divendres, 1 d’agost del 2008

LA PRIMERA AMB FLASHDANCE

Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Vaig perdrem el discurs del senyor Morancho a la inauguració, però es clar començar un dijous amb la Fira encara no hi estem avesats. ( ja llegiré el discurs a la web, que es veu que ara els pengen alli)Sobre el recinte, vull dir que per mi es el millor de tots els que m’ha tocat viure la Fira, la distribució molt bona, el nombre de expositors bastants (tot i que per primer cop pagaven 60 € per estand)
El que potser es molt abusiu es el preu de les atraccions 4€ per viatge (m'ho han dit, avui ho comprovare) . Uns pares amb dos fills si munta a dues atraccions diàries la broma els hi surt per.....128 € crisis?
M’ha alegrat veure que han comprat una maquina d’escombrar carrers, deu ser per celebrar els 10e aniversari de la que varen comprar i que mai va funcionar del tot.
Flash- dance, caram quina sorpresa vaig a entrar i era pagant, on ho deia això? Perque he tornat a mirar-me el programa i la web i? Ei, que jo soc partidari de que tot espectacle s’ha de pagar una entrada però coi, cal avisar. El preu força be pel que va ser un espectacle molt fluixet, als que anaven amb mi i a mi mateix no ens va agradar suposo que a altres si, Això si vam riure.... amb el noi que intentava cantar i quasi arriba “a possar un ou” per l’amor de Déu! Com es pot cantar tant malament ( l’apoteòsic va ser quan va intentar cantar “I Want to Break Free” d’en Freddy Mercury.
Del espectacle original i estrenat a Madrid fa temps aqui ens ha arribat les escurrialles perque aquest espectacle comptava amb el grup musical “la Decada prodigiosa” i un acurat joc llums i de lasers dels 90 minuts d’espectacle justets nomes es salva les veus de la Maria Bravo (la cantant moreneta i protagonista de l’historia) i l’altre roseta que no conec el seu nom. Resumint: un espectacle de final de curs d'institut d'art dramatic (primer curs)
A veure que ens aporta el segon dia la Fira Au que avui toca la cabra...( el que pugui veure perque no soc omnipresent, per la resta, com sempre podeu dir la vostra.
Aqui us deixò el video del mateix espectacle però en un altre població:

Aquest es el post numero:396

7 comentaris:

Anònim ha dit...

En las próximas fiestas hacemos cambios de espectáculos: Las Brasileñas para Montroig y el Musical para Miami.

Xapix ha dit...

A mi tampoc em va agrada gaire, també he de dir que era la primera vegada que anava aun musical, jo creia que un musical era un teatre però que hi havia cançons, a mi em va semblar més a un gala d'OT. Si tots son així, no crec que vaigui a molts musicals.

Mon ha dit...

Xapix , lo de ahir no era un musical...un musical es "Mamma Mia", "Mar i cel", "Germans de sang" "Porggi and Best" etc.... lo de alli era un feix de cançonetes dels 80's amanides amb coreografies i sense un texte ni dialegs entre personatges...
Xapix jo et recomano que vagis un dia a veure un musical i veuras com hi tornaras ....

Mon ha dit...

Anonim I si us quedeu les brasilenyes i us ballen les cançons del flashdance potser disfrutareu també.

zel ha dit...

Jo, coma bona crítica musicoballables (toma ja!!!) trobo que no ho fan gens bé, ni cantar, ni ballar gaire... la sort és que tenen tipet... i per això es deuen aguantar.
Avui, festa de Viladamat!
La Gossa Sorda!

Anònim ha dit...

Mon, trato hehco, brasileñas y tu imitando a Fredy Mercury. Que guay, montaremos una farra que se recordara.... Como bien dices era un remix de canciones no un musical, pero si se le hubiera puesto marcha por parte del público coreando, bailando, vamos más vidilla por parte del espectador, hubiera sido más cañero y ameno.
Pero si estuviste ya verias la media de edad, no discrimo pues es algo que no debe hacerse pero era más para gente joven.

Joana ha dit...

Tornes amb energia eh? Mon?
Bentornat! Se't trobava a faltar! ;)