ES A VALLS, NO A MONT-ROIG

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

De moment crec que es impensable una exposició així a Mont-roig.....

Miró a Valls

La mostra serà inaugurada el 17 de febrer i inclourà dibuixos inèdits que Miró va donar a diverses persones de Valls, les litografies que va cedir a Francesc Català-Roca i la pintura 'Le lézard aux plumes d'or'

EFE BARCELONA

Actualitzada el 13/02/2012 11:30

El Museu de Valls inaugurarà el 17 de febrer una mostra sobre la relació de Joan Miró amb aquesta localitat, informa l'ajuntament.

L'exposició pretén fer evident la relació que Miró va tenir amb Valls, especialment a través del fotògraf Francesc Català-Roca, i comptarà amb pintures de l'artista i amb imatges del fotògraf en què es pot veure Miró treballant en el seu estudi.

La mostra inclourà diversos dibuixos inèdits que Joan Miró va donar a diverses persones de Valls, les litografies que va cedir a Català-Roca i el dibuix que va pintar per il·lustrar un article de la revista 'Cultura'.

L'exposició es completarà amb altres obres de col·leccions privades i de la col·lecció del crític d'art Daniel Giralt-Miracle, molt vinculat al Museu de Valls, així com amb la pintura 'Le lézard aux plumes d'or', de 1965, pertanyent a la col·lecció de Roura-Comas.

D'altra banda, el Museu de Valls també homenatjarà el recentment mort Antoni Tàpies amb l'exposició de diverses obres de l'artista que pertanyen al fons d'aquest centre, i amb una fotografia de Francesc Català-Roca

PER QUÈ NO PUBLIQUEN NOTÍCIES D'ISLÀNDIA COM AQUESTA?

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

ISLÀNDIA triplicat la seva CREIXEMENT EN 2012 DESPRÉS EMPRESONAR A POLÍTICS I BANQUERS.

Islàndia va aconseguir acabar amb un govern corrupte i paràsit. Tancar als responsables de la crisi financera a la presó. Va començar a redactar una nova Constitució feta per ells i per a ells. I avui, gràcies a la mobilització, serà el país més pròsper d'un occident sotmès a una tenaç crisi del deute. És la ciutadania islandesa, la revolta el 2008 va ser silenciada a Europa per por que molts prenguessin nota. Però ho van aconseguir, gràcies a la força de tota una nació, el que va començar sent crisi es va convertir en oportunitat. Una oportunitat que els moviments altermundistes han observat amb atenció i l'han posat com a model realista a seguir.

Des "En Positivo", considerem que la història d'Islàndia és una de les més bones notícies dels temps que corren. Sobretot després de saber que segons les previsions de la Comissió Europea, aquest país del nord atlàntic, tancarà el 2011 amb un creixement del 2,1% i que el 2012, aquest creixement serà del 1,5%, una xifra que supera el triple que la dels països de la zona euro. La tendència al creixement augmentarà fins i tot el 2013, quan està previst que arribi al 2,7%. Els analistes asseveren que l'economia islandesa segueix mostrant símptomes de desequilibri. I que la incertesa segueix present en els mercats. No obstant això, ha tornat a generar ocupació i el deute públic ha anat disminuint de forma palpable.

Aquest petit país del perifèric àrtic va rebutjar rescatar els bancs. Els va deixar caure i va aplicar la justícia sobre els qui havien provocat certs daltabaixos i excessos financers. Els matisos de la història islandesa dels últims anys són múltiples. Tot i transcendir part dels resultats que tot el moviment social ha aconseguit, poc s'ha parlat de l'esforç que aquest poble ha realitzat. Del límit que van arribar amb la crisi i de les múltiples batalles que encara estan per resoldre. No obstant això, el que és digne d'esment és la història que parla d'un poble capaç de començar a escriure el seu propi futur, sense quedar a mercè del que es decideixi en despatxos allunyats de la realitat ciutadana. I encara que segueix existint forats per omplir i foscos per il · luminar.

La revolta islandesa no ha causat altres víctimes que els polítics i els homes de finances. No ha abocat cap gota de sang. No ha estat tan cridanera com les de la Primavera Àrab. Ni tan sols ha tingut rastre de mediàtica, ja que els mitjans han passat per sobre de puntetes. No obstant, ha aconseguit els seus objectius de forma neta i exemplar.

Ara com ara, si s'escau bé pot ser el camí il · lustratiu dels indignats espanyols, dels moviments de Occupy Wall Street i dels que exigeixen justícia social i justícia econòmica a tot el món.Desfés les edicions

LA PASTISSERIA I LA GARROFA

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Us imagineu una coca de recapte feta de farina de garrofa? I un arròs torrat amb garrofa? I un 'coulant' de garrofa? I croissants de garrofa? I bunyols de garrofa? I així fins a vint-i-set receptes. Doncs bé, tot això ho trobareu al llibre 'La pastisseria i la cuina de la garrofa' (Onada Edicions), obra col·lectiva esperonada pel cuiner David Brull Sabaté, amb fotografies de Paül Peralta, una introducció de l'historiador i divulgador gastronòmic Jaume Fàbrega. Hi ha participat la Fundació Alícia (Alimentació i ciència) i hi ha col·laborat Comercial Garrofa de Mont-roig del Camp, que aplega vint-i-una cooperatives de productors de garrofa.

