dilluns, 15 d’octubre del 2007

BLOG DAY

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Avui 15 d’octubre es el dia mundial de la blogacció. (Blog Action Day)
L’idea esta en que tot el mon blocaire s’uneixi per fer arribar un sols tema de veritable importància a la ment de tothom. En el 2007 el tema es el medi ambient. Tot blocaire (blogger) fara un post vers el tema del medi ambient a la seva manera I amb relació a la temàtica del seu bloc. L’objectiu generales arribar assolir de que tots parlin dirigint-se cap un futur i un mon millor. (encara que sigui per un dia…)

divendres, 12 d’octubre del 2007

ATEMPTAT O POTSER BRETOLADA


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Avui m’he assabentat que aquesta nit passada la seu social que l’entitat ecologista l’Escurço te al nostre poble al carrer Josep M Gran i Cirera (antic carrer del forn) a sofert un atemptat o be una bretolada.
El cas es que cap a dos quarts de quatre uns veïns van alertar a la policia local de que a la seu de l’entitat hi sortia fum... presentant-se al lloc concret va tenir que avisar als bombers que foradant la porta van poder sufocar amb manega d’aigua i extintors el petit incendi que hagués pogut anar a mes doncs la porta pel interior estava força cremada
Tots els indicis fan suposar que ha estat provocat, ara be parlaríem d’un atemptat o be d’una bretolada d’un grup de incivics sense un dit de fron inconscients del mal que podien provocar, ja que si el incendi hagués anat a mes podia haver afectat ben be a les cases del costat. Els danys podien ser considerables ja que aquelles hores (tothom dormint i molta gent gran que hi viu a la zona)) i per l’ubicació del local de l’Escurço, la gran dificultat que suposa per l’accés dels bombers amb els vehicles (centre del casc antic) potser avui parlaríem de víctimes.

dimecres, 10 d’octubre del 2007

TERRA DE CANONS



Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

L’amic blocaire Oscar Ramírez del bloc Tot es Possible, cada cop que viatge per aquests mons de Déu te la gentilesa de portar-me un regalet. Fa pocs dies va estar a l'Alguer i, com l’altre vegada que va estar a Sicília em va portar dues fotografies curioses per compartir amb tots vosaltres a “la garrofa”. Aquest cop es tracta d'un canó que hi ha al passeig marítim de la ciutat de l'Alguer; ciutat agermanada amb Tarragona. Ell m’explica en un correu que de fet hi ha molts canons i a tots els hi passa el mateix. (i copio textualment) A simple vista, la foto de lluny, està en perfectes condicions. Vist del davant comproves com la gent els fa servir de paperera perquè la boca del canó, la part interior, és plena de papers, embolcalls i plàstics o llaunes. L’ús dels canons algueresos ha canviat i ara enlloc de disparar pólvora i bales que maten, podrien disparar papers i embolcalls que només taquen.

Dons una utilitat mes pacifica si que la tenen aquest canons. Almenys la gent te la delicadesa de no llençar el papers a terra com passa a Mont-roig.
Gracies en nom de tots Oscar...!

TÉNS UN RACÓ DALT DEL MÓN?


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

tens un racó dalt del món
es el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau,(Escriptor i funcionari a l'Ajuntament de Tortosa. Coordinador del Club de Lectura de Tortosa. Fill de Cornudella de Montsant i tortosí d'adopció.) amb comentaris de llibres, jocs literaris amb premis, i altres seccions més o menys improvisades, vaja un bloc del tot recomanable.
En Jesús M. ens proposa un joc literari (amb premi inclos) i demana fer difusió d'aquesta mena de joc concurs, ell diu:
El proper dimecres, 10 d’octubre , arribarà el 25è joc literari, per la qual cosa he preparat un joc especial que es podrà veure a partir de les 20.00, aproximadament. Per tal de trobar la solució, els participants hauran de visitar uns altres set blocs, en representació de diverses zones dels Països Catalans, en una mena de viatge virtual per la nostra geografia.Catalunya: El vertigen del trapezistaPaís Valencià: Filant primLa Franja: Llibreria SerretIlles Balears: No em diguis que és un somniCatalunya Nord: CatnordAlguer: Apunts des de l’Alguer Andorra:Blokand
Una iniciativa lúdica i cultural, per tal de fomentar la màxima participació i unir el territori de parla catalana gràcies a la força del moviment blocaire. No us ho perdeu.

