Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Des de avui encetaré tot un seguit de posts (un a la setmana fins que m'encansi) per commemorar el cinquè aniversari d’aquest el blog.
Al principi el blog estava allotjat a blogcat i al gener de 2007 vaig “transplantar-ho ” com si d'un garrofer es tractes a blogger per qüestions tècniques, d’una banda Les fotografies desapareixien, costava molt publicar un escrit, es saturava i l’altra motiu era polític, apareixia a la web de blogcat en època electoral publicitat de algun partit polític que no era del meu gust. Son els primers post per ordre de publicació.
Per començar dos al preu d’un. El primer sortia publicat el dia 8 de març era el preludi de tot una declaració d’intencions, una benvinguda i com es curtet per això us en poso dos. Tal qual
AQUI VA LA BENVINGUDA.....!
General — Publicat per monculturals @ 17:50
Hola a tothom:
No prometo escriure a diari però si sovint, i que us escriure? Ah si!... de tot allò que em mou, em preocupa, d’entrada aquests quatre mots a tall de salutació demà parlaré um! deixeu que pensi una mica... um! ja esta crec que ja ho tinc us espero demà .
El segon publicat el 20 de març parlava sobre la campanya del NO EN EL NOSTRE NOM molta gent si va afegir, també hi vaig donar suport.
NO EN EL NOSTRE NOM
General — Publicat per monculturals @ 18:58
He rebut un correu amb aquesta adreça, crec que es força interessant
sense mes comentaris ..feu el que creieu convenient
Per la meva part el NO es evident
Davant el procés de negociació de l’Estatut que estan duent a terme el conjunt de les forces polítiques catalanes, els sotasignants, persones que no vàrem votar l’Estatut de 1979 perquè no teníem la majoria d’edat però que hem viscut amb les limitacions que ha suposat per al nostre país,
Instem tots els partits polítics a evitar caure en els errors de la primera transició. Ni el soroll de sabres ni la pressió dels sectors nacionalistes espanyols ni cap altre motiu conjuntural poden comportar la renúncia a uns objectius de país ambiciosos com va passar amb l’Estatut de 1979. Ara no està en joc la democràcia espanyola, com potser ho estava a la transició. Ara només està en joc el futur de Catalunya i aquesta ha de ser l'única prioritat dels partits catalans. Avui cap por pot justificar les retallades.
Recordem als partits que negociar i pactar no són sinònims de renunciar o rebaixar. Si no es donen les condicions per aprovar un text que respecti la lletra i l’esperit de l’Estatut aprovat amb el suport del 90 per cent del Parlament el 30 de setembre de l’any passat, és millor retirar la proposta i renegociar-la en un futur, quan hi hagi les garanties que el text aprovat comporti realment una reorganització de les relacions de poder entre Catalunya i Espanya i no la perpetuació de la situació de domini i espoli que patim des de la transició. Com a generació, ens neguem a acceptar una nova hipoteca per a 25 anys més com la que arrosseguem des de 1979.
Lamentem que durant tot el procés de negociació no s’ha respectat la unitat de totes les forces catalanes
Ens reservem el dret a rebutjar una proposta d’Estatut desnaturalitzada i mutilada, que no contempli el reconeixement de Catalunya com a nació, que no comporti un canvi de model de finançament que posi fi a l’espoli fiscal que pateix Catalunya, i que no garanteixi el ple exercici de les seves competències en autogovern. Els partits han de tenir present que l’ultima paraula sobre la proposta la tindrem els ciutadans en el referèndum. Si ens volen donar gat per llebre, que no ho facin en el nostre nom. que es va viure al Parlament i s’ha acabat imposant el tacticisme partidista, fins al punt que a l’hora de tancar l’acord, s’estan evidenciant descaradament les urgències partidistes de tothom mentre que els continguts acaben sent els grans sacrificats.
2 comentaris:
Enhorabona pels cinc anys amb la garrofa!
Anys i anys, per molts anys
al cinqué per molts anys.
Salut i endavant company.
Publica un comentari a l'entrada