L'HOME ANUNCI

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...

Ostres,ostres,ostres algú sap de que va això? Podriem fer un concurs de relats blocaire, vers el personatge, o un joc al pur estil McAbeu o Tibau o d'altres mogudetes blocaires. Jo llenço l'idea, però us explico els fets.

 Dissabte dia 26 de març Miami Platja a les 7 p.m. Estava comprant al mercat setmanal ambulant i de sobte un personatge que semblava sortit del Buzz (joc de la playstation de la meva filla) m’avança per l’esquerra. Que es això? Jo amb les mans ocupades amb dues bosses de la compra, deixo les bosses a terra trec el mòbil de la butxaca, intento fer fotos..... El personatge se’m fa escorredís, com si no estigues com per fer fotos, no para de bellugar-se. Un home anunci, que anuncia? “ confia en el teu millor gestor” Penso, amb la crisis i amb el que ha de arribar a fer hom per guanyar-se les garrofes A Miami el sector immobiliari ha estat força tocat per la crisis. Ai els PSC- PSOE amb el coi de Zapatero, que no cerca solucions!!!!!! (es curios, a Madrid els del mateix partit, que governa ara l’ajuntament, es trenquen el cap cercant solucions i fent retallada i aquí els mateixos, au foteu-li gasto) Però, qui fa aquesta campanya? Per que no hi ha cap nom de cap empresa, ni cap adreça ni cap telèfon....

Em pica la curiositat i no soc l’únic, doncs hi ha mes d’un vianant que en diu la seva “Esto son las estatuas de las Ramblas de Barcelona” " Uno que pide dinero" l’home cartell arronsa els braços i asenyala el cartell, no para quiet. Aconsegueixo que s’estigui quiet i li faig la foto, li pregunto de que va l’historia i com qualsevol bon mim al pur estil Marcel Marceau, comença a gesticular. Jo mes intrigat encara ara ja no se si es tracta d’una immobiliària, una gestoria? Del festival COS o Trapezi de Reus o del Pans&company. L’únic que hi tret clar es el missatge del cartell “Confia en el teu millor gestor”i que darrera del missatge hi ha una campanya de marqueting molt bona.

PD: Perdoneu per les fotos , però no podia fer-les millor

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!


 Avui es 21 de març, dia de la poesia

Un somriure a la finestra

estén paraules al carrer

bugada de versos,

d’anònims poemes.

Un dia es un dia i cap mai es el primer

la dama em mira

i entre la gent

escampa la rialla, acollidor present

 En trobareu moltes més a: http://personatgesitinerants.blogspot.com/

 Gràcies Carme pel dibuix

REMEMBER POSTS (2) CINC ANYS DE "LA GARROFA"

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

 

Avui dos posts mes de la primera època de “La Garrofa” El primer va ser una de les meves primeres “emprenyades” doncs al entrar al blog vaig veure que les fotografies que havia posat en els post anteriors havien desaparegut.. En aquell temps en cada post posava una foto diferent d’una garrofa.

L’altre post es una experiència personal meitat ficció, meitat veritat. On es el límit?

M'HAN FOTUT LES GARROFES

General — Publicat per monculturals @ 18:53

L'altra dia entro al bloc i totes les fotografies que hi havia havien desaparegut. Ja sabeu que tinc per costum posar una de una garrofa cada vegada...però sorpres vaig veure com no n'hi havia cap.....potser les han recollit per que algunes ja estaven madures, si es així podeu rosegar-les, son dolces (de fet les utilitzen con succedani del cacau) les verdes ni tastar-les son amargues com la vida que ens ha tocat viure...

Desprès vaig llegir lo del fallo del servidor...que hi farem ja tornaré ha posar-ne...

Comentaris

1.Això és una broma si ho comparem amb el finançament de l'estatut.Publicat per turrai — 25 Mar 2006, 13:12

2.Que ens tornin els calers! Que ens tornin els calers!Publicat per Sir William Temple — 25 Mar 2006, 16:57

 

UN MAL DE QUEIXALL, CASCALL I UNA DONA PERVERTIDA

General — Publicat per monculturals @ 18:20

Benvolguts amics,

Desprès d’un mal de queixal aterrador, torno a escriure, (ostres que malament ho he passat)

Una vella del meu carrer d’uns 80 i.. molts anys, em deia que em fes infusions de cascall

