Cultura rima bé amb literatura, amb amargura, cura i aventura, amb pura caradura i amb censura, amb futura obertura i dictadura,
amb captura, paüra i amb tortura amb pintura, arquitectura i escultura, amb clausura, tonsura i vestidura, amb pastura, atura i amb verdura,
amb conjura, cura i musculatura, candidatura i caricatura, amb cintura i amb magistratura, amb criatura, usura i confitura, amb mesura, amb mesura.
Cultura és una paraula delicada, tan perillosa com la dinamita, generalment en manca més que en sobra, generalment tothom en necessita.
Cultura jo no en faig, jo tan sols canto cançons de gust dubtós -m'ho han dit a voltes-, d'altres han opinat que sovintejo amb certes paraulotes poca-soltes.
Jo crec que la cultura, i que em perdonin, té més a veure amb gana que amb Beethoven, si no, proveu d'escoltar-vos la Quinta, sense ni haver sopat, ni que us estovin.
La cultura és usada pels dos bàndols, els que la van desfent sense manies perquè fa raonar i no és rentable, els campanuts tibats que se la guarden.
No cal que us capfiqueu, us repeteixo, que abans s'ha de menjar, jeure i pair; després, ja en parlarem si en teniu ganes, que ningú s'ha ferit per no llegir.
Més tard diran que sóc contradictori, què és el que vull dir amb això, vosté mateix, jo em faig la meva cuina i si li agrada, si en vol venir a menjar, el convidaré,
jo em faig la meva cuina i si tens gana i m'ho demanes bé, te'n donaré; en fi, per un preu que crec raonable, podràs mastegar un sol, la, si, do, re.
amb captura, paüra i amb tortura amb pintura, arquitectura i escultura, amb clausura, tonsura i vestidura, amb pastura, atura i amb verdura,
amb conjura, cura i musculatura, candidatura i caricatura, amb cintura i amb magistratura, amb criatura, usura i confitura, amb mesura, amb mesura.
Cultura és una paraula delicada, tan perillosa com la dinamita, generalment en manca més que en sobra, generalment tothom en necessita.
Cultura jo no en faig, jo tan sols canto cançons de gust dubtós -m'ho han dit a voltes-, d'altres han opinat que sovintejo amb certes paraulotes poca-soltes.
Jo crec que la cultura, i que em perdonin, té més a veure amb gana que amb Beethoven, si no, proveu d'escoltar-vos la Quinta, sense ni haver sopat, ni que us estovin.
La cultura és usada pels dos bàndols, els que la van desfent sense manies perquè fa raonar i no és rentable, els campanuts tibats que se la guarden.
No cal que us capfiqueu, us repeteixo, que abans s'ha de menjar, jeure i pair; després, ja en parlarem si en teniu ganes, que ningú s'ha ferit per no llegir.
Més tard diran que sóc contradictori, què és el que vull dir amb això, vosté mateix, jo em faig la meva cuina i si li agrada, si en vol venir a menjar, el convidaré,
jo em faig la meva cuina i si tens gana i m'ho demanes bé, te'n donaré; en fi, per un preu que crec raonable, podràs mastegar un sol, la, si, do, re.
Francesc Pi de la Serra
.
(fa temps que no publico una canço que m'agrada i aquesta es una que m'agrada molt . Avui l'he recordat llegint un comentari del Tondo Rotondo en un post de Tarragona 2016)
4 comentaris:
Dimarts 20 vaig a Montroig del Camp per motius de feina. Quelosepas!
ostres i jo con estos pelos!
benvinguda al poble espero que t'agradi, si et puc ajudar o fer de guia, no ho dubtis
Veig que la pregunta que vaig llençar al ciber-vent ha arribat fins a Mont-roig, al l'igual que hi arribarà la Candela... si seguim així Mont-roig esdevindrà capital blocaire dels Països Catalans tropicals.
ostres,ostres,ostres a la Candela l' anomenarem veïna predilecta o be ambaixadora de "Mont-roig, capital blocaire 2008" mira llenço aquesta idea per si cola, i ens fan capital d'alguna cosa
Publica un comentari a l'entrada