Bones Festes de Nadal a tots...

Des de Mont-roig del Camp us desitjo tot el bo i millor per cada instant, per cada dia, per sempre...!

Cites de Marx (Groucho) blocaire invisible

Be, aqui va aquest post com a regal pel Denke; del seu blocaire invisible. No tenia altre remei i l'he publicat avui i no demacom tenia que ser, perque no podre conectar-me i no volia que et quedessis sense el teu "post-regal". Disfruta'l tant o mes com jo de tant en tant, disfruto de cada una d'aquestes perles d'en Grouxo. Ah! i Bones Festes.....

• Cites de Marx (Groucho)

· Mai acceptaria pertànyer a un club que admetés com membre a algú com jo.
· A qui va vostè a creure, ¿A mi, o als seus propis ulls?
· Aquests són els meus principis. Si a vostè no li agraden, en tinc uns altres.
· Ell pot semblar un idiota i actuar com un idiota. Però no es deixi enganyar. És realment un idiota.
· Mai oblido una cara. Però si escau, faré gustós una excepció.
· Clar que ho entenc. Fins i tot un nen de cinc anys ho podria entendre. ¡Que em portin un nen de cinc anys!
· Des del moment que vaig agafar el seu llibre vaig caure al sòl rodant de riure. Algun dia espero llegir-lo.
· ¿Per que hauria de preocupar-me per la posteritat? ¿Que ha fet la posteritat per mi?
· La justícia militar és a la justícia allò que la música militar és a la música
· La intel·ligència militar és una contradicció en els termes.
· Un matí em vaig despertar i vaig matar un elefant en pijama. Em pregunto com va poder posar-se el meu pijama.
· La televisió ha fet meravelles per la meva cultura. Quan algú engega la televisió, vaig a la biblioteca i em llegeixo un bon llibre.
· He passat una nit estupenda. Però no ha estat aquesta.
· He de confessar que vaig néixer a una edat molt primerenca.
· O vostè s'ha mort o el meu rellotge s'ha aturat.
· Recordeu que estem lluitant per l'honor d'aquesta dona, el que probablement és mes del que ella va fer mai.
· Partint del no-res vaig arribar als més alts cims de la misèria.
· Citeu-me dient que m'han citat malament.
· El matrimoni és una gran institució. Per descomptat, si t'agrada viure en una institució.
· La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats.
· És millor estar callat i semblar ximple que parlar i esvair els dubtes definitivament.
· Bec per a fer interessants les altres persones.
· Només hi ha una manera de saber si un home és honest.
Preguntar-l'hi. I si respon "si", saps que està corrupte.
· ¿Que per què estava jo amb aquesta dona? Perquè em recorda a tu. De fet, em recorda a tu mes que tu.
· ¿Servei d'habitacions? Manin-me una habitació més gran.
· La política no fa estranys companys de llit. El matrimoni si.
· El secret de l'èxit és l'honestedat. Si pots evitar-la, està fet.
· Sóc tan vell que recordo a Doris Day abans que fos verge.
· Fora del gos, un llibre és probablement el millor amic de l'home, i dintre del gos probablement està massa fosc per a llegir.
· No puc dir que no estic en desacord amb tu.
· Darrere de cada gran home hi ha una gran dona. Darrere d'ella, està la seva esposa.
· El matrimoni és la principal causa de divorci.

Julius Henry "Groucho" Marx

Des-concert de nadales?

Fa una estona que acabo d'arribar del tradicional concert de nadales que l'escola Mare de Deu de la Roca ens obsequia cada any.
El concert es fa a l’Església de Sant Miquel Arcàngel; nosaltres la coneixem per "l’església nova" d'altres per "la catedral del Baix Camp"

