Na Maria Dolors, l’única filla d’en Miró sofrí un accident d'automòbil en un pas a nivell de Mont-roig quan anava cap a la platja. En sortí molt greument ferida. Va ser atesa a Tarragona pel doctor Rafael Orozco i per sort guarí feliçment. Miró en va quedar molt agraït per les atencions i els serveis. El doctor Orozco va renuncià als honoraris i li demanà a Miró un quadre per a l'Hospital de la Creu Roja (Avinguda Maria Cristina de Tarragona). En aquell temps l’hospital estava en fase de construcció i el doctor Orozco havia rebut la proposta de dirigir-lo. Joan Miró accedir a donar un tapís; el primer. A primers de l'any 1967 pintà el que seria el cartró (que el va comprà Banca Catalana per quatre milions de pessetes, diners que van revertir en el mateix Hospital). El tapís es realitzà a la Manufactura de Sant Cugat, a cura d’en Josep Royo, mestre tapisser de l'Escola Catalana de Tapisseria; Aquest tapís va estar batejat per Miró amb el nom de “el Tapís de Tarragona”.
A finals del mes de novembre de 1970, després de ser exposat a la Sala Gaspar de Barcelona, el “Tapís de Tarragona”, de Joan Miró, arribà en aquesta ciutat. Fou apreciat i agraït no solament per l'Hospital de la Creu Roja, l'entitat que el rebia, sinó també per gent de tots els estaments que es reuniren al voltant de Joan Miró
Amb motiu de l’arribada a Tarragona del tapís es van organitzar exposicions bibliogràfiques i de gravats, i una recepció especial a la Llibreria de la Rambla, (cau de la intel·lectualitat tarragonina) on acudiren gent de Tarragona i de les comarques del Camp. Miró era considerat més que un artista, i en la seva obra s’hi reflectia un aire reivindicatiu de certes s llibertats. “El Tapís de Tarragona” va causar admiració i fou l'origen d'una sèrie no gaire llarga, però sí substanciosa, d'encàrrecs per a Joan Miró: un tapís de 6x11 m per a la Port Authority de Nova York, que des de 1974 estigué instal·lat a les Torres Bessones i sofrí la destrucció de l'11 de setembre de 2001; un altre tapís també molt gran per a la National Gallery de Washington; un altre de 5x7 m per a la Fundació Miró; un altre de 2,80x4,80 m per a la Fondation Maeght a Saint-Paul-de-Vance; un altre per a «la Caixa», del qual sortí el conegut logotip; ( ja hi dedicarem un post al logos de “la Caixa”) una segona versió del Tapís de Tarragona i una col·lecció de 6 peces petites que es coneixen pel nom de “sobreteixims”. D’aquests “sobreteixims” n’hi ha un al Centre Miró de Mont-roig del Camp, donació de la familia Miró amb motiu del centenari de l’artista. Aquests tapissos els havien realitzat artesanament en Josep Royo i el seu equip (aquest escollí un equip de «cinc noies, alumnes») l'havien realitzat al taller-estudi de “la Farinera”; una antiga fàbrica del carrer de Sant Miquel prop de les anomenades "100 escales" que estava buida per haver cessat en l'activitat mercantil. La Farinera visqué dies, setmanes i mesos memorables. Miró venia tot sovint i mantenia llargues sessions de treball discutint amb Royo la jugada. Amb tot, les coses es feren amb discreció. Miró sempre evità de fer espectacle del seu treball. Trobava molta satisfacció a circular d'incògnit.
