AMB CERT ENCANT (IV)

Ep! aquí estem sota el garrofer, veient-les passar!
Si algun cop veniu a Mont-roig no deixeu de visitar l'ermita de la Mare de Déu de La Roca. Us puc assegurar que te quelcom màgic...
Diuen que l'arquitecte Antoni Gaudí s'inspirà en les formes i els forats que el pas del temps a esculpit a la pedra vermella de les roques (no m’estranyaria gens).
I es que no passa desapercebuda aquesta ermita, qui la visita hi torna mes d'un cop...

L'Ermita de la Mare de Déu de la Roca, patrona de Mont-roig del Camp, (8 de setembre) s'esmenta ja en documents de l'any 1230, es troba a menys de 4 quilòmetres del nucli de Mont-roig del Camp, és un símbol de la comarca. L'Església i l'hostatgeria es van reconstruir després de la destrucció francesa l'any 1811. Sobre l'Ermita s'alça la capella de Sant Ramon de Penyafort, construïda l'any 1826 d’apariència cúbica i emblanquinat que encara avui serveix de guia als mariners.
Abans d'entrar al recinte, just a la nostre , un indicador senyala el lloc on Joan Miró pintà el 1916 el quadre " Mont-Roig, Sant Ramón".

Passat el portal de pedra entrem en el gran pati rectangular de parets blanques, amb un balcó amb grans vistes al davant, l’ermita al fons, un porxo amb l’entrada a l'hostatgeria i restaurant i a un racó el pas cap el temple de Sant Ramon.
Des de el mirador de l’ermita (294 m), ofereix al visitant unes vistes panoràmiques imprescindibles per a qualsevol visitant o turista.
No he posat cap foto de l'ermita perquè el que m'interessava eren els petits detalls, com les pedres de vermell vinagre...
Aprofiteu ara que es temps de vacances........us hi espero!

CHAPEAU XAVI.... !

Aquest cop no he estat sota el garrofer, aquest cop he anat uns dies de vacances i com altres anys, ho hem fet coincidir amb una etapa pirenaica del Tour de França; esport que ens agrada a casa.

Aquest any tenia per nosaltres un especial atractiu, corria el Xavi Florencio, mont-roigenc, i com no, "la garrofa de Mont-roig" tenia que estar alli per animar. Va ser ahir diumenge 22 de juliol

L'etapa es presentava molt dura:

Etapa 14 - Mazamet........................ Plateau-de-Beille 197 km

Nosaltres ens trobavem a 10 Km de l'arribada, tot pujant cap a Plateau de Beille ja havien passat uns quans corredors i de sobte alli estava ell i vaig tenir la sort de fer aquesta fotografia (pels qui no el coneixeu es el segon ciclista) amb el dorsal 123 de l'equip BOUYGUES TELECOM.

De 165 corredors va arribar el numero 47 a 12' 56" del guanyador que va ser L'Alberto Contador del DISCOVERY CHANNEL TEAM. A la general es va situar el numero 50 a 1h 04' 30" del primer classificat: Michel Rasmussen.

Cal dir que algun que altre mont-roigenc i mont-roigenca hi havia (posaria la má al foc) el que si vam poder veure va ser varies pintades com la de la fotografia. I es que aquest noi desperta passions......... Anims altre cop, que queda poc per Paris i ets el nostre campió particular.

(fotografies:Mon)

CANTIRS, BROCS I BRECS.....

Ep aqui tornem a estar sota el garrofer, veient-les passar!

Estava de vacances a França, ja , ja us explicare l'aventura una del Tour......

L'amic 1000i1900 m'envià aquest article i m'apuntava si em donava alguna idea.....

(copió textualment)

La Fundació Terra ha posat en marxa una campanya per promocionar l'ús del càntir com a substitut de la nevera per refredar l'aigua. Una iniciativa simbòlica per combatre el canvi climàtic.
Amb la campanya Càntir Contra el canvi climàtic la fundació vol recuperar l'ús del càntir per refredar l'aigua en substitució de les neveres. La fundació farà arribar càntirs a la Generalitat i al Parlament perquè es faci difusió de la seva iniciativa. També volen que els ciutadans recuperin aquests estri, inventat fa mil·lennis, per reduir el consum d'energia.
Les propietats de l'argila permeten al càntir comportar-se com la pell humana i deixar sortir la suor per refrescar-se. Per gaudir d'un bon glop d'aigua freda es recomana deixar el càntir en un lloc fresc i ventilat.
Un bon glop d'aigua del canti omplert al raig del brollador del pou que ompla la bassa amb una boleta d'anís a la boca, reposant a l'ombra del garrofer ,Aixó si que refresca el fotut son les mosques que destorven.

Doncs no estaria malament que per sant Miquel; La festa Major que hem de fer gran entre tots, es podes fer un concurs de bevedors de cantir o be una exposició de cantirs cedits pels nostres convilatans (jo en tinc dotze o tretze) L'ideal es que això ho organitzes una entitat, jo aposto per l'unió de dones o jubilats.....

L'ITINERARI DE LES BARRAQUES DE FERRO SEC

Mont-roig compte amb varis itineraris a realitzar pel seu terme municipal. Tenim el 3MR (Mirar, Miró, Mont-roig) l’itinerari Miró que porta al visitant des de la platja a la muntanya de l’ermita. També el de les barraques de pedra seca; aquestes típiques construccions que mai ningú els hi havia fet cas i ara estan tant i tant de moda per tot arreu.

Ara cal afegir un nou itinerari: “les barraques de ferro sec” unes construccions fetes al costat de la carretera de la costa per donar sopluig als nens i pares que esperaven i/o esperen l’autobús de l’escola. Els estudiosos del tema n’han descobert quatre ( de moment) una d’elles en mal estat just al costat de la nova rotonda del mas d’en Romeu.
S’estudiarà la possibilitat de fer uns tríptics a quatre idiomes, unes senyalitzacions ecològicament correctes amb el medi ambient (es consultarà a la policia local que tenen experiència. Veure post) i si la cosa dona per mes es publicaria un llibre subvencionat, esta clar..

UNS CONCERTS DE CATEGORIA.....

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

El company blocaire 1000 i 1 900 m'explicava que a Mont-roig també muntaven uns saraus de cal deu. M'explicava que l'any 1979, (ell no recorda la data, però em diuen que podria ser per Sant Jaume) Els "quintus" nascuts el 61 van portar el grup Tequila a l'Olla del Pere Entero i just l'any anterior els quintos van portar "els Pecos" (jo vaig fer la mili amb el morenet)també van actuar a l'Olla el grup Marfil que feien versions de cançons....

Banda de Rock fundada a Espanya a finals dels 70 per dos argentins (Alejo Stivel, veu i Ariel Rot, guitarra solista) i tres espanyols Julian Infant, guitarra ritmica, Felipe Lipe, baix i Manolo Iglesias, bateria. Rot i Infant tornaran a ajuntar-se els anys 90 per formar els Rodriguez i Stivel es dedicaria a la discografía ( Vale music i productor dels "triunfitos").

Quins temps no, 1000 i1 900? Algú recorda les dates?

Gracies per l'nformació 1000i1 900!

