Miró i el món del cinema

La relació entre el cineasta Pere Portabella i el pintor Joan Miró, va ésser esporàdica, però llarga i intensa. La solidaritat del pintor (el cartell del 1er. de maig de 1968 per a CC.OO.), i també amb la seva presència l'any 1970 en la tancada d'intel·lectuals i artistes a Montserrat.

O bé l’any 1969 amb motiu de l'exposició "Miró otro", organitzada pel Col·legi d'arquitectes de Barcelona, on Joan Miró va pintar les vidrieres de la façana de l'edifici com a reclam-cartell d'aquesta, i, no sense polèmica, la va esborrar el dia de la clausura.
Amb mútua complicitat entre els dos Portabella va realitzar el curtmetratge "Miró l'Altre". Avui dia aquest documental resta com testimoni de l'acció Miró i de la ingerència còmplice d'un altre mitjà com es el cinema.
l’any 1972 Miró va fer el cartell de la pel·lícula "Umbracle" d’en Portabella. És l'únic cartell de Joan Miró dedicat al cinema. Amb l'import de la venda de les litografies del cartell, En Portabella va poder finançar bona part de la pel·lícula. Com diu el cineasta: “Aquesta va ser la doble contribució de Miró envers mi com a cineasta i amic”. I explica l’anècdota de que: “Quan en Miró i en Miquel Gaspar em van avisar que tenien l'original del cartell perquè l'anés a veure, varem descobrir que en el títol, "Umbracle", hi faltava la lletra "A". La primera reacció dels amics Gaspar, va ser avisar Miró perquè corregís l'error. M'hi vaig oposar, i així s'ha quedat. M'imagino que aquests fets també han contribuït a que tingui una especial predilecció per a "Umbracle".
Va ser l’any 1973 Joan Miró intervé vers la Galeria Maeght perquè encarreguessin la realització de dos curt-metratges a en Portabella. L'un sobre l'elaboració d'un gran tapís a Tarragona ( el de la Creu Roja), a càrrec de l'especialista Josep Royo, un reconegut creador tèxtil, format a l'Escola Catalana de Tapís de Sant Cugat, i l'altre sobre el procés d'elaboració d'escultures a Llinàs de Munt.
Com a pròleg dels documentals, Portabella havia pensat rodar una seqüència al mas Miró a Mont-roig. Miró li havia parlat tant i tant de la masia i l’entorn. Van anar a passar un dia a Mont-roig, amb calçotada inclosa en un restaurant de Valls.
Les passejades sense pressa, des de l'interior i l'exterior del mas, fins als turons propers de Mont-roig, van servir perquè Miró no parés de parlar, motivat i estimulat per la seva estada en l'escenari-espai més fortament present en el seu imaginari. Miró sempre deia que anava a Mont-roig per carregar bateries. ” Mont-roig es una religió per a mi”
Al capvespre, en acabar el recorregut a la terrassa del mas. Portabella explica que li va proposar a Joan Miró que ell mateix fe un guió- sipnosi del recorregut de Mont-roig, I molt gustosament Miró hi accedir.
Sis mesos més tard tenia el guió acabat per fer-lo arribar a en Portabella. I com diu el cineasta: “Miró va complir, jo encara no; estic en deute amb ell”.
la desapareguda revista d’art “Cave Canis”, on un dels seus editors era Vicenç Altaió, comissari del conjunt dels actes que es van celebrar l’any 1993 per commemorar el centenari del naixement de l’artista. Va publicar el març de 1996 aquest guió de set pagines manuscrites Portabella va presentar el guió d’en Miró com «testimoni de la relació de l’artista amb el mon del cinema, un camí que desgraciadament no se ha desenvolupat».