Ja saps que des d'ara tens un racó dalt del món

NOTA: La cita avui 10 d'octubre a les 20:00 hores.

dimarts, 9 d’octubre del 2007

40 ANYS DE LA MORT DEL CHE

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!



Ernesto Guevara de la Serna, (Che)
14/06/1928 Rosario, Argentina - 8/10/1967 Higueras, Bolivia

"Lo terrible se aprende enseguida y lo hermoso nos cuesta la vida” (Silvio Rodríguez)

diumenge, 7 d’octubre del 2007

I FINS L'ANY QUE BE...!



Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Be, que us puc dir que no heu vist de la festa major (amb minuscules expressament)? Si potser heu vist mes que jo.

El pregó breu, rapidet i cap a casa ..... al ball no hi vaig anar ( la feina es el primer)

El mercat medieval molt be ha millorat una mica en relació a l'edició de l'altre any. Molt interesant veure que algu mes s'animat a participar ( alumnes de 6e, Colectiu BROT..)

De totes les misses no us puc dir res perque, la veritat en aquest aspecte...Com us ho dire? (Oh! es que m'ha dit que la del dia del Sant Patró molt llarga...)

Les truites...manca de participació. Aixó fara perillar les properes edicions. Aqui ha estat el poble qui ha fallar a la convocatoria dels RocaFerma (estirada d'orelles al poble i mes concretament als familiars dels joves de l'entitat que com a minim haguesin pogut colaborar fent una truiteta...)

Els de la butifarra molt ple... Aquest han apres que per internet es pot arribar a mes públic i es publicitaven en una web (encara hi ha gent que no sap que la butifarra també es un joc de cartes i que no era un berenar popular d'embutit?)

I les puntaires? un total de 425 puntaires vingudes d'arreu que 10.30 hores i fins a la 1 del migdia del dia 30 van omplir el poliesportiu fet puntes de coixi ja esdevingut un acte tradicional (com el billar) de la nostra Festa Major de Sant Miquel.

Tambe, també omplia programa les tradicionals partides de billar Ui! no se quantes!

Original va ser el tema dels trabucs i els francesos i els somatens... Molt be pels organitzadors l'Escurço que s'ho han treballat... (encara que hi ha un Centre d'Estudis Mont-rogencs i altres peró curiosament es una entitat ecologista la que organitza aquest acte ¿? No en sabem prou...!) Espero que aixó sigui l'inici d'una tradicció s'impliqui mes gent (i aixó vol dir mes pressupost) i a Mont-roig cada primer cap de setmana d'octubre i lligat amb la Festa Major tinguem trabucs... Vaig trobar a faltar una presencia d'autoritats municipals mes contundent i no el regidor de compromis ( ja tornem a caure en vicis antics)

L'acte del Correllengua 2007 be, retard, massa retard crec que aixó es una falta de respecte pels que sempre som puntuals i poca gent, com estem acostumats a Mont-roig pero els que hi erem vam gaudir d'un bon concert amb els CAT (totalment recomenables) La Batucada Roja inclosa

Del cartell ...encara que es podria dir mes peró ja el vam criticar prou (total pel que va costar oi senyors de l'Ajuntament?)

Així doncs com deia la cançó: "...Passiu-be i fins l'any que be..."

divendres, 5 d’octubre del 2007

ERC-MONT-ROIG DEL CAMP: I ARA QUÈ?


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

El Ressò Mont-roigenc, en el seu darrer número, va censurar i decideix no publicar un escrit d’una colla de militants d’ERC del nostre poble..per aquest motiu aquest escrit me’l han fet arribar a les meves mans (via correu electrònic) i respectant l’anonimat i l’esperit del bloc vers la llibertat d’expressió, passo a publicar al peu de la lletra. Les reflexions ja les fareu cadescu.

