UNIO DE DONES

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!


foto extreta del seu blog



 Un blog força actiu tant com l'entitat que el gestiona. Us parlo avui del blog de l'Unió de Dones de Mont-roig del Camp hi trobareu totes les activitats de l'entitat no hi ha setmana que no muntin alguna coseta, xerrades, berenars activitats de manualitats, cursets, excursions. i tot això gràcies a l'esforç altruiste de les dones de l'associació.

Una entitat doncs que fa poble, fa Mont-roig

blog: http://uniodedonesdemont-roigdelcamp.blogspot.com/

UN MAL NEGOCI SER ESPANYOL

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Us passo un article de La Vanguardia (un diari que no es caracteritza pel seu indepentisme). m'ho han fet arribar per correu. Llegir-lo son 2 minuts. Qui es vulgui sentir espanyol, que ho faci, és tant lícit com sentir-se ucraïnès o català i els sentiments son propis de cadascú, però els números són de tots i per a tots.

Un mal negocio La Vanguardia,David García 18/11/2010

El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar.

Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el espolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?

¿Quién puede defender que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?

Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?

¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?

¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?

¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?

¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?

¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?

Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?

Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?

¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño,574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.

¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes?

Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos.

España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional.

Passa-ho, com més gent ho llegeixi millor.

I per acabar...: el Govern Espanyol regalarà al F.C. Reial Madrid 1.000.000 d´Euros amb l’excusa de donar imatge d´espanya a la resta del mon. O sigui que els catalans també subvencionem al Reial Madrid.

LA VIDA ES UN CARNAVAL

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

foto arxiu de "carnavals" anteriors

Començaré dient que gràcies a la gent de Mont-roig hi ha carnaval a Mont-roig.

M’agradat molt el “nivellas” que hi havia aquest any. La gent s’ho ha currat molt , moltes felicitats als guanyadors, hi havia molta participació i disfresses molt maques. Els mont-roigencs han demostrats que malgrat la crisis la gent te ganes de festa.

Que no m’agradà? La discoteca mòbil, al meu gust horrible. El recorregut de la rua tampoc m'agradat. Que els municipals ens facin anar mes de rapids als que participem de la rua (cony que la festa la fem nosaltres), i finalment que un any mes, malgrat el canvi de regidor, alhora de fer el programa no ens convoquin a la gent que fem el carnaval a cap reunió tal com es feia molt temps enrera. La festa es del poble i per el poble.

Visca el Carnaval!

( diumenge a la tarda molts mont-roigencs marxem a altres poblacions per continuar gaudint del carnaval)

ES A VALLS, NO A MONT-ROIG

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

De moment crec que es impensable una exposició així a Mont-roig.....

Miró a Valls

La mostra serà inaugurada el 17 de febrer i inclourà dibuixos inèdits que Miró va donar a diverses persones de Valls, les litografies que va cedir a Francesc Català-Roca i la pintura 'Le lézard aux plumes d'or'

EFE BARCELONA

Actualitzada el 13/02/2012 11:30

El Museu de Valls inaugurarà el 17 de febrer una mostra sobre la relació de Joan Miró amb aquesta localitat, informa l'ajuntament.

L'exposició pretén fer evident la relació que Miró va tenir amb Valls, especialment a través del fotògraf Francesc Català-Roca, i comptarà amb pintures de l'artista i amb imatges del fotògraf en què es pot veure Miró treballant en el seu estudi.

La mostra inclourà diversos dibuixos inèdits que Joan Miró va donar a diverses persones de Valls, les litografies que va cedir a Català-Roca i el dibuix que va pintar per il·lustrar un article de la revista 'Cultura'.

L'exposició es completarà amb altres obres de col·leccions privades i de la col·lecció del crític d'art Daniel Giralt-Miracle, molt vinculat al Museu de Valls, així com amb la pintura 'Le lézard aux plumes d'or', de 1965, pertanyent a la col·lecció de Roura-Comas.

D'altra banda, el Museu de Valls també homenatjarà el recentment mort Antoni Tàpies amb l'exposició de diverses obres de l'artista que pertanyen al fons d'aquest centre, i amb una fotografia de Francesc Català-Roca

PER QUÈ NO PUBLIQUEN NOTÍCIES D'ISLÀNDIA COM AQUESTA?

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

ISLÀNDIA triplicat la seva CREIXEMENT EN 2012 DESPRÉS EMPRESONAR A POLÍTICS I BANQUERS.

Islàndia va aconseguir acabar amb un govern corrupte i paràsit. Tancar als responsables de la crisi financera a la presó. Va començar a redactar una nova Constitució feta per ells i per a ells. I avui, gràcies a la mobilització, serà el país més pròsper d'un occident sotmès a una tenaç crisi del deute. És la ciutadania islandesa, la revolta el 2008 va ser silenciada a Europa per por que molts prenguessin nota. Però ho van aconseguir, gràcies a la força de tota una nació, el que va començar sent crisi es va convertir en oportunitat. Una oportunitat que els moviments altermundistes han observat amb atenció i l'han posat com a model realista a seguir.

