Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
El proper onze de setembre es farà una marató per la independència i per la llengua ( 24 hores ininterrompudes de lectura en català ).L'esdeveniment serà a l'Arboç del Penedès, a l'auditori, al carrer Major.Començarà el dissabte dia 10 a les 5 de la tarda, fins al diumenge dia 11 a les 5 de la tarda. Interessa que hi participi tothom qui vulgui. La idea és que la gent vingui l'estona que vulgui, no cal que s'estiguin 24 hores, com a públic o com a lectors, i si són escriptors o poetes poden llegir les seves obres, i és una manera de promocionar-se.
24 HORES ININTERROMPUDES DE LECTURA EN CATALÀ
Participa-hi, no et quedis de braços plegats
Apunta-t’hi: amfora.art@gmail.com Àngels Arguiñarena i Orland Monguillot, directors de la revista cultural i artística L'àmfora
Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
En data 6 d’agost el BOP (Butlletí Oficial de la Província) publicava els sous -en euros bruts- que percebran anualment els càrrecs electes de la Diputació Provincial de Tarragona.
Relació de Diputats, dedicació i retribucions:
CIU
Josep Poblet, dedicació exclusiva: 75.293 euros
Albert Vallvé, dedicació exclusiva: 70.040 euros
Josep M. Cruset, dedicació exclusiva: 63.736 euros
Pere Panisello, dedicació exclusiva: 63.736 euros
Albert Batet, dedicació exclusiva: 63.736 euros
David Rovira, dedicació exclusiva: 58.751 euros
Montserrat Carreras, dedicació exclusiva: 52.118 euros
Núria Crivillé, dedicació exclusiva: 52.118 euros
Alvaro Gisbert, dedicació exclusiva: 52.118 euros
Pere Granados, per assistències
Benet Jané, dedicació exclusiva: 52.118 euros
Joan Josep Malràs, dedicació exclusiva: 52.118 euros
Daniel Masagué, per assistències
Joan Piñol, dedicació exclusiva: 52.118 euros
Els imports en que queden fixats les assistències són els següents:
Ple: 522,18 euros
Junta de Govern, Comissions Especials, i Consells dels OO.AA: 435,15 euros
Resta de Comissions Informatives: 377,14 euros
Aquests són els imports màxims anuals a percebre pels srs. diputats en règim d’assistències:
President Organisme Autònom: 58.751 euros
Presidents de comissió informativa o Diputat Delegat: 52.118 euros
Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
El passat dia 15 de juny es van començar a debatre al Parlament de Catalunya els nous pressupostos de la Generalitat per a l’any 2011 i 2012. Un cop més, han triat les retallades socials. Els Pressupostos que vol aprovar aquest mes de juny CiU i el vistiplau del PP suposen una retallada general del 10% sobre la despesa pública. Retallades absolutament antisocials que, a més de limitar els recursos bàsics, provoquen un greu descens de llocs de treball i l’empitjorament de les actuals condicions laborals.
- El Departament de Salut tindrà el 2011 uns 900 milions d’euros menys per gastar que l’any passat, la qual cosa suposa una retallada del 10%.
- En Educació la retallada general serà d’un 7%.
- En els serveis socials la retallada serà més dràstica: la Secretaria de Família patirà una davallada del 74% en el seu pressupost. En obres públiques, el 55% de retallada destruirà 17.280 llocs de treball de forma directa. Nosaltres no som responsables d’aquesta crisi, i no estem disposats a pagar-ne el seus costos.
El dies 20 i 21 de juliol retallaran els teus drets.Indigna’t,
Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
“No estás deprimido, estás distraído...
distraído de la vida que te puebla, distraído de la vida que te rodea...delfines, bosques, mares, montañas, ríos.
No caigas en lo que cayó tu hermano, que sufre por un ser humano, cuando en el mundo hay 5,600 millones.
Además, no es tan malo vivir solo. Yo la paso bien, decidiendo a cada instante lo que quiero hacer. Y gracias a la soledad me conozco… algo fundamental para vivir.
No caigas en lo que cayó tu padre, que se siente viejo porque tiene 70 años, olvidando que Moisés dirigía el éxodo a los 80 y Rubinstein interpretaba como nadie a Chopin a los 90,sólo por citar dos casos conocidos.
