La bona vida no es eterna, de tant en tant una força extranya ens recorda que em de retornar a la realitat. A tocar de peus a terra i aquí estem, les curtes vacances s’acaben avui. Que he fet? Doncs he estat als Pirineus on a les nits estàvem a 5º on el blau del cel i el verd de la natura han estat el color comú denominador del paisatge, on l’aigua encara corre i transparenta per deixar veure les pedres del fons dels rierols ... He fet bolets, molts i bons... Sota un arbre; aquest cop un pi he fet algunes bones becaines.
Us deixo quatre fotos....
Us deixo quatre fotos....
11 comentaris:
Ei! Ja veig que el Pirineu continua preciós com sempre i en plena forma... jo dissabte me n'hi vaig... gairebé t'agafo el relleu. Molt maques les fotos. Quines ganes tinc de veure els rierols!
Benvingut, ja veig que les vacances t'han provat. Fins i tot ens has canviat l'aspecte del garrofer.:-)
Benvingut a la crua i pura realitat, Mon.
Que et sigui lleu.
Bentornat, fa un no res et vaig desitjar bones minivacances i ja ets aquí...m'agrada la muntanya, a mi també em sedueix el verd i el blau... Petons!
Hola Mon,
Ara a reviure els bons moments! I no oblidar el color d'aquests dies!
Bentornat!
home !!! 4 fotos ??? ... garrepa !!! ... salut
Ben tornat, peró i la foto dels bolets? és fàcil dir-ho de boca.
Desde Miami muchas gracias a todos los voluntarios que ayudaron a que las festes de Sant Jaume fueran tan especiales. Os debemos una.
Se me olvidava la mayoria de voluntarios eran de Mont-roig.
"1000i1 900" cama-secs ( a la Cerdanya en diuen carmanyoles)i xampinyons de Paris varem fer un sopar per llepar-se els dits
Mon, et vaig agafar una d'aquestes fotos per dibuixar, si la vols veure, és al meu blog.
Gràcies per la inspiració...
Publica un comentari a l'entrada