Qui estima.....

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Saps?

Qui estima la musica es amic meu
Qui estima el teatre es amic meu
Qui estima l’escultura es amic meu

Qui estima la cultura es amic meu

Qui estima la pintura es amic meu

Qui estima la dansa es amic meu
Qui estima el circ es amic meu
Qui estima la poesia es amic meu
Qui estima la natura es amic meu
Qui estima la literatura es amic meu
Qui estima la pau es amic meu

Qui estima es amic meu
Ara pregunto, quans amics tinc?...

el circ Raluy

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Hi ha un altre circ que com el Cric es també un circ català i que actualment també es troba en gira, es el Circ Raluy, Guardonat amb premis internacionals i vist a 40 països de quatre continents A mes tenen la seva residencia estable d’hivern a les comarques tarragonines concretament a l’Aldea. Es diferencia del Circ Cric pel que fa a concepte artístic i al tipus d’espectacle que ofereix però té una estructura molt similar, els del Raluy han expressat la seva solidaritat amb la decisió d’en Poltrona. Tot declarant que "Espanya és el país més problemàtic d'Europa a l'hora d'obtenir permisos per instal·lar-te en un espai – comentava en Carles Raluy; ex-home bala i co-propietari del Circ Raluy--. Les autoritats ens posen restriccions com si fóssim un circ de 10 plantes. Per a alguns ajuntaments el circ és l'últim residu de la societat, i no ens tracten com a gossos però poc n'hi falta". i explica que “...no saben mai si el permís per instal·lar la carpa els el donarà la Conselleria de Cultura, la regidoria de Via Pública, la policia municipal, els bombers o, com els va passar a Sant Boi de Llobregat, Medi Ambient. "Això no és una fira, el circ és cultura --afegeix-- es diu una i altra vegada a l’espectacle del Circ Cric. El circ transmet generositat, idees, sensacions; al circ hi trobarem màgia, color, il·lusió, música i vida. El circ, com diu Lluís Raluy, és expert a fer possible allò que sembla molt difícil i que, en realitat, no és gens fàcil!. El nostre interlocutor ha de ser Cultura. ¿O és que algú s'imagina el gerent del Cirque du Soleil, salvant les distàncies i el volum, tractant amb el responsable de Via Pública de l'Ajuntament de Barcelona?".

Com deia aquell eslògan: posa-li, posa-te’l el nas ....

Algunes vegades la politica fa extranyes parelles de llit.

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Au ja se sap. Fa dies que m’ho deien i no donava crèdit.... Ferran Pellicer, de CiU, es presentarà en el segon lloc de la llista d'ERC a les properes eleccions. En unes declaracions en el diari “el Punt” deia: “El factor d'aquest canvi ha estat la decisió de CiU de no comptar amb mi per aquests comicis”. Recordeu que ERC es troba dividida pel procés de com s’ha escollit l’alcaldable. Ja s’ho faran.
Recordeu que en la legislatura del 1995 al 1999 va ser l'únic regidor escollit d'una candidatura independent, i en aquesta l'última es va presentar per CiU. I potser a les del 2011 anirà amb uns altres, al igual que les del 2015.......
Particularment no m’agrada l’elecció que ha fet Anguera pel numero dos de la seva llista, crec que s’ho mereixien d’altres. Reconec que algunes vegades la politica fa extranyes parelles de llit.........Ah! en aquesta llista hi haurà mes sorpreses, temps al temps....

Mont-roig penja la bandera tibetana a l'Ajuntament

l'Ajuntament va penjar aquest dissabte a la façana de l'edifici consistorial la bandera del Tibet. D'aquesta manera, es va sumar a l'acte simbòlic per commemorar el 48è aniversari de l'aixecament popular del poble tibetà.
El 10 de març de 1959, prop de 1.200.000 habitants van ser assassinats i més de 100.000 persones, van ser obligades a exiliar-se pel règim del govern xinès. Des d'aquell moment, els drets humans, tant bàsics com la llibertat de creença religiosa o la llibertat d'expressió són violats sistemàticament a la zona tibetana.

La bandera del Tibet, que va ser creada pel tretzè Dalai Lama (1875-1933), està plena de colors i de símbols. Un triangle blanc representa una muntanya nevada, com a símbol del Tibet; sis raigs vermells representen les tribus tibetanes originals, i sis més de blaus, les divinitats protectores. Hi figuren també un sol naixent -paradigma de la llibertat i la felicitat- i tres joies: Buda, la doctrina i els seguidors. Més avall, un dibuix circular simbolitza les deu virtuts i els setze preceptes, i finalment dos lleons representen la valentia del poble.

Aquesta vegada des de "la garrofa de Mont-roig"aplaudim l’iniciativa (veieu com també se veure les coses positives) alhora que instem a l’Ajuntament de la Vila a que una altra vegada informi als veïns de que es fan aquestes accions...programar algun acte per exemple, una xerradeta sobre el Tibet... sempre ajuda. Crec que l’acció va passar totalment desapercebuda, i es una llàstima.

