ISLÀNDIA triplicat la seva CREIXEMENT EN 2012 DESPRÉS EMPRESONAR A POLÍTICS I BANQUERS.
Islàndia va aconseguir acabar amb un govern corrupte i paràsit. Tancar als responsables de la crisi financera a la presó. Va començar a redactar una nova Constitució feta per ells i per a ells. I avui, gràcies a la mobilització, serà el país més pròsper d'un occident sotmès a una tenaç crisi del deute. És la ciutadania islandesa, la revolta el 2008 va ser silenciada a Europa per por que molts prenguessin nota. Però ho van aconseguir, gràcies a la força de tota una nació, el que va començar sent crisi es va convertir en oportunitat. Una oportunitat que els moviments altermundistes han observat amb atenció i l'han posat com a model realista a seguir.
Des "En Positivo", considerem que la història d'Islàndia és una de les més bones notícies dels temps que corren. Sobretot després de saber que segons les previsions de la Comissió Europea, aquest país del nord atlàntic, tancarà el 2011 amb un creixement del 2,1% i que el 2012, aquest creixement serà del 1,5%, una xifra que supera el triple que la dels països de la zona euro. La tendència al creixement augmentarà fins i tot el 2013, quan està previst que arribi al 2,7%. Els analistes asseveren que l'economia islandesa segueix mostrant símptomes de desequilibri. I que la incertesa segueix present en els mercats. No obstant això, ha tornat a generar ocupació i el deute públic ha anat disminuint de forma palpable.
Aquest petit país del perifèric àrtic va rebutjar rescatar els bancs. Els va deixar caure i va aplicar la justícia sobre els qui havien provocat certs daltabaixos i excessos financers. Els matisos de la història islandesa dels últims anys són múltiples. Tot i transcendir part dels resultats que tot el moviment social ha aconseguit, poc s'ha parlat de l'esforç que aquest poble ha realitzat. Del límit que van arribar amb la crisi i de les múltiples batalles que encara estan per resoldre. No obstant això, el que és digne d'esment és la història que parla d'un poble capaç de començar a escriure el seu propi futur, sense quedar a mercè del que es decideixi en despatxos allunyats de la realitat ciutadana. I encara que segueix existint forats per omplir i foscos per il · luminar.
La revolta islandesa no ha causat altres víctimes que els polítics i els homes de finances. No ha abocat cap gota de sang. No ha estat tan cridanera com les de la Primavera Àrab. Ni tan sols ha tingut rastre de mediàtica, ja que els mitjans han passat per sobre de puntetes. No obstant, ha aconseguit els seus objectius de forma neta i exemplar.
Ara com ara, si s'escau bé pot ser el camí il · lustratiu dels indignats espanyols, dels moviments de Occupy Wall Street i dels que exigeixen justícia social i justícia econòmica a tot el món.Desfés les edicions
17 comentaris:
Tinc molta enveja sana d'Islàndia...
Jo també vull ser islandesa...
Dons jo un català islandés
Perquè no aprenem de coses bones, com de islàndia, som tan rucs que només copiem el dolent, pensem, potser tenim el que ens mereixem, som a temps de rectificar, plantem cara a tots els xoriços, polítics corruptes, banquers etc. Nosaltres som més, i hauran de canviar ells, ja està bé de que sempre haguem de pagar els plats trencats els mateixos.
Drum, Com ho fem ?
No hem de quedar calladets, si la gent protestés sense insultar i ensenyant-los que no som borregos i que el nostre cervell també pensa i que ells estan en el poder perquè els posa el poble.
Podem escriure i omplir a l'administració amb cartes de protesta que sàpiguen el descontents que estem, protestar en totes les administracions, als blogs d'internet, en diaris, tve ...... (sempre amb educació, demostrant que sabem, perquè si no, alguns tertulians, després diuen que la ciutadania és idiota i si no fos per ells ens menjaríem els mocs)
I els que estiguin d'acord amb les retallades, que els apliquin a ells, (que seran els culpables d'aquesta crisi maleïda) els que no estem d'acord, que ens respectin, que els ciutadans, estem farts de ser responsables del mal que fan els altres, que haguem de pagar els nostres deutes i els deutes dels pocavergonyes, ja està bé.
Marxen de rosetes amb els diners a la butxaca i tan frescos, quina merda
Han d'escoltar al poble, no només als seus amiguets de l'ànima corruptes, si el poble passa necessitats, ells han de ser els primers a donar exemple i estrènyer-se el cinturó en l'últim forat, després que demanin als altres que ens estrenyem el cinturó.
Ja que després algun salvador de la pàtria dirà (es un rotllo) que és un escrit molt llarg i tot el que li vingui de gust dir, perquè pensen que només poden parlar ells i que els altres ens hem de callar, que ells són el no va més, els tenim mal acostumats, a protestar on sigui però no val callar.
Ens cal escampar notícies com aquesta. Gràcies!
Per què polles encara som a Spain? si la merda no va a Espanya, Espanya va a la merda, i nosaltres en som un bon apèndix.
Tens tota la raó aquí anem a l'inrevés i la que ens està caient és de misèria...jo voldria que aquí i a Europa en general menys fotre a la classe treballadora i més canya als bancs i als corruptes
Encara sort que respirem i comença el blog a viure, amb tots els blogs que hi ha, estan morts, o tots som rics i ens va també que no cal queixar-nos o som uns cagats. Comencem a protestar que és el nostre futur el dels nostres fills i el dels nostres néts, i els deixem un desastre de món.
Doncs a mi, l'únic que m'agrada d'Islandia es el bacallá!
Abans el bacallà era el menjar dels pobres, avui és car, és dels rics, has de tenir bon sou, quan només et crida l'atenció d'Islàndia el bacallà
A mi em va dricar l'atenció d'Islandia el Gudjonsen. Estaba més bó que quasevol bacallá!
El bacallá més bó es el que ens foteim sota els garrofers, pero sempre de nit, que es paeix millor!
Publica un comentari a l'entrada