Quatre anys de blog, un altre any i si aquest ha estat difícil per tots, per a mi ho ha estat bastant, si permeteu faré una mica de balanç.
He patit la pèrdua d’amics, d’aquella manera que no els voldries perdre mai, però que han deixat en un racó del meu cor el seu record per sempre.
El Barça (tot i no ser futbulero) ens ha portat alegries, i es que tinc una filla molt del Barça..
La crisis també m’ha tocat, he perdut la feina desprès de molts anys a l’empresa. Un ja te una edat i costa trobar feina…una mica preocupat per no dir desesperat de moment he engegat un projecte que tenia desat en un calaix; faig titelles per guanyar-me la vida (alguna cosa s’ha de fer) però quan algú em pregunta a que em dedico, em moro de vergonya -Faig de titellaire- responc. Em miren amb una rialleta - Ah si? i per dins deuen pensar …Aquest tio esta sonat, i jo vermell com un tomàquet, procuro dissimular canviant de tema. Així que ja ho sabeu si mai necessiteu un espectacle de titelles......feu córrer la veu si us plau. (L'invisible titelles)
Nota: Durant aquest any, tots els posts que publiqui començaran amb un: Bon Nadal! Per què? Doncs perquè el meu desig nadalenc va ser aquest, que si el Nadal es pau i alegria féssim un Nadal cada dia.
De salut be, just començo a sortir d'un refredat amb els bons consells vostres
El blog m’ha permès fer nou amics blocaires cada any en som mes (Si un dia ens reunim tots quasi omplim el palau Sant Jordi.) Sempre que puc procuro participar en alguna moguda que es munta per la blogesfera, i sino la monto jo com lo del Pessebre Blocaire 2009 que va reunir 59 participants i que va estar nominat com a millor iniciativa del 2009. I fins hi tot em vaig atrevir a escriure un poema pel Jesús M Tibau pel recull amb el tema “Una sortida digna” Varem participar des de sota el garrofer en el any Amades, i en la commemoració dels 25 anys de la mort de Salvador Espriu. i també trencar-me el cap cercant refranys de sempre o jugar al blocaire invisible o reivindicar que aqui no som de Pares Noels un any mes, Ara participo en lo dels Personatges Itinerants una altra bona iniciativa amb una colla de blocaires del tot recomenable. Ara en porto una de cap que molt aviat desvetllare....
Però sobre tot el mes bonic es saber que esteu virtualment a prop.....
Gràcies a tots els que feu la paradeta sota aquest garrofer
Nota: Durant aquest any, tots els posts que publiqui començaran amb un: Bon Nadal! Per què? Doncs perquè el meu desig nadalenc va ser aquest, que si el Nadal es pau i alegria féssim un Nadal cada dia.
19 comentaris:
Un resum totalment positiu....endevant
Moltes, moltes felicitats pels quatre anys de blog. Sempre és bonic poder celebrar una fita d'aquest calibre.
Sap greu que la crisis t'hagi tocat tan de ple, la cosa està malament per tothom i l'hem d'anar trampejant tal com podem (o com ens deixen). Ànims!!
Un any difícil. Un mai s'ha d'avergonyir de la feina que fa. Els que haurien de sentir vergonya són els que davant una situació d'atur es queden a casa mirant la tele esperant que els caigui el subsidi. Ànims i sort amb tots els projectes que et proposis!
Moltíssimes felicitats pels 4 anys!!!! ara que em vaig trobant bloc que pleguen i fan figa és encoratjador trobar una celebració amb la mateixa empenta blocaire del començament...moltes felicitats ( jo vaig ser una dels 59 del pessebre blocaire)
Quatre anys de garrofes és ja una xifra a tenir en compte.
Mon has mostrat sempre una actitud oberta, col·laborativa i emprenedora (això que ara es diu tant).
No et faci vergonya dir que ets titellaire. Tan de bo n'hi haguessin més i dels bons! Passaré les teves dades a Cultura de l'Ajuntament i mai se sap. Potser et veig fent alguna representació al poble!
Feliç aniversari!
Quatre anys omplin pagines de bons continguts es una xifra molt important. Felicitats per aconseguir-lo.
I felicitats per ser titellaire, no qualsevol pot dedicar-se a tan ancestral art.
Un privilegi restar entre els teus lectors.
Montíssimes felicitats, Mon!!! Quatre anys de bloc ja és una cosa seriosa... :-)
Lamento això de la feina que ens expliques, però celebro la manera de reconduir-ho. No t'ha de fer cap vergonya dir que fas titelles. Això és un art i no tothom és artista, s'han de tenir qualitats i molta sensibilitat.
Un petó ben fort, Mon, artista!
Mon, has fet un resum que arriba al cor!
Positiu com diu garbí.
M'agrada veure't en totes les iniciatives blocaires, això dóna molta empenta i bon rotllo.
Moltes felicitata pels 4 anys i espero que siguin molts més i et desitjo molta i molta sort amb els titelles. És una feina preciosa i molt important, és estretenir infants tot donant educació de la bona i valors i amor al país... endavant!
Per molts anys Mon!!!
En el nostre poble hi ha un abans i un després dels blogs locals, i "La Garrofa de Mont-roig" n'hes la pionera.
URL: De Mont-roig.
ser titellaire és un honor, Felicitats i trempera
per molts més anys.
com et pot fer vergonya dir que ets un artista?
no, home, no.
endavant amb la feina que segur que si la fas amb il·usió et deu omplir molt!
Dons a mi em sembla que arracancar un somriure avui per avui, té molt valor.
Fer pesar, donar una petita lliçor, aprendre cada dia i creixer com persona.Potser diners no en guanyis molts, això és una altre cosa...Però les satisfaccions tambè tenen molt valor. Ana
Gràcies a tots pels vostres comentaris, si teniu una copeta de cava alçem-la virtualment tos plegats
Moltíssimes Felicitats per aquests 4 anys de bloc (que no són pas poca cosa!)!!!
Merci per deixar-nos estar sempre, a tots plegats, sota aquest magnífic garrofer.
Que aquesta primavera t'arribi plena d'esperança i bona sort!!!
Bon Nadal i mil petonets!
;)
Moltes felicitats!!!! gràcies a tu, jo he conegut el mon dels blogs, i com jo molta altre gent, aixi doncs ànims i andavant!!!! salutacions!!!!
Felicitats company per la feina "bruta" d'aquests 4 anys ets un referent d'aquella noticia que hi ha cops que no es vol que es sàpiga i que passi de llarg, estic content d'haber possat el meu petit grà de sorra aquesta fita i per poc que pugui hi continuaré aportant, la feina feta no es reconeix mai en anys de vaques grasses i quan van maldades el culpable és el que ha fet les vaques grasses, el treballador.
Una forta abraçada i sort.
Xapix: Estic content de que pensis així això m'afalaga i m'anima a seguir.... però es una carrera que l'hem de fer tots junts
"1000i1 900": Al fer aquest balanç m'he oblida't de dir que les teves aportacions també han jugat un paper molt important gràcies a tu i altres com tu val la pena alló de "Fer poble" per molt "bruta" que els hi sembli algú...
Assumpta: fer tertulietes sota el garrofer m'encanta...gràcies venir-hi
Felicitats pels quatre anys i ànims per superar tots els entrebancs que vagin apareixent. Jo també penso que és un orgull ser titellaire, com qualsevol altre forma d'entreteniment (escriure, per exemple). Jo tinc molts bons records de les titelles que veia quan era petit!
Publica un comentari a l'entrada