dimecres, 20 de desembre del 2006

Des-concert de nadales?


Fa una estona que acabo d'arribar del tradicional concert de nadales que l'escola Mare de Deu de la Roca ens obsequia cada any.
El concert es fa a l’Església de Sant Miquel Arcàngel; nosaltres la coneixem per "l’església nova" d'altres per "la catedral del Baix Camp"
Cal dir que l’acústica es horrible; la reverberació i l'eco fan que molts cops sigui del tot impossible entendre el que es canta. Si a tot això hi afegim la mala educació d'uns pares,oncles o avis i avies que no paraven de xerrar pels colzes, nomes, com si d'un brumarot gegant es tractes, es podia percebre un: brouuooouuuouuooooo!!! general i els pobrets infants que porten tot un trimestre assajant les cançons per oferir aquest concert ni se’ls sentia del coll de la camisa.
-Avia que te ha semblat?- deia una nena rosa en acabar,
-Molt be filla meva- contestava l'avia..
Embustera! senyora vostè es una embustera i mentidera (i ja no li cauran les dents perquè ja no n'hi queden) s'ha passat tota l'estona davant meu xerrant amb la veïna sobre el capítol d'ahir de "Mar de fons", mentre la seva neta es desganyitava per dir alló de...- A Betlem me’n vull anar... La professora de cant ja anava demanant ja de tant en tant silenci, però res de res... (jo volia soltar un - Voleu callar collons!- però a l’església quedava molt lleig, no era el lloc) i algun que altre tímid: Psss! s’esmicolava per la sala, però res de res.
Com volem fer creure als nostres fills si no sabem educar-los? I l' educació, la bona, passa primer per ser educats nosaltres, els grans, de qui suposadament ells, han d'aprendre exemple.
Als concerts, als teatres, a les esglésies si esta en silenci....
Gracies nens i nenes pel vostre esforç, que tingueu un bon Nadal.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Això passa a Mont-Roig del Camp i a molts altres llocs... a Barcelona per exemple (pista! sóc de BCN per si vols investigar) també esta ple de maleucats... i la gent gran, que sempre es queixa tant del jovent, moltes vegades son els pitjors, sobretot amb cops de colze i empentes al metro...

- Blocaire Invisible

Pere Tarter ha dit...

a mi també m'emprenya i molt. Sobre tot als enterraments. Vaig anar a un a la Trinitat i allò era un xivarri! Quina passada!