MARIUS TORRES, 100 ANYS

Bon Nadal, aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

"Ara és temps de morir, que la vida comença"

Un modest i senzill homenatge al poeta Màrius Torres (Lleida, 30 d'agost de 1910 - Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental, 29 de desembre de 1942) en el centenari del seu naixement.

CANÇÓ A MAHALTA

Com una aigua tranquil.la reflecteix, cap al tard,

els núvols, els cignes i els saules,

jo veig passar pel llac profund del teu esguard

l'ombra de les teves paraules.

Fins la paraula més difícil, els teus fulls

que fàcilment saben donar-la!

Quan, al fons, dels silencis, la busques i et reculls,

la teva mirada ja parla.

Per això quan, abans de deixar-me, somrius,

emmudits els llavis de rosa,

al mirall dels teus ulls el mot que ja no dius

insinuar-se encara gosa.

I també com un cel desemboirat i ras

la teva mirada és tan bella

quan en tot l'infinit del seu camp no hi ha pas

cap més presència que la d'ella.

CANÇÓ A MAHALTA

Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.

Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

no podem acostar les nostres vides calmes:

entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,

sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,

de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.

CANÇÓ A MAHALTA

Com la boirina que s'aclofa

quan ve la nit,

o com la rima d'una estrofa

sense sentit;

com una cinta de coqueta

en un mirall,

o com el vol d'una oreneta

sobre la vall;

com una mica de musica

quan ve la son,

o com la molsa que a la pica

cria la font;

així t'escau la melangia

tan dolçament,

que per rendir-me no et caldria

més ornament.

 I per acabar aquest audivisual:

Nota: Durant aquest any, tots els posts que publiqui començaran amb un: Bon Nadal! Per què? Doncs perquè el meu desig nadalenc va ser aquest, que si el Nadal es pau i alegria féssim un Nadal cada dia.