EL FILL DE L'HOME

"El fill de l'home" -René Magritte, 1964

Aquesta es un altre proposta de RELATS CONJUNTS

Quan Deu va dir a l’Adam i l’Eva que podien menjar totes les fruites del paradís menys una, ja ho va deixar ben clar: (en un annexa del contracte i amb lletra petita, tal com es fan o es diuen aquestes coses) – Podeu collir de tots els fruits menys: la poma Golden. El que no explica l’historia es que des de que van incomplir el tracte una maledicció va recaure en aquesta família. Cada cert temps un dels descendents d’aquesta parelleta naixeria amb el nas en forma de poma Golden (els mes tímids i vergonyosos del tipus Rome Beauty, que es mes vermella) el cert es que han estat pocs els escollits desafortunats. Els que han patit l’encanteri i a mes son rics , nomes néixer els seus pares els hi ha fet una operació d’estètica amb laser en una reconeguda clínica suïssa. Els mes pobres se’ls hi ha menjat el nas- poma la resta de la família.
Es curiós com a mesura que va madurant la persona, el seu nas-poma va adquirint el característic color groguenc.... Així son els fills del home.....
PD: El que es diu del nas-poma d’aquestes persones, que'ls hi raja sidra pel nas es una llegenda urbana.

NOTA: Podeu llegir mes relats vers aquest quadre d’en René Magritte al bloc: relats conjunts, També podeu fer la vostra aportació.

CAT , grup de versions

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Dissabte, 6 d'octubre · A les 23.00 h, al poliesportiu municipal

Concert per la llengua i lectura del manifest del Correllengua 2007

amb les actuacions de:

La Batucada Roja

Grup de Versions "CAT"

organitzat per: BROT

Pel nostàlgics del rock català dir-vos que el grup musical anomenat CAT i que fa versions “festives” del clàssics del Rock Català, van debutar el 18 de maig passat a la Vilella Baixa. I des de les hores alla on han actuat han assolit l’èxit.
Els components del grup CAT son: Narcís Cadena – Bateria, Ramon Reche – Baix, Jose Galdran – Guitarra, Miguel Trujillo – Guitarra, Domingo Garcia - Veu i guitarra.
Entre el seu repertori podem trobar versions de cançons com:

L'Empordà - Sopa de Cabra
Miami Beach - Lax 'n' Busto
S'ha acabat - Els Pets
Tinc fam de tu - Lax 'n' Busto
Mai trobaràs - Sopa de Cabra
Tantes coses a fer - Els Pets
Es inútil continuar - Sau
Emiliano Zapata - Lax 'n' Busto
Vine a la Festa - Els Pets
El Boig de la ciutat - Sopa de Cabra
Boig per tu - Sau
Mes que la meva sang - Lax 'n' Busto
Alè de Mil-cent - Sangtraït
Bon dia - Els Pets
Lila - Whiskins
Blujins roc / El sexo - Sopa de Cabra
Però mai tu - Lax 'n' busto
Tarragona M'esborrona - Els Pets
El Far del Sud - Sopa de Cabra
Llençat - Lax 'n' Busto
Jo vull ser rei - Els Pets
Balla - Whiskins
No n'hi ha prou amb ser català - Els Pets
Si et quedes amb mi - Sopa de Cabra
Vespre - Els Pets
Per una copa - Lax 'n' Busto
Pau - Els Pets
Sota una estrella - Sopa de Cabra
Tinc es cor calent - Ja t'ho diré
La Catximba - Um-pah-pah
L'Estaca - versióObrint Pas
No tinguis pressa - Sopa de Cabra
Mai diguis mai a un mai - Lax 'n' Busto
La Sal del Mar - Tancat per defunció
Toca'm el ous Maria - Lax 'n' Busto.
Com podeu veure n’hi ha per tots els gustos

Tal com diu el guitarrista del grup Jose Galdran (excomponent de Leña al mono ) “Els clàssics no esdevenen clàssics quan es deixen de tocar, si no quan passen a formar part de la memòria col·lectiva de una generació” .Totalment d’acord amb el Jose amb qui m’uneix una amistat des fa anys. Em compartit escenaris teatrals i musicals, fins i tot un disc...
Estic segur que el dissabte ens trobarem varies generacions de persones que em pogut gaudir durant anys d’aquestes cançons.
Des de aquí molta sort (o molta merda) companys i ens veurem el dissabte!

JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI A MONT-ROIG

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

II els del poble quan ens toca assabentar-nos d’aquest actes? El mateix dia que es fan o quan surt la noticia als diaris?
No val tant sols penjar una nota de premsa a la web (hi ha molts que no tenen encara Internet, be per l’edat o per manca recursos) Es podia fer un “Megafon-prego” o incloure aquets acte al programa de festa (això potser hagués donat mes categoria a la programació) però es veu que si les coses no les fa directament l’alcalde en aquest ajuntament les coses continuen sense funcionar.

Mont-roig participa aquest cap de setmana a les JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI MONT-ROIG

Mont-roig del Camp se suma aquesta setmana a la celebració de les Jornades Europees del Patrimoni a Catalunya amb l’organització de visites guiades a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca. L’activitat es durà a terme divendres, dissabte i diumenge, de 9 a 18 hores.
Aquesta és una de les 450 activitats gratuïtes incloses al programa d’aquesta gran festa europea del patrimoni monumental que apadrinen el Consell d’Europa i la Unió Europea, i en les quals hi participen prop de 200 municipis d’arreu del país, entre ells Mont-roig del Camp.

