Tot seguint el suggeriment d'en Joan ; un amic blocaire continuare publicant cosetes vers la relació d'en Joan Miró i Mont-roig. Espero que el post d'avui us agradi, gracies.
El 20 de juny de 1932, l’artista nord-americà Alexander Calder i la seva esposa Louisa, van enviar una postal a la familia Miró des de Massachusetts per anunciar-los la seva intenció de passar a visitar-los a Mont-roig “Hola som els “Calderos”. Pensem arribar a Barcelona entre l’1 i el 15 de setembre. Confirmeu-nos si aquestes dates us són convenients, perquè pensem visitar-vos a Mont-roig...” (els “Calderos” era el pseudònim que Joan Miró i la seva muller Pilar Juncosa feien servir de manera amistosa en referir-se al matrimoni Calder).
Alexander Calder va nèixer a Philadelfia al 1898 i a part d’estudiar enginyeria, va ser un famós escultor, pintor i dibuixant. La seva mare ( Nanette Leterer ) era pintora i el seu pare Alexander Calder i el seu avi Alexander Milne Calder eran escultors coneguts. El 1926 féu a París un conjunt de figuretes de fusta i filferro articulades que ell va anomenar el “Calder’s Circus”, que el portaren a fer escultures de filferro. Més tard s'encaminà cap a l'art abstracte, dins el qual pintà alguns quadres (Composició, 1930), i féu escultures entre les quals els 30 mòbils presentats a la Galeria Vignon de París el 1932. Amb els mòbils són íntimament relacionats dos altres tipus escultòrics del mateix Calder: els standing mobiles (Pètals vermells, 1942; La Muntanya, 1957; Espiral, 1958; Palau de la UNESCO, París) i els stabiles, que presenten una llarga evolució des de les primeres escultures abstractes (Balena, 1937; Spiny, 1942; Teranyina del matí, 1945) fins a les formes monumentals, on el moviment i els espais buits són fonamentals (El falcó, 1963; El baró, 1965; Cinc ales, 1967). A més, ha fet il·lustracions, decoracions, joies, aiguades i fonts. Va morir a Nova York l’any 1976
Dons així va succeir, el dia 9 de setembre de 1932, Alexander Calder i la Louisa, van arribar a Barcelona desprès de passar catorze dies en el vaixell “Cabo Tortosa” i fer una escala a Màlaga i conèixer la ciutat natal d’en Picasso. Tres dies desprès van agafar un tren direcció a Tarragona, i en concret a la estació de Cambrils. Des de allí una tartana els conduiria fins a Mont-roig, aquest era un trajecte força conegut per la família Miró dons era l’utilitzat per qualsevol que arribes en aquella època en tren a Cambrils, per anar desprès a Mont-roig.
El 12 de setembre arriben al mas Miró i al llarg de la seva estada, els dos matrimonis, els Miró i els Calder visiten Tarragona, on a part de visitar la Catedral i el casc antic, assisteixen a una cursa de braus a la plaça de toros. També van anar a Cambrils, el seu port de pescadors a l’arribada i la subhasta del peix.
“Els Calderos” tenien previst desprès de l’estada a Mont-roig anar a París, es per això que viatjaven amb unes maletes on transportaven el “Calder’s Circus” aquell circ de butxaca, fet amb molt d’enginy amb uns filferros i aconseguint el moviment dels objectes amb petites politges o be simplement amb la mà, això si amb molta gracia i humor.
