Bon Nadal, aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
La malaltia d'Alzheimer és un desordre progressiu, degeneratiu i irreversible del cervell que causa la debilitació, la desorientació i una eventual mort intel lectual. El seu nom prové d'Alois Alzheimer, un neuròleg alemany que el 1907 va descriure els símptomes que presentava una dona de 48 anys com a greus problemes de memòria així com les característiques neuropatològica de la malaltia d'Alzheimer.
La malaltia comença insidiosa, amb debilitat, dolors de cap, vertígens, i insomni suau. Irritabilitat i pèrdua severa de memòria. Els pacients es queixen amargament dels seus símptomes. La malaltia s'associa ocasionalment a un atac apoplégico sobtat seguit per hemiplegia. La pèrdua progressiva de memòria i de la ment apareix més endavant, amb els canvis sobtats de l'humor, fluctuant entre l'eufòria suau i el hypchondriasis exagerat, la malaltia condueix al estupor i al comportament infantil. Les característiques es diferencien de pacients amb paràlisi general, per un patró organitzat de comportament i per la capacitat general del raonament. (Dr Alois Alzheimer)
Conviure amb un malalt d'Alzheimer no és una tasca fàcil. Els seus problemes acaben sent els problemes de tots. Algunes associacions de pacients aconsellen alguns comportaments o actituds per intentar fer més fàcil la vida i de i amb els pacients d'Alzheimer.
És molt important que els pacients reconeguin el seu entorn. Els canvis freqüents afavoreixen la desorientació i els problemes d'ubicació. És important mantenir una rutina diària. Si el pacient està envoltat d'objectes familiars se sentirà més còmode.
Els pacients poden perdre's amb freqüència. Per evitar problemes cal saber on es troben en cada moment, això evitarà problemes tant als pacients com als familiars. Un mètode que algunes famílies fan servir per prevenir que el pacient s'extraviï és posar-li campanes a totes les portes que donin a l'exterior.
Sovint els pacients no tenen la sensació de fam i set habituals. Cal assegurar-se que beguin líquids abundantment i que mengin de forma adequada.
És important que li pacient es mantingui independent el major temps possible: s'ha de fomentar l'autocura el més possible.
També és bo que el pacient tingui una activitat física el màxim temps possible, cal fomentar que camini o que faci exercicis regularment.
És important mantenir les relacions socials. Cal afavorir les visites d'amics i família.
S'han d'emprar ajudes escrites per a la memòria com calendaris i rellotges, llistes de tasques diàries, etiquetes dels objectes que pugui oblidar perquè serveixen.
Els familiars han de ser conscients que la malaltia és progressiva i que el deteriorament del pacient serà cada vegada major, per la qual cosa s'han d'organitzar per endavant les necessitats futures com cadires de rodes, llits articulats, o ajuda a domicili.
S'haurà de revisar la llar en qüestions de mesures de seguretat com les barres a la paret, prop de la tassa del bany i la banyera, catifes que no rellisquin etc.
És important donar suport emocional al pacient i els cuidadors.
Cal assegurar-se que el pacient pren regularment els medicaments que se li prescriguin.
Les associacions a grups de suport per a la família poden fer més suportable la malaltia.
És important disposar d'un informe actualitzat del pacient en el qual es reflecteixin les medicines que ha de prendre i les al lèrgies o antecedents d'interès del pacient.
Nota: Durant aquest any, tots els posts que publiqui començaran amb un: Bon Nadal! Per què? Doncs perquè el meu desig nadalenc va ser aquest, que si el Nadal es pau i alegria féssim un Nadal cada dia.
5 comentaris:
Gràcies per la difusió i per la informació.
Ja vaig viure de prop aquesta malaltia. És la cosa més trista que he viscut.
Carme, Jo ho estic vivint ara i tens tota la raó es la cosa mes trista que m'ha passat mai
En veiem molts casos propers i és un procès molt trist, que fa reflexionar molt i cal que tots tinguem present que el cervell, tot i estar tapat i no ser visible, cal cuidar-lo molt. Mirem de ser "guapos" fer fora però potser no ens cuidem prou per dins.
El més important del pacient amb Alzheimer és el CUIDADOR, si el cuidador està bé (física, psiquica i emocionalment), el pacient estarà bé.
El CUIDADOR és l'eix principal, aquest ha de saber trobar les estratègies i el suport per tirar endavant.
Podem dir que tenir un malalt d'Alzheimer a casa és trist, però hem de saber que es poden fer moltes coses pel pacient si el cuidador i la societat som capaços d'acceptar les limitacions.
És veritat que la rutina i els espais coneguts dóna seguretat al malalt.
En fases lleus i moderades és molt important l'estimulació cognitiva, fer exercicis per activar la memòria és funamental, complementat amb la medicació.
Buscar informació, buscar suport en altres famílies que estan en la mateixa situació, compartir les petites millores i les recaigudes amb altres persones i professionals dóna seguretat al cuidador.
Cal sempre ser previsor i intentar anticipar-se als possibles riscos, prevenir,caigudes. lesions a la pell, malnutrició, riscos a la llar, pèrdues, fugues..
En alguns casos presenten trastorns de conducta, que són alteracions del caracter, criden, s'enfaden, dormen malament, fins i tot agressions, és important en aquests casos saber reconduir la situació, no enfrentar-se.
Serveis Socials té un paper important en aquestes situacions, buscant ajudes socials com treballadores familiars, o centres de dia.
Al nostre municipi s'està construint un centre de dia, "ja era hora" ideal per oferir a aquests pacients(i a altres) el suport adequat amb estimulació cognitiva, suport i informació als cuidadors.
lema:
Si el cuidador està bé, el pacient està bé.
El més important del pacient amb Alzheimer és el CUIDADOR, si el cuidador està bé (física, psiquica i emocionalment), el pacient estarà bé.
El CUIDADOR és l'eix principal, aquest ha de saber trobar les estratègies i el suport per tirar endavant.
Podem dir que tenir un malalt d'Alzheimer a casa és trist, però hem de saber que es poden fer moltes coses pel pacient si el cuidador i la societat som capaços d'acceptar les limitacions.
És veritat que la rutina i els espais coneguts dóna seguretat al malalt.
En fases lleus i moderades és molt important l'estimulació cognitiva, fer exercicis per activar la memòria és funamental, complementat amb la medicació.
Buscar informació, buscar suport en altres famílies que estan en la mateixa situació, compartir les petites millores i les recaigudes amb altres persones i professionals dóna seguretat al cuidador.
Cal sempre ser previsor i intentar anticipar-se als possibles riscos, prevenir,caigudes. lesions a la pell, malnutrició, riscos a la llar, pèrdues, fugues..
En alguns casos presenten trastorns de conducta, que són alteracions del caracter, criden, s'enfaden, dormen malament, fins i tot agressions, és important en aquests casos saber reconduir la situació, no enfrentar-se.
Serveis Socials té un paper important en aquestes situacions, buscant ajudes socials com treballadores familiars, o centres de dia.
Al nostre municipi s'està construint un centre de dia, "ja era hora" ideal per oferir a aquests pacients(i a altres) el suport adequat amb estimulació cognitiva, suport i informació als cuidadors.
lema:
Si el cuidador està bé, el pacient està bé.
Publica un comentari a l'entrada