Vaig prometre que cada mes procuraria escriure quelcom vers Joan Miró i Mont-roig. Avui us parlaré d’un dels primers quadres on va reflectir el paisatge mont-roigenc.
El dissabte vaig pujar amb la meva filla a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca. Una mica d’exercici va be, sobre tot als qui com jo criem panxeta. Ara feia molt que no m’apropava aquets mirador del camp de Tarragona i malgrat el dia ennuvolat el paisatge es imponent deixant perdre la mirada fins on la boirina t’ho permet, respirar a fons omplir els pulmons, “carregar les piles” com dic jo.
Un cop mes, i mira que ho he fet vegades, he contemplat aquest cub que es l'emita de Sant Ramon des de el mateix lloc on Miró el devia pintar. Aquest es l’últim punt d'un itinerari "Mirar, Miró, Mont-roig" (3MR) un itinerari deixat de la mà de Déu, sense cap mena de conservació i es una llàstima per que es un bon recorregut, des de el mar fins la muntanya, ideal per conèixer l’indret i els paisatges on l’artista va trobar la font d’inspiració per la seva obra.
El dissabte vaig pujar amb la meva filla a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca. Una mica d’exercici va be, sobre tot als qui com jo criem panxeta. Ara feia molt que no m’apropava aquets mirador del camp de Tarragona i malgrat el dia ennuvolat el paisatge es imponent deixant perdre la mirada fins on la boirina t’ho permet, respirar a fons omplir els pulmons, “carregar les piles” com dic jo.
Un cop mes, i mira que ho he fet vegades, he contemplat aquest cub que es l'emita de Sant Ramon des de el mateix lloc on Miró el devia pintar. Aquest es l’últim punt d'un itinerari "Mirar, Miró, Mont-roig" (3MR) un itinerari deixat de la mà de Déu, sense cap mena de conservació i es una llàstima per que es un bon recorregut, des de el mar fins la muntanya, ideal per conèixer l’indret i els paisatges on l’artista va trobar la font d’inspiració per la seva obra.
(Joan Miró va pintar entre fauvisme i el cubisme “Sant Ramon” l’any 1916. es un oli sobre tela,.61.5 x 48 cm, i pertany a una col·lecció Privada.) suspès de la roca vermella foradada per l’erosió del vent i el pas dels anys com un formatge. Hem enfilat el camí de pedra vermella fins arribar a dalt, confesso que amb un pam de llengua i això que no fumo però els anys no perdonen ( He de fer mes exercici) Si des de la plaça de l’ermita el paisatge es meravellós , des de dalt la capella de Sant Ramon es impressionant Aleshores he pensat que com havia fet una foto des de baix, ara faria la contra foto i aquí les teniu: 
Per cert, “1000i 1 900” em recordava en un correu electrònic que a mes dels ajuntaments democràtics, aquest any també fa 30nys que el poble de Mont-roig li va retre un homenatge popular a Joan Miró dedicant-li la plaça que porta el seu nom. Va ser un 29 d’abril de 1979 a iniciativa de l’associació de veïns “Muntanya Roja” amb el següent programa:
A partir de les 11 del matí, recepció oficial de les autoritats a la Casa de la Vila.
Música i sardanes a través dels altaveus.
Sobre les 12, cant dels Segadors, com a himne nacional de Catalunya. Cançó d'obertura de l'homenatge a càrrec de la Rondalla "Fent Camí".
Seguidament parlaments,
Lliurament a Joan Miró de la medalla d'or de la vila i d'un pergamí recordatori de l'homenatge a càrrec del Sr. Batlle.
Descobriment de la placa, que dona nom a la nova plaça d'en. Joan Miró
Refresc popular per a tothom a la plaça de l'església nova.
Visita a l'església.
Visita a l'ermita de la Mare de Déu de la Roca.
Oferiment d'un dinar de germanor als convidats a l'homenatge.
A partir de les 11 del matí, recepció oficial de les autoritats a la Casa de la Vila.
Música i sardanes a través dels altaveus.
Sobre les 12, cant dels Segadors, com a himne nacional de Catalunya. Cançó d'obertura de l'homenatge a càrrec de la Rondalla "Fent Camí".
Seguidament parlaments,
Lliurament a Joan Miró de la medalla d'or de la vila i d'un pergamí recordatori de l'homenatge a càrrec del Sr. Batlle.
Descobriment de la placa, que dona nom a la nova plaça d'en. Joan Miró
Refresc popular per a tothom a la plaça de l'església nova.
Visita a l'església.
Visita a l'ermita de la Mare de Déu de la Roca.
Oferiment d'un dinar de germanor als convidats a l'homenatge.
post num:538
10 diuen la seva::
he d'acostar-me a aquest bonic indret !!! ... salut
Ai! com me'n recordo de quan hio vaig estar l'any passat. Va ser una sorpresa impressionant. No coneixia Montroig i baig quedar impressionada... va ser el començament dels meus dibuixos... És una meravella tot plegat.
Mon, tinc records recents de tot això que expliques. Penso que Mont-roig és un indret preciós i força especial.
M'agradarà tornar-hi.
curios, el lloc, no?
Una preciositat, un indret molt especial i moltes rutes per a fer caminades... costa amunt o avall! I apropar-nos Joan Miró, està molt i molt bé!
qui era l'alcalde aquell any??
Josep M Aragonés n'era l'alcalde
resposta fàcil per l'anònim, eh, mon?
ai! quina nostalgia m'has fet venir... fa trenta anys(molts anys!) ... jo era allí homenatjant al joan miro...
gràcies a aquell acte, molts anys després vaig descobrir que era prou vella per a sortir en un museu: al museu de miro de mont-roig :-D
Kika,jo també surto a una fotografia de la recepció a l'actual casa de cultura, antic ajuntament.
creo que ya esta bien de tanto miro mon-roig si es especial pero este señor se podia habrer quedado en su casa de las illas porque se gasta un dinero que se podria gastar en cosas mas utiles como la guarderia y las calles que hacen mas falta pero calro los pactos son los pactos que verguenza todo por un concegal que verguenza aver si terminamos de una vez con este señor
Publica un comentari