Un nas de pallasso en solidaritat amb el Circ Cric

Fa pocs dies en un post del company Tondo Rotondo en el seu bloc Connexions (from Tarragona) parlava de l'estada del Circ Cric a Tarragona i molts lloavem l'espectacle que en Tortell Poltrona i la seva troupe oferien. Ara un mes despres, amb tristessaent hem de parlar altre cop del Cric ja que ha anunciat que suspèn la seva gira just quan arribava a Reus (iniciada feia un mes i que havia de durar fins al juny) per falta de suport: denuncia les traves dels ajuntaments.
La companyia n'estan fins al capdamunt de la indolència i/o de la mala fe. ha fet una llista dels entrebancs amb què ha topat al començament de la ronda del 2007. A Tarragona, per exemple, va tenir dificultats per a penjar als carrers les banderoles que anunciaven l'espectacle i va actuar pocs dies després d'un altre circ que no tenia el permís municipal corresponent. A Tortosa, els pallassos del Circ Cric no van poder actuar per unes obres municipals allà on havien d'aixecar l'envelat, i això que l'actuació s'havia programat amb antelació. A Reus l'espectacle també es va haver d'anul•lar, perquè l'Ajuntament no va donar el permís necessari per a penjar les banderoles. I a Valls, la companyia es va negar a actuar perquè una setmana abans s'hi havia instal•lat un altre circ. Només a Cambrils i a Vilafranca, el Cric va fer-hi bona estada.

Fins als nassos ! Per evitar aquest desori Circ Cric ha suspès la ronda i ha demanat la redacció d'una llei que reguli l'activitat i l'establiment d'un codi de conducta i d'un cens de totes les companyies circenses. La companyia que dirigeix el pallasso Tortell Poltrona (Jaume Mateu) té vint-i-cinc anys d'història i sempre ha reivindicat el circ com a cultura. Això ha estat un catacrac.

El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, ha respost a la demanda del Circ Cric. Va reconèixer ahir que és necessari una normativa per regular els circs. El conseller adverteix que la normativa no afectarà únicament la Generalitat, «implica altres administracions». Tresserras espera donar un tracte igualitari a les companyies i provar de simplificar processos administratius. Defineix la demanda de Poltrona de «sensata i justa». L'artista demana que l'interlocutor dels circs als ajuntaments sigui el regidor de Cultura. També vol un protocol que diferenciï el circ convencional del cultural.

En solidararitat amb el Circ Cric posaré un nas vermell de pallasso al bloc.... qui s’apunta?

El tortell de Tarragona

Un tortell de Tarragona, rodo com una roda de carro, si senyors aquest ha estat el postre dominical per excel.lencia. Els de casa el compravem a la pastiseria Rion del carrer Sant Agusti. peró en Recasens Ventosa i l'Arimany entre altres, també en tenien... Ara per desgracia, fa temps que no en compro, no se si s'en arriben a fer o si es que han passat de moda.. (fare un treball d'investigació el proper diumenge que vagui a la Tarraco). De fet queden poques pastiseries de les de tota la vida....Ara tenim molta franquicia de croisant i baguette dominical. Feia goig veure els diumenges i festes de guardar els matrimonis per la Rambla amb el tortell embolicadet i lligadet amb aquell cordillet....

El tortell de Tarragona, es fet de pasta de full ple de melmelada de cabell d’àngel tot emblanquinat amb sucre glasse i amb bocins d’ametlla torrada o pinyonets (veure foto) os aseguro que es riquisim.

Apa vinga va! fem una campanya de reivindicació del "Tortell de Tarragona" però anem en compte que els de Reus exigiran que es digui "Tortell del Camp de Tarragona". Ah! a Cardedeu en fan un de semblant que en diuen "vienès" no se perque.

(foto: Pastiseria Domingo Vilá de Cardadeu)

eleccions municipals I

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

El Punt, 2/03/2007.-Un manifest signat per 23 militants d'ERC de Mont-roig del Camp ha revifat la polèmica sobre l'elecció de l'alcaldable. El document qualifica d'«inacceptable» i de «pràctica antidemocràtica la imposició d'un alcaldable per part de la Federació Comarcal». Segons els signants, ara hi ha 34 militants del partit al municipi. Per la seva banda el candidat, que és l'actual alcalde, Miquel Anguera, assegura que a aquest nombre s'hi han d'afegir militants que s'hi han incorporat darrerament. El comunicat de part de la militància el considera «una persona mancada de suport dins de la secció local», i acusa els dirigents d'ERC (d'Ernest Benach a la presidenta comarcal Montserrat Claramunt) d'incomplir els estatuts del partit. «Són actuacions que ens aboquen al menyspreu envers aquella manera de fer política que fins ara ERC combatia i ara sembla que la nostra formació justifica».
Crec que ja ho vaig comentar en un antic post no tenen vergonya, mentre aquí ens anem tirant pedres (seques)Entres els Jordis i els Angueristes a Miami riuen, es freguen les mans ( i no de fred) veus d’ultra tomba diuen que ressuscita del mes enllà, aquell que va ser alcalde. buf i mes anys! Si home aquell de les practiques dictatorials. La comparsa Antoni Vernet, Roca Olive, Clua i demes famílies no troben suport (jijiji) a Miami ja s’ho veuen això de tenir un alcalde. Prepareu-vos que aviat torna el caos....
Es que aquest cony de poble no pot ser normal? Sera que estem tocats pel vent?