CONCERT DE MARLENA SMALLS & THE ALLELUJAH GOSPEL CHOIR

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Demá divendres 20 de juliol, Marlena Smalls & The Hallelujah Gospel Choir inauguren la quarta edició de Les Nits de Bonmont a Mont-roig
Considerada com una de les grans veus del gospel, Marlena presentarà en exclusiva “This Is My Story”, un repàs a la història de la música afroamericana
Aquesta primera Nit el patrocinador principal MedGroup cedeix el protagonisme a la Fundació Alda que té com a objectiu el promoure canvis en els entorns socials més deprimits utilitzant l’educació com a eix dinamitzador de canvi.
La personalitat inquieta i polifacètica de Marlena Smalls l’ha portada a destacar en altres terrenys artístics com va ser la seva col·laboració amb el cantant espanyol Raphael, la participació en pel·lícules com “Forrest Gump” i les actuacions per personalitats del món de la política i l’alta societat com Hillary Clinton o la Reina Isabel II d’Anglaterra.
Marlena Smalls és una de les veus més versàtils, dinàmiques i inspirades del gospel dels Estats Units amb una personalitat encisadora. Va començar a cantar als dotze anys a la First Street Baptist Church de Cincinatti, Ohio, i va completar la seva educació a la Universitat de l’estat d’Ohio, on va realitzar estudis de direcció musical. Però a més de convertir-se en una de les millors cantants de Gospel, Marlena, també ha interpretat música contemporània en estils com el jazz, el blues i ha actuat amb artistes com Melba Moore, Walter Hawkings & The Hawkings Family o Frieda Payne.
La seva implicació amb la música va més enllà de les seves interpretacions de Gospel; des de fa dècades, Marlena és una de les grans defensores de la música i la cultura Gullah, que prové dels esclaus africans de assentats a les illes de Carolina del Nord dels Estats Units, on treballaven el cotó i l’arròs abans de ser declarats lliures i de ser autoritzats a quedar-se en aquelles terres. Ella és una de les fundadores del Festival Gullah de Beaufort al 1985, un dels festivals més implicats amb aquesta cultura i que atrau anualment a més de cent mil persones per escoltar música tradicional com la del grup The Hallelujah Singers creat per la pròpia Marlena el 1990.
Al nostre país Marlena és recordada per gravar l’any 2001 la cançó “I Say A Little Prayer For You” amb l’estrella del pop espanyol Raphael. Interessada per altres disciplines artístiques, també ha participat en el món del cinema junt al productor Joel Silver i a actors com Glen Close, Demi Moore i Tom Hanks, on va destacar en el paper de la mare de Buba a la pel·lícula “Forrest Gump”.
Marlena Smalls presentarà en exclusiva a Bonmont “This Is My Story” amb vestuari inspirat en l’obra del gran pintor nord-americà Jonathan Green, en un concert en el que repassarà la història de la música afroamericana.

Discografia
"Songs of Hope, Faith & Freedom" 1997
"Joy -- A Gullah Christmas" 1998

PRIMER CENTRE MUNDIAL DE BOMBAMENT DE DOFINS

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

L'altre dia dia fent un passeig per Miami (perque els del poble ; al menys jo bellugem el cul i passegem per Miami, tal com dubtaba un dia un o una comentarista del bloc) vaig poder observar el que veieu a la imatge: Es tracta d'una estació de bombament de dofins (¿?).

Ostres,ostres,ostres som unics en el mon, una estació on....ara no se que s'hi fa. anem a pams:

1.- Potser un lloc on arriben els dofins i els responsables de l'estació els i diuen: - Que us bombin!

2.- Potser un lloc on agafen dofins i els hi apliquen una bomba i els bombeigen

3.- Potser, potser una inocentada de "camera oculta"

4.- No sabe no contesta.

Algu vol dir la seva?

PD: foto real sense cap truc de Photoshop

Aquells Festivals d'estiu a Tarragona......

Ep aqui estem sota el garrofer, veient-les passar!

Ara arreu de la geografia s’organitzen festivals d’estiu fins hi tot a Mont-roig ves per on.

A Tarragona des molt anys tenim els Festivals de Tarragona; en temps del franquisme s’anomenaven “Festivales de Espanya” però amb la mort del dictador van començar anomenar-se de Tarragona.

Els primers Festivales de España en aquell descampat del Camp de Mart que es transformava per uns dies a l’estiu en un auditori prefabricat, fins l’any 1970 que ja es va inaugurar l’actual auditori que sempre ha estat inacabat en el projecte inicial.

Al principi amb els Festivales ens portaven obres de teatre del Maria Guerrero, el Ballet de Antonio, Zarzuelas, la Maria Dolores Pradera, entre altres....n’era el director el Sr. Castellanos, el recordo com un home gros i fumant puros. El director tecnic era el sr “Chapete” tots dos de Madrid, el primer un peix gros del ministerio de Informacion y Turismo i el segon el director tecnic del Teatro Español de Madrid, que com a l’estiu tancava per vacances venia a Tarragona a viure un estiu a “cuerpo de rey”...

Amb la transició les coses; a mes del nom del festival, també van anar canviant i de mica en mica els tarragonins poguérem gaudir d’espectacles “diferents”.