Vaig anar a Reus a un herbolari i vaig demanar el cascall i... em van dir que estava boig, que això estava prohibit de vendre als herbolaris, la dona de l’herbolari una dona de pes (110 k a cop d'ull ) de uns seixanta anys, poc o menys em deia viciós amb una rialla sorollosa em mostrava el seu queixal, un d’aquells daurats que eren moda temps enrere. Vaig argumentar que era pel mal de queixal, i au!.... el seu somriure m’espantava novament – Ja et donaria jo un altre cosa....xato! - i vaig fugir corrents ... mil coses van pasar pel meu cap de retorn a casa.. que voldria donar-me aquella dona? quan vaig arribar a casa i vaig buscar al “totpoderós” Google la definició de cascall:

Cascall m. Planta anual de la família de les papaveràcies (Papaver somniferum), productora de làtex i rica en alcaloides, de flors blanques, rosades o violades i fruit en grossa càpsula ovoide (del qual s'extreu l'opi), que conté nombroses petites llavors d'ús culinari i medicinal.

Fruit d'aquesta planta.

Nom donat a altres plantes de la mateixa família: cascall banyut, cascall marí; cascall bord (P. somniferum ssp. setigerum), més petit que el cascall; cascall cornut, cascall marí; cascall marí (Glaucum flavum), herba de fulles glauques, flors grogues i fruit cilíndric, molt llarg, que es fa sobretot a les platges. Terra sorrenca, saulosa  pedregosa.

Li vaig comentar a la vella i em va dir que ella en prenia quan tenia mal de queixal o dolors de menstruacions....Osti la vella quins “colocons” deuria agafar. Potser la de l'herbolari no em volia vendre cascall perque se'l guardava per ella soleta en prenia en infusions i d'aqui el seu sonriure...... i ulls de mirada perversa.

JA TENIM QUATRE NOMS A LES MUNICIPALS 2011

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Ja tenim quatre caps de llista confirmats

El primer va ser en Ferran Pellicer per Esquerra , encara que es presenta en coalició com Acord Municipal el segon en aparèixer en els mitjans de comunicació va ser en Fran Morancho per PSC- PSOE. En Fermin Diaz pel PP fa pocs dies. L’últim candidat a sortir a la llum es el candidat de la llista de CiU es tracta de l’Andreu Chaparro. Ahir ho portava el diari el Punt

Qui més s’apunta a les llistes?

MES BLOGS MONT-ROIGENCS

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

 La Coral Sant Miquel de Mont-roig també te blog: http://coralsantmiquelmont-roig.blogspot.com/  des de l'any 2000 van oferint els seus recitals i portant el nom del municipi arreu on es deixen escoltar

 Benvinguts al món blocaire!!!

ART POSTAL - MAIL ART (6) Xarel 10

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Una altra remesa de postals, aquest cop són d'en Mc Abeu del blog Xarel 10 un dels altres bons amics d'aquest món blocaire i com resa ell mateix  Enigmes mentals, endevinalles i tot allò que fa funcionar les neurones. us convido a que observeu amb atenció les seves postals i endevineu on acaba la realitat i neix l'art de la fantasia d0ns la seva obra.

 Gràcies Mc!

Espero també les vostres postals aqui us recordo les bases de participació

ART POSTAL .MAIL ART (5) l'artista mes petit, en Guillem

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Aquestes son les postals d'en Guillem Comella, l'abstracte total  arriba de la mà  d'un artista de 2 anys. Diuen que Miró pintava com un nen. També hi ha nens que pinten com Miró

Gràcies Guillem per les teves postals!

ART POSTAL,- MAIL ART (4) Carme Rosanas

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!



Art - Postal  

Arriben mes postals aquestes de la Carme Rosanas, n’ha enviat tota un reguitzell i estic molt content. La Carme es blocaire des de el seu  blog: “Col·lecció de Moments” ens mostra les seves inquietuds i el seu art. Sovint participa de moltes de les iniciatives del món blocaire i aquí no hi podia faltar. Te un estil de pintura que a mi em te fascinat.

N'hi un total de 17 postals. Us he possat aqui 10 la resta les podreu veure mes endevant. Ella em diu que esculli la que mes m’agradi. Jo les vull totes a l'exposició

Moltissimes gràcies Carme!!!!

 .

REMEMBER POSTS (I) CINC ANYS DE "LA GARROFA"

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Des de avui encetaré tot un seguit de posts (un a la setmana fins que m'encansi) per commemorar el cinquè aniversari d’aquest el blog.