Des "En Positivo", considerem que la història d'Islàndia és una de les més bones notícies dels temps que corren. Sobretot després de saber que segons les previsions de la Comissió Europea, aquest país del nord atlàntic, tancarà el 2011 amb un creixement del 2,1% i que el 2012, aquest creixement serà del 1,5%, una xifra que supera el triple que la dels països de la zona euro. La tendència al creixement augmentarà fins i tot el 2013, quan està previst que arribi al 2,7%. Els analistes asseveren que l'economia islandesa segueix mostrant símptomes de desequilibri. I que la incertesa segueix present en els mercats. No obstant això, ha tornat a generar ocupació i el deute públic ha anat disminuint de forma palpable.

Aquest petit país del perifèric àrtic va rebutjar rescatar els bancs. Els va deixar caure i va aplicar la justícia sobre els qui havien provocat certs daltabaixos i excessos financers. Els matisos de la història islandesa dels últims anys són múltiples. Tot i transcendir part dels resultats que tot el moviment social ha aconseguit, poc s'ha parlat de l'esforç que aquest poble ha realitzat. Del límit que van arribar amb la crisi i de les múltiples batalles que encara estan per resoldre. No obstant això, el que és digne d'esment és la història que parla d'un poble capaç de començar a escriure el seu propi futur, sense quedar a mercè del que es decideixi en despatxos allunyats de la realitat ciutadana. I encara que segueix existint forats per omplir i foscos per il · luminar.

La revolta islandesa no ha causat altres víctimes que els polítics i els homes de finances. No ha abocat cap gota de sang. No ha estat tan cridanera com les de la Primavera Àrab. Ni tan sols ha tingut rastre de mediàtica, ja que els mitjans han passat per sobre de puntetes. No obstant, ha aconseguit els seus objectius de forma neta i exemplar.

Ara com ara, si s'escau bé pot ser el camí il · lustratiu dels indignats espanyols, dels moviments de Occupy Wall Street i dels que exigeixen justícia social i justícia econòmica a tot el món.Desfés les edicions

LA PASTISSERIA I LA GARROFA

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Us imagineu una coca de recapte feta de farina de garrofa? I un arròs torrat amb garrofa? I un 'coulant' de garrofa? I croissants de garrofa? I bunyols de garrofa? I així fins a vint-i-set receptes. Doncs bé, tot això ho trobareu al llibre 'La pastisseria i la cuina de la garrofa' (Onada Edicions), obra col·lectiva esperonada pel cuiner David Brull Sabaté, amb fotografies de Paül Peralta, una introducció de l'historiador i divulgador gastronòmic Jaume Fàbrega. Hi ha participat la Fundació Alícia (Alimentació i ciència) i hi ha col·laborat Comercial Garrofa de Mont-roig del Camp, que aplega vint-i-una cooperatives de productors de garrofa.

Consumida des de fa segles, aquests darrers temps la garrofa ha perdut prestigi; ha esdevingut un succedani, més propi d’èpoques de fam que no d'aquest mil·lenni. Precisament per dignificar-la i reintroduir-la un grup de cuiners ha escrit un llibre amb innovadores de treballar la garrofa, un producte dolç carregat de vitamines, d'hidrats de carboni i de fibra i, alhora, baix en greixos i calories.

'La pastisseria i la cuina de la garrofa' té dues parts. La primera conté experiments gastronòmics de la prestigiosa Fundació Alícia, impulsada per Ferran Adrià. En forma de farina, els investigadors del centre Món Sant Benet, de Sant Fruitós de Bages, aconsegueixen de fer la garrofa present en tota mena de plats, des d’uns espaguetis a un kebab, passant per un sorprenent ketchup de garrofa. Com diuen els de la Fundació, ja no és la germana pobra de la xocolata, sinó un ingredient nou, saborós i molt versàtil, i ho demostren amb catorze receptes senzilles i imaginatives.

La segona part conté receptes més elaborades, triades per restauradors i pastissers de comarques tradicionalment garroferes, com ara el Maestrat, les Terres de l’Ebre, el Garraf o el Penedès. Per fer boca Xavi Ferraté, del restaurant Bresca de Cambrils, ens proposa un rèmol salvatge, garrofa i 'chutney'. Si ens estimem més la carn, hi trobem un bon pollastre de corral amb llagostins de Vinaròs i garrofa, del professor d’hosteleria Juanjo Roda. Però on la negror garrofera llueix més és als llevants de taula. Un gelat, un granissat, un 'brownie' o una 'mousse': heus ací una mostra de les possibilitats d’un producte que mereix més protagonisme culinari.

font:Vilaweb

CARNAVAL 2012 BUSCA LES DIFERENCIES

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Ai caram retallades si, però a on? Ho sento però crec que esta descompessat......

ON TOT VA COMENÇAR

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Com resa l'eslogan "on tot va començar" i un cop més s'ens ha passat l'arros novament en aquest poble, per aprofitar logo jo camviaria el lema, jo més aviat hauria dit:

"On tot tenia que començar i ningú sap com va acabar"

MUSICA: Playing For Change

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

m'encanta i ho vull compartir....Playing For Change

AI QUIN FRED QUE FA !

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!