Alexander Calder va nèixer a Philadelfia al 1898 i a part d’estudiar enginyeria, va ser un famós escultor, pintor i dibuixant. La seva mare ( Nanette Leterer ) era pintora i el seu pare Alexander Calder i el seu avi Alexander Milne Calder eran escultors coneguts. El 1926 féu a París un conjunt de figuretes de fusta i filferro articulades que ell va anomenar el “Calder’s Circus”, que el portaren a fer escultures de filferro. Més tard s'encaminà cap a l'art abstracte, dins el qual pintà alguns quadres (Composició, 1930), i féu escultures entre les quals els 30 mòbils presentats a la Galeria Vignon de París el 1932. Amb els mòbils són íntimament relacionats dos altres tipus escultòrics del mateix Calder: els standing mobiles (Pètals vermells, 1942; La Muntanya, 1957; Espiral, 1958; Palau de la UNESCO, París) i els stabiles, que presenten una llarga evolució des de les primeres escultures abstractes (Balena, 1937; Spiny, 1942; Teranyina del matí, 1945) fins a les formes monumentals, on el moviment i els espais buits són fonamentals (El falcó, 1963; El baró, 1965; Cinc ales, 1967). A més, ha fet il·lustracions, decoracions, joies, aiguades i fonts. Va morir a Nova York l’any 1976
Dons així va succeir, el dia 9 de setembre de 1932, Alexander Calder i la Louisa, van arribar a Barcelona desprès de passar catorze dies en el vaixell “Cabo Tortosa” i fer una escala a Màlaga i conèixer la ciutat natal d’en Picasso. Tres dies desprès van agafar un tren direcció a Tarragona, i en concret a la estació de Cambrils. Des de allí una tartana els conduiria fins a Mont-roig, aquest era un trajecte força conegut per la família Miró dons era l’utilitzat per qualsevol que arribes en aquella època en tren a Cambrils, per anar desprès a Mont-roig.
El 12 de setembre arriben al mas Miró i al llarg de la seva estada, els dos matrimonis, els Miró i els Calder visiten Tarragona, on a part de visitar la Catedral i el casc antic, assisteixen a una cursa de braus a la plaça de toros. També van anar a Cambrils, el seu port de pescadors a l’arribada i la subhasta del peix.
“Els Calderos” tenien previst desprès de l’estada a Mont-roig anar a París, es per això que viatjaven amb unes maletes on transportaven el “Calder’s Circus” aquell circ de butxaca, fet amb molt d’enginy amb uns filferros i aconseguint el moviment dels objectes amb petites politges o be simplement amb la mà, això si amb molta gracia i humor.
El dia 19 de setembre, va arriba un dels moments més emocionants Miró havia demanat a Calder que realitzes una funció del “Calder’s Circus” la familia Miró va convidar al personal de la finca i a els veïns dels masos propers. Allí dons s’hi van aplegar una gernació encuriosida per veure aquell estranger extravertit que realitzava números de circ amb l’ajut de la seva muller, que s’encarregava de l’acordió i del gramòfon, on sonava una entre d’altres la cançó “Ramona”.
La setmana que van passar a Mont-roig va deixar molts records inesborrables, i també objectes que Calder realitzava esporàdicament amb les seves mans, tan hàbils. Amb l’ajut d’unes alicates en Calder va transformar unes simples llaunes de conserves en cendrers, tallant la part cilíndrica en diverses tires horitzontals que servien per a posar-hi els cigarrets. Comentava Pilar Juncosa: “ Un dia que jo feia un jersei de mitja, la troca no parava de caure’m i d’embolicar-se per terra. Aleshores Calder va venir amb un filferro a les mans i va penjar la troca en una branca de l’arbre que em donava ombra”.
La setmana que van passar a Mont-roig va deixar molts records inesborrables, i també objectes que Calder realitzava esporàdicament amb les seves mans, tan hàbils. Amb l’ajut d’unes alicates en Calder va transformar unes simples llaunes de conserves en cendrers, tallant la part cilíndrica en diverses tires horitzontals que servien per a posar-hi els cigarrets. Comentava Pilar Juncosa: “ Un dia que jo feia un jersei de mitja, la troca no parava de caure’m i d’embolicar-se per terra. Aleshores Calder va venir amb un filferro a les mans i va penjar la troca en una branca de l’arbre que em donava ombra”.
(Dema dia 20 d'abril es l'aniversari del naixement d'en Joan Miró. Publico avui aquest post com homenatge aquest gran homenet que tant i tant em fascina)
4 comentaris:
Això també és un exemple de memòria històrica!
Em resulta especialment interessant el fet que en Miró fes d'amfitrió dels seus amics en la visita que varen fer per Tarragona el 1932.
Desconeixia en Calder i la seva activitat artística...
salut món!
Joan Miró, Calder... En tenim tants!
Homes que amb el seu talent han donat una empenta a Catalunya i el seu nom s'ha escampat més enllà de les fronteres!
Gràcies!
Desconeixia els Calder... realment apassionant!
Gràcies mon a la teva informació, ahir vaig recordar la data de naixement de Miró.
Publica un comentari a l'entrada