Al principi el blog estava allotjat a blogcat i al gener de 2007 vaig “transplantar-ho ” com si d'un garrofer es tractes a blogger per qüestions tècniques, d’una banda Les fotografies desapareixien, costava molt publicar un escrit, es saturava i l’altra motiu era polític, apareixia a la web de blogcat en època electoral publicitat de algun partit polític que no era del meu gust. Son els primers post per ordre de publicació.

Per començar dos al preu d’un. El primer sortia publicat el dia 8 de març era el preludi de tot una declaració d’intencions, una benvinguda i com es curtet per això us en poso dos. Tal qual

AQUI VA LA BENVINGUDA.....!

General — Publicat per monculturals @ 17:50

Hola a tothom:

No prometo escriure a diari però si sovint, i que us escriure? Ah si!... de tot allò que em mou, em preocupa, d’entrada aquests quatre mots a tall de salutació demà parlaré um! deixeu que pensi una mica... um! ja esta crec que ja ho tinc us espero demà .

El segon publicat el 20 de març parlava sobre la campanya del NO EN EL NOSTRE NOM molta gent si va afegir, també hi vaig donar suport.

NO EN EL NOSTRE NOM

General — Publicat per monculturals @ 18:58

He rebut un correu amb aquesta adreça, crec que es força interessant

http://www.noenelnostrenom.net/

sense mes comentaris ..feu el que creieu convenient

Per la meva part el NO es evident

Davant el procés de negociació de l’Estatut que estan duent a terme el conjunt de les forces polítiques catalanes, els sotasignants, persones que no vàrem votar l’Estatut de 1979 perquè no teníem la majoria d’edat però que hem viscut amb les limitacions que ha suposat per al nostre país,

Instem tots els partits polítics a evitar caure en els errors de la primera transició. Ni el soroll de sabres ni la pressió dels sectors nacionalistes espanyols ni cap altre motiu conjuntural poden comportar la renúncia a uns objectius de país ambiciosos com va passar amb l’Estatut de 1979. Ara no està en joc la democràcia espanyola, com potser ho estava a la transició. Ara només està en joc el futur de Catalunya i aquesta ha de ser l'única prioritat dels partits catalans. Avui cap por pot justificar les retallades.

Recordem als partits que negociar i pactar no són sinònims de renunciar o rebaixar. Si no es donen les condicions per aprovar un text que respecti la lletra i l’esperit de l’Estatut aprovat amb el suport del 90 per cent del Parlament el 30 de setembre de l’any passat, és millor retirar la proposta i renegociar-la en un futur, quan hi hagi les garanties que el text aprovat comporti realment una reorganització de les relacions de poder entre Catalunya i Espanya i no la perpetuació de la situació de domini i espoli que patim des de la transició. Com a generació, ens neguem a acceptar una nova hipoteca per a 25 anys més com la que arrosseguem des de 1979.

Lamentem que durant tot el procés de negociació no s’ha respectat la unitat de totes les forces catalanes

Ens reservem el dret a rebutjar una proposta d’Estatut desnaturalitzada i mutilada, que no contempli el reconeixement de Catalunya com a nació, que no comporti un canvi de model de finançament que posi fi a l’espoli fiscal que pateix Catalunya, i que no garanteixi el ple exercici de les seves competències en autogovern. Els partits han de tenir present que l’ultima paraula sobre la proposta la tindrem els ciutadans en el referèndum. Si ens volen donar gat per llebre, que no ho facin en el nostre nom. que es va viure al Parlament i s’ha acabat imposant el tacticisme partidista, fins al punt que a l’hora de tancar l’acord, s’estan evidenciant descaradament les urgències partidistes de tothom mentre que els continguts acaben sent els grans sacrificats.

http://www.noenelnostrenom.net/

ART POSTAL - MAIL ART (3) Dudu Gomes

Comencen a arribar les postals de la convocatòria Art Postal “La Garrofa” aquesta ve de Brasil i l’envia l’artista Dudu Gomes. Aixi que encetem la llista

En Dudu Gomes es brasiler viu a Rio de Janeiro, artista plàstic, director d'art de formació, és un dissenyador gràfic per elecció, i un fotògraf per la passió.

Llicenciat en Comunicació Social - Publicitat per UniCEUB - Centre Universitari de Brasília (2006). Postgrau en Fotopublicidade pela UniFOTO / UPIS - Universidade da Fotografia (2007). Membre del “Substantivo Colectivo” que treballa amb la fotografia experimental en les seves múltiples formes.

La seva web: http://dudugomes.com/  o be   http://lembrademim.dudugomes.com/