Cal dir que l’acústica es horrible; la reverberació i l'eco fan que molts cops sigui del tot impossible entendre el que es canta. Si a tot això hi afegim la mala educació d'uns pares,oncles o avis i avies que no paraven de xerrar pels colzes, nomes, com si d'un brumarot gegant es tractes, es podia percebre un: brouuooouuuouuooooo!!! general i els pobrets infants que porten tot un trimestre assajant les cançons per oferir aquest concert ni se’ls sentia del coll de la camisa.
-Avia que te ha semblat?- deia una nena rosa en acabar,
-Molt be filla meva- contestava l'avia..
Embustera! senyora vostè es una embustera i mentidera (i ja no li cauran les dents perquè ja no n'hi queden) s'ha passat tota l'estona davant meu xerrant amb la veïna sobre el capítol d'ahir de "Mar de fons", mentre la seva neta es desganyitava per dir alló de...- A Betlem me’n vull anar... La professora de cant ja anava demanant ja de tant en tant silenci, però res de res... (jo volia soltar un - Voleu callar collons!- però a l’església quedava molt lleig, no era el lloc) i algun que altre tímid: Psss! s’esmicolava per la sala, però res de res.
Com volem fer creure als nostres fills si no sabem educar-los? I l' educació, la bona, passa primer per ser educats nosaltres, els grans, de qui suposadament ells, han d'aprendre exemple.
Als concerts, als teatres, a les esglésies si esta en silenci....
Gracies nens i nenes pel vostre esforç, que tingueu un bon Nadal.

Salvem el patrimoni del poble

Cada cop que paso per davant aquesta placa feta amb rajoles que hi ha a la Avinguda de Reus, pateixo. El seu deplorable estat , tant malmesa, qualsevol dia algun cop de pedra o una bretolada de les que tant acostumats estem o qualsevol la farà desaparèixer. Es part de la nostra historia, i sembla ser que ni Ajuntament, ni l’ Associació de Veïns “Muntanya Roja” on la seva revisteta “el Ressò” no se’n fa precisament de això (ressò), ni tant sols el recent creat Centre d’estudis(potser per ser recentment creat encara no ha tingut temps) ni el mes cru: que cap veí o veïna del poble no hagi dit res.
La meva proposta seria treure-la i posar-la provisionalment en una vitrina al Centre Miró, a l'espera d'un museu o trobar-hi un lloc millor, al menys no perillaria la seva existència.
Es curiosa d’inscripció per diu Cabrils en lloc de Cambrils

Per si desapareix aqui teniu una foto

i Visca Mont-roig..de bon rotllo!

La garrofa al diari "el Punt"

El Baix Camp per blocs es el titol d'un article publicat el dia 17 d'octubre (avui m'he assebentat) al diari "el Punt" edició de Tarragona. El seu autor l'Antoni Veciana a qui des de aqui agraeixo la deferència vers aquest humil bloc rural i amb el seu permis paso a reproduir aqui:

El Baix Camp per blocs

Pels profans en el món d'Internet us explicaré que hi ha un fenomen recent, el dels blocs, uns senzills llocs web personals que serveixen a qui els gestiona per publicar les seves opinions. A França ja hi ha deu milions d'aquests dietaris personals. Donada la naturalesa d'Internet, és força difícil ubicar aquests dietaris en un territori determinat. Fent una breu recerca, he trobat els següents blocs del Baix Camp: A Vilaweb hi ha el bloc de Toni Fullat, El Campanaret de Gerard Gort, Prendre la paraula de Jordi Martí i el d'un servidor; blocs que sobretot parlen de política. Al portal tarragoní Tinet trobem el Bloc de Catarrà, centrat en música catalana, Erdrag i Reus, Política i República de Carles Herrera, amb temàtica política. De reusencs que escriuen des de Barcelona: el David Figueres, Els dies i les dones a Vilaweb i la Reusenca al blocat, més vivencials i lírics. Al Blogspot destaquen: Amb ulls de nen i llapis vell... anònim i més elaborat; el de Marc Arza, Catalunya.ffw, de política i economia; i el més singular, el del Bou de Reus, el primer bloc d'un element festiu. Del Baix Camp hi ha: Carrascla també de Vilaweb i també de política i Lo diabló de Riudoms i La garrofa de Mont-roig del Camp. De polítics electes he trobat tres blocs i de partits progressistes: Ernest Benach al web del Parlament, i Daniel Pi i l'alcalde Lluís Miquel Pérez al Blogspot, curiosament aquest darrer és l'únic bloc amb publicitat. I tots en català, curiós.