Diumenge

Ahir era diumenge i a mes vaig tenir la sensació de diumenge, (uff crec que em costarà explicar-me...)
Per a mi un diumenge ideal es: llevar-se i esmorzar en pijama amb la família a la taula amb croissants o xurros, Desprès una dutxa amb cançons horteres.. Mudar-se i sortir a passejar perquè fot un dia de collons i val la pena sortir. Veure al vei que aariba tot suant la cansalada de passejar en bicicleta tot equipat del Decathlon. En el meu cas Ahir tocar “els tres tombs” al poble veí de Reus. (no ho entenc perquè ho fan al març si Sant Antoni es al gener..però ells sabran no?) Un vermut amb sifó i amb “berberechos”al bar no hi pot mancar (Ep! tota la vida els he anomenat així i crec que ho continuaré fent, malgrat es diguin escopinyes) abans de dinar. Anar desprès a comprar un tortell ( a Reus no n’hi ha de “tortell de Tarragona” ohhhh!) així que avui serà de crema. Un dinar de diumenge amb pollastre a l’ast i “patates de xurrero” i xampany (tornem-hi! Ja se que es diu cava però per a mi el que jo recordo de quan era nen es deia xampany) i desprès aquella mandra al sofà veien la tv sense veure res en concret. Sortir a donar un vol mes tard de les 19’00h. o anar al cinema i tornar a casa escoltant a la radio del cotxe els resultats del futbol tot pensant que malparits son els dilluns.. Ostres,ostres,ostres el Nàstic a guanyat..... molts diumenges no toca sopar, aquella hora encara em pesa la panxa. Avui veig ha tornat a la tele la Gemio per afluixar els llagrimalls de la població......

Quan toquen allò que no sona...

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar! avui toca doble post; el re-post.

Ja he parlat aquí, al bloc de la llibertat d’expressió tant important com necessària. Ara em ve de gust parlar de la veritat, perquè hi ha veritats que ofenen, això diuen, Hi ha persones que desitjarien que mai es sabes la veritat per conveniència pròpia. Que visquéssim tots envoltats sempre en una gran mentida, la seva gran mentida, que fóssim l’ovelleta tendre del ramat. Però a voltes quan un comença a estar far de mentides, i enganys, es l’hora de dir unes quantes veritats, i llavors ets el dolent, l’ovella negra , (com la garrofa). I miraran de tapar-te la boca. Hi ha molts que fins hi tot i han deixat la pell per dir veritats com a punys, la historia del nostre poble; el català vull dir, n’hi va ple. Hi ha entre els que no son amants de que es diguin les veritats o es treguin draps bruts, els que tenen la cua de palla...També n’hi ha que encara es creuen amb el dret de poder fer-te callar.......
Visca la llibertat de paraula i d'opinió, visca la llibertat d’expressió.

Víctor Manuel alabava a 'Un gran hombre': en Franco

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Avui he llegit la noticia curiosa de que el cantant Victor Manuel, conegut militant d’esquerres, va publicar un disc amb una cançó dedicada al dictador a l’any 1966 quan tenia 19 anys i tot just començava la seva carrera artistica. Aquesta data no ha aparegut mai en lloc, ni en la seva biografia ni en les seves discografies.
"Bueno, son pecados de juventud, cosas que pasan", va dir el cantant asturià en un reconegut diari. "Yo tenía 18 ó 19 años, era un crío que no sabía nada, estaba empezando, no estaba nada politizado, no sabía muy bien lo que decía... Mi padre no sabía ni quería saber nada de política. Iba a hacer un disco sobre personajes conocidos, y así salió la cosa".

Com esta el món!

'Un gran hombre'
Hay un país que la guerra marcó sin piedad.

Ese país de cenizas logró resurgir.

Años costó su tributo a la guerra pagar.

Hoy consiguió que se admire y respete su paz.

No, no conocí el azote de aquella invasión.

Vivo feliz en la tierra que aquél levantó.

Gracias le doy al gran hombre

que supo alejar esa invasión que la senda venía a cambiar.

Otros vendrán que el camino no habrán de labrar.

Él lo labró,a los otros les toca sembrar.

Otros vendrán, el camino más limpio hallarán.

Deben seguir por la senda que aquél nos marcó.

No han de ocultar, hacia el hombre que trajo esta paz,su admiración.

Y por favor pido siga esta paz.