No estás deprimido, estás distraído... Por eso crees que perdiste algo, lo que es imposible, porque todo te fue dado. No hiciste ni un solo pelo de tu cabeza, por lo tanto no puedes ser dueño de nada. Además, la vida no te quita cosas: te libera de cosas... te aliviana para que vueles más alto, para que alcances la plenitud.
De la cuna a la tumba es una escuela; por eso, lo que llamas problemas, son lecciones. No perdiste a nadie: el que murió, simplemente se nos adelantó, porque para allá vamos todos. Además, lo mejor de él, el amor, sigue en tu corazón.
¿Quién podría decir que Jesús está muerto? No hay muerte... hay mudanza. Y del otro lado te espera gente maravillosa: Gandhi, Miguel Ángel, Whitman, San Agustín, la Madre Teresa, tu abuela y mi madre, que creía que la pobreza está más cerca del amor, porque el dinero nos distrae con demasiadas cosas y nos aleja, porque nos hace desconfiados.
Haz sólo lo que amas y serás feliz. El que hace lo que ama, está benditamente condenado al éxito, que llegará cuando deba llegar, porque lo que debe ser será y llegará naturalmente. No hagas nada por obligación ni por compromiso, sino por AMOR.
Entonces habrá plenitud, y en esa plenitud todo es posible y sin esfuerzo, porque te mueve la fuerza natural de la vida, la que me levantó cuando se cayó el avión con mi mujer y mi hija; la que me mantuvo vivo cuando los médicos me diagnosticaban 3 ó 4 meses de vida.
Dios te puso un ser humano a cargo y eres tú mismo. A ti debes hacerte libre y feliz. Después podrás compartir la vida verdadera con los demás.
Recuerda a Jesús: "Amarás al prójimo como a ti mismo".
Reconcíliate contigo, ponte frente al espejo y piensa que esa criatura que estás viendo es obra de Dios y decide ahora mismo ser feliz, porque la felicidad es una adquisición. Además, la felicidad no es un derecho, sino un deber; porque si no eres feliz, estás amargando a todo el barrio.
Un solo hombre que no tuvo ni talento ni valor para vivir, mandó matar a seis millones de hermanos judíos.
Hay tantas cosas para gozar y nuestro paso por la tierra es tan corto que sufrir es una pérdida de tiempo. Tenemos para gozar la nieve del invierno y las flores de la primavera, el chocolate de la Perusa, la baguette francesa, los tacos mexicanos, el vino chileno, los mares y los ríos, el fútbol de los brasileños, Las Mil y Una Noches, la Divina Comedia, el Quijote, el Pedro Páramo, los boleros de Manzanero y las poesías de Whitman; la música de Mahler, Mozart, Chopin, Beethoven; las pinturas de Caravaggio, Rembrandt, Velázquez, Picasso y Tamayo, entre tantas maravillas.
Y si tienes cáncer o SIDA, pueden pasar dos cosas y las dos son buenas: si te gana, te libera del cuerpo que es tan molesto (tengo hambre, tengo frío, tengo sueño, tengo ganas, tengo razón, tengo dudas)... y si le ganas, serás más humilde, más agradecido... por lo tanto, fácilmente feliz, libre del tremendo peso de la culpa, la responsabilidad y la vanidad, dispuesto a vivir cada instante profundamente, como debe ser.
No estás deprimido, estás desocupado...
ayuda al niño que te necesita, ese niño será socio de tu hijo. Ayuda a los viejos y los jóvenes: te ayudarán cuando lo seas. Además, el servicio es una felicidad segura, como gozar a la naturaleza y cuidarla para el que vendrá. Da sin medida y te darán sin medida. Ama hasta convertirte en lo amado; más aún, hasta convertirte en el mismísimo Amor. Y que no te confundan unos pocos homicidas y suicidas.
El bien es mayoría, pero no se nota porque es silencioso. Una bomba hace más ruido que una caricia, pero por cada bomba que destruye, hay millones de caricias que alimentan a la vida. Vale la pena, ¿verdad?
Si Dios tuviera un refrigerador, tendría tu foto pegada en el. Si Él tuviera una cartera, tu foto estaría dentro de ella. Él te manda flores cada primavera. Él te manda un amanecer cada mañana. Cada vez que tu quieres hablar, Él te escucha. Él puede vivir en cualquier parte del universo, pero Él escogió Tu corazón. Enfréntalo, amigo - ¡Él está loco por ti! Dios no te prometió días sin dolor, risa sin tristeza, sol sin lluvia, pero Él si prometió fuerzas para cada día, consuelo para las lágrimas, y luz para el camino.
Cuando la vida te presente mil razones para llorar, demuéstrale que tienes mil y una razones por las cuales sonreír".
Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Desprès de anar i venir diàriament de Barcelona fent moltes hores d’assaig el passat 18 i 19 de juny varem estrenar “ Spleen” a la sala Ovidi Montllor al costat de la ballarina i coreògrafa Ana Andújar i la flautista i pianista Lorena Alcaraz (“la Lore”) va ser una experiència nova a la vegada que enriquidora, vaig poder experimentar amb la dansa contemporània (un món nou per a mi)
Vull donar les gràcies per la paciència de tot l’equip tècnic i artístic de la companyia i molt especialment a l’Ana
Com ja he explicat al blog de l’Invisible el que surt a la foto és “Revol” el nom que li va possar l’Ana Andújar i és el titella que vaig construir pel espectacle Es va construir en tres mesos anant fent arranjaments i prenent nota del seu comportament en els assajos . Fa 1’63 d’alçada i pesa uns 4 kg/aprox, es fet de pasta de paper i estructura de fusta. Esta inspirat en el “bunraku” una tècnica de manipulació de titelles utilitzada pels japonesos.
Gràcies a tots els que vareu fer l'esforç de venir de tant lluny per acompanyar-me i donar-me caliu.
Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
...eMBriaGaos Hay que estar siempre borracho. todo consiste en eso: es la única cuestión. Para no sentir la carga horrible del tiempo, que os rompe los hombros y os inclina hacia el suelo, tenéis que embriagaros sin tregua. Pero ¿de qué? de vino, de poesía o de virtud, de lo que queráis. Pero embriagaos. Y si alguna vez, en las gradas de un palacio, sobre la hierba verde de un foso, en la tristona soledad de vuestro cuarto, os despertáis, disminuida ya o disipada la embriaguez, preguntad al viento, a la ola, a la estrella, al ave, al reloj, a todo lo que huye, a todo lo que gime, a todo lo que rueda, a todo lo que canta, a todo lo que habla, preguntadle la hora que es; y el viento, la ola, la estrella, el ave, el reloj, os contestarán: «¡es hora de emborracharse! Para no ser esclavos y mártires del tiempo, embriagaos, embriagaos sin cesar. de vino, de poesía o de virtud; de lo que queráis.» Spleen de París, Charles Baudelaire
Que és SPLEEN? Un espectacle multidisciplinar..dansa, titelles, musica en viu, video............
El dissabte dia 18 de juny estrenem SPLEEN a le 20 h i el diumenge 19 repetim a les 18'30h a la Sala Ovidi Montllor de l'Institut del Teatre a Barcelona ( plaça Margarita Xirgú s/n allà al Mercat de les Flors) esteu tots convidats ( de fet es de franc, però la vostra presencia es del tot impagable)
Ana Andújar - ballarina i coreografa Joan Reverté - titellaire (l'Invisible titelles) Lorena Alcaraz "La Lore" - musica
...Us hi espero, em faria il.lusió poder-vos saludar al teatre !!!!!!!
Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Un nou blog on podreu trobar totes les noticies de Reus i comarca i el mes important i maco es que neix a Mont-roig, doncs darrere d'aquest treball hi trobem al Romà Rofes
Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Al Periòdic es llegeix avui: “Els directius del Santander rebran fins a 485 milions com a premi. La cúpula rebrà 330 milions i la resta de directius percebran fins a 155 milions”
Al Publico: “Bancos y cajas quieren congelar el sueldo de sus empleados dos años”
Ostres,ostres,ostres algú sap de que va això? Podriem fer un concurs de relats blocaire, vers el personatge, o un joc al pur estil McAbeu o Tibau o d'altres mogudetes blocaires. Jo llenço l'idea, però us explico els fets.
