EL MON BLOCAIRE MONT-ROIGENC CREIX

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Avui no tenia gaires ganes d'escriure al bloc i ja veus se m'ha girat feina....

Primer dir-vos que en Xapix estrena bloc "el blog d'en Xapix" l'amic Xapix es un habitual colaborador de "la garrofa" amb els seus comentaris sobre els post que van caient dia a dia sota el garrofer... Els començaments son dificils li desitjo tota la sort del mon i li demano a canvi constancia que es el que agrada a la gent que llegeix els blocs...Ara esta en fase de p`roves però de ben segur que aviat arrancara....

Un altre bloc es aquest "Verdi II news"es el bloc d'una comunitat de veïnsde l'urbanització el Casalot a Miami Platja. també els hi desitjo molta sort i anirem fent visitetes...La blogesferea, el mon blocaire mont-roigenc creix.... mes espai per a la critica i l'opinió o l'informació i el lleure......

L'ANGELO BRANDUARDI

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar...

Feia temps que no escoltava a l'Angelo Branduardi i he trobat aquest video al Youtube i el vull compartir amb vosaltres.




Aquest video m'agrada particularment per que a part de ser el tema: "Samarcanda" hi surten imatges d'aquells comics els "Gordo i el "Flaco" (l'Angelo Branduardi es el surt al video amb el cabell mes rinxolat....

QUI DIU QUE EXAGERO?

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar

Escoltava l'altre dia una conversa en un bar que deia que era impossible que entresin cotxes al parc, que la gent en fa un gra massa, que aquest de la "garrofa" ho exagera... Jo no vaig voler intervenir.

Aqui en teniu una mostra....

Un BMW. amb les portes obertes i la musica a tot drap....hora les 20:13h. dia avui mateix

PINTOR QUE PINTAS CON AMOOOR!

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Seria cap a finals de la legislatura 1995 – 1999 (alcalde sr Aragonès) quan l’edifici de l’ajuntament sofria una reforma a fons i passa a tenir unes oficines municipals provisionals a l’edifici de l’antic restaurant “Can Pep” a la carretera de Colldejou.. Les reformes de l’edifici contemplaven mantenir la façana de principis del segle XX; concretament del 1910, restaurada...
Amb les eleccions municipals de l’any 1999, (alcalde sr Torrebadell) el projecte es va aturar, El contractista va abandonar l’obra i el projecte es va reconduir amb una votació popular on els mont-roigencs i mont-roigenques van escollir que l’edifici passes a ser una casa de cultura amb l’ampliació de la biblioteca i les oficines provisionals de “Can Pep” l’ajuntament ...la votació va ser vinculant i l’arquitecte municipal amb el mal gust que el caracteritza, i els politics que no tenien ni la mes punyetera idea de com volien o tenia que ser l’equipament cultural van modificar el projecte. Importants esdeveniments politics van fer que l’any 2001 (juliol) saltes el sr Torrebadell i es poses en el seu lloc el sr Anguera (el breu) i com sempre es fan les coses en aquest poble (veure parc Martori)...sense estar enllestit s’aprova inaugurar-lo per st Miquel de setembre festa major dies abans de la data de inauguració... Una moció de censura va prendre l’alcaldia al sr Anguera (el breu) per agafa el relleu un altre incompetent sr Vernet qui l’inaugurà oficialment dies abans de la Festa Major, amb la biblioteca tancada encara per reformes(es va inaugurar tres mesos desprès) amb una barana a l’escala interior perillosa, sense cap mena d’equipament (encara avui falten) tot molt lleig i sense enllestir la restauració de la façana.........
Ha plogut molt, o no, des de aquells dies. Han passat sis anys, ha tornat a governar l’impulsor de la casa de cultura (sr Anguera) i la façana encara estar per enllestir... encara hi ha les mostres de colors a les parets (veure foto) sis anys pendents d’uns colors que els veiem a diari quan passem pel davant...Podríem fer una “porra” no per saber quin es el color escollit, sinó per saber quan s’acabaran les obres de restauració d’aquesta façana.
NOTA: Per si algú no ho sap.. aquesta façana es obra d’en Salas i Ricoma; arquitecte de Tarragona autor entre altres edificis de la plaça de braus, la barana del Balcó del Mediterrá i la casa Salas de la Rambla Nova, tot de Tarragona.

