dissabte, 19 d’abril del 2008

CHURRO, MEDIAMANGA....MANGOTERO

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com salten...!


Una nova a la vegada que interessant aportació de l'amic "1000i1 900". Osti quin fart de jugar a "Xurro, media manga, mangotero..." Nosaltres a Tarragona l'anomenavem "cavall fort" fins i tot amb noies que era molt mes divertit quan ets adolencent....Ufff quins records !

He trobat aquesta imatge a http://www.teacuerdas.com/ hi m'ha vingut el record d'aquelles partides a la plaça de l'església, a l'escola crec que no ens deixaven jugar-hi, doncs es tractava d'un joc una mica bestia.
Un grup de nois es posen acotxats en filera, un plantat fa de mare(pertany al grup acotxat) , l'altre grup salta damunt intentant no tocar al terra a no ser que s'enfonsi l'esquena de l'acotxat ja que així tornen a parar (era prohibit saltar bomba).
Ma dreta a esquerra = Churro
Ma dreta a colze = Mediamanga
Ma dreta a l'ombre = Mangotero
El capità dels de sota ha d'encertar quina posició s'indica pels de dalt, cosa que pot confirmar el que fa de mare que tal com hem dit és del mateix equip, en cas d'encertar-ho es canvien les posicions.
Aquest es el post numero:344

7 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Dons sí, quants records!
Nosaltres, al joc, li dèiem simplement així: xurro, mediamanga i mangotero

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

dons semblarà mentida per ser de ciutat, però tot i ser noia, també hi jugàvem al cole, clar. En aquella época, jugar al carrer en plena barcelona ja començava a ser un xic difícil i estava més reservat a barris com gràcia, sarrià.....i al joc d'arrancar cebes? i estirar la corda? i xapes? o bales? a aquests jocs si que hi habia jugat en uns jardins vora casa els avis.....ai Mon quins temps.....

Anònim ha dit...

jo hi vaig jugar molt fins que ma mare em va pescar, aleshores només podia fer de "mare" (tenia i tinc problemes d'esquena) però mentrestant m'ho vaig passar pipa.
Sinoensé.

Anònim ha dit...

Per cert acabo d'adonar-me'n que ens fem vells.Ja comencem a dir allò de "te'n recordes de quan........."
Sinoensé.

Mon ha dit...

m'agradaria dir i pensar que el temps nomes passa a la pell. L'esperit sempre es jove, si l'entrenm per ser-ho.....( jo mateix semblo un xaval de 20 anys , jajaja)
Bon cap de setmana a tots i totes

Joana ha dit...

Jo duia les cames plenes de "blaus" dels cops que em donaven
els nois! A Girona també li dèiem "Cavall fort" ;)
Bon cap de setmana Mon!
Què dius que sembles??? ;)

M. J. Verdú ha dit...

Per què s'han perdut aquests excel.lents jocs?