tears in heaven

Avui he pogut escoltar el disc de la marató de tv3. Es molt bo, en arribar al el track 9 i en escoltar aquell "tears in heaven" interpretat per en Jofre Bardagi i el grup "la Puerta de los Sueños" una llagrima a vessat dels meus ulls. Poques cançons han conseguit tocar-me la fibra sensible com aquesta i us puc jurar que feia temps que no ho feia. Potser perque ser el motiu que va portar al seu autor l'Eric Clapton a composar-la. potser es que ja respirem l'aire pre-nadalenc, potser perque ser que hi ha persones amigues que conec pel bloc que hores d'ara ho pasen malament i la barreja de tot es un xic explosiva. De totes maneres escolteu-la us ho recomano. I al qui correspongui...gracies per la cançó.

llagrimes al cel

Diràs el meu nom? Si ens trobem al Cel.
Serà tot igual? Quan ens trobem al Cel
Haig de ser fort i anar endavant perquè no arribaré,
a prop teu.
Em coneixeràs?
Si ens trobem al Cel.
I m’ajudaràs? Quan ens trobem al Cel.

Caminaré de dia i nit per trobar-hi

un sentit,
a prop teu.El temps m’enfonsarà,
el temps em cansarà,
em pot trencar el cor.És això el què em dius? És això?

Segur que al Cel, has trobat pau.

No hi hauran més llàgrimes,

a dins meu.

A les portes del Nadal

Au! ja hi som com cada any. Es que nomes hem de ser solidaris aquestes dates (marató tv3, antena3, cap nen sense joguina, unicef, intermon ....) que collons fem la resta de l'any?

Es molt digna la tasca de la marató (cert es que algu ho ha de fer) perque no una marató per Sant Joan, o la Mercé, Pensem que els recursos que alguns malgasten de la Seguretat Social, potser podrien ser invertits en apaliar d'altres. Hem de ser mes consecuents amb els nostres actes la resta de dies de l'any, no comprar roba i/o articles sospitosos de estar fabricats en tallers d'explotació infantil. Senyor empresari, voste anira a Missa del Gall amb la seva senyora que de ben segur lluira les millors pells (o estirades de pell) sigui consecuent amb els seus actes i pensi en els treballadors que te sense contrate ni assegurança. Exigir dels nostres politics que destinesin mes recursos (no el 0'7% , l'1% millor) o si no al carrer, ja m'estem farts de promesse electoralistes (senyors de IV, ERC..i demes esquerres... on es tot alló que demanaven quan erem fora al govern? ni tant sols en parlen?

On es aquella magia de la meva infantesa?
Us desitjo de tot cor un reflexionant Nadal i diferent any 2007.

Musics de pessebre

Cada any en arribar aquestes dates trec la pols a la meva veritable i unica col.lecci, la que jo anomeno: "musics de pessebre" simplement son figuretes de pessebre amb la particularitat que estan tocan un instrument musical. Xeremies, panderos, sacs de gemecs, guitarres i guitarrons, gralles,campanes i un llarg etc.... Son fetes de materials diversos des de el fang, la marmolina, el plastic, el guix....

Vaig començar aquesta colecció a l'any 1982 perque un amic col.leccionava caganers (aquell temps, tothom col.leccionava caganers, potser ntant com ara pero també) i jo com per portar la contrariavaig decidir col.lccionar instrumentistes i hores d'ara tinc quasi un centenar de peçes, algunes d'elles de gran valor doncs son peces d'anticuari.

Son escasos de trobar, la veritat es que no mi mato buscant i rebuscant figures, simplement cada any als mercadets de santa Llucia de Tarragona, Reus i rodalies vaig a la seva recerca, i si n'hi ha una que no tinc la compro. També tinc aportacions d'amics que saben de la meva deria.

M'agradaria fer una exposició, potser ho proposare algú...

Quo vadis Mont-roig?

Ben aviat tornarem a estar en campanya electoral, i com es tradició sortiran a relluir els draps bruts de molts que estan o van a les llistes dels partits, podriem ben dir que son com una mena de festes quadrienals....

Cal dir que ara per ara, tots els partits porten en secret qui estarà dins la seva llista excepte els de ERC que un dels seus militants va anar pregonant pels bars que ell era el nou cap de llista, fins i tot ja anava presentant-se a varies institucions cop a cap de llista. Per sort la resta de companys li han deixat ben clar que no es fes masses il·lusions (i que no somií) de ser alcalde de Mont-roig, doncs no esta fet pel càrrec.
Ara com sempre també (i això ve de molts altres anys) a corre-cuita van arreglant i fent obra publica a dojo, (que bo hi hagués eleccions cada sis mesos) fins hi tot l’esperat tanatori aviat serà una realitat. I el parc de l’antic camp de futbol, i el pàrking del CAP.I tenim nou POUM, i que si patatum i que si patapam i els vells comencen a xerrar a la plaça, i els pagesos al bar. I creixen els blocs de pisos..... Ai! (suspir) Quo vadis, Mont-roig?