[MONT-ROIG DEL CAMP]
Baix Camp
Els joves, la història i la natura
Lloc: Ermita Mare de Déu de la Roca
Dies: 28, 29 i 30
Horari: De 9 a 18 h
Organitza: Ajuntament de Mont-roig del Camp
Tel.: 977 837 005
Visita a l'ermita Mare de Déu de la Roca, documentada l'any 1230, situada a 2,5 quilòmetres del nucli de Mont-roig, es va reconstruir després de la destrucció francesa
de l'any 1811. Sobre l'ermita s'alça la capella de Sant Ramon, documentada ja l'any 1586 i que encara avui serveix de guia als mariners. L'ermita de la Mare de Déu de la Roca, patrona de Mont-roig del Camp, ofereix excursions i visites panoràmiques
imprescindibles per a qualsevol visitant o turista.
Les visites guiades a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca són una de les activitats que organitza la Regidoria de Turisme de forma periòdicament durant tot l’any. Així, els mesos de juliol i agost formen part del programa d’estiu Banys de Lluna, mentre que de setembre a juny cal demanar cita prèvia a l’oficina de Turisme, a través del telèfon 977 17 94 68 o enviant un correu electrònic a turisme@mont-roig.com.
(nota publicada a la web de l'Ajuntament)

FESTA MAJOR DE ST. MIQUEL 2007 a MONT-ROIG

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

En Taro preguntava pel programa i es un plaer publicar-ho pels mont-roigencs i mont-roigenques ausents (ja que la web minicipal despres de publicar amb exit el programa de St. Jaume i el de la Fira sembla ser que no rutlla) :

FESTA MAJOR DE ST. MIQUEL 2007

Dijous, 27 DE SETEMBRE
A les 17.30 h, a la biblioteca pública Joan Miró
Contacontes
Organitza: BROT
Divendres, 28 DE SETEMBRE
· A les 19.00 h, a I'església Parroquial de Sant Miquel Arcàngel
Primeres vespres de Sant Miquel Arcàngel i Missa de I'aniversari de la dedicació de I'església.
· A les 20.30 h, al Parc Maria Martori Pregó de Festa Major
· A continuació,
actuació de Cooperativa Rakía repertori dixieland, jazz popular i refrigeri per a tothom.
· A les 24.00 h, al poliesportiu Nit de ball amb Sexyphonics
Dissabte, 29 DE SETEMBRE
· A les 9.00 h, a I'església Parroquial Laudes i Missa
· A les 12.00 h, a I'església Parroquial Missa solemne en honor a Sant Miquel
· A les 16.00 h, al Club de Billar del carrer Vinyols VII Trofeu de Festa Major, Trobada Internacional
Club Billar Andorra - Club Billar Mont-roig
· A les 18.00 h, partit de futbol sala Presentació del nou equip C.E. Mont-roig
C.E. Mont-roig – Bonastre · En acabar, refrigeri per a tothom
· De 17.30 a 18.30 h,
A I'antic casal de Roca Ferma IV Concurs de Truites (inscripcions gratüites)
· A les 19.00 h,
Degustació a 1 euro per persona Seguidament, lliurament de premis a la més gustosa, la més vistosa i la més original. Organitza: Associació de Joves Roca Ferma.
· A les 20.00 h, a I'església Parroquial Missa dominical anticipada
Diumenge, 30 DE SETEMBRE
· A les 10.00 h, al Club de Billar el Vinyols VII Trofeu de Festa Major Trobada Internacional
(billar a tres bandes)
Club Billar Andorra- Club Billar Mont-roig
· A les 10.30 h, al poliesportiu
XII Trobada de Puntaires
· A la 13.00 h, a I'església Parroquial Missa
· A les 13.30 h, al Club de Billar el Vinyols Lliurament de premis per part de les autoritats locals.
· A les 19.00 h, a I'església Parroquial Missa
Divendres, 5 D'OCTUBRE
· A les 20.30 h, a la Casa de Cultura "Agustí Sarda"
Recital de poesia patriòtica
Organitza: BROT
Dissabte, 6 D'OCTUBRE
· A partir de les 15.00 h, al poliesportiu V Campionat de Botifarra
· A les 20.30 h, a la plaga mossèn Gaieta Ivern
Mont-roig a la guerra del Francès amb els trabucaires de Santa Coloma de Gramanet
Organitza L’Escurçó
· A les 23.00 h, al poliesportiu
Concert per la llengua i lectura del manifest del Correllengua 2007
La Batucada Roja
Grup de Versions "CAT"
NOTES D’INTERÈS
· Dissabte 22, al Casal de Joves K1 (durant tot el dia)
Cursa 6 hores resistència escalextric
· Dissabte 29 i diumenge 30, al Casal de Joves K1 (durant tot el dia)
Cursa 12 hores
escalextric puntuable Campionat de Catalunya.

Dissabte 29 i diumenge 30, II MERCAT MEDIEVAL

Dissabte, 29 DE SETEMBRE

· De 12 a 14.00 h, als voltants de la plaça mossen Gaieta Ivern,
Mercat medieval amb productes artesanals i d'alimentació
· A les 13.00 h,
Animació al carrer "El carro deIs Matasanos"
Durant I'horari del mercat hi haurà demostració d'ofici d'una cistellera.
· De 17.00 a 22.00 h,
Mercat medieval amb productes artesanals i d'alimentació
· A les 18.00 h,
Animació al carrer "El carro deIs Matasanos"
· A les 19.00 h,
Espectacle de titelles amb Galiot teatre.
Pels més menuts, durant el dia, hi haurà passejades arr poni pels carrers del poble.

