Cinquanta anys desprès, sant tornen-hi?

Aquest post es una aportació de "1000i1 900"

Una inflació altíssima va ser la causa principal de la redacció del pla d'estabilització del 1959.
Les conseqüències a curt termini no van ser del tot bones ja que hi va haver un nombrós atur, i la inflació encara va ser alta fins el 1961, però en tot l’estat en els anys posteriors es va donar a conèixer el "milagro español", època de gran creixement. A Catalunya va ser l’època que moltes multinacionals gràcies a l’obertura de mercat van instal·lar-se en la perifèria i va donar el naixement del anomenat "cinturó roig", aquestes multinacionals moltes fabricaven béns amb metall i aquesta expansió de la indústria metal·lúrgica, química i especialitzada va contrastar amb l’inici de la crisi del tèxtil. Aquestes noves inversions estrangeres van comportar una reducció brutal de l’atur a Catalunya i també en part a la resta d’Espanya amb la creació de nous pols industrials, però això no va impedir que prop de 1 milió d’espanyols immigressin des de la dècada del 60 als 70 a Catalunya per buscar feina i modifiquessin la societat catalana amb el mestissatge. Les causes d’aquest gran creixement industrial i econòmic a Catalunya van ser:

La inversió estrangera va ser molt elevada, com a conseqüència dels baixos salaris que rebien els obrers, de la inexistència de sindicats i de l’especialització dels obrers catalans.
El gran nombre d’ocupació va requerir l’arribada massiva de molts immigrants andalusos que sense ells, segurament la implantació de les noves empreses, moltes multinacionals, no hagués set possible.
El comerç exterior va obrir-se, i va permetre tornar a participar en el mercat a Catalunya i Espanya. També va permetre l’arribava massiva de importacions que van permetre la renovació cultural i social de Catalunya.
El turisme va esdevenir una forta quantitat d’ingressos, cosa que va permetre el naixement del turisme a Catalunya. Encara que les balears eren el principal destí del turisme d'origen espanyol.
El règim franquista va deixar de banda la política de descongestionar l’economia catalana en veure que Catalunya era la fàbrica d’Espanya i va afavorir la implantació de noves fàbriques, com la petroquímica de Tarragona.
L’aparició del sub-sector de la construcció.
Les relacions econòmiques entre Espanya i Catalunya van ser màximes, ja que el mercat exterior encara no representava un pes important en l’economia catalana, i per tant Espanya era el màxim importador de bens i serveis a Catalunya i Catalunya exportava gairebé tota la seva producció a Espanya.

Enllaç d'interes: Història econòmica de Catalunya

Nota: Vaig recuperant-me a poc a poc , les flors de Bach fan miracles,espero tornar aviat. Us enyoro.