Una coca-cola si us plau..!

La falta d’aigua es la causa nº 1 de la fatiga diürna?
Un descens de tant solo un 2% de aigua en el cos huma pot causar pèrdida momentània de la memòria, dificultat con problemes básics de matemàtiques i de l’enfoc visual davant la pantalla de l’ordenador o pàgina impresa.
Beure al menys 5 gots d’aigua al dia, redueix el risc de patir algunes enfermetats greus.
Prens la quantitat necessària d’aigua o has optat per substituir-la per coca-cola?En molts estats de USA, utilitzen la coca-cola, para neteja la sang que queda a les vies desprès d’un accident. Si poses un bistec de carn en un recipient amb coca-cola.... en 48 hores es desintegrarà. Per desembossar la tassa del wàter..... el mes efectiu es tirar una llauna de coca – cola (el contingut) i deixar-la 30 minuts en repòs i desprès deixar córrer l’aigua. L’acid cítric de la coca-cola treu les taques de la porcellana vidriosa. Treu l’oxit de les superficies cromades...has de fregar-ho amb paper de plata impregnat amb coca-cola . Es el millor sistema per descaragolar un bis rovellat.desprendre calcomanies, silicones dels vidres. Etc....
Tot això i molt mes....
1.- Disolt en 4 díes un clau.
2.- es menja literalment, el calci de l’organisme.. es una de las causes de la osteoporosis
3.- ja fa mes de 20 anys que s’utilitza per netejar els motors.
4.- Per normativa ambiental i seguretat els camions que la transporten camiones que la transporten, no tindrien que portar una placa de material corrosiu o mercaderia perillosa?.
L’ingredient actiu de la coca-cola es el " àcid fosfóric "
Be que prefereixes: aigua o coca-cola?

BLOCAIRE INVISIBLE

AQUEST POST ES COPIA D'UN PUBLICAT AL BLOC: "A cops la vida"

Blocaires del món (oh que pretenciosa sóc quan vull!!! xDDD): proposta per Nadal (sí, ja, tan aviat, què passa??? Que després tot són presses!!!)
El Blocaire Invisible!!!!
Qui no ha jugat a l'amic invisible per aquestes dates??
Doncs la versió blocaire és molt semblant. Teniu fins el dilluns dia 11 de desembre a les 24:00 per enviar un e-mail a blocaireinvisible@gmail.com i afegir-vos en la llista del wiki de l'Adagio (al qual li agraeixo, profundament, i ho farem tots a cor, la seva col·laboració. Va, un, dos, tres (tots junts): Gràcies Adaaaaaaagio!!!! [Molt bé!!!!]... tic sonada...).
A partir d'aquest dia es farà un sorteig que aparellarà els diferents blocaires. I abans de dissabte dia 14 de desembre haureu rebut un mail que us informarà de la persona que rebrà el vostre regal. A partir d'aquest dia (14 de desembre) ja podreu començar a deixar regalets, o pistes per a que la persona obsequiada se n'enteri, o no, de qui sou... El gran dia serà el 22 de desembre, dia en el que haureu de dedicar tot un post a la persona que us ha tocat. No cal que sigui escrit, pot ser un vídeo, un enllaç... poseu-li imaginació! [Recordeu que ha de ser un post-regal no un post-putada... eh??? xDDD]
Total, que si us agrada la idea, ja sabeu què heu de fer, un e-mail, un "editar" en el wiki (per cert, qui no en sàpiga, demani consell, no ho desmunteu tot, que l'Adagio ens fotrà una hòstia... xDDDD) i.... a esperar per saber a qui li haureu de dedicar un post... i qui us el dedicarà a vosaltres!!!!

VA ANIMS ! TANT SOLS HI FALTES TU.....................