Diumenge, 30 DE SETEMBRE
· De 12 a 14.00 h, als voltants de la plaça mossèn Gaieta Ivern,
Mercat medieval amb productes artesanals i d'alimentació
· A les 13.00 h,
Animació al carrer "El carro de los Matasanos"
· De 17.00 a 22.00 h,
Mercat medieval amb productes artesanals i d'alimentació
· A les 18.00 h,
Animació al carrer "El carro de los Matasanos"
· A les 19.00 h,
Contes i danses medievals ambientat amb un narrador i una ballarina.
· A les 20.30 h, a la zona del mercat medieval, "Carta de Població" a càrrec del Grup de Teatre els XUTS
Pels més menuts, durant el dia, hi haurà passejades poni pels carrers del poble.

OPINIÓ: catxins...! s'han deixat les misses del dia 5 i 6 d'octubre. Com el divendres 28 de setembre es festa a l'escola es un programa pensat i meditat per anar tres dies a fora (com ja es feia fa temps) o de compres o fer una visiteta a Portaventura que ja es Halloween....Au bona Festa Major! (i recordeu de penjar aquella bandereta del Diari...

L'OLOR A GARROFA - Remigi Palmero

Ep aqui estem, com sempre sota el garrofer, veient-les passar!

Avui es Sta. Tecla patrona de Tarragona i dels Internautes Catalans



Després de quasi quaranta al món de la música Remigi Palmero, un dels màxims exponents d’allò que es va anomenar, a finals del setanta, rock mediterrani, encara té noves històries per contar-nos. Actualment està presentant “Sol acústic”, un espectacle que barreja noves composicions d’ambients intencionadament sensuals i poètics amb les clàssiques cançons de sempre. Així doncs, nous temes com ara “A l’encontre” o “Em llances la mar”, s’entremesclen amb “L’habitació desmuntable” o “Temps de pluja”. Ah, i alguna que altra versió, que no esmentarem per no trencar el joc màgic de l’espectacle.
A més de la seva plena dedicació a la música, Palmero també treballa en el camp de la creació gràfica i és mestre de ioga des del 91, arribant a fundar una associació anomenada Turya-València junt amb la seva companya, Carmen Gandia.

Felicitats Tecletes! Felicitats tarragonins i tarragonines!

Visca la Festa Major de Tarragona! (de part d'un tarragoní "exiliat" a Mont-roig)

100 DIES DE GOVERN

Ep aqui estem a casa perque avui plou i no puc estar a sota el garrofer, veient-les passar!

L'1000 i1 900 em recordava fa dos dies que estava a punt de caure una data important per la reflexió i aqui aquest post, perque cadescu digui la seva.......

Avui dia 22 de setembre festivitat de St Maurici el consistori escollit democràticament el passat 27 de maig compleix els seus primers 100 (cent) dies de mandat. Com marca la tradició política cal fer balanç del que s’ ha fet fins al moment. Unes quantes preguntes se’ns passen a molts pel cap.
Hem notat cap canvi o tot continua igual?

Hem perdut aquella por de tenir l’alcalde de Miami Platja o encara en som reticents?
De 1 al 10 puntueu a l’equip de govern? De l’1 al 10 puntueu l’oposició?

Quin polític s’ho ha “currat”?, Qui no fot brot? Que canviaries?
També m’agradaria, sr alcalde saber quin balanç en fa vostè? O el cap de l’oposició?

JA TENIM BANDERA! ... QUE ES AIXO?

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Ja tenim bandera!... però em sembla que ens han tornat a prendre el pel. Perque ? perque aquesta no es la bandera de Mont-roig...
La bandera de Mont-roig te el color groc de fons i el mont floronat vermell. (la il.lustració de la dreta)
La que ens ha regalat el Diari de Tarragona es color, color merda d’oca ; amb perdó (la il.lustració de l'esquerra). No se qui assessorat als senyors del Diari però vaja patinada.... I l’Ajuntament no te res a dir?....O potser a estat algu del mateix Ajuntament qui ha assessorat al Diari?
Com sempre ...de pena.

NOTA: A l'il.lustració de la dreta tenim la representació gràfica elaborada per la DGAL (Direcció General d'Administració Local) d'acord amb el blasonament oficial

TOCA PERON...! (III part i final)

