Ep aquí estem sota el garrofer, amb paraigues i botes d'aigua...! 
Dissabte passat a les 18:00 h vaig anar convidat a una comunió d’una neboda a Reus, al col·legi Pare Manyanet. Us puc jurar que ha estat la comunió mes surrealista que he assistit mai......
Primer de tot ja se’m feia estranya anar de comunió un dissabte a la tarda, jo sempre havia acudit aquestes celebracions en diumenge, però clar els temps canvien i ens hem d’adaptar a les necessitats de algú.... Així doncs cap a Reus falta gent....
Sota un temporal de pluja i desprès d’esquivar arbres caiguts, carrers tallats, tolls d’aigua, carrers inundats i aconseguir deixar el cotxe a la quinta punyeta del lloc on anava...Vaig entrar xop com un llobarro al col.legi on feien la comunió
Em van indicar que com la capelleta era petita que podíem anar al teatre i jo com soc home de teatre encantat de la vida. Un petit saló d’actes ens acollia als familiars al fons del escenari un gran finestral comunicava amb la capella on, com qui esta mirant la Tv veiem les evolucions del capellà, els catequistes, un guitarrista (que semblava recuperat del trio “los Panchos”) i els veritables protagonistes, els nens i nenes..jpg)
La cerimònia en català, faltaria mes, clar que no tots els presents pensarien el mateix pels comentaris que m’arribaven a frec de clatell. Avorrida una mica, ja se sap vista una, vistes totes. En una filera mes enllà hi havia una noieta d’uns 20 anys jugant al tetris amb el mòbil, darrera una parella de jovenets intercanviant saliva, vaja jugant amb les llengües, be morrejant-se. Davant la mirada de iaies, cosins, pares tiets i canalla variada. Perquè be, no es que s’ofegués aquella noia i el noi li fes la respiració boca a boca....En acabar varem estar a punt d’aplaudir però ens varem contenir. El que em feia mes gracia era una dona d’uns 80 anys parlant pel mòbil i cridant al seu interlocutor.... No van faltar nens corrent per la sala, el que plorava amb ganes.
El mossèn , molt eixerit l’home anava fent acudits...que si Nens avui ens reunim a qui per celebrar la vostra primera comunió i potser l’ultima....que si Au aneu i fins el dia que us caseu que ens tornarem a veure... desprès es veu que hi havia uns convidats italians i es va disculpar dient que no parlava italià però que els hi dirigiria unes paraules....Viva la Juve! Si senyor, viva la juve... que això els hi arribarà al cor si sobretot son d’un altre equip.....
Aquella sala era una festa tothom parlava reia, cridava....el dels “panchos" tocant la guitarra. Hi va haver un moment que fins hi tot quan la catequista va demanar silenci si us plau, allí tothom s’ho passava pel forro del collons.... tothom a la seva bola..que si jajaja. Que si jojojo que si aupem mama que no hi veig...que si foto per aquí , que la vella amb el mòbil retransmetent la comunió....
I va i s’acaba desprès d’una hora i mitja, i au tothom fent un tap a la porta perquè al carrer plovia em vaig perdre entre un bosc de paraigües a la recerca del cotxe......
Us ho juro quina tarda mes divertida.......potser que s’ho plantegin i facin pagar entrada o que directament els nens facin la comunió per internet
Aquest es el post numero:358
Dissabte passat a les 18:00 h vaig anar convidat a una comunió d’una neboda a Reus, al col·legi Pare Manyanet. Us puc jurar que ha estat la comunió mes surrealista que he assistit mai......Primer de tot ja se’m feia estranya anar de comunió un dissabte a la tarda, jo sempre havia acudit aquestes celebracions en diumenge, però clar els temps canvien i ens hem d’adaptar a les necessitats de algú.... Així doncs cap a Reus falta gent....
Sota un temporal de pluja i desprès d’esquivar arbres caiguts, carrers tallats, tolls d’aigua, carrers inundats i aconseguir deixar el cotxe a la quinta punyeta del lloc on anava...Vaig entrar xop com un llobarro al col.legi on feien la comunió
Em van indicar que com la capelleta era petita que podíem anar al teatre i jo com soc home de teatre encantat de la vida. Un petit saló d’actes ens acollia als familiars al fons del escenari un gran finestral comunicava amb la capella on, com qui esta mirant la Tv veiem les evolucions del capellà, els catequistes, un guitarrista (que semblava recuperat del trio “los Panchos”) i els veritables protagonistes, els nens i nenes.
