Fa dies
que arrossego l’idea de fer aquest post
i la veritat em feia mandra o potser tristesa..
Serè breu
per que el comiats no són lo meu
Tanco la paradeta. Fins quan? No ho se. Que si
tornaré? No ho se,5 anys i mig són masses per no res
De moment,
no tinc ànims per continuar amb “la garrofa” així que aparquem aquesta
història i regueu-me el garrofer.
Gràcies,
Mon
19 comentaris:
Em sap molt de greu haver de llegir això. La Garrofa va ser un dels primers blogs que vaig trobar quan jo vaig començar a tombar per la Catosfera i em dol que el tanquis. Espero que sigui un comiat temporal i que ben aviat aquests ànims que ara et falten, tornin amb més força.
Una forta abraçada, Món!
quines garrofes que tens company! Em sap greu llegir el teu comiat. Tot són etapes. Et desitjo el millor. Ha estat un plaer llegir-te, malgrat que no sempre comento (problema de temps). espero que tornis aviat
Mon,
Tan de bo només sigui una aturada tècnica momentània.
Una abraçada
La veritat és que a 0'15 centims d'euro no surt a compte ni arreplegar-les, maleida crissi.
Ha estat un plaer poder col.laborar en aquest espai i ja saps que és el que ens va fer conéixer i relacionar-nos més.
No ha d'esser un adeu per sempre, tant sols una paradeta per encavir altres projectes.
Salut, sort i una encaixada.
Ens veiem
Gràcies a tots pels vostres comentaris,
No dic que sigui per sempre, potser algun dia m'entri el mono de blog i torni a escriure
Salut
estarem per qui donant voltes........fer el que et vingui de gust es un dels plaers de la vida.
Sempre endavant
Mon,
descansa de blog, que a la llarga tot acaba cansant...
i com que penso que tornaràs no trec l'enllaç, voltarem per aquí, per si tornes...
seguirem les teves titelles...
T'envio un abraçada ben gran!
Jo tampoc trec l'enllaç, espero que un dia o altre torni a ser actiu.
No seré jo qui et renyi, que he aguantat menys encara que tu, però quan un company plega sempre fa coseta, ves... :)
Molta sort i un petó gros!
Això no m'ho esperava Mon.
T'enyoraré. Són temps d'enyor i sí són anys . No pensis que jo també penso però em ressiteixo a tancar.
Una abraçada i fins aviat!!!
Encara em ressona en la memòria el memorable pessebre virtual que vas engegar i en que moltíssims blocaires van aportar la nostra figureta! a mi em sap greu que pleguis...estarem a l'aguait per si t'ho repenses molts sort sota el garrofer i torna aviat!
Ja veuràs com quan descansis i tornes...no cal que corris que ningú no t'obliga però ja veuràs com tornaràs...això és molt teu i nostre i crec que dóna riquesa. Quan un blog tanca...no anem a millor, sembla que vivim en una forta crisi...esperem que millori la cosa. Et trovarem a faltar encara que no sempre estiguem tots d'acord...
Fins aviat.
Una de Miami, anonima de tota la vida.
No cal dir res més !Per sort jo et puc veure sovint.
D'aquí uns temps prudencial et fotré la tabarra per que tornis !!
Una forta abraçada, Sinoensé.
Ens deixes orfes. Jo, particularment m'hi sento, ja saps la broma del teu ull, aquella imatge que em marcava el camí.
molts tenim el mateix sentiment, però jo t'enyoraré. I sé que tornaràs, ho sé, ho desitjo, i ho faràs.
Una petonàs dels grossos.
ostres, sou meravellosos i meravelloses. deixeu que faci un descans i torni aviat us ho prometo...però deixeu que escampi la boira i el "Seré" (que es un vent que tenim a Mont-roig)afluixi em senti inspirat.
petons i abraçades
Mon
Penso que aquest ha de ser un espai de llibertat. Si no ens hi sentim, cal fer un recer. El cor dirà què cal fer... una abraçada Mon!
Mon, quin misteri va portar aquesta garrofa, jajajajja, encara ho recordo prou bé! Era un dels secrets més ben guardats =:)
Jo sé que tornaràs només perquè un dia em vas venir a veure i em vas dir: Ostres, quina llàstima, precisament aquest any que volia fer una trobada de blocaires aquí.
I mira, encara m'espero! Ara descansa, que ja sé que estàs molt liat i quan ens enyoris, doncs, aquí estarem, esperan-te!
Arribo de fer un parèntesi de tres mesos i veig que ara l'obres tu. Espero retrobar-te.
Fa molt temps que volia fer aquest comentari i fins ara no me n'he recordat. Moltíssimes gràcies per tot. Tornis o no, ningú et prendrà mai el mèrit de ser el primer veritable altaveu online de la història de Mont-roig.
Publica un comentari a l'entrada