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

El Ball de Dames i Vells havia estat estès per bona part de la Catalunya Nova, sobretot pel Camp i el Penedès. Apart del ball de Tarragona (1514), es ballava a Reus (1533), Montbrió del Camp (1698), Mont-roig del Camp (1816), La Selva del Camp (1816), Riudoms (1861), Porrera (1863), l'Arboç, el Vendrell, Vilanova, Vilafranca, Sitges...
A Reus la primera documentació del Ball és del 1533, tot i que en tenim moltes altres referències, hi ha constància de la regular participació en les Festes de Misericòrdia entre els anys 1523 i el 1921. Andreu de Bofarull, Francesc Torné i Barrera o Antoni de Bofarull els citen en els seus llibres. Fins i tot sabem que el 1792 van actuar a la Ciutat dos Balls de Dames i Vells, però no s'ha trobat el text del Ball com van fer a Tarragona. El fet que no fos un Ball organitzat per un gremi ni una institució ha fet que tampoc tinguem localitzada cap mena de document comptable del qual en podem deduir cap característica. Si sabem que el Ball de Dames i Vells de Reus havia de ser tan mordaç i iconoclasta com ho és avui dia el de Tarragona ja que el 29 de juny de 1763 en passar la processó de Sant Pere per la Plaça Mercadal, un component del Ball "dirigió sus muecas a los soldados" i aquests el van prendre presoner. Llavors els altres balls, espectadors i capellans van començar a clavar cops de puny, i fins i tot, cops de ciri als soldats. Des del Campanar es va tocar a sometent i la gent ocupà el Mercadal i el carrer de Monterols "armados de toda clase de armas" i els soldats es replegaren al quarter deixant lliure el dansaire. Tot i això aquest s'hagué de refugiar un any al convent de Sant Francesc, el campaner a Poblet, el tinent d'alcalde empresonat i el cap militar expulsat del regiment.
A Mont-roig del Camp es te constància de l’actuació d’un ball de Dames i Vells i altres balls. durant la festa de translació de la Mare de Déu de la Roca, el 8 de setembre de 1816 al santuari restaurat on segons conta la crònica acudiren feligresos i ball populars d’arreu del Camp.. entre els balls presents en aquesta festa hi ha a mes dels ja esmentat “Dames i vells” el “ball de cercolets” el ”ball de gitanes” el de “Valencians” Aquest últim també es fa menció en un manuscrit de l’any 1841, fet per un procurador o administrador de l’ermita
“He vist jo que alguns anys lo ball de Valencians pujava amb la torreta fins dalt de sant Ramon...”
Efectivament en acabar el ball , tres dansaires pujaven damunt l’espatlla dels companys, agrupats en pinya; ens diu Amades, i el cap danser s’enfilava damunt dels tres, formats així la torreta al·ludida, la qual devien passejar presumptuosos fins arribar a l’enlairada ermita.
Curiosament també hi va concorre un ball de diables “...tirant carretilles a desdir”
Al meu parer crec si be es ballava tradicionalment per festes tinc dubtes que existís un ball de “Dames i Vells” local. Mes aviat eren grups convidats o contractats d’altres poblacions amb tradició en balls (Reus, Tarragona, Vilafranca...) tot i així les festes del segle XIX eren molt mes lluïdes que les actuals (i amb menys recursos) Les festes del 1816 tenien ser d’allò mes grans e importants perquè son molts els historiadors i cronistes que en parlen.
Preneu nota Patronat, Ajuntament i veïns del que feien els nostres avantpassats....
PD: Digueu-me corco, però heu llegit el programa de la Festa Major ?

TOCA PERON...! (II part)

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Aqui teniu la segona entrega del ball de Dames i Vells. A la tercera part parlarem del ball de Dames i Vells de Mont-roig del Camp.



El naixement de Dames i Vells a Tarragona esta lligat a la popularització del Corpus i a la celebració de Sta. Tecla a partir del segle XV. Aquest segle s'introdueixen accions dramàtiques a les festes, i sorgeixen els balls parlats com a fruit d'una concepció post-medieval (la importància de la paraula). La primera referencia al ball de Tarragona es l’any 1514, a l'Arxiu històric de Tarragona amb 16 personatges, immers en el seguici. Als anys 1566 i 1577 hi ha referències també al joc dels vells amb la confraria dels bastaixos. L’any 1604 amb la entrada de l'Arquebisbe Joan Vic figura el Joc de Ball dels Vells, que a mes de ballades itinerants pels carrers, es fa una representació a la plaça St. Francesc (actual plaça de la Font) en un recinte delimitat, durant 3 hores.

Al 1664 es diu explícitament que tots els integrants son homes. El Batlle i el Rector s'incorporen al S XVIII-XIX i l’any 1695 ja figura com a Ball de Dames i Vells. Amb Carles III es va promulgar una Cèdula per prohibir els balls i entremesos.
Al 1813, desapareixen el monopolis gremials, i els balls del seguici passen a mans de particulars, això dono un nou aire i empenta a les festes Tarragonines.
l’any 1818 trobem un llistat de components del: 5 Vells 5 Dames Sr. Batlle Sr. Rector i dos dimonis a mes músics : Flauta Violi Bombo El que toca el Bombo és Parón (manuscrit) "toca Perón" per fer canvis de parelles, iniciar balls, etc...també d’aquest mateix any tenim el primer parlament conservat.
Al 1886 la premsa arracona als Balls per "Poco dignos de una capital de provincia" per ser una imatge del passat rural. I fins al 1922 -23 no tornarà a sortir , nomes al 1908 i de forma esporàdica.
Al 1981 es recupera de forma definitiva, per part de la Colla Sardanista " Joventut Tarragonina" El Josep Mª Salvadó i l'Oriol Grau dos dels responsables que arribi als nostres dies amb gran vigència, i segons ells per una iniciativa de l'Ajuntament per recuperar la tradició del seguici Tarragoní. L'Oriol Grau, si be d'una forma col•legiada, s'encarregarà de la composició final del text i de l'apartat interpretatiu del ball. L’any 1986 el ball el realitzen tot homes, tan en els papers masculins com els femenins, com ja es feia antigament. Aquest any es el meu contacte amb el ball de Dames i Vells, jo vaig fer el personatge de la segona dama aquest any i puc assegurar que m’ho vaig passar d’allò mes be de la ma de l’Oriol i el Josep M. Salvadó cada assaig era un dia especial per a mi. Aquell mateix any el barri del carrer Merceria per les festes del Roser van estrenar una parella de capgrossos que representaven una parella de Dames i Vells i vam ser nosaltres els del ball qui els va apadrinar. Al 1988 s'incorpora un personatge totalment nou el Guàrdia Civil, com a representant de l'estament militar .I serà l’any 1990 quan es crea un cos de seguretat " La Catalana" per separar el nombrós públic ,del Ball. Son les úniques dones del Ball de Dames i Vells. En l'apartat músics, tenim els elements originals ( Bombo - violí...) i s'han afegit d'altres tabal , banjo, acordió, etc.... Des de fa uns anys es el grup de teatre tarragoní Trono Villegas, s'ha fet càrrec de concretar una plantilla estable d'actors, i sota la supervisió d'Oriol Grau donar un caire actoral al Ball. Dames i Vell surt la Vigília i el dia de Sta. Tecla (22- 23 de setembre) amb actuacions per diferents parts de Tarragona, i amb la "processo del Braç de Sta. Tecla"

Continuara.....