Consumida des de fa segles, aquests darrers temps la garrofa ha perdut prestigi; ha esdevingut un succedani, més propi d’èpoques de fam que no d'aquest mil·lenni. Precisament per dignificar-la i reintroduir-la un grup de cuiners ha escrit un llibre amb innovadores de treballar la garrofa, un producte dolç carregat de vitamines, d'hidrats de carboni i de fibra i, alhora, baix en greixos i calories.

'La pastisseria i la cuina de la garrofa' té dues parts. La primera conté experiments gastronòmics de la prestigiosa Fundació Alícia, impulsada per Ferran Adrià. En forma de farina, els investigadors del centre Món Sant Benet, de Sant Fruitós de Bages, aconsegueixen de fer la garrofa present en tota mena de plats, des d’uns espaguetis a un kebab, passant per un sorprenent ketchup de garrofa. Com diuen els de la Fundació, ja no és la germana pobra de la xocolata, sinó un ingredient nou, saborós i molt versàtil, i ho demostren amb catorze receptes senzilles i imaginatives.

La segona part conté receptes més elaborades, triades per restauradors i pastissers de comarques tradicionalment garroferes, com ara el Maestrat, les Terres de l’Ebre, el Garraf o el Penedès. Per fer boca Xavi Ferraté, del restaurant Bresca de Cambrils, ens proposa un rèmol salvatge, garrofa i 'chutney'. Si ens estimem més la carn, hi trobem un bon pollastre de corral amb llagostins de Vinaròs i garrofa, del professor d’hosteleria Juanjo Roda. Però on la negror garrofera llueix més és als llevants de taula. Un gelat, un granissat, un 'brownie' o una 'mousse': heus ací una mostra de les possibilitats d’un producte que mereix més protagonisme culinari.

font:Vilaweb

CARNAVAL 2012 BUSCA LES DIFERENCIES

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Ai caram retallades si, però a on? Ho sento però crec que esta descompessat......

ON TOT VA COMENÇAR

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Com resa l'eslogan "on tot va començar" i un cop més s'ens ha passat l'arros novament en aquest poble, per aprofitar logo jo camviaria el lema, jo més aviat hauria dit:

"On tot tenia que començar i ningú sap com va acabar"

MUSICA: Playing For Change

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

m'encanta i ho vull compartir....Playing For Change

AI QUIN FRED QUE FA !

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

TOT MONT-ROIG

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

TOT MONT-ROIG

Totes les noticies del municipi amb el rigor periodístic de la mà d’en Romà Rofes. Els temps canvien i es lògic les noves tecnologies en el camp de la informació   també estiguin al nostre abast. Sap greu que alguns no hagin entès allò del renovar-se o morir, i vagin caient cada dia en el calaix dels obsolets, és bo i d’agrair que per tal estar informats sorgeixin iniciatives com ara aquesta; Tot Mont-roig on trobareu el dia a dia dels esdeveniments que mes ens interessen a tots.

HOMENATGE A J V FOIX

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

FOIX - MIRÓ

Homenatge blocaire a J.V.Foix, en motiu del 25è aniversari de la seva mort, 

El 1927 apareix el llibre Gertrudis de J. V. Foix. No pas per atzar, Miró realitzà en el frontispici de Gertrudis la primera il•lustració per a una edició de poesia: és el primer llibre publicat pel seu amic el poeta català J. V. Foix. El 5 de desembre de 1926, des de Mont-roig, Miró enviava un dibuix a Foix i li escrivia:

Amic Foix,

Amb data d'avui he enviat com a imprès certificat un dibuix per Gertrudis que he fet amb moltíssim de gust, suggerit per la lectura d'aquests poemes.

Molt bé, Foix està molt bé, això que haveu escrit.

Us estimo molt el vostre present del llibret de Tristan Tzara, que és introbable.

Ben cordialment vostre,

Miró

Efectivament, el dibuix de Miró està inspirat en el poema “Gertrudis”, que dóna títol al llibre, i que Foix havia estampat per primera vegada en el núm. 5, de l'abril de 1918, de la revista Trossos. Al núm. 4 de la mateixa publicació, del març de 1918, Foix, a propòsit de la primera exposició de Miró a les Galeries Dalmau, havia publicat un dibuix del pintor i l'havia defensat ferventment tot afirmant: “Miró és dels nostres”. El poema “Gertrudis” comença:

Vaig abandonar el cavall que, en el més bell cloure de les seves parpelles, havia fet del sol un ornament del seu front i que vaig tenir compte d'endur-me en aquella nit -llanterna singular que em guià, fidel, al jardí de Gertrudis.

Sobre un escrit d’en Manuel Guerrero, escriptor



PREPARANT EL RETORN

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!


 Un mes i torno....ufff hi ha tant per dir que no em puc aguantar