Ep aquí estem sota el garrofer, avui fent poble...!
No t'estiris ni t'arronsis
si vas a la costa del Manescal
perquè el Jaume De la Garseta
hi fan còrrer la destral.
Fa temps en Joan de Peiroton de Tolosa al seu blog: Lo blòg deu Joan parlava dels carrers de la seva ciutat i li vaig comentar que un dia potser faria el mateix que li prenia l’idea que em va semblar meravellosa , i aquí teniu la primera entrega. I deixeu-me almenys que li dediqui a ell.
Ara que es parla de “llei de barris”a tot arreu fins hi tot al blog d’en Xapix i que cada cop es va degradant el nostre casc antic sense que ningú digui ni ase ni bestia ni bellugui un dit per conservar aquests indrets plens d’història (Ni aquest ni altres, recordeu Miramar?) Es cert i salta a la vista que les cases estan en molt mal estat; fins hi tot cauen soles. Els carrers estan deixat de la má de Déu plens de clots o de pedaços i es una llàstima perquè qui ens agrada viatjar per Catalunya trobes pobles amb un encant especial gracies a l’estat de conservació i l’esforç de veïns i sobretot el bon saber fer d’alguns ajuntaments Avui enceto un nou apartat dedicat al casc antic de Mont-roig i us aniré ensenyant racons i carrers que arregladets de ben segur que son una veritable troballa pel visitant i una joia pel ciudatà que pot mostrar orgullós aquest patrimoni. Ja podem anar a Fires a vendre platja, perquè de moment queda molta feina per fer per poder vendre encant.
Ara que es parla de “llei de barris”a tot arreu fins hi tot al blog d’en Xapix i que cada cop es va degradant el nostre casc antic sense que ningú digui ni ase ni bestia ni bellugui un dit per conservar aquests indrets plens d’història (Ni aquest ni altres, recordeu Miramar?) Es cert i salta a la vista que les cases estan en molt mal estat; fins hi tot cauen soles. Els carrers estan deixat de la má de Déu plens de clots o de pedaços i es una llàstima perquè qui ens agrada viatjar per Catalunya trobes pobles amb un encant especial gracies a l’estat de conservació i l’esforç de veïns i sobretot el bon saber fer d’alguns ajuntaments Avui enceto un nou apartat dedicat al casc antic de Mont-roig i us aniré ensenyant racons i carrers que arregladets de ben segur que son una veritable troballa pel visitant i una joia pel ciudatà que pot mostrar orgullós aquest patrimoni. Ja podem anar a Fires a vendre platja, perquè de moment queda molta feina per fer per poder vendre encant.
Avui us ensenyo “La costa del Menescal” es un d’aquest indrets amb historia inclosa. En aquest indret hi passà al 1882 un tràgic succés tal com ho expliquen les cròniques de l’època. Així el Diari de Reus del 1 de maig aquell mateix any publicava:
“Ayer circulabase por esta ciudad la noticia de un delito cometido en el pueblo de Mont-roig de este partido judicial. Dicen que anteayer por la tarde, un marido por insignificantes disensiones de familia que había tenido con su mujer había dedo a esta algunos golpes de hacha, con tal mala fortuna que le causaron la muerte al poco tiempo. La desgraciada mujer se llamaba Maria Massó. Su marido fue inmediatamente aprendido,confesándose autor del parricidio”
Fins i tot hi ha una corranda popular que diu:
No t'estiris ni t'arronsis
si vas a la costa del Manescal
perquè el Jaume de la Garseta
hi fa còrrer la destral.
No t'estiris ni t'arronsis
si vas a la costa del Manescal
perquè el Jaume de la Garseta
hi fa còrrer la destral.
Aquest es el post numero:338 (si cliqueu damunt la fotografia veureu amb mes detall)
7 comentaris:
Molt bé! Gràcies per la dedicatòria i sobretot, felicitats per encarregar-te de la feina! M'ha sempre semblat important guardar els lligams amb el passat, doncs per començar recordar-se del passat...M'encanta llegir les cróniques locals que t'expliquen com van canviar les coses, a vegades millorant, d'altres còps pitjorant...Intentar d'evitar de repetir els errors del passat com a mínim...Evitar que els diners serveixin de llei, tot un programa...
Un molt bon post... !
esta més que bé recordar el passat del nostre poble, la nostra historia, sense ella que ens queda? enahorabona per la teva idea.Això em recorda que demà he d'anar pel barri antic de barcelona a fer fotos dels retols de carrer per un blogista company, en col.lecciona i ves, no em costa res que incrementi la col.lecció.
Per cert que, el tema triat per començar es, malgrat el temps passat, malhauradament un tema estrella avui en dia.....
Som tot allò que recordem. Com sempre un post per i del poble!
Ens anem recuperant?? ;)
Caldrà vigilar les destrals
El nom de Manescal li ve donat aquesta costa que comunica el carrer d'Amunt amb el de Sant Antoni a que, pujant des de aquest, un cop dalt al carrer d'Amunt a ma dreta direcció a l'església, a la casa actual de l'Antonio Piñol hi vivia el que exercia de manescal.
hem de vigilar les destrals, si... dubto que la PM les vigili!
bon post!
apa, sort i salut!
Publica un comentari a l'entrada