Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!
Quan jo era un nen d’això fa quatre dies al meu carrer a Tarragona celebràvem la revetlla de sant Joan amb coca, refresc, petards i clar, la foguera. Una setmana abans anaven pels comerços i les cases recollint “trastos vells” mobles, cartrons.... cada carrer de la zona feia una foguera i anàvem amb molt de compte perquè els del carrer del costat ens prenien la llenya (be, val a dir que també nosaltres preníem la seva) hi havia unes grans “batalles” fèiem estratègies que ni el propi Rommel ho hagués fet igual. Érem nens, eren jocs de nens igual que passava en aquella pel·lícula de “la guerra dels botons” d’Y. Robert, 1962. i que ens explica l'enfrontament entre dues colles de nens que van al mateix col·legi però que són rivals més enllà de les aules.
A la nostre revetlla no ens estàvem de res, el senyor Paco muntava un equipet de musica i posava discos de moda... Los tres sudamericanos, Luis Aguilé, l’Escobar, Sirex... Amb la proliferació de vehicles, zones blaves, tv's i mes “mandangues” i el pas dels anys; el fer-se gran, això es va anant perdent del tot...
A Mont-roig des fa tres anys una colla de persones amb l’única finalitat de ensenyar als nens i nenes les nostres tradicions i perquè aquestes no s’acabin perdent, organitzem una foguera als “set ponts”. (ja que l’Ajuntament, a diferencia d’altres poblacions, no fa res per mantenir la tradició i que aquesta no es perdi) Sapigueu que es demanen els permisos i autoritzacions legals per encendre foc, tal com ha de ser i que ens agradaria molt poder encendre la foguera un any amb la flama del Canigó.
La vigència de la celebració de Sant Joan a les terres de parla catalana, i també a molts indrets de la resta d’Europa, es deu a que la festa expressa un marcat caràcter col·lectiu i socialitzador. El seu gran poder d´integració ve donat per una riquesa ritual i simbòlica que, en l’univers de les festes tradicionals que encara se celebren en els temps actuals, poques festes posseeixen.
El foc, els misteris de la natura, el menjar, les cançons, les dites, el ball, les curacions i altres pràctiques que giren al voltant de la celebració de Sant Joan configuren un dia de transformació de la realitat quotidiana, en què els elements que ens envolten prenen nous significats. Una matinada plena de fets sagrats i excepcionals que ens aproximen a una visió diferent del nostre entorn. Moments màgics en els quals tot és possible...
Al voltant del foc màgic de sant Joan aprofitarem doncs per cremar els “mals rotllos” i els problemes quotidians. Diuen que es del tot purificador.
Felicitats Joans i Joanes!
