Ep, aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Aquesta es una colaboració d'un dels nostres lectors habituals
Un finalitzada la Guerra civil espanyola (sempre a nivell local). Els traïdors a la pàtria , amb l’excusa de “rebeldes a la causa” , varen esser perseguits i detinguts , acusats amb falsedats la majoria d’ells , la repressió va ser brutal i desproporcionada . Aquesta es la nostra historia local, acusats de robar i trencar sants (de guix) , de profanar llocs sagrats dels creients ,per gelosies de nuvis , per tindre mes intel•lecte , per ser conseqüents amb el seu pensament o per assemblar-se físicament als seus pares.
El sistema imposà , per pavonaria la construcció d’un monument als “Caidos por Dios y por la patria” instal•lat a la plaça major amb tota la simbologia, creu de pedra i a dalt del creuer el símbol dels guanyadors de la guerra , l’escut de la nació espanyola , acaronat per les urpes de l’àguila imperial , flanquejant la creu , a la dreta el símbol falangista i al altre costat el símbol carlí, una llosa de marbre blanc al mig , amb les inscripcions del assassinats per les “ordas rojas”
Amb tot , caldria recordar que cada diumenge al sortir de missa major, s’honorava als “Caidos por Dios y por Espanya” es formava columna amb el braç en alt i la ma estesa , alguns joves i no tan joves, estaven cofois de les denuncies que cada setmana podien presentar davant les autoritats politiques locals , que també anaven per les cases a comunicar a les famílies dels perdedors , dels desalmats, dels “rojos”, que els seus marits , fills o germans ... serien detinguts quan arribessin a casa , desprès de aver patit en camps de concentració , la primera purga.
Per posar en situació , a la nació espanyola desprès de la guerra , varen existir mes de 40 camps de concentració, apart de totes les presons provincials ( alguna matinada s’arribaven a sentir els sorolls dels trets) , a la regió valenciana els judicis sumaríssims varen adquirir proporcions inimaginables , els diumenges i festes de precepte se “executaven” el doble de “traïdores”, perquè sen festa no feia falta donar-los assistència religiosa , podien anar al cel mes ràpidament. A la població de ARAUCA (illes canàries) varen estimbar a dos pous secs de 40 metres de fondària tots el veïns homes considerats “traidores al espiritu nacional) , els varen tirar vius , avui en dia queda gent que a la nit en somnis senten el gemecs de sofriment , al dos dies del fet i per “higiene” varen tirar pels brocals del pous cals viva.
L’últim afusellament a Tarragona tingué lloc el dia 10 de febrer de 1944.
A casa nostre queden nostàlgics que volen que torni a campar aquest monument d’exaltació feixista en lloc públic. Al cementiri municipal , lloc comú de tots els difunt , creients o no .
La llei de la memòria històrica diu que tots els símbols fixistes tenen que esser retirats dels recintes públics, la llei prohibeix la exaltació feixista, no valen les excuses de una creu , que en aquest cas representa la repressió política d’un regim al qual l’església va fer costat , va posar “BAJO PALIO” al seu màxim representant , lloc reservat única i exclusivament per la “ santa forma”
DE DEVOCIONS ABSURDES I SANT AMAGATS DELLIURENS SENYOR ( Santa Teresa de Jesus)
LO CODOL.