PD: Ja heu llegit el programa de la Festa Major de Mont-roig?

TOCA PERON...! ( I part)

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Aquest post es un deute que tenia amb algú (1000 i 1 900) que un dia va preguntar en un comentari si en sabia alguna cosa del Ball de les Dames i Vells de Mont-roig del Camp... A mes aprofitant que estem en quinzena de festes majors (Tarragona, Barcelona, Reus...Mont-roig) permeteu aquest petit homenatge d’un tarragoní amant de les tradicions vers a la seva estimada Tarragona. També aprofito l’avinentesa per dedicar aquest post a la gent del Tarragona 2016 per la feina que fan. Per l’extensió del post he preferit dividir aquest en tres parts.

Els anomenats “balls parlats” estan considerats l'expressió popular del teatre català. No van estar ben vistos durant el franquisme, especialment aquells on el parlament dels quals era en català (gairebé tots), els quals no pertanyien a l'àmbit hagiogràfic, l'Església va arribar fins a la prohibició. Després van ressorgir, però en l'actualitat no es representen en tots els llocs on va haver tradició, encara que en alguns els van recuperant. Molts han quedat a l’oblit i ningú els recorda, com es el cas del “ball de Dames i vells“ de Mont-roig
Per parlar de balls parlats i en concret de les Dames i Vells ens cal acudir necessariament a Tarragona per Santa Tecla, per a veure gairebé tot el mostrari d'aquest teatre popular, En qualsevol moment el visitant es pot ensopegar durant les festes amb un d'aquests balls, que gracies l’afany de joves i no tant joves tarragonins per recuperar les tradicions locals han aconseguit recuperar dels baguls molts d’ells.
El ball de Dames i Vells pertany als grup dels satírics amb parlament (altres grups serien els de caràcter històric com Moros i Cristians o Mossèn Joan de Vic, tot i que ara no es representa com a ball parlat, de caràcter religiós com el de Misericòrdia o Sta Tecla, de caire cavalleresc, de bandolers el d'En Serrallonga) . El de dames i Vells es forma amb un grup de matrimonis mal avinguts, sobretot per diferències d'edat, i que llueixen vestits vuitcentistes estrafolaris. Mitjançant versos de pujat to satíric, van tirant-se en cara els problemes, repassen l’actualitat local i són aconsellats per dos personatges, el batlle i el rector, qui els escolten i tracten de solucionar-los. Un ball amb parlament més que satíric, d'argument senzill i planer, i de llenguatge còmic, barroer, ple d'al•lusions eròtiques, gests obcens i paraules mal sonants. de mal gust, segons alguns autors. (malgrat aquesta realitat a mi personalment m'agrada.

LINEA DIRECTA......

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!


Secuencia o foto primera: Un cable entra per la finestra d'un dels pisos d'aquest edifici en construcció a Mont-roig......

Sequencia o foto segona: detall del cable entrant per la finestra d'un pis d'aquest edifici en construcció a Mont-roig...

Secuencia o foto tercera: el cable surt per un altre finestro al darrere d'aquest pis d'un edifici en construcció a Mont-roig.

Quina sort tenen alguns que tenen linea directe, o televisió per cable. O potser son hipoteques linea direct....?

(Vist a l'edifici en construcció a la carretera de Colldejou davant de l'Ajuntament)

COL.LECCIONS...

Ep! Aixó si que eren col.leccion.....

Se que ha tingut molta acceptació l’anterior post de l’escola. Ja en farem mes d’aquest estil, es bo tocar el botonet de la memòria i recordar, però mes ho es compartir. L’amic “1000 i 1 900” m’envia un escrit per si en vull fer un post. Jo no el vull fer per que ja esta fet i no vull tocar res de res. Per que el vull publicar tal qual. A mi m’agrada molt espero compartir aquesta opinió amb vosaltres i... animeu-vos a recordar i enviar-me cosetes com el nostre company “1000 i 1 900” i fem entre tots memòria col·lectiva de la nostra historia.

L'arribada del setembre té sempre dues coses la tornada a l’escola tal com dius amic mon i els anuncis de col·leccionables.
Els quioscos s'omplen de col·leccionables que quasi ni veus al pobre home...està submergit entre pedres,novel·les,sèries i pel·lícules antigues, casetes de nines..... Quan no comprant el diari amb la cartilla i enganxant els codis de barres de cada dia i un cop plena a esgarrapar-se la butxaca per qualsevol enredo que si sumes el diari més el que cal posar desprès, et surt igual de car que comprar-ho de cop.
Dels fascicles tots sabem que el primer es quasi a preu de regal 1’95, 2’95 mai 2 o 3 deu ser que s’entén que el que sobre és la “propina” pel sacrifici del pobre quiosquer i la resta cada un doncs multiplica aquest preu inicial per 5,6,7 .Una pujada més que notable i si t'hi fixes en els anuncis ja no et diu ni quants fascicles t'hauràs de comprar , ja que la majoria compra el primer i prou quant es tracta de coses que no necessiten d’una segona entrega (maquetes).
Després si a tu t'interessa un dels fascicles,no tota la col·lecció sinó un o dos en concret has d'estar alerta,perquè evidentment el pobre quiosquer no es passarà la vida treien el cap entre cartrons,si no que guardarà els volums pels que els hi hagi encarregat.
I qui no recorda aquell senyor a la porta de l’escola, regalant l’àlbum o el mestre sortejant-ne algun que li havien donat a tal efecte. Alló si que eren col·leccions un parell o tres a l’any i tots la mateixa per poder canviar els "repes", ara si vas una entitat bancària quasi et donen la col·lecció sencera, suposem que depèn del ingrés deuen tenir uns sobres amb més repes o no.