La cerimònia en català, faltaria mes, clar que no tots els presents pensarien el mateix pels comentaris que m’arribaven a frec de clatell. Avorrida una mica, ja se sap vista una, vistes totes. En una filera mes enllà hi havia una noieta d’uns 20 anys jugant al tetris amb el mòbil, darrera una parella de jovenets intercanviant saliva, vaja jugant amb les llengües, be morrejant-se. Davant la mirada de iaies, cosins, pares tiets i canalla variada. Perquè be, no es que s’ofegués aquella noia i el noi li fes la respiració boca a boca....En acabar varem estar a punt d’aplaudir però ens varem contenir. El que em feia mes gracia era una dona d’uns 80 anys parlant pel mòbil i cridant al seu interlocutor.... No van faltar nens corrent per la sala, el que plorava amb ganes.El mossèn , molt eixerit l’home anava fent acudits...que si Nens avui ens reunim a qui per celebrar la vostra primera comunió i potser l’ultima....que si Au aneu i fins el dia que us caseu que ens tornarem a veure... desprès es veu que hi havia uns convidats italians i es va disculpar dient que no parlava italià però que els hi dirigiria unes paraules....Viva la Juve! Si senyor, viva la juve... que això els hi arribarà al cor si sobretot son d’un altre equip.....
Aquella sala era una festa tothom parlava reia, cridava....el dels “panchos" tocant la guitarra. Hi va haver un moment que fins hi tot quan la catequista va demanar silenci si us plau, allí tothom s’ho passava pel forro del collons.... tothom a la seva bola..que si jajaja. Que si jojojo que si aupem mama que no hi veig...que si foto per aquí , que la vella amb el mòbil retransmetent la comunió....
I va i s’acaba desprès d’una hora i mitja, i au tothom fent un tap a la porta perquè al carrer plovia em vaig perdre entre un bosc de paraigües a la recerca del cotxe......
Us ho juro quina tarda mes divertida.......potser que s’ho plantegin i facin pagar entrada o que directament els nens facin la comunió per internet
Aquest es el post numero:358
10 comentaris:
Ostres Mon, jo vull anar a una d'aquestes tan diver.
Jo vaig anar a un casament fa dues setmanes i no vaig tenir un atac de nervis no sé perquè... La mare que els va...una neboda i em fa aquesta putada, de 12 del migdia a la una de la matinada, i jo que sóc hiperactiva....
Prefereixo aquestes que el "tostón" que ens fa passar el mossèn de Mont-Roig, que a més no sap tractar amb criatures i si un nadó plora demana als pares que el treguin de l'esglèsia (això ho he viscut en pròpia pell enmig d'un casament).
mai hauria pensat que una comunió fos una aventura. Un bona idea per les agències de viatges, segur!
Una comunicó que semblava dirigida per Berlanga, vaja.
I després ens preguntesn als parenents d'escriptor d'on treiem la inspiració.
Ei!
Avisa'm a la propera que hi vagis!! jejeje
Salut!!
I no en vas fer un reportatge??? ;)
Així la podríem veure !
Una abraçada!!!
El que és cert és que la gent sol anar cinc vegades a missa, i poques més: quan et bategen (perque no te n'enteres); quan fas la comunió (pels regals); quan et confirmes (per compromís amb la consciència); la boda (per no defraudar als sogres; i l'enterro (per si de cas hi hagués Cel). Jo li ho vaig deixar ben clar a la dona: si ens casem per l'esglesia serà perquè tu hi creus, i per tant vas a missa els diumenges. Sino, ens casarem només si això desgrava. Puc ser un calçasses, però això ho tinc ben clar.
Jo vaig anar a veure la mateixa obra de teatre l'any passat també per la comunió d'un nebot. Em va semblar totalment surrealista, vam disfrutar molt, mentre el nen feia la comunió els parents, que feia temps que no ens veiem, ens vam explicar tota la nostra vida dels últims anys, del que passava a la capellà no en vam saber res. Només de quan en quan un mossen que ens feia callar.
porque hay tanto egoismo en montroig, porque todos no se unen para luchar por lo que le pertenece al pueblo,es que no se dan cuenta que ayan mas nacimientos y el crecimiento de un pueblo beneficia a todo el mundo, es que no se acuerdan que hace pocos años pedian a otros paices del mundo que vinieran familias con hijos porque no habia natalidad, y despues se quejan de la cantidad de extranjeros que hay .
Todos tenemos el mismo derecho de tener un lugar para dejar a nuestros hijos, si estamos luchando por lo que le pertenece al pueblo o si se agranda la guarderia aquellos que ya estan adentro no van a pisar las instalaciones nuevas, tengan en cuenta que el egoismo mata a la gente y mucha gente sufre en el mundo por ese problema piensenlo.
Publica un comentari a l'entrada