Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Tot aprofitant també el centenari de l'arribada d'en Miró a Mont.roig (1811 - 2011)
Estellés escribia un dia aquesta oda:
Miró gentil, feroç, dramàtic,
de molt ràpids i amargs esguits.
Si
és que el trobàveu enigmàtic
és que no sentíeu uns crits.
I us deixo aquest altre poema de molt actualitat:

3 comentaris:
No hi podies faltar, Mon.
A més, des d'Arbres amics - Amics arbres, han parlat dels garrofers en Estellés... No t'ho pots perdre!
Molt bona participació en l'homenatge a Estellés!
Miró va crear un nou llenguatge pictòric, visual, molt arrelat als petits llocs i a les petites coses, molt de la terra i molt universal que encara es fa admirar.
Estellés va conrear una poètica molt arrelada als petits llocs i a les petites coses, molt de la terra i molt universal que cada dia encara ens commou i ens fa fruir.
Bon viatge per la vida sota els garrofers!
Salut i per molts anys!
Publica un comentari a l'entrada