Ep aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!Una de les coses mes boniques que vaig aprendre al canviar la vida accelerada de la ciutat per la mes calmosa del poble, son les salutacions de creuament al carrer. Quan et creues amb un veí pel carrer del poble es bonic desitjar un bon dia o una bona tarda o un adéu-siau tot això entre persones que a lo millor no coneixes de res.
He de confessar que al principi em sobtava molt, doncs a Tarragona ciutat no s’estila aquest costum. La gent circula com si portes unes orelleres de ruc, com per no perdre el rumb. Nomes es saluden pel carrer els familiars i coneguts. Si fins hi tot veïns de la mateixa escala es creuen o pugen a l’ascensor i resten muts.
A mi em va passar una cosa curiosa, Quan portava uns vint dies vivint a Mont-roig del Camp vaig tenir que anar a Tarragona per uns assumptes i anava per la Rambla saludant a tord i dret, al cap d’una estona em vaig donar compte que a aquí saludava es quedava estranyat i es que deurien pensar que estava boig...Però a que es bonic anar saludant a la gent t’omples i la vegada omples a la resta d’una energia estranya.
Ara he observat que el jovent del poble com molts dels nouvinguts (potser per desconeixença) et creues saludes i no et contesten es va perdent aquest bonic costum?
Clar que a vegades un va capficat o esta a “la lluna de Valencia” i sense voler passa pel costat de algú i es del tot involuntari el no saludar, a vegades soc despistat. Tot i així si ho faig intencionadament l’altre persona ja sap el perquè, total per sort nomes son tres o quatre, o a molt tirar, sis o set.
Aquest es el post numero:406
6 comentaris:
Un saludo por si acaso me cruzo contigo y no te digo nada.
Esta es la nueva: http://xavierflorencio.fr/
A10
a Reus s'en diu fer el ganxet, si surts de casa no saps mai quant tornaràs, sempre et trobes gent amb qui parlar.
També treballava a Tarragona i era impensable anar per la Rambla i parar-te a saludar o a xerrar amb la gent, aqui a Reus no pares, ventatges dels pobles
salut
Hola! BONA TARDA...
(Animo a tots els qui com jo visitem la garrofa sovint, però només deixem algun comentari de tard en tard.
En aquest post tots hi hem de deixar la nostra salutació!)
I poseu un pseudònim, que a l'amo del garrofer no li agraden els anònims. -Clickeu a Nom/URL i escriviu el pseudònim a Nom-
Que en tens de raó...jo a poble també m'he acostumat a saludar tothom, i a l'estiu, que ve molt "xava", també els saludo i me'l tornen. I m'he anat acostumant, quan sóc al poble on treballo, a saludar també ni que només em mirin, no em plantejo si els conec o no, saludo i ja està... Fa el cor més content, no trobes? Petonets!
Ben cert. Al meu poble no paro de saludar... A Girona ni mu! I això que és una petita ciutat! Però anònima.
Jo m'he acostumat a no saludar tot lo dia, serà lo mal costum que vaig portar de Barcelona.Quan vaig arribar allí anava tothom tant a la seva que era impossible fer algo així. Però quan estic en distàncies curtes si que ho faig. Però de vegades a l'ascensor sembla que me torno invisible i alguns veïns ni saluden.
Publica un comentari a l'entrada