divendres 22 de gener de 2010

EL MAS MIRO PODRIA PASSAR A SER PROPIETAT DE LA CAIXA


Bon Nadal, aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Llegit al diari El Punt: 22/01/10 en un article de la Natàlia Borbonès

La família Miró està negociant amb «la Caixa» la compra del mas Miró de Mont-roig, on el pintor passava els estius. Emili Fernández Miró, nét de l'artista, ha confirmat les converses amb l'entitat financera, tot i que ha declinat fer declaracions fins que la qüestió no es concreti. El mas és des de l'any 2006 un bé cultural d'interès nacional. La família l'havia posat a la venda un any abans perquè no va aconseguir suport institucional per convertir-lo en un centre cultural.
Precisament la conversió en un centre cultural, on es farien tallers i seminaris i s'exposaria una mostra sobre la influència fonamental de Mont-roig en l'obra de Joan Miró, és el que negocien els néts de l'artista amb l'entitat financera. Ni la Generalitat ni l'Ajuntament de Mont-roig del Camp no es van mostrar receptius, fa uns anys, a les aspiracions de Maria Dolors Miró, filla de l'artista, de convertir en museu el mas. Dolguda per aquest fet, i també per no haver aconseguit allunyar del taller on pintava el seu pare el nou traçat ferroviari del corredor del Mediterrani, va prendre la decisió de vendre'l l'any 2004, setmanes abans de morir. La decisió de vendre el mas va fer que la direcció general de Patrimoni Cultural el declarés monument històric per protegir-lo. L'Ajuntament de Mont-roig ja l'havia declarat abans bé cultural d'interès local.
El mas no ha trobat comprador, tot i que encara figura en el catàleg d'una exclusiva immobiliària barcelonina. La finca té unes 10 hectàrees, on predominen l'horta i els olivers, i diverses edificacions amb més de 1.000 metres quadrat construïts on s'inclouen l'estudi del pintor i la capella. També s'assenyala que els edificis necessiten ser rehabilitats després de l'abandonament que va experimentar el mas amb la mort de Joan Miró, l'any 1983. Però el valor més important del mas és la seva indestriable relació amb la vida i l'obra de l'artista. A Mont-roig, Miró va pintar algunes de les seves obres més importants i hi va passar gran part de la seva vida. A l'estudi hi ha gravats originals de l'artista i Miró hi va pintar La masia (1921-1922), el famós quadre que va comprar l'escriptor Ernest Hemingway i que actualment forma part de la col•lecció de la National Gallery de Washington. Altres quadres de Miró que reflecteixen la vida al mas van ser La vaileta (1918), el retrat de la nena dels mitgers de la finca, o Vinyes i olivers (1919). Joan Miró va pintar altres quadres relacionats amb el municipi, com ara Poble i església de Mont-roig (1919), Mont-roig, el poble (1916), Mont-roig, Sant Ramon (1916) o Terra llaurada (1923-1924). Precisament Mont-roig del Camp va inaugurar, l'any 2004, el Centre Miró, un centre d'interpretació situat a l'església vella del poble. Al centre s'exhibeixen reproduccions facsímils dels quadres de Miró relacionats amb Mont-roig, entre altres materials, i s'hi fan exposicions temporals d'altres artistes. Actualment, el Centre Miró es prepara per commemorar, l'any que ve, el centenari de l'arribada de Joan Miró al poble. Tenia divuit anys i es va instal•lar al mas que havia comprat un any abans el seu pare, originari de Cornudella, per refer-se d'una malaltia. Malgrat que l'any 1956 Miró va fixar la seva residència a Mallorca, sempre passava els estius, des de Sant Joan (24 de juny) fins a Sant Miquel (29 de setembre), al mas de Mont-roig.

Nota: Durant aquest any, tots els posts que publiqui començaran amb un: Bon Nadal! Per què? Doncs perquè el meu desig nadalenc va ser aquest, que si el Nadal es pau i alegria féssim un Nadal cada dia.

5 diuen la seva::

MARTELL DE REUS ha dit...

Si se'l queda la Caixa, amb el llepa-culs españols que són els seus dirigents, de ben segur que l'oferiran a la Familia Real Española per a què hi pugui passar alguns dies de les seves sempre ben merescudes vacances. Llàstima que l'autovia hi passi a tocar...

Carme ha dit...

Les institucions...

No donar suport institucional per a fer-ne un museu i després declarar-lo monument històric no em sembla gaire coherent. Sovint declarar monument històric un edifici més que protegir-lo, el deixa sense sortida. Qui l'ha de comprar?
Jo no hi entenc, però crec que no hi ha gaires més opcions que aquesta, ja estaria bé que el comprés una entitat com ara "La caixa". Que ajudin a conservar patrimoni, ja poden, ja!

1000 i 1 900 ha dit...

No es valora el que esté fins que ja no s'hi es a temps de tenir-ho.
per exemple l'arxiu fotogràfic Centelles cap a Salamanca, potser pedra a pedra també s'emportaran a les espanyes.

Anònim ha dit...

Ja ho veieu tan miro tan miro i el mes important son els calers.

Que segeixi el fi de semana mirionia pero a la masia.

Olga Xirinacs ha dit...

Hi podrien destinar un apartament per als pintors, una beca de tres mesets cadascun, a càrrec de la Fundació La Caixa. Vindria a ser com la sempre somiada i mai aconseguda Casa dels Escriptors, que els països més al nord sí que tenen, i on es fan actes culturals diversos.

Però el nostre és el país dels projectes, mai el de les realitats.