Salut i endavant

1000 i 1 900

(aquest text ha estat enviat per mail a : monculturals@yahoo.es)

TORNADA A L 'ESCOLA, QUINS TEMPS AQUELLS!

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Quins temps aquells! La veritat és que no sé com hem pogut sobreviure.

Vam ser la generació de la espera; ens passarem la nostra infància i joventut esperant.

Teníem que fer "dues hores de digestió" per a no morir-nos en l'aigua, i dues hores de migdiada per a descansar, i a més, moltes vegades, els dolors es guarien esperant. Mirant enrere, és difícil creure que estiguem vius:
Nosaltres viatjàvem en cotxes sense cinturons de seguretat i sense coixí de seguretat, fèiem viatges de 10-12 hores amb cinc persones en un 600 o similar i no sofríem la síndrome de la classe turista.
No vam tenir portes, armaris o flascons de medicines amb tapa a prova de nens. Anàvem en bicicleta sense casc, fèiem auto-stop, més tard amb moto, sense papers.
Els gronxadors eren de metall i amb cantons en bec. Jugàvem a veure qui era el més bèstia.
Passàvem hores construint carros per a baixar per les costes i només aleshores descobríem que havíem oblidat els frens.
Jugàvem a "churro media manga" i ningú va sofrir hèrnies ni dislocacions vertebrals.
Sortíem de casa al matí, jugàvem tot el dia, i només tornàvem quan s'encenien les llums del carrer.
Ningú podia localitzar-nos. No hi havia mòbils.
Ens trencàvem els ossos i els dents i no havia cap llei per a castigar als culpables.
Ens obríem el cap jugant a guerra de pedres i no passava rés, eren coses de nens i es guarien amb mercromina i uns punts. Ningú a qui culpar, només a nosaltres mateixos.
Vam tenir baralles i ens estomacàvem uns i altres i vam aprendre a superar-ho.
Menjàvem dolços i bevíem refrescs, però no érem obesos. Si per ventura algun era gros i punt.
Compartim botelles de refrescs o el que es pogués beure i ningú es va contagiar de res.
Ens contagiàvem els polls en el cole i les nostres mares l'arreglaven rentant-nos el cap amb vinagre calent.
Quedàvem amb els amics i sortíem. O ni tan sols quedàvem, sortíem a el carrer i allí ens trobàvem i jugàvem a les xapes, a agafar, al rescat, al teixeix ..., en fi, tecnologia punta.
Anàvem amb bici o caminant fins casa dels amics i cridàvem a la porta. Imaginin-se!, sense demanar permís als pares, i nosaltres sols, allà fora, en el món cruel Sense cap responsable!
Vam fer jocs amb pals, vam perdre mil pilotes de futbol.
Bevíem aigua directament de l'aixeta, sense embotellar, i alguns fins i tot xuclaven de l'aixeta.
Anàvem a caçar sargantanes i ocells amb l' escopeta de perdigons, abans de ser majors d'edat i sense adults, ¡¡DÉU MEU!!
En els jocs de l'escola, no tots participaven en els equips i els quals no ho feien, van haver d'aprendre a bregar amb la decepció.
Alguns estudiants no eren tan intel·ligents com altres i repetien curs...
Estiuejàvem durant 3 mesos seguits, i passàvem hores en la platja sense crema de protecció solar ISDIN 15, sense classes de vela, de padel o de golf, però sabíem construir fantàstics castells de sorra amb fossar i pescar amb arpó.
Lligàvem amb les noies perseguint -les per a tocar-los el cul, no en un xat dient ": )" ": D" ": P".
Vam tenir llibertat, fracàs, èxit i responsabilitat, i vam aprendre a créixer amb tot això.
No t' estranyi que ara els nens surtin tocacollons. Si tu ets dels d'abans... enhorabona!

Dedicat als que ahir vam començar l'escola.

CATALUNYA TRIOMFANT..........!

ELS SEGADORS (himne Nacional de Catalunya)

escoltar

Catalunya, triomfant, tornarà a ser rica i plena!

Endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç! Bon cop de falç,

defensors de la terra! Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors! Ara és hora d'estar alerta!

Per quan vingui un altre juny esmolem ben bé les eines!

Bon cop de falç! Bon cop de falç,

defensors de la terra! Bon cop de falç!

Que tremoli l'enemic en veient la nostra ensenya:

com fem caure espigues d'or, quan convé seguem cadenes!

Bon cop de falç! Bon cop de falç,

defensors de la terra! Bon cop de falç!

Per tots els que van morir defensant les llibertats del nostre poble, de la nostra Nació...
Visca Catalunya!

AMB SABOR....DE GRACIA

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!


Ahir a la nit a les 23 h van actuardins el festival Mangrana 07 els "Sabor de Gracia" a Cambrils i això ho feien al parc del pescador. Un indret meravellos i amb molta assistencia de públic. , Els mes agosserats de totes les edats fins i tot van ballar, els que con jo, ens agrada observar els musics badavem sense poder dissimular un cert ritme amb el cap i els peus....En definitiva una nit molt agradable escoltant rumba catalana. A la tarda avia anat a l'ermita (com marca la tradicció) ho resumire en poques paraules sort dels veïns de Miami que ballaven sardanes i ball de coques perque si no.......

MONT-ROIG TENIM UN PROBLEMA (IV i final)

Si feu clic damunt el planol podreu veure com a quedat la proposta vers la via pecuaria. A mes a la web municipal surt un COMUNICAT amb data d'avui

GRACIES SR ALCALDE !

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Be, jo no he estat un des 2682 afectats però em vaig solidaritzar amb ells des de el primer dia. A mi m'hagues passat quelcom semblant i hagues patit molt.

Es per aixó que vull donar les gracies per la rapida gestió i capacitat de reacció del nostre alcalde sr Fran Morancho. Ha sabut estat a l'alçada de les necessitats dels veïns del seu municipi.Veieu com no sempre critiquem? que també sabem reconeixer el treball ben fet..

Fran endavant! Avui molts veïns tenen quelcom que celebrar.......

NOTICIA DEL DIARI EL PUNT 7/09/2007:

La Generalitat ha autoritzat l'Ajuntament de Mont-roig a aixecar des d'avui la prohibició de fer gestions urbanístiques a la franja de Miami Platja afectada pel pas d'una carrerada reial –un camí ramader de 74 metres d'amplada–, després d'una reunió entre representants i tècnics del consistori, del Departament de Medi Ambient i del d'Economia i Finances. L'impediment obeïa a una interpretació errònia de la llei. L'any 1972 es va aprovar l'acta de classificació, però aquest tràmit no converteix l'àrea afectada en domini públic, sinó que determina una gran franja dins de la qual s'ha de delimitar el camí. El consistori ha proposat una delimitació amb què la via no afectarà cap propietat, ja que passarà sempre per calçades públiques de carrers situats dins la franja.

A partir d'avui, els propietaris de les 2.683 finques –2.013 habitatges, 523 pàrquings, 56 solars i 90 negocis– de l'interior de la franja classificada com a carrerada reial podran fer-hi les operacions urbanístiques que permet el pla general, ignorant el pas d'aquesta via pecuària.
Els tècnics municipals van congelar l'activitat urbanística en aquella zona basant-se en un informe de Medi Ambient. «Ens deia que teníem una via pecuària de 74 metres d'amplada i 4,5 quilòmetres de llarg, i tots vam interpretar que allò era de domini públic, i per tant no s'hi podia fer cap actuació», va explicar l'alcalde de Mont-roig, Fran Morancho.
En el document, però, es feia una interpretació incorrecta de la llei 3/95, ja que aquesta no atorga el grau de domini públic als terrenys de la classificació, sinó que estableix que, a partir de la franja, s'ha de determinar un camí de pas de ramats que serà públic –una delimitació.
L'Ajuntament ja ha fet una proposta. El camí passaria per la calçada dels carrers paral·lels a la via del tren, pel costat més proper al mar –avinguda Oleastrum i passeig Mediterrani–, excepte en un petit tram en què transcorreria per carrers propers a la platja Cristall. Crearan una comissió entre Medi Ambient i Obres Públiques per fer aquest tràmit, que té una durada prevista de sis mesos.

UNA DE PAPERERES...

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Ho heu entès be? Voleu dir que el que han de soterrar no son les papereres del carrer i no els contenidors d’escombreries? No, ho dic perque com he vist algunes que ja estan arran de terra, dic jo no serà que es el primer pas per soterrar-les? Perquè a veure despenjar-les perquè no siguin massa altes i la gent no arribi per llençar els papers dintre , no serà? Ara que diuen que ha pujat la mitjana d ‘alçada de la població no seria lògic.
El que si se que es ben cert es que molt estètic no es, pels visitants (turistes o no) i els veïns veure el poc cuidat que esta el mobiliari urbà. Ja , ja se que la culpa es del ciutadà perquè som uns ... be deixem-ho perquè la veritat es que sempre donem la culpa a l’Ajuntament però qui ho destroça no es precisament l’Ajuntament (no mes faltaria això) som els ciutadans ( de la raça calè i paios, aquí hi entrem tots) Ara be jo no se si el regidor de torn s’hi passeja pel poble perque m’ofereixo a regalar-li una llibreteta i un llapis i que vagi prenent nota quan veu un desperfecte i ho passi a EMOMSA (totes les vegades que calgui) Renoi! ( per no dir un altre paraula) que passa? es que nomes reparem o endrecem una mica el poble quan es fan actes com el cap de setmana mironià?

PD: no se que em passa però es que tot ho trobo malament ...

MONT-ROIG TENIM UN PROBLEMA (III part)

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

NOTICIA DEL DIARI EL PUNT 3 de setembre de 2007

En un comunicat emès als mitjans de comunicació, el Gepec assegura que «les centrals nuclears de Vandellòs, tant la I com la II, també estan construïdes damunt de la carrerada reial, entre altres construccions». L'Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant engegarà properament la revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), en què intentarà aconseguir que el pas d'aquesta via pecuària generi el menor nombre d'afectacions possible. Fonts del consistori manifesten que en aquest cas l'afecció no serà tan gran com en el cas de Miami Platja ja que, segons diuen, no els passa per la primera línia de mar. Des del Departament de Medi Ambient es treballa per recollir informació sobre quin és el traçat de la carrerada reial València-Barcelona pel territori català. En aquest sentit, estan fent un conveni amb l'Estat mitjançant el qual, entre altres coses, podran accedir als arxius on es recull la informació i els plànols sobre aquest camí ramader de domini públic, per completar la que ja tenen.

