Bon Nadal, aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Potser notareu que escric poc, però es que estem empaquetant trastets, dintre de poc canviem de casa i ufff tot son caixes i mes caixes. Sembla mentirà el que es pot arribar a acumular en una casa durant mes de 16 anys. El que no fiquem en caixes son els records, aquests els portem al cor. Aquí varem anar a viure quan ens varem casar. Aquí va néixer la nostra filla. Aquí ens em omplert de rialles i de plors, d’alegries i tristeses. Aquí també, des de un racó de la casa va nàixer l’idea d’aquest blog.
Si per nosaltres fos no marxaríem mai d’aquí però alguna mena d’interessos ens fan fora (malgrat algú digui que ho fem per voluntat pròpia això de marxar) Jo era dels que no entenia allò del mobbing immobiliari, però quan apreten….
Si tot va be, per Nadal estarem instal•lats a la nova casa, perdoneu doncs que no escrigui tant sovint, vaig omplint caixes de trastos i el cor de records.
Nota: Durant aquest any, tots els posts que publiqui començaran amb un: Bon Nadal! Per què? Doncs perquè el meu desig nadalenc va ser aquest, que si el Nadal es pau i alegria féssim un Nadal cada dia.
9 comentaris:
Haver de marxar per força és encara un esforç més gran que marxar perquè vols.
Segur que tot anirà bé i que la nova casa us acollirà tan bé com aquesta. Procureu no estressar-vos i poc a poc i bona lletra.
T'esperarem, per aquí. :)
Sento que hagis de marxar de casa obligat.
Que vagi tot molt bé a la nova llar, on segur que també hi cabran els records que t'emportes al cor i a més en faràs de nous tan o més feliços.
Bona sort, company!!
Bé, si són a contracor, no deu ser agradable, de tota manera hi ha una cosa positiva de tot plegat, quin m unt de coses llençareu! de vegades va bé llençar a mar algunes coses...
Bona mudança!
gràcies, amb tots aquests records també i teniu un raconet tots vosaltres. i clar que hi serem tots plegats a la nova casa.
Mon, la part positiva és que farem "cagar el tió" a la casa nova...
Molts petons i molta sort!
Ja et regalo això de fer trasllat...n'he fet dos per força i és una tocada de nassos i a sobre perds coses importants...
Sort, rei, un petonàs!
En certa part té una cosa bona, el fet de remenar per canviar de lloc on viure fa que surtin coses que potser ja no recordaves on eren o que en trobar-les et porten aquell moment viscut.
Fa peneta marxar si no en tens gaires ganes i sols de pensar en una mudansa se m'arrissen els pels del clatell... què cansat és!!!
ànims!!
ya sabía yo que íbas a acabar entrando en razón, aunque no pensé que tardases 16 años...
WELCOME TO MIAMI PLAYA!!!!
Publica un comentari a l'entrada