Per a mi tardor es sinònim de colors grocs, ocres i marrons, bolets i rovellons, Tots Sants, flors al cementiri, difunts, castanyeres ...castanyes caleeentes! Panellets i vi ranci o moscatell i mistela... tardes de “tenorio” al teatre...records per compartir ...(deu ser l’edat)L’amic blocaire “1000i1 900” ens envia aquest escrit i ens porta també els seus records del temps de castanyes al poble...
Llegia al bloc d’en Puig d’en Cama, la desaparició del venedor de castanyes de la plaça Catalunya de Reus. Em bé a la memòria, que a Mont-roig també varem tenir una persona que també va desenvolupar aquesta figura típica del paisatge urbà i de poble d’aquestes dates, és tractava del Sr. Manolo Aguilera de tots conegut pel “xurrero”, i que cada any muntava la seva paradeta de castanyes al carrer. Primer em sembla recordar vora l’actual Centre Miró quan era el cinema de la sala parroquial on també regentava la paradeta de xuxes a l’interior i més tard al baixos del carrer major on abans hi havia telèfons. També el recordo com un tot terreny en el mon de la venda, a les ja esmentades activitats cal afegir-hi gelats de cucurutxo amb un carro típic pintat verd i blanc, xurros, patates fregides de “xurrero”.
Deixarem que siguin els amics blocaires els que ens aportin els seus records per anar ampliant aquest post amb els seus comentaris i fer com altres vegades memòria col·lectiva d’una festa que sembla “atacada” per un virus anomenat: Halloween
Deixarem que siguin els amics blocaires els que ens aportin els seus records per anar ampliant aquest post amb els seus comentaris i fer com altres vegades memòria col·lectiva d’una festa que sembla “atacada” per un virus anomenat: Halloween
Com sempre a sota el garrofer......!
15 comentaris:
epss
aki sota la morera
com si fos ara els diumenges a la tarda tocava casino al cine i a la mitja part del cine tots vaixabem al carrer a comprar a cal xurreru
opss kins bunyols no feia noi
apa adeusiau
records i ... sí, ens fem grans !!! ... salut
epss, gen del poble!
jo recordo que a la sala parroquial (esglesia vella) a la mitja part del cinema compravem les paperines de castanyes del manolo "xurrero" i ens les cruspiem dins a la sala, a fosques, i de tant en tant anaven acompanyades de cucs. Quins temps! parlem d'uns 35-40 anys!
aquesta setmana hem negat al nostre fill petit la proposta que tenia dels amics per disfresar-se i sortir pel poble a "pidolar" per les cases amb motiu del"hallowen".
es alucinan la capacitat que tenim per importar segons quines costums i tradicions, i en canvi, som incapaços de mantenir les nostres. i segons per qui, encara son mal vistes.
crec que tots plegats, adults i joves hem de treballar per aquesta causa, i inculcar als mes petits que hem de conservar i mantenir vives les nostres arrels, que si no ho fem nosaltres, no ens ho faran des de fora.
Ah!, i compte amb els abusar.ne de les castanyes i panallets!
adeusiau
La més antiga referència del "Churerro" que tinc és una fotografia meva als 3 anys a la plaça Joan Miró (abans plaça Castelar)de fa més de 40 anys, on al meu darrera i al peu del campanar hi ha una caseta de fusta de color verd on em diuen que hi venia el Xurrero les seves especialitats.
Recordo moltes vegades encara els cucurutxos que feia al l'estiu,amb un gust "especialment bo" que no he trobat mai en lloc més que a Mont-roig. El sabor era com de vainilla, però tirant a crema catalana o natilles... realment indescriptible però boníssims. Recordo que m'en comprava un a la mitja part del futbol i un altre a l'hora del cine (aquí ja havia escurat el moneder). Eren altres temps.
També podriem parlar del caramels cilíndrics (com un llàpis) que venia al cinema de la sala parroquial (actual Església Vella) i als que hi féiem "punxa" tot fent-los girar rápidament a la boca i aprofitàvem la foscor de la sala per, amb una burxada, fer saltar algún company del seu seient a mitja película.
El "churrero" tenia un local al carrer Major davant del casino..Jo recordo veure la Sra Lurdes (mare del actual President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach) que treballaba al Institut S. Vilaseca de Reus. comprar unes grans bosses de patates al "Xurrero" i l'endema menjar-ne a l'Institut per dinar.
miquelangel: aixo es com lo del Pare Noel (producte de marketing total) crec que tindriem de fer una campanya per promocionar el nostre "caga tio" i els reis d'orient... despres hi ha molts que parlen amb la boca plena de catalanitat, catalanisme i histories similars...Uff i no parlem dels mc donals quand tenim el nostre pa amb tomaquet i pernil.. apa salutacions
de Mont-roig, no recordes també al xurrero amb el seu carratonet venen els gelats per la festa de Sant Jaume,Sant Roc i La Mare de Déu per les Pobles
i al camp de futbol, al garito que tenia al entrar a l'esquerra, jus damunt les grades. algunes vegades i feia cap una pilotada per damunt les ampolles. sempre els diumenges per la tarda. recordo que hi anavem a buscar xiclets i veiem als grans que hi feian el "caraquillos". era quan jugaven els germans "beatets", el miquel i el salvador "cot", el "tutu", el damia "fasol",...
ja ha plogut, ja.
Si noi ja que ha sortit el tema, quines tardes de futbol aquelles, el camp plé. Ara la feina és ser els onze per fer l'equip, aquesta setmana el Mont-roig tercer d'últim i el Miami penúltim.
eps com corriem per estar al marcador o agafar pilotes
despres al casinu al cine
o a cal panaderu
i va sortir tot allo del cine apte
fot-li fort
que mes de un va dormir al cotxe
jejejeje
apa
sota la morera veienles vindre
PER TOTS SANTS
AVUI, UN, DOS TRES, MISTOS!!!
Avui dia 28 d'octubre del 2007, es un dia trist per la memoria historica.
Avui a Roma s'han beatificat els perseguits per les ordres rojes, els que foren torturats, mutilats i finalment morts, torturats als vorals de les carreteres, dels marges dels camins o a les parets inocents dels cementiris. Es clar estem parlant dels asesinats catolics.
Avui mateix, sembla imposible, que despres de tans anys, 67, encara algú digui i transmeti:
"Tu ja saps, el que varen fer els rojos, com pots dir que avui es un dia trist, avui es el reconeixement de les morts sense sentit! " comfirma el meu interlocutor, " els rojos van matar molta gent, abans i durant la guerra!" " 1934,1936,1939"
Avui el meu interlocutor m'asebenta que han retirat el monument de " Los caidos por Dios y por la patria " del cementiri municipal, segons ell, no feia cap nosa a ningú.
Avui es un dia molt trist, ja que moltes families d'aqui del nostre municipi, no saben, com varen morir els seus allegats ( marits, pares, fills, germans, cosins, nuvis ...), com que varen ser cridats a files en defensa del Govern de la Republica, per lluitar contra l'ejercit insurrecte del general FRANCO, resulta que entre els morts del bando republicà, entre ells si compten capellans i religiosos i seglars creients, gent que es mereixen estar al costat de Roma.
Avui, persones asesinades durant i desprès de la guerra 1936-1939-1945, assesinats a les plaçes de braus, fent-los servir de toros de lidia i morts com a tals i despres arrosegats per l'arena amb clamor, pregunteu al extremenys, o aqui al llevant, que els afusellaven a munts el diumenges, perque aixi anirien al cel, varen ser de 23000 a 25000, despres de la guerra,1939-1945.
Els nostres avis, ens explicaven que entre els anys 1939-1944, a les matinades, segons com venia l'aire,es sentien les amatralladores, aixo aqui a casa nostre.
Qui no s'hen recorda de l'honor concedit per l'esglesia al generalisimo, d'anar sota pal.li, igual que la SAGRADA EUCARISTIA, el dia solemne de corpus!
Qui no s'hen recorda que l'esglesia va rendir honors al general golpista, anomenant-lo " CAUDILLO POR LA GRACIA DE DIOS"!
Avui es un dia molt trist, l'esglesia beatifica unes victimes i n'oblida unes altres, Roma sap molt be que aquest martirs existeixen.
Els beatificats avui, son martirs del odi contra la fe, els no reconeguts son " rebeldes a la causa", varen ser torturats, mutilats i finalment morts, pels vorals de les carreteres, marges dels camins o parets inocents de cementiris", es clar estem parlant dels asesinats catolics " rojos ".
Si l'esglesia en el seu moment hagues demanat perdo, ara podria beatificar a tots els martirs.
El monument a " Los caidos por dios y por la patria" aqui al municipi, va ser erigit primerament a la plaça de l'esglesia, despres als anys 60, es va instalar a una nova plaça, creada i batejada amb el nom de plaza xxv años de paz, despres ja amb la democracia, sense fer soroll, va desapareixer de la plaça i per art de magia, va
"apareixer" al cementiri municipal, al ven mig de l'ampliacio del mateix. Resurgir, amb tot el seu orgull, no troban al faltar cap de les seves insignies, l'escrit de la dictadura, les fletxes falangistes,...Ara ja amb mes de 20 anys de democracia, a les penultimes eleccions municipals " any 1999 ", es va demanar a cau d'orella que el retiresin, i no van tenir pebrots!, nomes varen tapar els signes amb ciment, i varen intentar amb molt de temor "por" a picar la gallina.
Avui es un dia normal, m'alegra saber que el dia 31 d'octubre de 2007, ara mateix!, quedara aprovada la "Ley de la memoria historica", a partir d'aquest moment, segons l'articulat de la mateixa, (ley), tots els monuments,"FATXES" tindran que desapareixer.I la llei diu:
"Ordena a las administraciones publicas a tomar las medidas oportunas para la retirada de escudos, insignias, placas y otros objetos o menciones conmemorativas de exsaltacion personal o colectiva de la sublevacion militar de la guerra civil y de la represion de la dictadura, obliga a alcaldes e instituciones a retirar los simbolos franquistas."
Avui es un dia normal, mai mes ningu podra dir" tu ja saps el que van fer els rojos"
Avui, es un dia normal, no tindre que demanar opinio al meu interlocutor, que hem va recordar el que havien fet els " rojos ", ara resulta que ell ( el meu interlocutor ) es un feixista, seguidor de la dictadura i creient fervoros de la represio, en conclusio, un fora de la llei!
Avui es un dia normal, sense escarafalls ni sorolls, ni pors, el monument a "Los caidos por dios y por la patria" ha marxat, del cementiri municipal!, tal i com va apareixer, per unes obres.
Avui es un dia normal, moltes gracies a qui correspon pel acte, espero, no tornar-lo a veure, mai mes, el temps el posara alla on li correspongui, transformat en PEDRA MAK-ADAM.
Quan erem petits, jugavem a l'estatuta, davant el monument, picavem amb una pedra a la ma, damunt la placa, tot dient:
UN, DOS, TRES...MISTOS!!
A tot això perdoneu si trobeu cap falta d'ortografia, com ja sabeu, en aquells temps, nomes hens ensenyaven a esciure en ESPANYOL.
Bona nit!
VENT DE MESTRAL: Moltes gracies pel comentari,gracies pel convit a la reflexio
UN DOS TRES... MISTOS!, cert vent de mestral.
En els meus records d'infantesa també hi es present el manolo xurrero, amb la boina i coient les castanyes amb una gran paella foradada damunt d'un bidó plé de brases i després guardant-les en una sanalla i ben tapadetes amb una manta de quadres; i quina traça tenia per a fer les cucurulles (cucurutxos) amb paper de diari; com a manualitat us convido a fer-ne un i a veure si aguata alguna cosa dintre! jejeje. Quants cucs que no ens deviem menjar en la foscor del cine, per després fer volar les closques pel cap d'algú, des d'abaix o des de la galeria.
En quant al comentari i reflexió de vent de mestral, hi estic ocmpletament d'acord i tot elque jo pugués afegir ara i aqui no faria altra cosa que repetir les seves paraules.
el que afegeixo es que he sentit que també van beatificar a un mont-rogenc, un tal "tost", del qual encara ni he tingut temps d'esbrinar de quina casa era ni les circumsptàncies en les qual va morir, be, de fet és simplement per pura casualitat. Si és cert de que es tracta d'un mont-rogenc, espero que l'ajuntament no li dediqui cap carrer ni carreró ja que sempre ha sigut la costum del consistori de torn: homenatjar a qualsevol que hagi tingut res a veure amb la cúria, doncs imaginau-vos amb un beat!. Mes endavant haurem d'encetar una campanya per la laicitat dels carrers!.
vinga, sort i salut!
Sobre el Xurrero vull afegir una vivència que he recordat:
A més dels boníssims cucurutxos que ell feia (als que m'he referit en l'intervenció del 27-10), també venia talls de gelat de barra (ja sabeu: dues neules i el tall al mig), doncs bé ell tenia una mesura predeterminada que venia a 10 pessetes, però quan li deies que te'l fes de 12 o 13 pessetes en perdía els comptes i te'l donava molt més gros. Valia la pena pagar una mica més per un tall gegant!!!
Publica un comentari a l'entrada