EL PARC...LA HISTORIA CONTINUA....

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Hi veieu les diferencies? El "antes y el despues"?

No ha passat ni un mes de l'inauguració del polemic parc Martori i ja en patim les consecuencies dels acabats. Ja ha volat un banc (si no fos pels pedals que encara hi son, diria que han fugit pedalant) D'aqui un altre mes potser hi mancaran mes coses, o voleu dir que no fara fastics? La falta d'una tanca i una porta, o la manca de vigilancia es evident, es urgent...

Pregunta: Al parc si pot entrar amb motos? Doncs a les nits es el circuït de Calafat...

NOTA: La primera foto, quan encara estava el banc, esta extreta del bloc de "Talaia 43300" cedida molt gentiment.

ENS VISITA LA CIGONYA!

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Be, de fet son dues cigonyes, que avui a les 20:45 h. s'han aturat sobre la taulada de l'Església Nova. Potser es el canvi climatic tant anomenat? o estan de pas... o algú espera una criatura? Qui sap? ... Continuarem observant.

Perdoneu la qualitat de les fotografies, pero estan fetes a correcuita....

A TOT ARREU ES COUEN FAVES....

L’Oscar Ramirez l'amic del bloc "Tot es Possible" m’envia un regal des de Sicília en forma de fotografies per compartir amb tots vosaltres sota el garrofer.

Recordeu el ròtul del carrer de Navarra a Miami Platja? (veure post) Doncs es veu que a Palermo també s’utilitzen aquest tipus de dissenys (potser es la moda?). El de la fotografia fa relació amb un aparcament i diu: "excepte mitjans d'AMAT" es a dir que allí és prohibit aparcar a tothom menys els vehicles d'aquesta empresa

Aquesta altre es un clar exemple de reciclatge. Esta feta a Cefalù, i l’Oscar em comenta que es un poble molt maco, (enveja es el que em dona l’Oscar) El consistori d’aquesta població ha reciclat aquells fanals vells que en altres indrets, quan es canvien, passen a rovellar-se en els magatzems municipals on resten pels segles del segles com a ferralla . En aquest cas es tracta d'un fanal reconvertit en paperera.

Moltes gracies Oscar pel regal!

PD: Podeu llegir una interessant cronica de les vacances per Sicilia de l'Oscar Ramirez al seu bloc "Tot es Possible"

MIAMI IMMÒBIL ?

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Quan sortim de Mont-roig direcció a mar, per la carretera de la costa (T-323) despres de passar la primera rotonda , on podem anar cap a Pratdip o Reus. Hi ha un indicador de quilometres; Cambrils 10, Miami 10 . Si continuem avançat per la mateixa carretera i passat un qilometre just avans d'arribar a la segona rotonda; la de la barraca de pedra seca, trobem un segon indicador...Cambrils 9, Miami 10.....

Que passa aqui? que Cambrils esta un quilometre mes aprop però en canvi Miami continua estant a la mateixa llunyaria.....Aixó perque? fenomens paranormals? o es que Miami continua sense apropar-se per molt que hom faci quilometres?.

PD: no us enfadeu els de Miami, ja se que ara em direu que vosaltres si que pujeu al poble que som nosaltres els que no volem baixar...que ya esta bien de meterme con los de Miami.....no us enfadeu, l'unic que demano es que rotulin be, coi!

