada a l'Havana el 1928, proclamava: "La bandera oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres roges damunt de fons groc, amb addició, en la part superior, d'un triangle blau i amb una estrella blanca de cinc puntes al centre."
Recuperem la bandera de Sant Jordi
En més d’una ocasió s’ha dit -i amb molta raó- que calia recuperar la nostra història, tan falsejada pel centralisme i, no cal dir, pel franquisme. El desconeixement quasi absolut que es té de la bandera de Sant Jordi, de com és i de quina és la seva significació per a nosaltres, n’és una bona mostra.
Parlar avui, doncs, de la conveniència de la recuperació de la bandera del patró de Catalunya, de voler veure-la novament al costat de les quatre barres als edificis institucionals i, també, als balcons de les nostres cases en les festes i commemoracions, demana una explicació prèvia.
La història de les banderes, i més les anomenades «nacionals o dels estats», és una invenció molt recent. Moltes han estat creades per decret.
Catalunya, que té com a poble una història mil·lenària, té unes banderes que vénen de molt lluny i l’han anat acompanyant sempre. La més antigament historiada és precisament la creu vermella sobre fons blanc, la bandera de Sant Jordi. Així apareix enarborada per les tropes catalanes en la pintura mural existent al saló del Tinell (segle XIII).
Barcelona va fer de la creu del gloriós màrtir el distintiu dels seus «honrats ciutadans». D’això, en tenim constància en les Ordinacions de la Host veïnal: «Que per los Consellers, de present sia fet un penó larch ab senyal de Sant Jordi, ço és, la creu vermella e lo camp blanch, qui és senyal de la ciutat» (1395).
La de les quatre barres, que era l’escut d’armes dels comtes de Barcelona, i la de la creu de Sant Jordi, que era l’estendard de les milícies catalanes, són dues banderes que aniran juntes al llarg de la història de Catalunya i que un dia Barcelona, com a cap i casal de Catalunya, les agermanarà en el seu escut.
Ramon Muntaner ens diu en la seva crònica de l’expedició catalana a Orient que fou la bandera de Sant Jordi la que adoptaren els almogàvers com a distintiu propi, i la mateixa Generalitat, anomenada en aquell temps Diputació del General de Catalunya, se la va fer seva, possiblement, segons Joan Ainaud, ja a finals del 1300.
La bandera de Sant Jordi serà ultratjada el 1714 juntament amb d’altres estendards històrics catalans. Amb la caiguda de Barcelona, la bandera ens va ser arrabassada i portada a Madrid, i mai més no ha estat tornada.
Amb la voluntat de treballar per la recuperació de tot allò que expressi la identitat de Catalunya, fem una crida a les entitats catalanes i a tots els ciutadans perquè el dia 23 d’abril posin la bandera de Sant Jordi als balcons, juntament amb la de les quatres barres.
Per les estimades lectores de "
la garrofa" aquesta rosa va per elles.... Felicitats als Jordis, Jordines, i als catalans i catalanes .
Aquest es el post numero:
347
Uisss! us he de dir que amb les preses per penjar el post m’he oblidat de fer esmena de que aquest any es commemora el centenari de l’estelada. De fet l’amic "1000i1 900" em va proposar el post de 'l’estelada per aquest fet, i jo amb les ganes de quedar be amb la rosa i les lectores em vaig oblidar....Aiiiiiis la memòria ! Sort de les persones com en Tondo que m’hi fet caure: http://www.estelada.cat gracies companys.......
Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Aquest es el post numero:
En qualsevol poble amb “dos dits de front” tenir una era com la que tenim al cap de dalt del carrer d’Amunt a la sortida del poble, seria un espai a conservar net curiós i polit i amb una tanca al voltant. Ja tant sols fos per un merescut homenatge a tota la pagesia local, aquells avis i besavis que allí hi han suat per fer d’aquest poble una vila prospera. I que fills nets i descendència poguessin admirar i per tradició oral explicar generació a generació que allí es feia una tasca molt important dins del llarg i laboriós procés del blat.
Aquest es el post numero:
