Ep, aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
A partir d'ara i com diu un amic d'un altre blog "Jo escric, dono la cara i, per tant, agraeixo saber amb qui parlo. Disculpeu si us causa alguna molèstia però els anònims, si a judici meu són ofensius, probablement no es publicaran. La vida és massa curta per gastar-la llegint segons que." (perdona Josep M. per aquesta petita llicencia).
Així que qui es vulgui donar per al•ludit tant de bo sigui així. Un escriu per passar l’estona, per esbarjo, per trencar amb altres cabòries i problemes quotidians no per sentir sempre els mateixos comentaris que molts cops nomes son per fotré merder.
Així que podeu continuar enviant comentaris, anònims si voleu, sempre son d’agrair. Ara be em reservo el dret de publicar-los o no.
Visca la llibertat d’expressió! (ben entesa)