LA FONDA DEL PI

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Ara feia temps que no us parlava d'en Miró i Mont-roig. Avui en tenia ganes doncs m'ho faig venir be per dir que son les festes de les Pobles; lloc del terme on entre els masos i masies s'hi troba també el Mas Miró.

Quan Joan Miró viatjava des de Barcelona cap a Mont-roig del Camp per retrobar-se amb aquell paisatge, amb els colors dels seus quadres. El blau del cel i el mar , el verd dels camps de garrofers i oliveres, la terra roja , el groc del sol, el negre de les garrofes madures.... Molts cops no podia deixar de fer “parada i fonda” com es sol dir, per dinar a la vila del Vendrell on hi havia un restaurant que li tenia el cor pres; la “Fonda del Pi” una taverna fundada l’any 1906 per Josep Solé Sendrós en un extrem de la Rambla vendrellenca en el nº 2, on com era costum a tavernes i cellers de l’època es penjava una branca de pi a la porta d’entrada per anunciar que ja s’oferia el vi jove. D’aquí va esdevenir el nom de l’establiment.

Des d’un Xató, plat típic per excel·lència, el rap al cava o el bacallà amb gambes fins un caldo de bogavant han estat especialitats de la casa. Amb una decoració modernista quadres i fotografies penjaven de les seves parets..

Quasi sempre era en Francesc Solé, el nostre “Siscu Romatic” home agradable de conversar propietari d’una “rubia”; un vehicle amb carrosseria de fusta amb el que feia el servei de taxi. El Siscu n'era el taxista de confiança de la familia Miró amb ells van recorre amunt i avall pel Camp de Tarragona i altres indrets d'interes personal dels Miró. Era doncs el taxista de Mont-roig qui anava a Barcelona a buscar al “Sr. Joan i la Sra Pilar” com ell el tractava, be a l’aeroport si venia de Mallorca o be al Passatge del Crèdit; el domicili barceloní d’en Miró. Durant el viatge el Siscu Romatic li anava explicant les novetats del poble, qui si a passat aixó o alló... i ja s’ho feien venir be perquè d’anada cap a Mont-roig dinar a el Vendrell. A Miro li agradava molt el tracte familiar dels amos de la fonda del Pi. Però a la Sra Pilar no li feia gaire gracia aturar-se a la fonda perquè en Miró estava a dieta i no podia fer excessos en el menjar i clar davant d’un apart de la Fonda del Pi, qui es podia resistir

Les ultimes noticies d’aquest establiment es que havia tancat portes....

Fotografia de la dedicatoria que'n Miró va fer a la Fonda del Pi, es pot lleguir: “amb un bon record del Vendrell i de la Fonda del Pi, amb ganes de voltar el mon i torna-hi a dinar” Miró 11/1/65

UNA DE ROTULS....

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Perque Mont-roig C?. Es que som un poble de tercera? (categoria A, B i C) o potser hi ha Mont-roig A i Mont-roig B . Crec que el mes llogic es posar Mont-roig del Camp. Que dius? que ho fan per estalviar cartells i rotulació. Cony entre els de Madrid que volen que es rotuli tot en castellá perque els rotuls en català desorienta als turistes i la Generalitat de Catalunya (fins amb això hem de ser garrepes) que per estalviar ens retalla el nom. al final no se on anirem a....Potser a la llarga a Mont-roig D.

Ep! els que s'ofenen per que sempre critiquem aqui a la garrofa. aquest cop també ho farem. Primer a la Generalitat que crec que es qui te competencia sobre la carretera (la Generalitat, la mateixa que tenia que arrenjar l'avinguda Catalunya perque era la veritable carretera despres del desviament del seu pas pel carrer A. Sardá i no ho va fer mai) I l'Ajuntament que també el criticaras? Doncs tambe anonims meus, per consentir que no es rotuli be el nom del municipi.

NOTA: El petit cartellet de sota es d'una parella que es casava a l'ermita i indicava l'itinerari als assistents no direm nom per preservar la seva identitat.