Artur Mas (o menos)

Quina putadeta que li han fet al Mas, a “l‘Arturo” au! quatre anys mes a l’oposició. Si es que no pot ser home, això de pactar amb Sapatero ...
Crec sincerament que en Carod-Rovira es mereix una oportunitat, que ha pagat la novatada, que aquesta nova Entesa de Govern sera un altre cosa , ja veureu, Va animem-nos tots i diem ben fort....Visca Catalunya! Que es fotin a Madris.Ara com acte de bona fe caldia envia una felicitació nadalenca a Rajoy, Acebes, Zaplana, Ibarra, Lo Santos, la COPE, i de pas podriem llogar-los per fer l’anunci del Freixenet.....

Ostres, ostres,ostres, amb qui no puc es amb el Felip, si home aquell, el Puig.



NOTA: Mai m'havia parat a pensar que "l'Arturo se sembles tant al princep de Shreek, gràcies Tirai.

Els Satel.lits

I si un dia cau tota la ferralla que em enviat a l’espai? Sabeu quans artefactes ha enviat l’home a l’espai? Jo no.
satèl·lits i mes satèl·lits que no pudem comptar amb els dits de les mans.
Ep Manel que hi ha de nou?
- Mira l’altre dia vaig trobar un tros del carburador de HB-31
- Doncs jo vaig trobar un tros de Meteosat pel carrer
- El diari “el Punt” posava que una vella de Vilanius, li va caure una tros antena, mentre estenia la roba al terrat
El drapaires de ferralla es farien d’or,

Idea: tindrien que ser biodegradables , quan ja no funcionessin puff! ja esta, desfets.

El troleibus

Recordo amb enyorança el “trole” com li deiem familiarment era de l’empresa FIRTESA i cobrí, des de 1953, el trajecte Tarragona - Reus i viceversa, fins que fou substituït progressivament pels autobusos moderns i no tant moderns , ja que n’hi havia de segona mà al principi, cap als anys 70.
El color blavós i verdòs indiscutible de la seva sorollosa carrosseria contrastava al llarg de la carretera quasi recta, amb els populars pals de ciment que sostenien una doble línia elèctrica aèria la qual proporcionava l'energia per al funcionament dels vehicles . El fet que només existís una sola línia elèctrica i dos vehicles que sortien simultàniament de Tarragona i Reus, obligava forçosament a efectuar a un d'ells una parada a mig camí quan es creuaven, per tal de desconnectar el respectiu “trolei” o perxa en el moment que passés l'altre. El cobrador amb un uniforme gris amb gorra de plat, era sovint l'encarregat d'efectuar la desconnexió del trolei mentre la paciència dels soferts viatgers era posada diàriament a prova. Els primers troleibusos eren de segona mà i venien de Saragossa, Fins hi tot n’hi havia de dos pisos com els autobusos de Londres. A mi això m’agradava, i pujar al segon pis, posar-me a primera fila i jugar a ser el conductor.

Estimar aquesta terra

Avui tallen la carretera de la mar. Ara per anar a treballar tindré que fer una volta de sis parells d’ous, a mes tindré que matinar mes.
Tot això per fer un nou pont (el que hi ha te set anys) per poder passar per sota el desdoblament de la N340. Aquesta carretera, N340 passa just fregant la paret de l’estudi que l ‘artista Joan Miró tenia a Mont-roig al seu mas. Aquest mas ha estat declarat la setmana passada, a corre-cuita Be d’interès Artístic Cultural, Potser perquè venen les eleccions?
Aquesta carretera mai tenia que haver passat per on passarà, però d’això ja es lamenten molts dels que fa uns anys van amagar el cap sota l’ala.
Desprès des de Madris cada cop que surten imatges de la sala on es reuneix “el consejo de ministros” aquells mateixos que van aprovar aquest traçat, continuarem veient penjats d’aquelles parets els quadres d’en Miró. Miró s’estimava Mont-roig i la seva terra, llàstima que Mont-roig no estimi ni Miró ni la seva terra.

Tocat del bolet

El passat dissabte vaig anar al bosc a caçar bolets, a part trobar-ne uns quans, així com un quilo i mig, hi havia especies extranyes com el llaunos cocacolum, o el tampax brutus, fullus de periodicus i el merdaram que tiran els humans tots els toxics per excel.lencia si mes no contaminants.

Reconec que cada cop hi entenc mes (gracies a la tv3, la de tots) i veig la farinera borda (amanita phalloides) i se que es mortal.