ERC-MONT-ROIG DEL CAMP: I ARA QUÈ?

Us imagineu un partit que perd el 43% dels vots després de 4 anys de tenir l’alcaldia?. Quines creieu que haurien de ser les conseqüències?
Posem el mateix cas en d’altres partits i persones amb una mica més de dignitat política: ens imaginem per un moment que el Zapatero a les properes eleccions perdés el 43% dels vots?. Què passaria?... I si li passés al Carod o al Puigcercós el mateix a les properes autonòmiques?. Què creieu que hauria de passar?. Sis plau atureu-vos un moment a contestar aquestes preguntes abans de seguir llegint l’escrit…
Fixem-nos també en les actituds i reaccions d’altres destacats dirigents del nostre partit: A Barcelona (amb una pèrdua semblant a la del nostre poble i sense estar a l’alcaldia) passem a l’oposició. A Vic (en les mateixes circunstàncies de Barcelona) el cap de llista dimiteix. I a tants i tants pobles que ens ha passat el mateix.
Però si no en teniu prou, analitzem el que ha passat des del principi:
La candidatura d’ERC a Mont-roig no va ser mai votada. Fou imposada a dit, confeccionada a dit i mai va ser escollida per la militància (més de 40 militants). Basteix una campanya electoral fomentada en l’absurd, la mentida, la incoherència .. vegem-ne uns exemples:
- el treball en equip (sic)
- Presentar l’Institut (IES) i el CAP com a obres municipals és un insult a la inteligència de la gent (sic)
- Presentar com a finalitzades obres que encara estan a mig fer es pot titllar d’irreverent (el tanatori i el parc foren pressupostades 18 mesos abans de les eleccions, i el CAP de Miami no en té res d’obra municipal) (sic)
- El poble encara espera ara que algú els hi expliqui i els hi faci arribar el programa electoral (sic)
- Finalment i amb l’ajuda de tots col.loquen de número dos de la candidatura un alt càrrec local de Convergència i Unió (que manifesta al diari El Punt que el motiu que l’empeny a canviar CiU per ERC no és altre que a CiU no el volen! (sic)
- …..
Malgrat això, el president d’ERC (JLL Carod), el president del Parlament (E Benach), la federació regional i la comarcal inverteixen tots els seus esforços en donar suport a la candidatura sense escoltar els insistents missatges que una majoria de la militància els hi vam fer arribar – tot preveient el que finalment ha passat –. Evidentment ara no els vagis a buscar per exigir-los la seva quota de responsabilitat en el daltabaix electoral que hem tingut .. .Per ells com si no hi anés la cosa.
Afegim-hi també aquí el paper de l’executiva local d’ERC de Mont-roig. Escollida i imposada mitjançant tècniques tant vergonyoses com:

a) Les trampes (patètic el fet d’haver registrat un bon nombre de militants, tots ells el dia 3 de gener de 2007 per poder votar en l’assemblea del dia 4 d’abril, just 3 mesos i 1 dia que és el termini necessari per poder votar l’elecció del president local del partit)
b) La manca del més mínim pudor: Aquests militants són la gran majoria pares, fills, germans, joves, sogres, marits i càrrecs de confiança