Dissabte dia 26 de març Miami Platja a les 7 p.m. Estava comprant al mercat setmanal ambulant i de sobte un personatge que semblava sortit del Buzz (joc de la playstation de la meva filla) m’avança per l’esquerra. Que es això? Jo amb les mans ocupades amb dues bosses de la compra, deixo les bosses a terra trec el mòbil de la butxaca, intento fer fotos..... El personatge se’m fa escorredís, com si no estigues com per fer fotos, no para de bellugar-se. Un home anunci, que anuncia? “ confia en el teu millor gestor” Penso, amb la crisis i amb el que ha de arribar a fer hom per guanyar-se les garrofes A Miami el sector immobiliari ha estat força tocat per la crisis. Ai els PSC- PSOE amb el coi de Zapatero, que no cerca solucions!!!!!! (es curios, a Madrid els del mateix partit, que governa ara l’ajuntament, es trenquen el cap cercant solucions i fent retallada i aquí els mateixos, au foteu-li gasto) Però, qui fa aquesta campanya? Per que no hi ha cap nom de cap empresa, ni cap adreça ni cap telèfon....
Em pica la curiositat i no soc l’únic, doncs hi ha mes d’un vianant que en diu la seva “Esto son las estatuas de las Ramblas de Barcelona” " Uno que pide dinero" l’home cartell arronsa els braços i asenyala el cartell, no para quiet. Aconsegueixo que s’estigui quiet i li faig la foto, li pregunto de que va l’historia i com qualsevol bon mim al pur estil Marcel Marceau, comença a gesticular. Jo mes intrigat encara ara ja no se si es tracta d’una immobiliària, una gestoria? Del festival COS o Trapezi de Reus o del Pans&company. L’únic que hi tret clar es el missatge del cartell “Confia en el teu millor gestor”i que darrera del missatge hi ha una campanya de marqueting molt bona.
PD: Perdoneu per les fotos , però no podia fer-les millor
Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Ja us vaig parlar en començar l'any que aquest venia ple de celebracions a diferents àmbits i que "abusaria" de la vostra amabilitat i participació per a realitzar diferents convocatòries. Ara vaig a proposar la primera i més complicada i que ens portarà més temps per a la seva realització
Aquest any es compleix el centenari de l’arribada a Mont-roig de l’artista Joan Miró, des del ajuntament s’ha creat una comissió cívica per organitzar aquest centenari, que si tot va com ara i no apareix cap contratemps començaran els actes el proper mes d’abril. Tinc l’honor de formar part d’aquesta comissió cosa que em omple d’una gran satisfacció, ja que molts sabeu que sóc un enamorat de l’obra del pintor, fins i tot molt d’abans “d’aterrar"en aquest poble. No ens enganyem no tothom aquí a Mont-roig li agrada Miró, el pintor també te detractors, però si una cosa es evident es que si al món es parla de Mont-roig es gràcies aquest homenet, (homenot que diria en Pla) català universal. De fet aquest blog deu el seu nom a la garrofa que Miró portava sempre en el seu equipatge i que ell deia que ho feia per recordar sempre Mont-roig allà on fos.
Aquest blog el proper mes farà cinc anyets. Des de aquesta plataforma blocaire al llarg de tots aquests anys em parlat de Mont-roig, per a be o per a mal, també d’en Miró, d’art, de poesia, de música, em posat humor a les paraules i em fet mobilitzacions força participatives ( carnavals blocaires, pessebres 2.0...) ara us convido a fer-ne una de sonada. Anem a fer Mail- Art. , art postal. Ui, no us espanteu!!!!!
Llençant el tema “Miró i Mont-roig” es tracta que m’envieu una postal (10 x 15cm aproximadament) feta per vosaltres amb la tècnica totalment lliure. Exploreu per internet, la xarxa en va plena sobre l’art postal, sobre Miró sobre Mont-roig, podeu consultar-me qualsevol aspecte que necessiteu ( monculturals@yahoo.es) no us faci mandra ni vergonya. Ull! no es tracta de copiar una obra de Miró, es tracta de deixar-vos seduir per la creativitat i plasmar el que us suggereix Miró i Mont-roig
Us demano això si, que m’ho envieu físicament. Per què? Doncs porto la intenció de intentar muntar una exposició a Mont-roig amb totes les vostres aportacions i alguna sorpresa mes que ja desvetllaré quan la tingui mes lligada. A mes anire publicant les postal al blog al llarg de l'any
Ja se que molts de vosaltres pensareu que no teniu vena artística, diuen que tots portem un artista a dins i que nomes cal saber treure’l, Sinó us dona temps a que surti, sempre es d’agrair que doneu molta difusió aquesta convocatòria. Estic segur (així m’ho heu demostrat mes d’un cop) que puc comptar amb vosaltres. Tothom te un amic artista, segur que a prop vostre n’hi ha algú a qui feu-li arribar aquesta convocatòria. Si us plau publiqueu algun post al vostre blogsobre aquesta convocatoria, envieu correus, parleu-ne.......Si trobeu algun artista per internet dieu si vol prendre part. Una idea que us dono es si sou mestres d’algun centre o escola, a l'esplai a l'agrupament escolta, al centre civic, a l'Unió de dones....... podeu treballar el tema i que enviïn cadascú una postal......
Per la meva part aquesta convocatòria la faré extensiva a artistes i altres col•lectius d’arreu.
Qui a dit que no la farem sonada?
data limit: 24 de juny de 2011
Podeu enviar les vostres postals a:
“La Garrofa de Mont-roig”
Carrer Reial, 3 Mont-roig del Camp 43300 Tarragona
Nota: Aquesta iniciativa surt del blog “la garrofa de Mont-roig” en el seu 5e aniversari i com aportació al centenari de l’arribada de Miró a Mont-roig
CONVOCATORIA MAIL - ART ARTE POSTAL
Ya os hablé al comenzar el año que este venía lleno de celebraciones en diferentes ámbitos y que "abusaría" de vuestra amabilidad y participación para realizar diferentes convocatorias. Ahora voy a proponer la primera y más complicada y que nos llevará más tiempo para su realización
Este año se cumple el centenario de la llegada a Mont-roig del artista Joan Miró, desde el ayuntamiento se ha creado una comisión cívica para organizar este centenario, que si todo va como ahora y no aparece ningún contratiempo comenzarán los actos el próximo mes de abril. Tengo el honor de formar parte de esta comisión lo que me llena de una gran satisfacción, ya que muchos sabéis que soy un enamorado de la obra del pintor, incluso mucho antes "de aterrizar" en este pueblo. No nos engañemos no todo el mundo aquí en Mont-roig le gusta Miró, el pintor también tiene detractores, pero si algo es evidente es que si el mundo se habla de Mont-roig es gracias este hombre, (homenot que diría Pla ) catalán universal. De hecho este blog debe su nombre a la algarroba que Miró llevaba siempre en su equipaje y que él decía que lo hacía para recordar siempre Mont-roig allí donde fuera.
Este blog el próximo mes hará cinco añitos. Desde esta plataforma bloguer a lo largo de todos estos años hemos hablado de Mont-roig, para bien o para mal, también de Miró, de arte, de poesía, de música, he puesto humor a las palabras y he hecho movilizaciones muy participativas (carnavales bloggers, pesebres 2.0 ...) ahora os invito a hacer una de sonada. Vamos a hacer Mail-Art. , Arte postal. Uy, no os asustéis !!!!!