Dins les curiositats boletaires hi ha espècies de bolets que produeixen estats alterats de la consciencia i que permeten als que els consumeixen, posar-se "en contacte amb els déus".

Tot i que la opinió pública sovint els classifica com a "tòxics", el cert és que alguns d’aquests bolets han estat considerats plantes màgiques en moltes cultures i el seu consum provoca uns efectes perfectament estudiats d'alteració sensorial i de la consciencia. L’ús d’aquests bolets ha estat tant important en el nostre país que ha generat personatges (gnoms, follets, fades, esperits i altres éssers) que poblen la nostra fantasia, el nostre llegendari i les nostres tradicions.

Fins i tot han generat expressions que han esdevingut populars, com “estar tocat del bolet”. l’Amanita muscaria, tradicionalment consumida per carboners, pastors i bosquerols.

Diuen que el propi Antoni Gaudi, l'arquitecte català (deixeu-me dir que es nascut a Riudoms , per emprenyar als de Reus) n'havia consumit i d'aqui les formes magiques de les seves construccions. pero això per ara nomes es una llegenda.

Doneu-me càfe!

Ja ho se, ja ho se, no es massa bo prendre tant cafè, però no ho puc evitar. Des de que vaig deixar de fumar potser es un dels pocs vicis que encara em queda. Ummmm! l’aroma d’un bon cafè d’aquells fets amb una bona cafetera, o be, els d’aquella cafeteria de la plaça major fets a consciència, tal com cal, amb l’escuma daurada i cremosa per sobre, amb poc sucre, menys que el just per endolcir-lo una mica i poc remenat. Mai en got, sempre en tassa, mes que tassa, tasseta, agafada amb dos dits tot aixecant el dit petit tibant com qui pateix artritis. Apropant els llavis, fent “morritus” a la tassa com qui vol donar un bes als llavis de l’enamorada, tot tancant els ulls, concentrant-se per rebre el primer contacte. Ull, que crema! Una lleu i suau bufadeta i ja esta, a xarrupades vas assaborint-lo. Deu meu quin ritual beure un cafè! Un cafè dels que deixen aquell pòsit al cul de la tassa i pots exclamar: Aquí si que hi ha marro! El suficient marro perquè la bruixota de torn pugui llegir-te la bonaventura, i et digui que seràs feliç i tindràs molts diners i faràs un viatge a un país llunya.. Quin plaer sentir tantes coses boniques per tant sols la voluntat; dos euros.
A la presó! caldria enviar als que ofereixen maquines de vending amb aquesta mena de suc negre i l’anomenen cafè. Com jo soc molt cafeter, crec que ja us ho havia dit, a la feina en bevia molt però des de aquella corredissa al lavabo.. Em vaig jurar que mai mes el tastaria si no fos que algun dia anés restret. Que costaria ajustar millor les quantitats i qualitats del producte? Doncs no, a patir. Estic totalment segur que aquesta pot ser una de les causes del que ja s’ha començat anomenar efecte ALT (Absentisme Laboral Temporal). Quantes hores perdem els catalans asseguts a la tassa del wàter de la feina per culpa d’un maleït cafè de maquina?. Segons un recent estudi, als EEUU que prenen el cafè en tasses de mig litre; un “americano” que en diem aqui, L’anomenada cultura del “coffe machine” esta força arrelada a tot tipus d’empreses, oficines i llocs de treball en general. Tant al Pentàgon com a la Casablanca i la CIA en son molt bevedors de cafè (es per això potser , que la cagan tant sovint?)Aquí potser ja ens toca de fer també un estudi, i que fos la Generalitat; ara be, no se si el Departament de Treball, o el de Sanitat, que subvenciones unes noves maquines expenedores de cafè de qualitat (colombià com a mínim) als centres de treball. Per cert en diu quelcom el nou Estatut d’això?

1.- JA HE TRANSPLANTAT EL GARROFER

Fa uns messos vaig començar un bloc a un altre lloc. Publicar alli era dificil, doncs tecnicament era horrible, un dia no anava , un altre esborrava. Un bon dia vaig veure un anunci sobre una campanya publicitaria sobre un grup politic de tendencia oposada a la meva a la pagina principal de la web (blocat) i vaig decidir transplantar aquest garrofer a un altre lloc, a una terra mes bona. no se si aqui arrelara però de moment aqui el teniu, cuideu-lo i disfruteu-lo.
...