Doncs ja som al cap del carrer:
Tenim dos regidors a l’Ajuntament: un, el ja exalcalde, que de tant bé que ho va fer els 4 anys d’alcaldia va perdre 368 vots (insistim el 43%), i l’altre, exindependent, ex.convergent, ni militant ni simpatitzant d’ERC, ni d’esquerres ni independentista …
I per si no en tinguessim prou amb el mal que ens han fet, van i pacten formar govern amb el PP. Sí, sí, tal i com ho llegiu: amb el PP. Amb quin programa? Cap. Han explicat i posat a votació a la militància el pacte al que han arribat per entrar a governar a l’Ajuntament?. No, evidentment que no, no fos cas que la democràcia i la transparència esdevinguin valors a seguir dins ERC... A canvi de què el pacte? Únicament dels respectius sous i dedicació exclusiva a l’Ajuntament – de fet com no tenen programa propi és per l’únic pel que poden pactar quelcom, pels càrrecs. .. Si és molt senzill, el que vulgui treballar a l’Ajuntament que faci una instància, no? com hem de fer la resta de mortals .. i els polítics que planifiquin, pressupostin i vetllin per l’execució del pressupostat!. Ser alcalde o ser regidor NO vol dir anar a treballar a l’Ajuntament caram! …
I comença l’aventura (és a dir a “governar”). Hom creu que les primeres decissions que pren un alcalde (val també per un president de govern) són molt significatives i et permeten veure i analitzar quina trajectòria seguirà l’acció política del nou consistori. Vet aquí doncs les primeres accions:

1.- Contractar 3 policies locals per a que donin diàriament uns tomets vestits de curt i amb bicicleta per la platja cristall (amb multes incloses als turistes) de Miami.
2.- Contractar càrrecs de confiança a dojo (a un ja li costa d’entendre que amb els més de 200 treballadors de l’Ajuntament no n’hi hagués cap que pugui exercir aquesta funció, però i els regidors que s’auto-contracten amb dedicació exclusiva i un sou estratosfèric, no serveixen tampoc com a “càrrecs de confiança”??? .. i els que tenen mitja dedicació? ..
3.- Festes i concerts gratuïts (Fires, discoteca a les pobles, balls de saló a Miami Platja, entrades regalades a dojo per les nits de Bonmont, …)
4.- … i poca cosa més , que estan molt enfeinats redactant el programa de les eleccions passades!
I tot seguit, sis plau, contestem-nos a aquesta pregunta: Això és el que més falta feia al poble? El més urgent a resoldre era això??
I amb això que us expliquem, quin futur ens espera??

a) El més normal potser seria:
Dimissió immediata dels dos regidors en assumpció de responsabilitats davant el daltabaix electoral sofert per la candidatura d’ERC.
Entrada de dos nous regidors amb l’única condició que acceptessin de seguir el mandat de l’assemblea local d’ERC en totes aquelles votacions a l’Ajuntament que l’assemblea així ho requerís.
Preparació i formació d’aquests nous regidors per al futur. Actuar en base la nostra ideologia independentista i d’esquerres.
Renegociar l’acord de govern i si s’escau, pas a l’oposició del nostre grup municipal. Tot pacte de govern ha d’incloure el conjunt mínim d’accions (això sí, amb garanties, no ens torni a passar el mateix que a la darrera legislatura) programàtiques acordades per majoria a l’assemblea local d’ERC.
Dimissió de l’executiva local i elecció d’una de nova, representativa, renovadora i democràtica
Sol.licitud d’explicacions i assumpció de responsabilitats a l’assemblea comarcal, a la federació regional i al Consell Nacional d’ERC.

b) El més digne, segurament la CUP…

Uns quants militants tips de raó.

