Avui he pogut escoltar el disc de la marató de tv3. Es molt bo, en arribar al el track 9 i en escoltar aquell "tears in heaven" interpretat per en Jofre Bardagi i el grup "la Puerta de los Sueños" una llagrima a vessat dels meus ulls. Poques cançons han conseguit tocar-me la fibra sensible com aquesta i us puc jurar que feia temps que no ho feia. Potser perque ser el motiu que va portar al seu autor l'Eric Clapton a composar-la. potser es que ja respirem l'aire pre-nadalenc, potser perque ser que hi ha persones amigues que conec pel bloc que hores d'ara ho pasen malament i la barreja de tot es un xic explosiva. De totes maneres escolteu-la us ho recomano. I al qui correspongui...gracies per la cançó.llagrimes al cel
Diràs el meu nom? Si ens trobem al Cel.
Serà tot igual? Quan ens trobem al Cel
Haig de ser fort i anar endavant perquè no arribaré,
a prop teu.
Em coneixeràs?
Si ens trobem al Cel.
I m’ajudaràs? Quan ens trobem al Cel.
Serà tot igual? Quan ens trobem al Cel
Haig de ser fort i anar endavant perquè no arribaré,
a prop teu.
Em coneixeràs?
Si ens trobem al Cel.
I m’ajudaràs? Quan ens trobem al Cel.
Caminaré de dia i nit per trobar-hi
un sentit,
a prop teu.El temps m’enfonsarà,
el temps em cansarà,
em pot trencar el cor.És això el què em dius? És això?
a prop teu.El temps m’enfonsarà,
el temps em cansarà,
em pot trencar el cor.És això el què em dius? És això?
Segur que al Cel, has trobat pau.
No hi hauran més llàgrimes,
a dins meu.
6 comentaris:
És xula la cançó, tot i que no soc gaire partidari de les traduccions de les cançons ;)
- Blocaire Invisible
És una cannçó preciosa. Entenc el que t'ha passat. Una abraçada
Doncs mirarem de trobar la música...
Visca Mont-roig!
la música és essencial a la meva vida. Sense la música queden sensacions internes que es queden sense experimentar.
gracies per deixar petjades al meu bloc
Joan: La musica es el meu mon,Soc music, sense ella no podria viure, m'agrada saber que tu també l'estimes
Si tots els dictadors, militars, assesins en general..escoltessin mes musica....aniriem millor,no?
Espectacular veu la de la noia de "La Puerta de los Sueños", a mi també s'em fa posar la pell de gallina. Però per altres motius, em decanto més per la dels Gossos o la de la Elena Gadel i en Víctor.
Tens un blog molt ben parit!
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada