Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris amb cert encant. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris amb cert encant. Mostrar tots els missatges

dijous, 30 d’abril del 2009

SOUVENIRS,SOUVENIRS


Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Va haver una època; anys 60 i 70 en que quan viatjaves de vacances sempre acabaves comprant un banderí com els de la foto de record. Era un souvenir per turistes que es va fer molt popular i que penjava en algun racó de la casa o clavat amb xinxetes de la paret.
Jo en vaig arribar a tenir molts però no recordo quan ni com van desaparèixer de la meva vida. N’hi havia de plàstic, de roba, de cartró plastificat , de mil coloraines...


post num:531

divendres, 6 de març del 2009

LA FARMACIA ESCODA

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!







cliqueu sobre la foto per engrandir-la

Aquí teniu un anunci de “la Vanguardia” de l’any 1911. Ens parla de la farmàcia Escoda i el seu “Hipofosfit Escoda” un “invent” mont-roigenc premiat com diu l’anunci amb la Medalla d’Or en la Exposició Internacional de Nàpols de 1910 i Medalla d’Or a la de Londres en el mateix any.
Diu que era millor que l’oli de bacallà per l’anèmia, neurastènia inapetència...
Però, on estava situada la farmàcia d’en Pere Escoda? Algú pot fer-ne cinc cèntims?
Gràcies aquestes aportacions de l’amic “1000i1 900” anem posant granets de sorra a la nostra historia
Informació sobre :hipofosfit
post num:512

dimecres, 25 de febrer del 2009

LA GUAGUA DE MIAMI

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Algú recorda aquest bar restaurant de Miami Platja? Si es així podrieu aportar els vostres comentaris.
Una nova aportació de "1000i1 900"

dissabte, 22 de novembre del 2008

EL CAMP DE MART

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Vaig prometre publicar cada mes una fotografia pel record . La que va obrir aquesta secció era la del cotxe de línea de Tarragona a Mont-roig. Aquest mes de novembre us poso aquesta del Camp de Mart de Tarragona amb el col·legi Sant Pau al fons. La fotografia ens mostra un descampat a peu de les muralles. Es de finals dels anys 60 principi dels 70 i esta fetaen pel.licula en blanc i negre amb una Kodak Instamatic, la primera càmera que vaig tenir i que encara conservo. En aquest solar s'hi feien els Festivales de España, s'hi muntava la fira i acampaven els circs quan feien estada a la ciutat. Recordo l’Americano, el circ Atlas que si no em falla la memòria actuaven els pallasos “Hermanos Tonetti”.

Aquest es el post numero:480

dimecres, 8 d’octubre del 2008

FOTOS PEL RECORD (1)

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!


M'agradaria almenys un cop al mes fer un post com aquest, amb una foto antiga i que cadascú i digui la seva. Naturalment les fotos seran de Mont-roig o de la meva estimada Tarragona. També us convido a que si en teniu i voleu que les publiqui me les feu arribar per correu: monculturals@yahoo.es. Així doncs aquí teniu la primera:
El cotxe de línea Tarragona – Reus - Mont-roig , aturat a la Rambla Nova de Tarragona just davant “l’estàtua dels despullats” al darrere es pot veure l’edifici dels sindicats. Si observeu be, es pot veure uns seients a dalt del sostre de l ‘autocar.
Desconec l’any però fa pensar si mes no que te molts anys.
Aquest es el post numero:446

dijous, 8 de maig del 2008

CARRER DEL BISBE MACIÀ


Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Avui us parlo del carrer Bisbe Macià i en concret d’aquest mont-roigenc que molts saben que era bisbe i poca sosa mes....Aquesta es una aproximació.
Va néixer en Mont-roig, un 30 de desembre de 1815 i va prendre l’hàbit franciscà el 7 de maig de 1831 a Barcelona.. Al 1835 va haver d’abandonar Espanya per la revolució liberal que va suprimir els Convents, Per la ruta de Perpignan va passar a completar els seus estudis teològics en el Piemont i va ser ordenat sacerdot en Saluzzo el 22 de desembre de 1838. Al 1850 va arribar a predicar a la Basílica de Sant Pere doncs la seva fama d’orador havia trencat les barreres del idioma i de les convencions socials del seu temps, que solament permetien la càtedra sagrada de Sant Pere als membres de l’alta noblesa de la ciutat eterna o als Cardenals i alts prevalguts de l'Església. Torna a Barcelona i des de allí va embarcar el 9 de gener de 1853 amb diversos franciscans (set sacerdots i vint estudiants) en el bergantí veler Caupolicán rumb al Perú, però al donar la volta pel cap de Forns i a causa d’una terrible tempestat, va fer vot amb varis dels seus companys de no tornar a Europa a no ser per obediència papal i després de cinc mesos de tan dura travessia, per fi arribaren a Valparaíso, on va predicar. D'allí va seguir al Callao,. Immediatament va passar al convent dels Descalços de Lima. Al 1854 va ser triat Guardià, i el 872 exercint, va rebre el nomenament de Comissari General de la Província, col·legis, missions, convents i monestirs franciscans del Perú i l'Equador, va tenir l’oportunitat de visitar ambdues repúbliques i va implantar l’observança religiosa. El 18 d’agost es va veure obligat a abandonar Arequipa i el 24 va estar en el Callao a ordres de les autoritats, va ser embarcat en el vapor Lloa, el 30 arribà a Guayaquil i va seguir rumb a Llevo, a on va entrar el 21 de Setembre precedit de la seva fama de perseguit polític; mes, immediatament el dictador Garcia Moreno li va anar a buscar i es va entusiasmar al conèixer-ho i tractar-ho, li van encomanar la reforma de l'Ordre franciscana en l'Equador i va demanar que acceptés ser el primer bisbe de la resen creada Diòcesi de Loja. Mesos després va ser assassinat Garcia Moreno però ja l’assumpte del bisbat estava en marxa. Macià havia viatjat a Lima acollit pel president peruà Manuel Pardo i el seu Consagració es va realitzar en el Convent dels Descalços el 25 de Setembre de 1876. Poc després va partir a Loja on va fer la seva entrada triomfal el 30 de Novembre enmig de les aclamacions del poble.

Aquest es el post numero: 355

dimarts, 22 d’abril del 2008

EL CARRER DE L'HOSPITAL

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!


El “carrer de l’hospital” es un altre dels carrers deixat de la mà de Déu ... El nom li ve donat per l’antic hospital que hi havia. L’any 1481 ja estava datat un hospital a Mont-roig del Camp. A l’actualitat el carrer te algunes cases en estat ruïnós o de deixadesa agreujada.
El dia que vaig fer les fotos el carrer propiament dit, estava molt brut i us diré que per vergonya aliena he desistit de publicar cap d’aquelles. M’he estimat mes mostrar la joia d’aquest indret que ès sense cap mena de dubte el Portal anomenat “de la Canal” antiga porta d’accés al interior de l’antic recinte emmurallat de la Vila.
Al assaltar el poble les tropes franceses sota el comandament del general Suchet l’any 1811, es van cremar i saquejar cases i enderrocaren part de la muralla.
Conclusió: aquest carrer necessita una intervenció rapida. A pas gegantí perdem patrimoni i amb ell part de la nostra historia

Aquest es el post numero:346

dijous, 10 d’abril del 2008

LA COSTA DEL MANESCAL

Ep aquí estem sota el garrofer, avui fent poble...!


No t'estiris ni t'arronsis
si vas a la costa del Manescal
perquè el Jaume De la Garseta
hi fan còrrer la destral.

Fa temps en Joan de Peiroton de Tolosa al seu blog: Lo blòg deu Joan parlava dels carrers de la seva ciutat i li vaig comentar que un dia potser faria el mateix que li prenia l’idea que em va semblar meravellosa , i aquí teniu la primera entrega. I deixeu-me almenys que li dediqui a ell.

Ara que es parla de “llei de barris”a tot arreu fins hi tot al blog d’en Xapix i que cada cop es va degradant el nostre casc antic sense que ningú digui ni ase ni bestia ni bellugui un dit per conservar aquests indrets plens d’història (Ni aquest ni altres, recordeu Miramar?) Es cert i salta a la vista que les cases estan en molt mal estat; fins hi tot cauen soles. Els carrers estan deixat de la má de Déu plens de clots o de pedaços i es una llàstima perquè qui ens agrada viatjar per Catalunya trobes pobles amb un encant especial gracies a l’estat de conservació i l’esforç de veïns i sobretot el bon saber fer d’alguns ajuntaments Avui enceto un nou apartat dedicat al casc antic de Mont-roig i us aniré ensenyant racons i carrers que arregladets de ben segur que son una veritable troballa pel visitant i una joia pel ciudatà que pot mostrar orgullós aquest patrimoni. Ja podem anar a Fires a vendre platja, perquè de moment queda molta feina per fer per poder vendre encant.

Avui us ensenyo “La costa del Menescal” es un d’aquest indrets amb historia inclosa. En aquest indret hi passà al 1882 un tràgic succés tal com ho expliquen les cròniques de l’època. Així el Diari de Reus del 1 de maig aquell mateix any publicava:

“Ayer circulabase por esta ciudad la noticia de un delito cometido en el pueblo de Mont-roig de este partido judicial. Dicen que anteayer por la tarde, un marido por insignificantes disensiones de familia que había tenido con su mujer había dedo a esta algunos golpes de hacha, con tal mala fortuna que le causaron la muerte al poco tiempo. La desgraciada mujer se llamaba Maria Massó. Su marido fue inmediatamente aprendido,confesándose autor del parricidio”
Fins i tot hi ha una corranda popular que diu:

No t'estiris ni t'arronsis
si vas a la costa del Manescal
perquè el Jaume de la Garseta
hi fa còrrer la destral.


Aquest es el post numero:338 (si cliqueu damunt la fotografia veureu amb mes detall)

divendres, 26 d’octubre del 2007

TEMPS DE CASTANYES

Per a mi tardor es sinònim de colors grocs, ocres i marrons, bolets i rovellons, Tots Sants, flors al cementiri, difunts, castanyeres ...castanyes caleeentes! Panellets i vi ranci o moscatell i mistela... tardes de “tenorio” al teatre...records per compartir ...(deu ser l’edat)
L’amic blocaire “1000i1 900” ens envia aquest escrit i ens porta també els seus records del temps de castanyes al poble...

Llegia al bloc d’en Puig d’en Cama, la desaparició del venedor de castanyes de la plaça Catalunya de Reus. Em bé a la memòria, que a Mont-roig també varem tenir una persona que també va desenvolupar aquesta figura típica del paisatge urbà i de poble d’aquestes dates, és tractava del Sr. Manolo Aguilera de tots conegut pel “xurrero”, i que cada any muntava la seva paradeta de castanyes al carrer. Primer em sembla recordar vora l’actual Centre Miró quan era el cinema de la sala parroquial on també regentava la paradeta de xuxes a l’interior i més tard al baixos del carrer major on abans hi havia telèfons. També el recordo com un tot terreny en el mon de la venda, a les ja esmentades activitats cal afegir-hi gelats de cucurutxo amb un carro típic pintat verd i blanc, xurros, patates fregides de “xurrero”.

Deixarem que siguin els amics blocaires els que ens aportin els seus records per anar ampliant aquest post amb els seus comentaris i fer com altres vegades memòria col·lectiva d’una festa que sembla “atacada” per un virus anomenat: Halloween

Com sempre a sota el garrofer......!

dimecres, 25 de juliol del 2007

AMB CERT ENCANT (IV)

Ep! aquí estem sota el garrofer, veient-les passar!
Si algun cop veniu a Mont-roig no deixeu de visitar l'ermita de la Mare de Déu de La Roca. Us puc assegurar que te quelcom màgic...
Diuen que l'arquitecte Antoni Gaudí s'inspirà en les formes i els forats que el pas del temps a esculpit a la pedra vermella de les roques (no m’estranyaria gens).
I es que no passa desapercebuda aquesta ermita, qui la visita hi torna mes d'un cop...

L'Ermita de la Mare de Déu de la Roca, patrona de Mont-roig del Camp, (8 de setembre) s'esmenta ja en documents de l'any 1230, es troba a menys de 4 quilòmetres del nucli de Mont-roig del Camp, és un símbol de la comarca. L'Església i l'hostatgeria es van reconstruir després de la destrucció francesa l'any 1811. Sobre l'Ermita s'alça la capella de Sant Ramon de Penyafort, construïda l'any 1826 d’apariència cúbica i emblanquinat que encara avui serveix de guia als mariners.
Abans d'entrar al recinte, just a la nostre , un indicador senyala el lloc on Joan Miró pintà el 1916 el quadre " Mont-Roig, Sant Ramón".

Passat el portal de pedra entrem en el gran pati rectangular de parets blanques, amb un balcó amb grans vistes al davant, l’ermita al fons, un porxo amb l’entrada a l'hostatgeria i restaurant i a un racó el pas cap el temple de Sant Ramon.
Des de el mirador de l’ermita (294 m), ofereix al visitant unes vistes panoràmiques imprescindibles per a qualsevol visitant o turista.
No he posat cap foto de l'ermita perquè el que m'interessava eren els petits detalls, com les pedres de vermell vinagre...
Aprofiteu ara que es temps de vacances........us hi espero!

dimecres, 27 de juny del 2007

AMB CERT ENCANT (III)


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Aquí teniu un altre petit detall meravellós que potser passa desapercebut pels vianants. Son aquells que estan allí de tota la vida i que mai els hem vist. Es un altre mostra d’aquest Mont-roig amb encant i que podeu contemplar al carrer Bisbe Macià sempre que mireu cap amunt tot cercant aquesta barbacana (aneu en compte de no xafar algun “regalet” de gos)

dimarts, 26 de juny del 2007

Amb cert encant (II)



Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!
Passejant l’altre dia pel poble vaig trobar aquest cartell, es sota l’hort de “cal Guapo”. Potser si que el gas ja arriba no?, o potser es un espònsor per arrenjar aquest indret i així crear un nou itinerari a banda del “itinerari Miró” “itinerari de les barraques” i ara aquest que potser es dira com resa el cartell?
I es que l'ajuntament ens te tant i tant ben informats!......

dimecres, 20 de juny del 2007

Amb cert encant.. (I)


Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!
A vegades pasem mil vegades per indrets del nostre poble i no es parem a observar. avui enceto aquest apartat de "amb cert encant" on anire publicant fotografies de racons i raconets, objectes quotidians del nostre municipi amb un cert encant. Si teneiu alguna foto me la envieu per mail: monculturals@yahoo.es amb un breu text explicatiu i la publicare per compartir-la i comentar-la.
Avui la font anomenada de "la Sabatera" (detall) per estar al costat d'aquesta casa, a l'avinguda de Reus; just davant de l'edifici de l'antic cinema Martí.
Nota: Seria interessant que entre tots aportesiu a traves dels vostres comentaris dades vers la foto publicada.