UN NOU BLOC, UN NOU BROT


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!
Un altre bloc neix a Mont-roig a tall de presentació fem una mica d'historia ...
El 2001 neix el Correllengua a Mont-roig del Camp i amb el Correllengua un grup de gent amb voluntat de lluitar per als Països Catalans des de Mont-roig i per a Mont-roig. Aquesta és, precisament, la grandesa del Correllengua, que et permet conèixer d’altra gent de la contrada que també es mou pels mateixos interessos i organitzar-te al teu mateix poble, si és que no ho està, ja. Al nostre poble, és clar, hi ha l’Associació de Joves Roca Ferma, però alguns ja no som (i no érem tampoc aleshores) tan joves com per formar-ne part i, a més, necessitem una implicació real en l’independentisme, o sigui en l’àmbit polític, que no partidista, del nostre municipi. El 2001 fou un concert de Brams, la presentació de Despullant Espanya de Víctor Alexandre i un concert de Miquel Pujadó, els que varen servir per iniciar aquesta celebració anual en pro de la llengua catalana que des d’aleshores s’afegeix a la de la Festa Major, amb la voluntat de fer sentir als mont-rogencs i a les mont-rogenques el batec del poble català, com a mínim una vegada a l’any. Fou el 2004 quan vam legalitzar-nos com a Associació Cultural Batzegada Rogenca per la Terra (BROT) amb la voluntat d’anar més enllà i no limitar-nos només al Correllengua, perquè no és només la llengua que volem defensar sinó els Països Catalans amb tot el que comporten.
Des de el seu bloc ens fan una crida a la reflexió i ens convidan a la participació des de el nostre ambit local.
En aquests moments volem acabar de definir el col·lectiu i donar-li l’empenta que necessita i, per això, et cridem a participar amb nosaltres. Escriu-nos i informa-te’n: brot@pobleviu.cat. Vine i participa!
(Text en cursiva extret del seu bloc)
Benvinguts companys/es al mon dels blocs, benvinguts a la blogesfera...!

dimecres, 3 d’octubre del 2007

CARTA A LA RENFE


Mont-roig del Camp, 2 d'octubre de 2007

Benvolguts senyors de la RENFE,

Ja se que hores d'ara estan molt ocupats amb el tema de les rodalies i les catenaries i que si els traspassen ala Generalitat o es queden a mig camí de Madris. Peró no se si per algun raconet d'un magatzem de vostes tinguessin algun pot mig encetat de pintura "minio electrolitico de plomo" (aquella de color taronja pel rovell... i un altre de esmalt sintetic; el color es el de menys.... Veuran es que al pont que tenen..si aquell que traspassa la via del tren a Miami Platja, Si coi! aquell mateix, l'unic hi ha. Doncs resulta que esta rovellat i cau a troços. Si no es molestia i tenen un operari que no foti res un matí d'aquest, l'envien cap aqui i que faci una pintadeta...el meu amic Jaume diu que si ve, el carajillo de l'esmorçar el te pagat..... (li adjunto foto)

Sempre a la seva disposició, i que Déu els guardi a vostes per molts anys,

Mon

( de petits deiem de la RENFE: Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados)

dilluns, 1 d’octubre del 2007

ANTONI ROIG (in memoriam)

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!


Ahir diumenge 30 de setembre moria Antoni Roig afectat per les dificultats respiratòries que fa anys que arrossegava. Ni aquestes dificultats de salut ni les malalties d’un poble colonitzat i afectat per la desmemòria i la despreocupació l’havien fet defallir en la seva actitud digne i ferma de recuperació i normalització lingüística, cultural, musical i, en definitiva, política. Des de la formació del grup Al-Mayurqa i ja abans amb La Revetlla de Sant Antoni i Música Nostra, Antoni Roig ha estat un altaveu de reivindicacions i propostes, de vitalitat i de fermesa, de catalanitat i de memòria.

Divendres passat Roig presentava el darrer treball del grup Al-Mayurqa al Teatre de la Lloseta titulat “Temps de Revolta” amb la vitalitat que sempre l’acompanyava. Aquest disc amb catorze cançons arranjades per ell esdevé un testimoni de la seva trajectòria. El seu amic Biel Majoral, que col·labora en algun tema del disc, ha dit: «M’entristeix molt la seva mort. Toni Roig era un personatge molt entranyable, era un vitalista, i de vitalistes, en aquesta terra, sempre ens en fan falta. Era una peça clau per la seva tasca en la transmissió de sentiments i de lluita».

Fem nostres aquestes paraules i convidem a tothom a comprar aquest darrer disc i que esdevingui l’homenatge immediat que podem retre-li. Proposem també recordar en Toni Roig penjant les peces de vídeo a webs i blocs, i fer de la seva música, de la seva fermesa i de la seva dignitat un exemple per a la feina i la lluita que ens queda d’ara endavant per l’objectiu compartit de plenitud cultural i llibertat política.