el tema "Miró y Mont-roig" se trata de que me enviéis una postal (10 x 15cm aproximadamente) hecha por vosotros con la técnica totalmente libre. Explora por internet, la red está llena sobre el arte postal, sobre Miró sobre Mont-roig, podeis consultarme cualquier aspecto que necesiteis (monculturals@yahoo.es) no te dé pereza ni vergüenza. Ojo! no se trata de copiar una obra de Miró, se trata de dejarse seducir por la creatividad y plasmar lo que le sugiere Miró y Mont-roig
Os pido eso si, que me lo envíe físicamente. ¿Por qué? Pues llevo la intención de intentar montar una exposición en Mont-roig con todas vuestras aportaciones y alguna sorpresa más que ya desvelaré cuando la tenga mas ligada. Además ire publicando vuestras postal en el blog a lo largo del año
Ya se que muchos de vosotros pensaréis que no tiene vena artística, dicen que todos llevamos un artista dentro y que sólo hay que saber sacarlo, Sino te da tiempo a que salga, siempre es de agradecer que deis mucha difusión esta convocatoria. Estoy seguro (así me lo habéis demostrado más de una vez) que puedo contar con vosotros. Todo el mundo tiene un amigo artista, seguro que cerca de vosotros hay alguien a quien hacer llegar esta convocatoria. Por favor publicar esto donde podais, envíad correos,....... Si encuentras algún artista por internet decídle si quiere tomar parte. Una idea que te doy se si sois maestros de algún centro o escuela, al grupo scout, en el centro cívico, asociacion de mujeres o de jubilados ....... pueden trabajar el tema y que envíen cada uno una postal ......
Por mi parte esta convocatoria la haré extensiva a artistas y otros colectivos de todas partes
¿Quién ha dicho que no la haremos sonada?
fecha límite: 24 de junio de 2011
Podéis enviar vuestras postales a:
“La Garrofa de Mont-roig” Carrer Reial, 3 Mont-roig del Camp 43300 Tarragona (España)
Ahir al matí a Barcelona varem assistir a la proclamació de la República catalana el president Macià des de el balcó de la Diputació Provincial a la Plaça de la Constitució. Primer Lluis Companys des de l’Ajuntament. Allí també hi eren Ventura Gassol, Casanoves entre altres.......
No, no es broma era l rodatge de la pel•lícula “14 d’abril Macià contra Companys” dirigida per Manel Huerga i guió d’en Toni Soler una producció de “Minoria absoluta” la productora del Polònia. En Macià l'actor Fermi Reixac, i en Companys, en Pere Ponce. Varem veure en Joel Joan, Bruno Oro, Joan Massotkleiner.....
Els que varem viure el rodatge us puc assegurar que coincidim amb lo be que ens ho varem passar, malgrat el fred als peus i la llarga estona....De 10 del matí a les 3 de la tarda.
Bon Nadal, aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Potser notareu que escric poc, però es que estem empaquetant trastets, dintre de poc canviem de casa i ufff tot son caixes i mes caixes. Sembla mentirà el que es pot arribar a acumular en una casa durant mes de 16 anys. El que no fiquem en caixes son els records, aquests els portem al cor. Aquí varem anar a viure quan ens varem casar. Aquí va néixer la nostra filla. Aquí ens em omplert de rialles i de plors, d’alegries i tristeses. Aquí també, des de un racó de la casa va nàixer l’idea d’aquest blog.
Si per nosaltres fos no marxaríem mai d’aquí però alguna mena d’interessos ens fan fora (malgrat algú digui que ho fem per voluntat pròpia això de marxar) Jo era dels que no entenia allò del mobbing immobiliari, però quan apreten….
Si tot va be, per Nadal estarem instal•lats a la nova casa, perdoneu doncs que no escrigui tant sovint, vaig omplint caixes de trastos i el cor de records.
Nota: Durant aquest any, tots els posts que publiqui començaran amb un: Bon Nadal! Per què? Doncs perquè el meu desig nadalenc va ser aquest, que si el Nadal es pau i alegria féssim un Nadal cada dia.
Bon Nadal, aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
El que canta es Phil Collins, es el seu últim treball "Going Back " però quan vaig veure el videoclip em va recordar un personatge públic català. Sabrieu dir-me quin?
Nota: Durant aquest any, tots els posts que publiqui començaran amb un: Bon Nadal! Per què? Doncs perquè el meu desig nadalenc va ser aquest, que si el Nadal es pau i alegria féssim un Nadal cada dia.
Bon Nadal, aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
La malaltia d'Alzheimer és un desordre progressiu, degeneratiu i irreversible del cervell que causa la debilitació, la desorientació i una eventual mort intel lectual. El seu nom prové d'Alois Alzheimer, un neuròleg alemany que el 1907 va descriure els símptomes que presentava una dona de 48 anys com a greus problemes de memòria així com les característiques neuropatològica de la malaltia d'Alzheimer.