NOTA: mes informació oficial a la web de l'Ajuntament de Mont-roig

MONT-ROIG TENIM UN PROBLEMA (II part)

Ve del post anterior "Mont-roig tenim un problema! (I part)"

Ahir, 300 veïns als quals se'ls va informar de la suspensió dels seus drets de propietat sobre els seus habitatges, es van reunir al poliesportiu municipal de Miami Platja per a consensuar una acció conjunta. L'alcalde, present en la trobada, va intentar «calmar els ànims » Es comenta (no se si es cert) que entre els habitatges afectats per la reclamació de la Generalitat figura la del propi alcalde Fran Morancho. Els afectats demanaven que la Generalitat els hi doni una solució i, si no, emprendran mesures legals perquè això afecta a l'Ajuntament, a la Generalitat i al Registre Civil, i s'haurien d'atenir a la llei i aclarir qui ens va donar permisos per a edificar, i manifesten que tenen motius per a llençar-ho per la via penal.
La Generalitat busca una solució jurídica per deixar la situació com estava, els veïns afectats estan formant una plataforma. La propera reunió Ajuntament i la Generalitat serael proper 6 de setembre.
Ara be qui te la culpa? Doncs si retrocedim Miami comença com urbanització i va ser batejada com a Miami pel Sr. Jaume Esquius als anys 1960, l’alcalde quan es va regular l’any 1972 els drets de pas era el sr. Aguiló. El sr. Aragonès des de el 1979 (primer ajuntament democràtic) fins l’any 1999 (20 anys, 20 d’alcalde. Vint anys amb els secretaris i tècnics municipals treballant a l’Ajuntament) desprès el sr. Torrebadell amb el sr. Morancho de soci de govern i regidor d’urbanisme, el sr. Anguera, el sr. Vernet, altre cop el sr. Anguera amb tripartit amb el sr. Sancho que ja havia estat regidor d’urbanisme en temps del sr Aragonès (el mateix que feia unes obres sense permís a casa del sr. Aragonès per desconeixença ) i el tercer era el sr Gairal el de Medi Ambient, (ara a la oposició del braç del sr. Aragonès) aquest tripartit redacta i presenta un POUM fa sessions informatives al poble, als grups politics , a col·lectius i no diu res o calla el tema del camí real......que passa? No ho se, potser no convenia? Venien eleccions? L’oposició s’oposa al POUM però ningú en parla tampoc...desconeixences del tema? Doncs “suspès en oposició” una oposició ha de saber que hi ha al darrera els pros i els contres així doncs feina mal feta.
Ara el sr. Morancho es troba en aquest embolic, doncs res que demani responsabilitats a qui correspongui que crec que son molts. O be que arribi a un bon acord amb els de la Generalitat que pugui beneficiar a tothom, però sobre tot als pobres afectats que com sempre sols passar, sempre solen ser els mes perjudicats.

MONT-ROIG TENIM UN PROBLEMA!.. ( I part)

Huston tenim un problema!

Ara podríem dir el mateix de Mont-roig fent referència al que aquells astronautes del Apolo comunicaven per radio… però anirem a pams....
Les carrerades reials o “assegadors reals” o “camins reals” o “vies pecuàries” són aquelles rutes transhumants entre les pastures d'hivern i les d'estiu.
Aquesta xarxa té més de 100.000 quilòmetres lineals de camins d’us públic, malgrat que el 40% ja han desaparegut. Algunes tenen fins a 700 quilòmetres i continuen servint com a camí obligat de pas, com la que creua la madrilenya Puerta del Sol. La transhumància va començar a la península fa 15.000 anys, però no és fins al segle XII que el rei castellà Alfons X confirma privilegis de pas als ramaders. Aleshores, la llana de les ovelles merines era un dels principals motors econòmics del regne. La decadència va començar a meitat del segle XIX i el 1936 la Mesta (on s'agrupaven els ramaders) és dissolta.
El 1972 es regulà novament els drets de pas de les carrerades i segons la llei del 1995 aquestes són «domini públic, imprescriptibles i inembargables»,. La llei , que dóna potestat a la Generalitat per regular-les, però aquesta encara no ho ha fet i, per tant, encara preval la norma espanyola. L'esperit legislatiu és de «conservació i defensa» de les carrerades. Les modificacions de traçat per a «qualsevol forma d'ordenació territorial han d'assegurar el manteniment de la integritat territorial i la continuació». La llei preveu expropiacions, que són competència de les comunitats autònomes previ informe del Ministeri d'Agricultura. En cas d'infraccions irreparables, «caldrà recuperar (la carrerada) en un altre espai on compleixi la finalitat de via pecuària».
L'assumpte va sortir a la llum quan el matrimoni Kruger propietari d’un restaurant des dels anys 70, va iniciar els tràmits de traspàs del local amb motiu de la seva jubilació. Va ser llavors quan els empresaris es van adonar que no podien vendre'l perquè el seu dret de propietat sobre l'immoble estava suspès.
L'Ajuntament de Mont-roig va aprovar el 25 d'abril passat el pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), Per donar compliment a aquesta llei, la comissió territorial d'Urbanisme de Tarragona, a instàncies de la delegació de Medi Ambient, va instar el consistori a incloure-hi aquesta via de 4,3 quilòmetres de llargada i 75 metres d'amplada com a condició per a la seva aprovació definitiva. Aquesta franja és de domini públic, amb tot el que això comporta. Des de llavors, els titulars de les 2.682 propietats incloses en el traçat (la majoria son segona residència d’un gran nombre de persones procedents d'altres llocs d'Espanya, especialment d'Aragó aixi com persones de la comunitat europea.) no poden fer-hi cap transacció, i ni tan sols tenen dret a demanar una llicència per restaurar el seu immoble. La zona afectada compren una franja que ve d'Hospitalet de l'Infant per l'avinguda Oleastrum, i baixa pel passeig del Mediterrani fins a l'Estany Salat, on es perd cap al mar.

NOTA: segons un comentari signat per "indecis" he camviat la foto perque l'anterior podia crear confusió

Continua en el següent post