Us porto avui els del Festivals de Tarragona de l’any 1978 els primers sense el “ministerio” que es van cel.lebrar del 8 de juliol al 26 d’agost sota la direcció d’en Mario Durán i la seva esposa, l’actriu Marisa de Leza. Per l’escenari van passar la companyia de Núria Espert amb “un altra Fedra, si us plau” de Salvador Espriu (9 de juliol) “Orquesta de señoritas” de Jean Anouilh a carrec de comediantes de San Telmo de Buenos Aíres (15 de juliol) Joan M. Serrat (21 de juliol). El ballet clásico de Eva Borg; primera ballarina de l’opera de Berlín (29 de juliol) el show de Pedro Ruiz (4 i 5 d’agost) “Una noche de jazz vivo” amb Tete Montoliu, Lucky Gury quartet, Modern Jazz Quintet amb la vocal anglesa Brenda (12 d’agost) Maria Dolores Pradera con los Gemelos (14 d’agost) “Nacha de noche” amb Nacha Guevara i Alberto Favero (18 i 19 d’agost) Zarzuela: “Luisa Fernanda” Cia lírica Juan Gual 26 d’agost). El preu de les entrades anava des de 100 ptes fins a 350 ptes.

Jo vaig tenir la sort de viure molt a prop tots aquests espectacles des de que era molt petit, any rera any, per qüestions que ara no venen al cas... de mes gran fins hi tot vaig treballar als festivals.

Mireu em venia de gust recordar i compartir-ho

AL COSTAT DE LA FONT DE ST. BERNAT

Ep aquí estem sota el garrofer, veient-les passar. Avui amb permis de les beates!

A la vora de la font de St. Bernat a la mont-roigenca ermita de la Mare de Déu de la Roca, hi ha la imatge d’aquest sant. No ho puc assegurar però crec que es tracta de St. Bernat Calbó per la proximitat d’aquest amb St. Ramon de Penyafort que es venera a la petita capella de mes amunt de l’ermita i mundialment coneguda per haver estat immortalitzada pel Joan Miró en el quadre “Mont-roig, Sant Ramon” (1916).

Pssst! sabeu una cosa? A St. Bernat li agrada el futbol....si, si. Diuen algunes llengües que s'ha fet del Barça (potser la pròxima temporada els hi anirà d’allò mes be als blaugranes amb l'advocació de St. Bernat) ara el podem trobar en el seu raconet de la muntanya practicant el gest d’en Ronaldinho, i que ja se’n surt força be el bon jan.....

Jo proposaria a algun directiu barcelonista que si guanyen la lliga, la copa, la recopa ..... fessin la prometença de pujar a peu (de genolls no perque encara poden pendre mal) del poble de Mont-roig fins a l'ermita, que Déu n'hi do....

ACLARIMENT: M'informa l'amic Tondo Rotondo que aquets st Bernat no es Calbó, es de Menthon; patró dels esquiadors i els excursionistes.

UNA IDEA......

(Representació gràfica elaborada per la DGALd'acord amb el blasonament oficial)

Aquesta es la bandera oficial del municipi de Mont-roig del Camp,que podria onejar a pal de l'Ajuntament, com en altres indrets. Aconseguir aprovar aquesta bandera amb el nou escut van portar en el seu temps tot un seguit de discussions. Molts no ho acceptaven que es canvies però era de llei i calia normalitzar-nos com la resta de municipis ho havien fet. Ara la tenim i no la lluïm....

Aquesta imatge la veiem sovint al pas per la N340 quan anem trobant cadascun del càmpings (i que no son pocs) Tots llueixen banderes de diferents nacionalitats. Es obvi, per exemple que si ets angles, fa il·lusió passar per davant d'aquestes i veure la teva. Però també es bonic tenir exposada la del municipi on et trobes.

La proposta:
L’Ajuntament podria obsequiar a cadascun dels càmpings i hotels un exemplar de la bandera del municipi indicant que si us plau ens faria molta il·lusió veure onejar al costat de les altres que tenen. Si convé, es fa un acte protocol·lari d’entrega d’aquestes ( amb la premsa convidada, que així a mes ens fan publicitat d’una bona acció)
No suposa cap despesa grossa, (quatre euros de no res) jo he comptat uns set càmpings, caldria afegir algun hotel, alguna urbanització i algun restaurant potser, clar que es deixa obert a que si algun establiment ho sol·licita se li farà arribar un exemplar.

PD: Alguns establiments del ram a Salou tenen la del municipi