El meu primer contacte visual amb l’obra d’en Miró (que jo recordi) es aquest “Tapís de Tarragona” El veia quatre cops al dia en un anar i venir de la escola, tot passant per l’avinguda Reina Maria Cristina i a traves dels vidres de la Creu Roja. Jo m’hi aturava força estona a contemplar-lo tenia uns 10 anys i no sabia que l’autor d’aquell batibull de fils i colors era en Joan Miró. El meu segon contacte amb el mon mironià també te relació amb els tapissos...però això serà un altre historia per explicar...si voleu
Últimament el "tapís de Tarragona" estava instal·lat a Casa Castellarnau. A l’espera del trasllat al Museu d’art Modern
A finals del mes de novembre de 1970, després de ser exposat a la Sala Gaspar de Barcelona, el “Tapís de Tarragona”, de Joan Miró, arribà en aquesta ciutat. Fou apreciat i agraït no solament per l'Hospital de la Creu Roja, l'entitat que el rebia, sinó també per gent de tots els estaments que es reuniren al voltant de Joan Miró
Amb motiu de l’arribada a Tarragona del tapís es van organitzar exposicions bibliogràfiques i de gravats, i una recepció especial a la Llibreria de la Rambla, (cau de la intel·lectualitat tarragonina) on acudiren gent de Tarragona i de les comarques del Camp. Miró era considerat més que un artista, i en la seva obra s’hi reflectia un aire reivindicatiu de certes s llibertats. “El Tapís de Tarragona” va causar admiració i fou l'origen d'una sèrie no gaire llarga, però sí substanciosa, d'encàrrecs per a Joan Miró: un tapís de 6x11 m per a la Port Authority de Nova York, que des de 1974 estigué instal·lat a les Torres Bessones i sofrí la destrucció de l'11 de setembre de 2001; un altre tapís també molt gran per a la National Gallery de Washington; un altre de 5x7 m per a la Fundació Miró; un altre de 2,80x4,80 m per a la Fondation Maeght a Saint-Paul-de-Vance; un altre per a «la Caixa», del qual sortí el conegut logotip; ( ja hi dedicarem un post al logos de “la Caixa”) una segona versió del Tapís de Tarragona i una col·lecció de 6 peces petites que es coneixen pel nom de “sobreteixims”. D’aquests “sobreteixims” n’hi ha un al Centre Miró de Mont-roig del Camp, donació de la familia Miró amb motiu del centenari de l’artista. Aquests tapissos els havien realitzat artesanament en Josep Royo i el seu equip (aquest escollí un equip de «cinc noies, alumnes») l'havien realitzat al taller-estudi de “la Farinera”; una antiga fàbrica del carrer de Sant Miquel prop de les anomenades "100 escales" que estava buida per haver cessat en l'activitat mercantil. La Farinera visqué dies, setmanes i mesos memorables. Miró venia tot sovint i mantenia llargues sessions de treball discutint amb Royo la jugada. Amb tot, les coses es feren amb discreció. Miró sempre evità de fer espectacle del seu treball. Trobava molta satisfacció a circular d'incògnit.
El meu primer contacte visual amb l’obra d’en Miró (que jo recordi) es aquest “Tapís de Tarragona” El veia quatre cops al dia en un anar i venir de la escola, tot passant per l’avinguda Reina Maria Cristina i a traves dels vidres de la Creu Roja. Jo m’hi aturava força estona a contemplar-lo tenia uns 10 anys i no sabia que l’autor d’aquell batibull de fils i colors era en Joan Miró. El meu segon contacte amb el mon mironià també te relació amb els tapissos...però això serà un altre historia per explicar...si voleu
Últimament el "tapís de Tarragona" estava instal·lat a Casa Castellarnau. A l’espera del trasllat al Museu d’art Modern
10 comentaris:
Lo més trist d'aquesta històrie és l'estat de deixadesa en què actualment es troba aquest bell tapís...
La Tarragona Patrimoni de la Humanitat no abarca ni les èpoques medieval, ni moderna ni contemporània: i això es nota a nivell cultural.
Gràcies Mon per fer-nos partíceps d'aquests relats culturals.
Estic amb els deures...
Bon capde!
que passa que al costat de l'enquesta hi ha propaganda del pp?¿?¿que no tenen cap vot i se'ls ha dajudar?¿
agrairia que es retirés akesta propaganda dalli
Xaky: ho sento jo no puc retirarla (coses del senyor Google)....ingnora-la com hem fet els altres . A mes som una mica madurs intel.lectualment per passar de segons que.... El que et pregaria en un altre ocasió es que el comentari que facis el facis sobre l'escrit (en aquest cas tapís de Tarragona)
seria molt preguntar si l'escola era el col.legi Sant Pau?
et felicito per la tasca d'investigació.
si era el col.legi Sant Pau
jo també...
bons records aquells.
els millors anys de la meva vida ho puc jurar
vaig anar-hi del 1977 al 1985... l'EGB. Fa 30 anys!
Ara hi va el meu fill i ja no és el mateix. La nostàlgia!
ui jo desde el 68 fins el 75
Publica un comentari a l'entrada