La malaltia comença insidiosa, amb debilitat, dolors de cap, vertígens, i insomni suau. Irritabilitat i pèrdua severa de memòria. Els pacients es queixen amargament dels seus símptomes. La malaltia s'associa ocasionalment a un atac apoplégico sobtat seguit per hemiplegia. La pèrdua progressiva de memòria i de la ment apareix més endavant, amb els canvis sobtats de l'humor, fluctuant entre l'eufòria suau i el hypchondriasis exagerat, la malaltia condueix al estupor i al comportament infantil. Les característiques es diferencien de pacients amb paràlisi general, per un patró organitzat de comportament i per la capacitat general del raonament. (Dr Alois Alzheimer)
Conviure amb un malalt d'Alzheimer no és una tasca fàcil. Els seus problemes acaben sent els problemes de tots. Algunes associacions de pacients aconsellen alguns comportaments o actituds per intentar fer més fàcil la vida i de i amb els pacients d'Alzheimer.
És molt important que els pacients reconeguin el seu entorn. Els canvis freqüents afavoreixen la desorientació i els problemes d'ubicació. És important mantenir una rutina diària. Si el pacient està envoltat d'objectes familiars se sentirà més còmode.
Els pacients poden perdre's amb freqüència. Per evitar problemes cal saber on es troben en cada moment, això evitarà problemes tant als pacients com als familiars. Un mètode que algunes famílies fan servir per prevenir que el pacient s'extraviï és posar-li campanes a totes les portes que donin a l'exterior.
Sovint els pacients no tenen la sensació de fam i set habituals. Cal assegurar-se que beguin líquids abundantment i que mengin de forma adequada.
És important que li pacient es mantingui independent el major temps possible: s'ha de fomentar l'autocura el més possible.
També és bo que el pacient tingui una activitat física el màxim temps possible, cal fomentar que camini o que faci exercicis regularment.
És important mantenir les relacions socials. Cal afavorir les visites d'amics i família.
S'han d'emprar ajudes escrites per a la memòria com calendaris i rellotges, llistes de tasques diàries, etiquetes dels objectes que pugui oblidar perquè serveixen.
Els familiars han de ser conscients que la malaltia és progressiva i que el deteriorament del pacient serà cada vegada major, per la qual cosa s'han d'organitzar per endavant les necessitats futures com cadires de rodes, llits articulats, o ajuda a domicili.
S'haurà de revisar la llar en qüestions de mesures de seguretat com les barres a la paret, prop de la tassa del bany i la banyera, catifes que no rellisquin etc.
És important donar suport emocional al pacient i els cuidadors.
Cal assegurar-se que el pacient pren regularment els medicaments que se li prescriguin.
Les associacions a grups de suport per a la família poden fer més suportable la malaltia.
És important disposar d'un informe actualitzat del pacient en el qual es reflecteixin les medicines que ha de prendre i les al lèrgies o antecedents d'interès del pacient.
Nota: Durant aquest any, tots els posts que publiqui començaran amb un: Bon Nadal! Per què? Doncs perquè el meu desig nadalenc va ser aquest, que si el Nadal es pau i alegria féssim un Nadal cada dia.
Bon Nadal, aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
José Antonio Labordeta (Saragossa, 1935 - Saragossa, 2010) fou un escriptor aragonès, conegut simplement com Labordeta en la seua faceta de cantautor (o, popularment, com «el Abuelo»), guardonat l'any 1991 amb la medalla Juan de Lanuza i diputat a les Corts d'Aragó i al Congrés de Diputats per la Chunta Aragonesista (CHA) entre 1999 i 2008.
Germà del cineasta Manuel Labordeta i del poeta Miguel Labordeta, oncle del músic Juan Manuel Labordeta, pare de l'actriu Ana Labordeta i de la novel·lista Ángela Labordeta i tot un personatge popular, símbol de l'Aragó actual, és considerat «el més important cantautor aragonès i una de les persones més decisives en la recuperació de la consciència regional aragonesa».
Fins sempre José Antonio,
Nota: Durant aquest any, tots els posts que publiqui començaran amb un: Bon Nadal! Per què? Doncs perquè el meu desig nadalenc va ser aquest, que si el Nadal es pau i alegria féssim un Nadal cada dia.
