I sense presses però avançant, amb les bardisses com única companyia ara envolten el lloc de l’espera. Res és etern, ni tant sols el temps i en la cadira de l’oblit ningú a corre-cuita s’hi asseurà mai.
Es un nou repte, del blog IBLAMA BLOG es tracte d’escriure el primer que et passi pel cap en veure aquesta imatge real. L'escrit ha de tenir com a màxim 100 paraules o al voltant de 10 línies. El repte serà publicat a la revista Lo Collet de Colldejou.
3 diuen la seva::
A corre cuita segur que no! Bona participació!
Fantastica!!
Hola i molt de gust! Moltes gràcies per la teva participació.
Llegint el teu text em venen al cap els estius que passava a Porrera, més d'un cop sol, donant tombs mig perdut per la zona del "pantano" menjant mores i intentant no ser punxat per una Bardissa. M'ha agradat molt la frase "res etern". és una de les frases referència de la meva vida. "els dies passen, no hi ha res etern" (SAU). I finalment, una paraula que em molta por: OBLIT. De les pitjors coses que li poden passar a un ésser humà!
De tot cor "Garrofa de Mont-roig" moltes gràcies per la teva participació. En breu apareixerà al meu blog.
Salute!
Publica un comentari